Per aquest motiu, la Direcció General de Serveis Penitenciaris vol difondre la feina que es realitza en l’àmbit de l’execució penal en aquest sentit. Les entrevistes de la Montse, la Pilar i la Mireia, tres voluntàries pertanyents a entitats diferents, amb tres vides, tres històries i tres perfils diversos, permetran a la societat viure, per un instant, la feina invisible i silenciosa que es porta a terme als centres penitenciaris de Catalunya.

Desenvolupen la seva acció voluntària al Centre Penitenciari Brians 1, al Centre Penitenciari d’Homes i al Centre Penitenciari de Joves, mitjançant diverses actuacions: animació sociocultural amb dones, acompanyament educatiu (escolta activa) amb homes i dinàmiques de grup amb joves.

Parteixen de diferents punts de vista: laic i religiós, però totes tres apunten al mateix objectiu: millorar la qualitat de vida de persones que, com coincideixen a dir, han tingut vides dures, poques oportunitats i estructures familiars complexes. Com diu la Montse “De vegades penses que la gent que està allà t’ha de fer mal, o que n’has de tenir por, i veus, en canvi, que són persones que han tingut mala sort a la vida o menys oportunitats.”

Comparteixen el desig de millorar la societat en què viuen i coincideixen en la idea de la vulnerabilitat dels éssers humans i en la manca d’oportunitats que ha tingut la majoria de la població que habita les presons.

S’apropen a aquesta realitat fragmentada amb l’objectiu d’aconseguir una major cohesió social. Per a les persones internes, el fet que gent del carrer dediqui una part del seu temps per compartir-lo amb elles és un acte carregat de més transcendència que la que en pot tenir al carrer. La participació voluntària a les presons esdevé un vehicle de transmissió de valors per ell mateix. Amb la seva col·laboració, com diu la Mireia, intenten “fer visible la presó” en una societat que prefereix no veure centres penitenciaris al seu entorn.

A través d’aquestes experiències de tres persones anònimes volem agrair la col·laboració de tots els voluntaris, que fan una tasca importantíssima a les presons de manera anònima i desinteressada. Com comenta la Pilar: “els voluntaris aporten aire fresc i ofereixen als altres l’oportunitat d’expressar-se lliurement i de gaudir d’un temps i un espai on poder ser persona, donar-se i sentir-se observat d’una manera diferent de com els miren a la presó”.

Quan llancem una pedra a un llac no se’n remou tota l’aigua, però les petites ones que produeix la pedra mentre s’enfonsa fan que el llac canviï, que mai no serà el mateix. Creiem que l’acció voluntària obté el mateix resultat. Potser, com comenten les nostres protagonistes, la seva intervenció no aconsegueix grans canvis en les persones però, les ones que emeten les seves accions, les ajuden a esdevenir, fins a cert punt, persones diferents.

Llegiu les experiències de tres voluntàries...

Entrevista a Pilar, de l’Obra Social Santa Lluïsa Marillac.

Entrevista a Montse, de l’Associació Som-hi.

Entrevista a Mireia, de Cedre, Associació per a la Promoció Social.