Segons publica EL Periódico del passat 5 de març, diversos sense sostre van explicar les seves vivències, molts cops amb situacions de violència i risc. Tal és el cas de David que va dir que, des que va rebre una pallissa en un caixer automàtica, ara dorm cada nit acompanyat, mentre espera trobar una plaça temporal en un centre d'acollida. Va tenir sort i va poder sortir-se'n de la pallisa, i es va passar tota la nit donant voltes amb al bus nocturn i el metro, gràcies a una T10 que s'havia trobat. "Somos personas como todo el mundo y queremos salir de esta situación, en la que nadie desea estar'. Aquesta és la demanda de David, corroborada per molts dels assistents.

També hi va haver un record per alguns companys de carrer, com l'Antonio, de 45 anys que no vo soportar més la duresa de la vida al carrer i va decidir treure-se-la, o el Miquel Ángel, malalt de sida, que la duresa del carrer li va arravatar la vida.

Encara hi ha molts prejudicis, segons va dir Jesus Ruiz, director d'Assís, que fan veure les persones sense llar com uns ganduls i borratxos, i aquesta visió és una mena de violència, no física però si moral.

El centre d'Acollida Assís ofereix cada quinze dies un espai de reflexió sobre els temes que més interessen als sense sostre. En aquesta última trobada es va tractar de la violència al carrer, que tan bé coneixen. Hi van assistir, a més dels sense sostre, voluntaris i professionals d'altres centres d'atenció a persones sense llar, com Arrels Fundació, la Companyia de les Filles de la Caritat i Santa Lluïsa de Marillac.