L'informe s'enmmarca en un treball conjunt de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l'Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

L'estudi l'han elaborat membres de la PAH i/o de l'APE mitjançant la resposta d'un qüestionari de 40 minuts de duració subministrat presencialment per persones voluntàries. El qüestionari va constar de 247 preguntes sobre aspectes demogràfics, econòmics, incloent preguntes sobre el seus habitatges i problemàtiques associades, sobre l'ús de subministraments i problemes associats i sobre la mateixa salut i la salut d'un dels infants de la llar entre 6 i 14 anys escollits aleatòriament. L'informe inclou informació de les 167 persones enquestades.

El primer informe, publicat a l'abril d'enguany, analitza des d’un punt de vista jurídic els avenços i retrocessos en matèria de dret a l’habitatge i energia, quin és el marc regulador d’aquests drets i exposa el punt de partida des del qual s’estudia l’impacte en la salut de les problemàtiques en matèria d’habitatge i energia. En canvi, aquest segon informe analitza aquests avenços i retrocessos i també la situació actual en matèria d’accés a l’habitatge i a l’energia des d’una mirada feminista incloent una perspectiva de gènere transversal. Per arribar a aquest objectiu, tracta primer una sèrie de qüestions prèvies sobre diferents aspectes de la feminització de la pobresa.

En relació a l’estat de salut destacar que:

1. Les dones van presentar pitjors resultats de salut en gairebé tots els indicadors analitzats.
2. Comparant els indicadors amb la població general de la ciutat de Barcelona, s’observa que en gairebé tots, les persones enquestades tenen pitjor resultat.

Una dada rellevant en infants de 6 a 14 anys és que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

L’informe afegeix una sèrie de recomanacions donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat Espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona,com ara:

• Treballar per atenuar els efectes en salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobre medicalitzar problemes socials.
• Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
• Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
• Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.