"Crisi, un final per escriure? Causes, conseqüències i sortida d'una crisi de sistema" és el darrer quadern de Cristianisme i Justícia, un centre d'estudis dedicat a la reflexió social i teològica. La presentació tindrà lloc dijous 12 de maig, a les 19:30 hores, a la seu de l'entitat: Roger de Llúria 13, Barcelona. Hi participaran tres economistes "aterrats, indignats i esperançats": el propi autor, Arcadi Oliveres i Salvador Busquets.

El quadern "Crisi, un final per escriure? Causes, conseqüències i sortida d'una crisi de sistema" aprofundeix en les causes i conseqüències de la crisi, més enllà de les explicacions parcials que ofereixen els mitjans de comunicació. Fa una anàlisi profunda de la crisi, però al mateix temps clara i fàcil d'entendre per a tothom. A més, advoca per la transformació global del sistema, com a sortida a la crisi.

No cal ser un expert/a en economia per entendre el contingut del quadern, però Benjamín Bastida tampoc simplifica la realitat, sinó que l'explica en totes les seves dimensions però de manera entenedora.

Causes de la crisi, en la seva complexitat

El primer capítol està dedicat a l'origen, les causes i les explicacions de la crisi. No es poden simplificar les causes, ja que, les estratègies i propostes per superar la crisi estan relacionades amb el seu diagnòstic.

Aquest capítol recull les explicacions més difoses pels mitjans i per publicacions de caràcter científic: crisi de confiança; despesa excessiva; i manca de regulació. Benjamín Bastida considera que totes tres explicacions tenen un caràcter més descriptiu que interpretatiu i que, per tant, tenen part de raó però són explicacions incompletes, ja que no van a l'arrel originària de la crisi.

Així, per oferir una explicació que vagi al fons de les causes de la crisi actual, el quadern proposa dues argumentacions que es refereixen a les característiques definitòries del sistema econòmic capitalista: La primera destaca que els desequilibris es generen quasi necessàriament a partir del procés de creació i distribució de la producció i la renda a les economies capitalistes. La segona subratlla com la lògica i el motor del sistema capitalista comporta una evolució cap al domini del capital financer, cap a la bombolla i cap a la crisi global.

Una societat individualista i insolidària

Tot i que insisteixen molt en assegurar que la crisi és financera i, per tant, ajudant aquest sector la resta s'arreglarà com a conseqüència lògica, els efectes de la crisi afecten sobretot el sector productiu, és a dir, els treballadors/ores de la indústria, la construcció i els serveis, en definitiva, la societat en general.

Caldria esperar, doncs, actituds socials de rebuig, malestar, protesta i d'exigència de drets socials i ciutadans. En canvi, predominen la resignació i el desànim. El quadern interpreta que això és degut a la polarització social, és a dir, que com que hi ha persones molt afectades per la crisi però també n'hi ha d'altres poc o gens afectades, no es produeix una reacció col·lectiva. En comptes d'unir forces per reivindicar els drets socials, la societat tendeix cap a l'individualisme i la insolidaritat i busca el benestar en el consum.

Cap a una transformació del sistema

D'acord amb el diagnòstic que presenta el quadern, la sortida a la crisi passa necessàriament per una transformació global del sistema. L’autor assenyala alguns criteris que haurien de guiar aquesta transformació: Considera que les propostes que es facin hauran de tenir un caràcter d'oposició al sistema i resistir-se a ser assimilades per ell. També hauran d'aportar elements de transformació i no ser només mesures pal·liatives. Alhora s'hauran de caracteritzar per la seva dimensió col·lectiva i de participació, transcendint els lideratges personals o de preteses avantguardes.

A més, hauran d'abordar aspectes socials, polítics i culturals. La solidaritat, la creativitat, la gratuïtat... són valors necessaris per al progrés d'estratègies transformadores.

Com a propostes concretes, l'autor cita, entre d'altres, la necessitat de sotmetre a crítica els missatges dels mitjans de difusió i propaganda; la defensa aferrissada dels drets conquerits i de l'Estat del Benestar; l'oposició a la privatització de serveis públics i als mecanismes d'evasió d'impostos o una reforma fiscal progressiva.

El quadern acaba amb unes qüestions per a la reflexió, qüestions que també debatran els tres economistes "aterrats, indignats i esperançats" en la presentació de la publicació el dijous 12 de maig.