‘Savieses, càmera en mà’: la gent gran pren la paraula!

Autor: 
Luci Vega
El projecte 'Savieses, cámera en mà’ pretén donar resposta a la solitut no volguda de les persones grans..
El projecte 'Savieses, càmera en mà’ pretén donar resposta a la solitut no volguda de les persones grans
Els documentals que recullen les històries de vida es presenten a diferents escoles per trencar estereotips sobre les persones grans.
La Rosa maria, una de les persones participants en la primera edició del projecte portada a terme l'any 2014.
La Rosa Maria, una de les participants en la primera edició del projecte portada a terme l'any 2014.

‘Savieses, càmera en mà’: la gent gran pren la paraula!

Autor: 
Luci Vega

Resum: 

Amb aquest projecte, la Fundació Aroa vol apoderar i donar veu a les persones grans perquè comparteixin les seves històries de vida i les transmetin a infants i joves mitjançant l’intercanvi intergeneracional i trencant estereotips.

La iniciativa es va posar en marxa l'any 2013, arran dels resultats del Diagnòstic Comunitari i de Salut del barri de la Sagrada Família de Barcelona. Aquest estudi constatava que la gent gran representava el 22% de la població de la zona i que el 28% d'aquest col·lectiu vivia en situació de solitud no volguda i amb pocs recursos econòmics. Davant la necessitat de reforçar les accions adreçades a aquestes persones, des de la Fundació Aroa es va dissenyar el projecte 'Savieses'.

“L'objectiu és que les persones grans que estan en solitud passin d'una situació d'aïllament a implicar-se activament en altres activitats, es relacionin, s'apoderin i tinguin l'oportunitat de transmetre els seus valors i vivències” explica Neus Pociello, directora de Fundació Aroa.

Actualment, s'està portant a terme la quarta edició d'aquesta iniciativa en la qual hi prenen part, com en les anteriors, una vintena de persones. Durant 28 setmanes, els i les participants es reuneixen en l'anomenat 'Espai de saviesa', on comparteixen les seves trajectòries de vida i treballen dinàmiques diverses amb objectiu terapèutic per promoure processos de creixement personal.

És en aquest espai de trobada on decideixen com enfocar i què explicaran en el documental que sorgirà fruit d'aquests mesos de treball. “La creació del documental és un procés col·lectiu on hi participa tothom. Qui vol, surt davant la càmera. La resta trien i realitzen altres tipus de tasques", explica Inés Pociello.

Transferint valors i experiència

El pas següent és que la veu recollida en aquests vídeos arribi a altres generacions. Amb aquesta idea, els documentals són projectats en escoles i instituts i, després de l'emissió, s’obre un espai de debat entre els i les alumnes i les persones grans que han estat les protagonistes. Durant aquestes sessions “els infants empatitzen molt amb les experiències explicades i fan preguntes molt personals o, fins i tot, demanen consells” segons Pociello.

Mitjançant aquest intercanvi, infants i jovent constaten com la gent gran aporta coneixements i valors a la societat mentre que les persones grans implicades se senten reconegudes i escoltades. “La gent gran no només expliquem batalletes, també actuem” afirma Maria Lluïsa, una de les participants.

Especialment destacable és l’impacte social d’aquest activitat fora de l’escola ja que, en moltes ocasions, l’alumnat i les seves famílies coincideixen al carrer amb aquests avis i àvies i s’estableixen converses espontànies i noves relacions. “És una forma de promoure la cohesió social i de permetre que aquestes persones grans se sentin de nou part de la comunitat on viuen”, afirma Pociello.

L’experiència ha traspassat les fronteres del barri de Sagrada Família i els documentals s’han projectat en diversos centres educatius i equipaments de Barcelona i, fins i tot, en altres municipis catalans com Castellbisbal, Palafolls i Girona, on els Ajuntaments o escoles han demostrat el seu interès. ”La idea és transferir aquesta metodologia a professionals que treballen amb gent gran i que el projecte es pugui replicar en altres localitats”.

Afegeix un comentari nou
0