Que una entitat cultural catalana arribi a centenària és un motiu de celebració i més quan, en els darrers cent anys, ha hagut de passar per moments convulsos. Per sort, sempre hi ha hagut persones amb empenta que han aconseguit fer revifar l'entitat i fer-la arribar fins als nostres dies. Una d'aquestes que s'afegeix al club dels cent anys és la Societat Coral L'Espiga de les Corts.

La va fundar Pere Riera el 1924 amb només una desena de cantaires i ha anat creixent fins a les més de dues-centes sòcies actuals i seccions com teatre, escacs i jocs de rol. Per fer un recorregut per la història de l'entitat i parlar sobre la celebració del centenari, hem entrevistat el seu president, Manel Ollés.

El passat 12 de maig vau celebrar l'acte de celebració del centenari de l'entitat. Com va anar? Què vau preparar?

L'acte va anar molt bé i la veritat és que va superar les expectatives que havíem posat. Vam cantar amb quatre corals més, que vam triar perquè els seus directors i directores actuals, en el seu dia, havien dirigit la coral de L'Espiga. Van ser la Coral de La Salle Bonanova, la Coral Lavínia, la Coral Sant Josep Oriol i la Coral Musicorum.

Primer vam cantar nosaltres quatre cançons i l'himne del bicentenari d'Anselm Clavé, que és aquest any, dirigits per la seva creadora, la vicepresidenta de la Federació de Cors de Clavé. Posteriorment, vam fer dues cançons amb cadascuna de les corals convidades i, com a final, vam fer el que diem a l'eslògan -'100 anys, 100 veus'- i totes les corals vam cantar tres cançons. Va ser un final apoteòsic. Intercalat amb les actuacions de cada coral convidada, el nostre grup de teatre feia uns esquetxos explicant la història de L'Espiga, des que es va fundar fins a l'actualitat. Donat el molt bon nivell del grup de teatre i de la nostra coral, crec jo, tot va sortir rodó.

Vau aplegar molta gent de públic?

L'Auditori AXA [on es va fer l'acte], amb una capacitat de cinc-centes vuitanta-sis persones, es va omplir totalment i la pena és que no teníem més entrades, perquè si n'haguéssim tingut més, n'hauríem pogut donar moltes més. L'acte era gratuït perquè ho vam fer en homenatge a la gent del barri de les Corts i, per tant, vam decidir que no cobraríem res.

Si mirem enrere, com va sorgir una entitat com L'Espiga de les Corts, en un context que no era gens fàcil, en plena dictadura de Primo de Rivera?

Efectivament, en aquells temps no era gens fàcil políticament. Però sí que era relativament més senzill que ara en el sentit que el 1924 la gent no tenia ni televisió, ni tenia tantes ofertes lúdiques o culturals com té actualment, i llavors el que practicava molt era l'associacionisme. Aquell any, una colla que jugava al Club de Futbol Cortsenc va decidir fundar una coral, un petit cor, que li deien Escamot Cortsenc, amb deu o onze cantaires. I això va ser la fundació [de L'Espiga].

El bonic és que dos anys després, el 1926, la coral la formaven més de 30 cantaires i vam tenir el nostre primer penó, fet de manera artesanal i meravellosa. Hi havia certes limitacions polítiques (com cantar bastantes cançons en castellà, per no dir totes) i a l'estendard que conservem avui en dia -i que ara restaurarem per poder-lo mostrar a la gent del barri- posa 'Coro', no podia ser pas en català, coral, com seria ara.

Una altra època convulsa per a l'entitat va ser a partir de l'any 1936, quan l'activitat es va aturar per l'esclat de la Guerra Civil. Quan es va reprendre i a iniciativa de qui?

La coral es va reprendre el 1949. Encara estaven en plena postguerra, havien passat deu anys des que s'havia acabat la guerra, però hi havia molta fam i moltes limitacions. Va ser aquell any quan Eleuteri Palacios va fer que s'ajuntessin membres de l'antiga coral amb noves persones, nous membres, tots homes, perquè era sota l'esquema de Cors de Clavé i llavors no podien haver-hi dones.

En quin any es van incorporar les dones a la coral? Com va ser aquest procés?

Les dones es van incorporar l'any 1978. Ja feia anys que funcionava la televisió, l'associacionisme continuava sobrevivint, però ja hi havia més oferta lúdica al carrer i a les cases. Llavors, havia quedat obsolet el fet que les dones no poguessin cantar a la coral o intervenir en els grups de teatre i la Junta va decidir reincorporar les veus femenines.

La seu que teniu ara és l'última, però abans havíeu estat a altres llocs.

Sí, això és una mica la vida de les corals sense un patrimoni. Havíem començat a assajar als bars i havíem tingut un local molt important, El Casalet, que és de l'època de la incorporació de les dones. Però com que no era nostre, va haver-hi una entitat important, amb diners, que el va adquirir, i com a canvi, vam haver de fer aquest local en què estem actualment, al carrer de Joan Gamper, que tampoc és nostre, és de lloguer. I abans del Casalet havíem estat al Casinet, que era un espai de totes les entitats del barri, com si diguéssim ara un centre municipal, on es feien multitud d'activitats.

Avui, què en queda de L'Espiga que va fundar Pere Riera?

En queda molt més del que ell va fundar perquè, en aquell moment, érem una coral amb uns trenta-dos cantaires i durant aquests cent anys es va crear un grup de teatre el 1978 i, anys més tard, es va crear una secció d'escacs. Aquesta, a part de ser lúdica, perquè la gent vagi a jugar al nostre casal actual, competeix en tres categories diferents de la lliga catalana. I finalment, la secció de rol i estratègia és la més moderna, de l'any 2000. Això ens converteix en un ateneu, un centre on es fan diferents activitats culturals.

Quantes sòcies té l’entitat?

Avui som quasi dos-cents cinquanta socis distribuïts entre una trentena de cantaires, més una seixantena de persones a teatre, unes setanta sòcies a escacs i una quarantena al grup de rol i estratègia.

La coral de tota la vida s'està mantenint prou bé, tot i que el cant coral avui en dia no està gaire de moda. Al teatre tenim tres grups, cada vegada hi ha més demandes per entrar i hem de tallar les sol·licituds. Als escacs, hi ha molta gent que ve senzillament a jugar i a passar-ho bé fent la partida amb el company. I el rol ha crescut moltíssim, eren vint socis abans de la pandèmia, ara passen dels quaranta.

Quines més activitats teniu pensades per celebrar aquests cent anys?

Per celebrar aquests cent anys, cada secció ha nomenat una comissió específica. El dia de Sant Jordi vam posar una botigueta al carrer amb tríptics informatius de les activitats i els cursos que fem. Hem fet una obra de teatre i en vindran dues més, 'Toc toc' i 'La sala d'espera', d'Àngel Guimerà, com a homenatge a l'autor, ja que enguany se celebra l'Any Guimerà.

Després, tenim nit de monòlegs i, amb la coincidència del centenari amb el Dia de l'Associacionisme Cultural, farem una breu obra de teatre i un concert de la nostra coral que, a més, cantarà per festa major en un concert especial perquè el farem amb una coral amiga. Els de rol ja han fet un concurs de pintura, organitzaran tornejos i campionats (de Warhammer i de Blood Bowl, entre d'altres), faran la representació de la batalla de l'Alcázar de Toledo i participaran al DAU Barcelona.

Teniu l'agenda ben plena.

Perquè la gent es mou amb il·lusió. Són activitats que, de fet, es fan cada any, però que enguany es fan amb més èmfasi.