biblioteca

El 16 de març es va publicar al BOE el Reial Decret 2/2023 de mesures urgents per a l’ampliació dels drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions. També cal tenir en compte el Reial Decret 5/2023, de 28 de juny, que ha suposat la modificació de la data d'inclusió dels i les estudiants en pràctiques a la Seguretat Social. La normativa estableix una disposició addicional al Text Refós de la Seguretat Social per a la “inclusió al sistema de seguretat social d'alumnes que realitzen pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació”. En aquest manual s'analitza què significa això i com afecta les entitats del tercer sector.

L’estiu del 2022 serà recordat, entre altres esdeveniments, per l’impacte mediàtic del fenomen de les ‘punxades’. A començaments d’estiu, un degoteig de notícies alertaven d’un nou modus operandi que, des de l’inici, quedava associat a la submissió química i les agressions sexuals. Malgrat que, a mesura que l’estiu avançava i s’anaven reunint evidències -en cap de les denúncies interposades es va trobar el rastre de cap substància- i les expertes, tant de l’àmbit de drogues com dels moviments feministes, intentaven generar una contra narrativa, el discurs del terror sexual ja havia fet el seu efecte. Es tracta, a més, d’un discurs conegut que reapareix cíclicament a través de substàncies i modus operandi diversos. Així, la hipòtesi de partida d'aquest informe és que es tracta de relats que produeixen i reprodueixen terror sexual amb l’objectiu de controlar i marcar la conducta femenina. En aquest sentit, els objectius del present informe son: Analitzar les narratives mediàtiques en l’àmbit de la violència sexual, disseccionar els mites que les conformen i el seu impacte en les narratives socials, visibilitzar totes les situacions i contextos en què es donen violències sexuals i les drogues hi son presents i indagar en la influència de les representacions mediàtiques sobre perill sexual en les pràctiques de les dones i com s’encarnen.

Tot el que hauries de saber sobre agressions sexuals, ús de substàncies i submissió química i mai no t’havies atrevit a preguntar (o potser sí).

Aquest material està basat en l'estudi "Diagnòstic sobre informacions mediàtiques al voltant de les violències sexuals, l'ús de drogues i la submissió química". Si vols aprofundir en la temàtica, el pots descarregar a www.drogasgenero.info/diagnosti - co-medioscomunicacion

L'aprovació de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència (d'ara endavant, LOPIVI) suposa una gran fita en matèria de protecció als nens, nenes i adolescents a Espanya, que es converteix així en un dels primers països del món amb una legislació d'aquesta índole. Aquesta llei es planteja com a objectiu principal garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents (d'ara endavant NNA) enfront de qualsevol tipus de violència. Tot això, a través d'una sèrie de mesures de protecció integral que abasten des de la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç fins a la reparació de danys en tots els àmbits del seu esdevenir diari.

Aquest document explica la recerca qualitativa que sustenta la guia, tracta l'abordatge de la violència a Espanya, posa el focus en els conceptes clau i el canvi de paradigma que comporta la LOPIVI, recull un conjunt d'orientacions per a facilitar als centres d'oci educatiu la creació dels protocols, exposa la figura de la persona delegada de protecció, el seu perfil, designació, dependència jeràrquica i funcions, i se centra en la formació dels monitors, les monitores, els directors i les directores de temps lliure educatiu, així com en la formació específica de la persona delegada de protecció.