biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
En la proposta del govern de Pressupostos Generals de l'Estat Espanyol per a 2023, el pressupost del Ministeri de Defensa s'incrementa un 26,31% amb l'objectiu d'aconseguir el 2% del PIB en 2029. Aquest va ser un compromís adquirit pel president Pedro Sánchez després de la Cimera de l'OTAN de juny de 2022. Però la realitat és que aquests pressupostos de 2023 ja superaran en 17 dècimes el susdit 2% del PIB. La diferència radica en el fet que hi ha partides militars que no es troben enclavades en el Ministeri de Defensa, i estan repartides per altres ministeris.
Aquest informe té l’objectiu de visibilitzar que les actuacions amb criteri segregatiu no paren d’augmentar, així com de lluitar en contra del racisme institucional. És el segon estudi que l’entitat dedica a desmantellar i analitzar aquesta circumstància, ja que l’any 2018 ja varen publicar ‘L’aparença no és motiu’, en el qual s’examinaven dades d’identificacions policials cedides pels Mossos d’Esquadra. En l’informe actual també s’ha seguit aquest procés, a través del Portal de la Transparència de la Generalitat, el qual proporciona a la població les dades de l’administració.
Des de SOS Racisme han analitzat les dades d’identificacions de set àrees policials de tota Catalunya: Gironès i Pla de l’Estany, a Girona; Tarragonès, a Tarragona; Segrià, les Garrigues i Pla d’Urgell, a Lleida; i Sants - Montjuïc, Ciutat Vella, l’Eixample i l’Hospitalet, a Barcelona
Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu
La guia orienta sobre com cal actuar de forma coordinada entre els agents educatius i de salut en els següents casos: una verbalització d’intencionalitat suïcida, una temptativa, un suïcidi pròpiament dit. També hi ha orientacions sobre com actuar davant les autolesions no suïcides. El document busca que el docent, en el cas que detecti qualsevol de les circumstàncies descrites, sàpiga com acompanyar l’alumne afectat i conegui quin és el circuit d’actuació i comunicació que li cal seguir.
Un informe sobre el sector agroalimentari i l'explotació de les persones que hi treballen a través de les ETT. S'exposen les formes que pren la precarització laboral alimentària, que formen, totes elles, part d'un model que porta més de 60 anys mostrant la seva cara més destructiva al planeta i als seus habitants. En aquest inici del segle XXI ha mostrat definitivament el seu escogatament i, com sol passar, l'estratègia consisteix en apretar més les clavilles, aprofundint en les causes de les múltiples crisis que la mateixa precarització ha generat. El miracle exportador alimentari espanyol no existiria sense explota ió laboral, són incompatibles. Podem intentar millorar les condiciones de treball de les personesque estan atrapades en ell, però s'ha d'entendre que treball digne i agroexportació no poden coexistir.
L’informe INSOCAT 15, actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats a la llum del context actual, a finals de 2022, constata la persistència dels fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 els anys 2020 i 2021— han generat i agreujat: intensificació de la pobresa, extensió de la vulnerabilitat i multiplicació de les situacions de precarietat i risc d’exclusió per l’afebliment dels drets i les creixents dificultats d’accés als mínims bàsics per a una vida digna: habitatge, treball decent, ingressos mínims. Cronificació, en definitiva, de les dinàmiques empobridores i la polarització social que condemnen al voltant d’una quarta part de la població catalana a viure en precari. La societat catalana, de manera similar a l’espanyola, ha patit una profunda davallada de les condicions de vida enmig de dues crisis amb l’agreujant que els períodes de recuperació macroeconòmica no s’han traduït en una millora del benestar de la població. Els segments més desafavorits han patit especialment els estralls de les crisis i les conseqüències que s’han enquistat en forma de devaluació salarial, precarització del mercat laboral i creixent dificultat d’accés als drets socials.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou una col·lecció de guies adreçades als centres educatius i desenvolupades a partir de les experiències pròpies, que situen la conservació de la biodiversitat com a eix de treball educatiu per als centres. La primera guia de la col·lecció, 'Ciència Ciutadana i Natura. Un repte per a l’Educació per a la Sostenibilitat', vol apropar aquesta pràctica científica i ciutadana als centres educatius i, especialment, potenciar-ne els aprenentatges realment vivencials i transformadors. La Guia pretén ajudar els centres educatius a convertir els projectes de ciència ciutadana en veritables experiències d’aprenentatge significatiu i vinculades al currículum, tot treballant-ne l’estructuració o la seqüenciació, el foment de la participació activa d’infants i joves, o la revisió de metodologies educatives.
Cada any hi ha tot un seguit de convocatòries de finançament, subvencions, premis i beques, que es van repetint. És per això que en el següent document les trobareu totes classificades per mesos i àmbits i també categoritzats entre finançaments públics i privats.
L’objectiu principal d'aquest informe és analitzar les causes de les migracions ambientals, gràcies a diferents casos del Sud global (Colòmbia, Senegal, els Estats Units, Canadà i Vietnam) i del Nord global (Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana).
Una guia didàctica per a treballar el canvi climàtic a l’aula, adreçada a l'alumnat de primària i secundària. La finalitat és proporcionar una ajuda al professorat per conèixer i aprofundir en els drets ambientals i l’emergència climàtica. La guia ha estat elaborada per professionals de l’àmbit educatiu i del disseny.
Aquest document pretén ser una breu guia metodològica dels tallers que s’han impartit amb nens i nenes de 6 i 7 anys al Casal d’Infants del Raval en el marc del projecte 'Drets energètics en mans de la infància', recolzat pel Projecte Lliures de Desigualtat, Pobresa i Exclusió Social. Aquest projecte sorgeix del treball conjunt d’Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica en la lluita contra la precarietat energètica des d’una perspectiva de drets i d’apoderament, defensant l’accés universal per a totes les persones a uns serveis bàsics de qualitat, imprescindibles per tenir una vida digna. Parteix també de la constatació de que la pobresa energètica no ens impacta a totes per igual, sinó que té impactes diferenciats en col·lectius que pateixen discriminacions per raó de gènere, d’edat, de diversitat funcional, d’origen, de situació administrativa, i demés interseccionalitats.
