biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
Aquest informe forma part de l'anàlisi que el Centre Delàs realitza des de fa anys sobre la relació entre els bancs i les empreses d'armament. Utilitza el concepte Banca Armada per a referir-se a les entitats bancàries que estan finançant, i en conseqüència enfortint, la indústria armamentista. Parlen d'una relació controvertida que pot donar-se de diferents formes, com és la participació accionarial, el finançament de les exportacions, l'emissió de bons i pagarés, els fons d'inversió i la concessió de crèdits i préstecs.
Per a dur a terme la present recerca, començant pel primer capítol, s'ha realitzat una actualització dels indicadors de militarització del Mediterrani que analitzen en anteriors informes. En aquest sentit, s'ha fet una anàlisi de les categories de material exportat a nivell mundial als 21 països de la regió Mediterránea estudiats durant el període 2011-2021, i s'ha comparat el volum dels arsenals militars. Les dades referents a exportacions s'han extret de la base de dades de transferències del SIPRI4 i les dades referents a arsenals s'han obtingut de l'anuari Military Balance.
Aquest document analitza la realitat del treball en el Tercer Sector. Segons les dades recollides, es calcula que a Espanya el Tercer Sector concentra més de mig milió de llocs de treball amb ingressos que representen l’1,4% del producte interior brut (PIB) nacional en projectes d’acció social.
L'escalfament global està induint un canvi incipient cap a l'augment dels impactes dels incendis, així com la durada de la temporada d'alt risc a gran part del món al llarg del segle XXI.
L’informe INSOCAT 15, actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats a la llum del context actual, a finals de 2022, constata la persistència dels fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 els anys 2020 i 2021— han generat i agreujat: intensificació de la pobresa, extensió de la vulnerabilitat i multiplicació de les situacions de precarietat i risc d’exclusió per l’afebliment dels drets i les creixents dificultats d’accés als mínims bàsics per a una vida digna: habitatge, treball decent, ingressos mínims. Cronificació, en definitiva, de les dinàmiques empobridores i la polarització social que condemnen al voltant d’una quarta part de la població catalana a viure en precari. La societat catalana, de manera similar a l’espanyola, ha patit una profunda davallada de les condicions de vida enmig de dues crisis amb l’agreujant que els períodes de recuperació macroeconòmica no s’han traduït en una millora del benestar de la població. Els segments més desafavorits han patit especialment els estralls de les crisis i les conseqüències que s’han enquistat en forma de devaluació salarial, precarització del mercat laboral i creixent dificultat d’accés als drets socials.
FEPA, com a entitat referent en l'àmbit de la joventut extutelada, ha participat activament en la modificació del Reglament de la Llei d'Extrangeria. Per a visualitzar l'impacte d'aquesta reforma, ha elaborat una enquesta feta a entitats que treballen amb població extutelada, i el present informe mostra una primera valoració sobre la situació actual i els principals reptes a afrontar.
Aquest document pretén ser una breu guia metodològica dels tallers que s’han impartit amb nens i nenes de 6 i 7 anys al Casal d’Infants del Raval en el marc del projecte 'Drets energètics en mans de la infància', recolzat pel Projecte Lliures de Desigualtat, Pobresa i Exclusió Social. Aquest projecte sorgeix del treball conjunt d’Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica en la lluita contra la precarietat energètica des d’una perspectiva de drets i d’apoderament, defensant l’accés universal per a totes les persones a uns serveis bàsics de qualitat, imprescindibles per tenir una vida digna. Parteix també de la constatació de que la pobresa energètica no ens impacta a totes per igual, sinó que té impactes diferenciats en col·lectius que pateixen discriminacions per raó de gènere, d’edat, de diversitat funcional, d’origen, de situació administrativa, i demés interseccionalitats.
Un estudi que analitza el panorama del voluntariat a Catalunya i demostra que sis de cada deu persones que exerceixen de voluntàries a Catalunya són dones.
Si els líders del G20, l'FMI i el Banc Mundial no actuen immediatament, les crisis d'inflació, desigualtat i COVID-19 podrien empènyer més d'un quart de mil milions de persones més a la pobresa extrema al llarg del 2022.
Una guia didàctica per a treballar el canvi climàtic a l’aula, adreçada a l'alumnat de primària i secundària. La finalitat és proporcionar una ajuda al professorat per conèixer i aprofundir en els drets ambientals i l’emergència climàtica. La guia ha estat elaborada per professionals de l’àmbit educatiu i del disseny.
El document recull un seguit de bones pràctiques a nivell internacional en l'àmbit de la reutilització a supermercats i altres establiments de venda al detall.
