Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
CERCA AVANÇADA
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".

biblioteca

Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.

 Font:
Generalitat de Catalunya Departament d'Educació

La guia orienta sobre com cal actuar de forma coordinada entre els agents educatius i de salut en els següents casos: una verbalització d’intencionalitat suïcida, una temptativa, un suïcidi pròpiament dit. També hi ha orientacions sobre com actuar davant les autolesions no suïcides. El document busca que el docent, en el cas que detecti qualsevol de les circumstàncies descrites, sàpiga com acompanyar l’alumne afectat i conegui quin és el circuit d’actuació i comunicació que li cal seguir.

 Font:
Vides, Andrea

L’estudi busca detectar l’impacte i el risc afegit que viuen les zones rurals de patir pobresa energètica; indagar en la cobertura de les necessitats de la població rural; examinar si l’energia que reben és l’adequada i si hi ha un nivell de protecció suficient davant incidències.

 Font:
García, Ferran

Un informe sobre el sector agroalimentari i l'explotació de les persones que hi treballen a través de les ETT. S'exposen les formes que pren la precarització laboral alimentària, que formen, totes elles, part d'un model que porta més de 60 anys mostrant la seva cara més destructiva al planeta i als seus habitants. En aquest inici del segle XXI ha mostrat definitivament el seu escogatament i, com sol passar, l'estratègia consisteix en apretar més les clavilles, aprofundint en les causes de les múltiples crisis que la mateixa precarització ha generat. El miracle exportador alimentari espanyol no existiria sense explota ió laboral, són incompatibles. Podem intentar millorar les condiciones de treball de les personesque estan atrapades en ell, però s'ha d'entendre que treball digne i agroexportació no poden coexistir.

 Font:
Hernández, Lourdes

S'analitza com la ramaderia extensiva pot i ha de contribuir a una gestió sostenible del territori, especialment en aquelles zones identificades com d'alt risc d'incendi.

 Font:
Mèdia.cat
Media.cat - 2022

Aquest estudi analitza l'ús del català entre el jovent. A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A l'escola, només el 21,4% dels alumnes catalans afirmen interactuar sempre o quasi sempre en català. A la capital catalana, només el 28,4% de la ciutadania d'entre 15 i 34 anys utilitzen el català com a llengua habitual.

 Font:

El Baròmetre és l’eina que, cada any, analitza quina és la realitat de les entitats del Tercer Sector Social a l’àrea metropolitana de Barcelona i la principal novetat d'enguany, és que l’anàlisi inclou la ciutat de Barcelona i aprofundeix en la relació que té el Tercer Sector Social amb les administracions locals i amb altres agents significatius.

 Font:
Ba Dejuan, Kaire; Saud, Larissa Saud; Ruiz, Úrsula

Aquest informe té l’objectiu de visibilitzar que les actuacions amb criteri segregatiu no paren d’augmentar, així com de lluitar en contra del racisme institucional. És el segon estudi que l’entitat dedica a desmantellar i analitzar aquesta circumstància, ja que l’any 2018 ja varen publicar ‘L’aparença no és motiu’, en el qual s’examinaven dades d’identificacions policials cedides pels Mossos d’Esquadra. En l’informe actual també s’ha seguit aquest procés, a través del Portal de la Transparència de la Generalitat, el qual proporciona a la població les dades de l’administració.

Des de SOS Racisme han analitzat les dades d’identificacions de set àrees policials de tota Catalunya: Gironès i Pla de l’Estany, a Girona; Tarragonès, a Tarragona; Segrià, les Garrigues i Pla d’Urgell, a Lleida; i Sants - Montjuïc, Ciutat Vella, l’Eixample i l’Hospitalet, a Barcelona

 Font:
Observatori del Deute en Globalització

L'informe té l’objectiu d’analitzar el context actual que viu Europa, i plasma detalladament les conseqüències i afectacions de la crisi energètica a la població europea.

 Font:
Arrels Fundació

L'informe, realitzat a partir de 289 entrevistes a persones sense llar durant el 2021, recull i exposa com el nombre de persones que viuen al ras a Barcelona ha augmentat del 33% al 47% entre els anys 2019 i 2021. Una xifra preocupant que representa un empitjorament de la seva situació, ja que 4 de cada 10 d’aquestes persones no estan rebent una atenció social.

 Font:
Reds, Centre of Discourse Studies

Quan ens apropem a la literatura que estudia els discursos d’odi, també coneguts com a discursos d’incitació a l’odi, es poden trobar diferents anàlisis i estratègies, per contrarestar-los, gairebé tots basats en la part evident del discurs, el seu contingut i la qüestió legal que gira al seu voltant. Tot i això, des de l’Anàlisi Crític del Discurs (d’ara endavant ACD) es pretén anar més enllà del seu contingut. El seu interès és desvelar com, a través de l’ús del llenguatge, en un context determinat, es canalitzen ideologies que condueixen a la discriminació i a l’odi, la majoria de vegades de forma implícita. De fet, hi ha missatges el contingut dels quals podria semblar-nos neutral, però, en canvi, la seva estructura subjacent està transportant “representacions socials” discriminatòries, amb prejudicis i amb una alta càrrega de violència simbòlica que és rebuda per les persones destinatàries sense que se n’adonin.