Títol: #SalutDePlàstic
Camí: /biblioteca/salutdeplastic
Rezero
2019
Aquest és el dossier de premsa de la campanya 'No volem una salut de plàstic' de Rezero – Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum. Es tracta d'un projecte pioner al nostre país, dedicat a la conscienciació, sensibilització i mobilització entorn la problemàtica específica dels plàstics a la salut humana.
Camí: /biblioteca/barometre-de-la-donatic-catalunya
Ruiz, Thais i Dias do Santos, Tayrine
2023
El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.
El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones.
Camí: /biblioteca/la-ley-del-mas-rico-gravar-la-riqueza-extrema-para-acabar-con-la-desigualdad
Christensen, Martin-Brehm; Hallum, Christian; Maitland, Alex; Parrinello, Quentin i Putaturo, Chiara
2023
El món està travessant una època sense precedents marcada per l'acumulació de múltiples crisis. Desenes de milions de persones passen fam. Centenars de milions més s'enfronten a pujades impossibles en el cost dels productes bàsics o de l'energia per a escalfar les seves llars. La pobresa s'ha incrementat per primera vegada en 25 anys. No obstant això, uns pocs han aconseguit treure un immens profit d'aquestes crisis. Els ultra rics han vist créixer dràsticament la seva riquesa, i els beneficis empresarials han aconseguit anivellis rècord, fent que la desigualtat es dispari. El present informe se centra en la importància de gravar la riquesa de les elits econòmiques per a abordar tant aquesta “policrisis” a la qual ens enfrontem com l'augment desorbitat de les desigualtats. L'informe detalla com, en la història recent, la tributació dels més rics era més elevada, com està guanyant terreny la idea de gravar més als qui més tenen i fer que els milmillonarios paguin la part que els correspon justament, i com més imposats als ultra rics contribueix a reduir la concentració de poder de les elits i reduir no sols la desigualtat econòmica, sinó també la racial, colonial i de gènere. Finalment, l'informe apunta a quant haurien de tributar els més rics i com aconseguir-lo, amb eines concretes i contrastades per als Governs, algunes fins i tot ja en marxa. Aquest informe mostra com una imposició adequada als ultra rics pot ser la via per a aconseguir un món més just, sostenible i sense pobresa.
Camí: /biblioteca/qui-desnona-barcelona-analisi-del-paper-dels-grans-propietaris-privats-en-les-expulsions
Domingo, Guillem i Escorihuela, Irene
2022
Els desnonaments són un fenomen que vulnera el dret a l’habitatge, reconegut i tutelat tant a escala catalana a l’Estatut d’Autonomia i lleis d’habitatge, com estatal a la Constitució de 1978 i internacionalment a la DUDH i el PIDESC. Catalunya és una de les comunitats autònomes que concentra més desnonaments a l’estat espanyol. Clarament, aquest valor està molt influenciat per Barcelona que, essent una gran ciutat amb molt atractiu, és travessada per dinàmiques especulatives. Malgrat la importància de disposar d’una anàlisi el més real possible dels desnonaments, les dades oficials publicades són insuficients. La manca d’informació i transparència en aquest àmbit no és una coincidència, més aviat tendeix a amagar el paper que juguen les entitats financeres i els fons d’inversió, operadors privats ja de per sí opacs. Per aquesta raó, a través de l’ús de dades quantitatives d’informes fets els darrers anys per diferents organitzacions, algunes d’elles publicades per primer cop, aquesta investigació intenta fer un diagnòstic del mercat immobiliari de Barcelona per poder mostrar qui desallotja els residents a la capital catalana.
Camí: /biblioteca/injusticia-ambiental-crisi-climatica-aigua-i-migracions
Durán, Alejandra; Felipe, Beatriz; Vilaseca, Isabel
2022
L’objectiu principal d'aquest informe és analitzar les causes de les migracions ambientals, gràcies a diferents casos del Sud global (Colòmbia, Senegal, els Estats Units, Canadà i Vietnam) i del Nord global (Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana).
Camí: /biblioteca/genero-y-cambio-climatico-un-diagnostico-de-situacion
Velasco, María Luisa; Bartolomé, Cintia; Suso, Anabel
2019
L'informe mostre com les causes i els efectes del canvi climàtic afecten de forma diferent a dones i homes, i realitza una anàlisi amb perspectiva de gènere de les polítiques climàtiques implementades fins el moment, en l'àmbit internacional i comunitari, i de forma més recent, en l'àmbit nacional i autonòmic. Es reflecteixen així, els diferents graus de compromís per a assumir els processos necessaris i per a arbitrar mecanismes que posin el focus en la mirada de fènere i contemplin la veu i les necessitats de les dones al disseny i la implementació d'aquestes polítiques, inclós una major participació a la presa de decisions.
Camí: /biblioteca/informe-de-paritat-dels-equips-tecnics-i-directius-de-les-colles-castelleres-2022
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC)
2023
El món casteller ha estat històricament un món masculí i masculinitzat. Des de fa unes dècades la dona no només s'ha introduït a les colles sinó que ha anat prenent cada vegada més importància, bé sigui a la vessant tècnica aportant menys pes als troncs, com a la banda de gestió, on cada vegada hi ha més constatació de la diferència en el lideratge. Davant la poca presència de dones a la Junta directiva de la CCCC (representants de colles castelleres escollides per les pròpies colles) i l'afirmació habitual de falta de presència femenina als rols de poder de les colles, als mitjans de comunicació, o en actes i ponències de temàtica castellera, es va voler verificar si es tractava de percepcions subjectives esbiaixades per la falta de presència de dones a la població castellera, o bé una infrarepresentació d'aquesta en benefici d'homes que ocupen aquests espais. És per aquest motiu que des de la CCCC s'impulsa el present informe on recollir i plasmar les dades de les colles castelleres convencionals
Camí: /biblioteca/informes-dimpacte-no4-amb-prou-feines-atur-i-precarietat-laboral-de-les-persones-ateses
Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona
2023
L’informe analitza la situació laboral de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona per constatar que poc més de la meitat (50,3%) estava treballant en el moment de realització de l’enquesta i l’altra meitat (49,7%) no treballava en aquell moment.
Camí: /biblioteca/state-imposed-forced-labor-china
Swedish Buyers' Monitoring of Electronics Supply Chains
2021
A causa de l ainformació rebuda sobre els greus atacs als drets humans perpetuats a Xina cap al col·lectiu dels Uyghurs i altres minories ètniques, Adda, les Regions Sueques i l'Esglèsia de Suècia van iniciar un esforç col·laboratiu per a dur a terme la revisió i el monitoratge del risc de treballs forçats imposats per l'estat a les cadenes de producció dels béns i els serveis que procuren aquestes institucions. Aquest informa posa el focus al monitoratge de les cadenes d eproducció de béns electrònics.
Camí: /biblioteca/informe-de-tendencies-de-ciberseguretat-2n-trimestre-de-2021
Agència de Ciberseguretat de Catalunya
2021
Aquest informe analitza la situació de l'àmbit cibernètic d'aquest 2021 en què subratlla la fuita de dades massives, l'atac a infraestructures crítiques de serveis essencials com ara hospitals i l'explotació de pagaments de rescats per part de les ciberasseguradores.
Cercador avançat biblioteca
Navega per categories
Navega per tipus de document
Trobes a faltar algun document?
Vols fer-nos una suggerència?
Envia’ns un correu a biblioteca@xarxanet.org
