Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
CERCA AVANÇADA
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Ordena per: Títol | Data | Visites
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Camí: /biblioteca/el-tractament-de-la-seguretat-les-universitats-catalanes-estudi-exploratori-sobre
Güerri, Cristina; López, José María; Medina, Juan José; Pedrosa, Albert; Sobrino, Cristina
2024
 Font:
Amb aquest informe, impulsat des de l’àrea “Alternatives de Seguretat” de l’ICIP i realitzat per un grup d’investigadors i investigadores de diferents universitats, s'ha volgut promoure una reflexió sobre la manera com es concep i es treballa avui en dia la seguretat als centres de formació universitaris. Concretament, considera rellevant l’anàlisi dels plans docents de grau i màster que actualment treballen, des de diferents nivells d’explicitat, el desplegament de la seguretat a les assignatures i pràctiques professionals. 
Camí: /biblioteca/no-em-diguis-terrorista-quan-no-ho-soc-el-mal-us-de-les-lleis-antiterroristes-la-regio
Gonzalez, Ricard
2023
 Font:
Als països de la regió euromediterrània estudiats en aquest informe, podem observar una perillosa tendència que degrada la vida cívica de les seves societats: l’ús de falses acusacions de terrorisme contra moviments pacífics, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil amb l’objectiu de canviar radicalment per desmantellar-los o criminalitzar les seves ideologies. De vegades, les víctimes de la repressió no són membres d’organitzacions polítiques, sinó crítics oberts de les polítiques governamentals, com ara persones defensores de drets humans o periodistes, i el seu processament busca sufocar la dissidència. 
Camí: /biblioteca/financament-de-la-militaritzacio-i-la-guerra-de-fronteres-al-mediterrani-ranking-de-la
Amorós, Gemma; Aragón, Edu
2022
 Font:
Aquest informe forma part de l'anàlisi que el Centre Delàs realitza des de fa anys sobre la relació entre els bancs i les empreses d'armament. Utilitza el concepte Banca Armada per a referir-se a les entitats bancàries que estan finançant, i en conseqüència enfortint, la indústria armamentista. Parlen d'una relació controvertida que pot donar-se de diferents formes, com és la participació accionarial, el finançament de les exportacions, l'emissió de bons i pagarés, els fons d'inversió i la concessió de crèdits i préstecs. Per a dur a terme la present recerca, començant pel primer capítol, s'ha realitzat una actualització dels indicadors de militarització del Mediterrani que analitzen en anteriors informes. En aquest sentit, s'ha fet una anàlisi de les categories de material exportat a nivell mundial als 21 països de la regió Mediterránea estudiats durant el període 2011-2021, i s'ha comparat el volum dels arsenals militars. Les dades referents a exportacions s'han extret de la base de dades de transferències del SIPRI4 i les dades referents a arsenals s'han obtingut de l'anuari Military Balance.
Camí: /biblioteca/la-resistencia-civil-noviolenta-ucrainesa-davant-la-guerra-analisi-de-les-tendencies
Daza, Felip
2022
 Font:
Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe 'La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra', elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.
Camí: /biblioteca/negocis-provats-en-combat-exportar-la-marca-made-israel-mantenir-locupacio-i-normalitzar
Pozo, Alejandro; Benedicto, Ainhoa
2022
 Font:
Aquest informe busca aprofundir en les diferents maneres que utilitzen l’Estat i la indústria israeliana, en permanent sinergia i complicitat, per a fer negocis que permetin, d’una banda, el manteniment d’un model securitari cada vegada més costós, a Israel, als Territoris Ocupats de Palestina i a les respectives fronteres; de l’altra, l’expansió global de la marca que, a més de permetre aquest manteniment, proporciona ingressos, poder i complicitats.
Camí: /biblioteca/las-desigualdades-matan-se-requieren-medidas-sin-precedentes-para-acabar-con-el
Ahmed, Nabil; Marriott, Anna; Dabi, Nafkote; Lowthers, Megan; Lawson, Max; Mugehara, Leah
2022
 Font:
La pandèmia ha afectat de manera desproporcionada a centenars de milions de persones que ja es trobaven en una setuació de desavantatge, com les que viuen a països de renda mitjana i baixa, les dones i les nenes, aquelles que pertanyen a grups socialment disciminats, o les que treballen al sector informal; es tracta precisament de les persones amb menys poder d'influència sobre les polítiques. 
Camí: /biblioteca/state-imposed-forced-labor-china
Swedish Buyers' Monitoring of Electronics Supply Chains
2021
 Font:
A causa de l ainformació rebuda sobre els greus atacs als drets humans perpetuats a Xina cap al col·lectiu dels Uyghurs i altres minories ètniques, Adda, les Regions Sueques i l'Esglèsia de Suècia van iniciar un esforç col·laboratiu per a dur a terme la revisió i el monitoratge del risc de treballs forçats imposats per l'estat a les cadenes de producció dels béns i els serveis que procuren aquestes institucions. Aquest informa posa el focus al monitoratge de les cadenes d eproducció de béns electrònics. 
Camí: /biblioteca/un-mundo-que-se-preocupa-y-cuida-de-la-infancia-como-lograr-que-se-incluya-los-ninos
Huebner, Gillian
2017
 Font:
Al setembre de 2015, els estats membres de la Organització de les Nacions Unides (ONU) van acordar una agenda de desenvolupament internacional a 15 anys. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una part clau de l'agenda i parteixen del coneixement que, per a aconseguir un desenvolupament vertader, cal començar a centrar-se en aquells que han estat deixats enrere. A més, els ODS reconeixen que les inversions estratègiques en infància són fonamentals per a promoure la pau, posar fi a la pobresa al món i garantir que tots els éssers humans assoleixin tot el seu potencial. Aquest document es planteja una reflexió sobre com els ODS podrien incloure als nens i nenes que han perdut l'atenció familiar. 
Camí: /biblioteca/tractat-sobre-la-prohibicio-de-les-armes-nuclears-tpan
Nacions Unides
2017
 Font:
Un tractat nascut gràcies a la pressió de la societat civil internacional i el lideratge d’alguns països i adoptat el 2017 a les Nacions Unides, un fet històric que hauria de marcar un abans i un després en l’inici del final de l’era nuclear. Fins ara, el TPAN ha estat ratificat per una seixantena de països i va entrar en vigor el gener d’aquest any. 
Camí: /biblioteca/estimaciones-mundiales-sobre-la-esclavitud-moderna-trabajo-forzoso-y-matrimonio-forzoso
OIT; OIM; Walk Free
2022
 Font:
Una de cada 150 persones al món són víctimes de l'esclavitud moderna, és a dir, del treball o del matrimoni forçats. Aquestes xifres suposen un augment de 10 milions de persones respecte a les de fa cinc anys.

Cercador avançat biblioteca

Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".

Trobes a faltar algun document?
Vols fer-nos una suggerència?

Envia’ns un correu a biblioteca@xarxanet.org