Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
Icona d'una fletxa apuntant cap avall 
CERCA AVANÇADA
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Ordena per: Títol | Data | Visites
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Camí: /biblioteca/la-resistencia-civil-noviolenta-ucrainesa-davant-la-guerra-analisi-de-les-tendencies
Daza, Felip
2022
 Font:
Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe 'La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra', elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.
Camí: /biblioteca/com-sinforma-sobre-intelligencia-artificial-analisi-i-recomanacions-amb-perspectiva-de
Aguiló, Bru: Zalduendo, Paul
2023
 Font:
Els mitjans de comunicació són una de les principals fonts d’informació sobre intel·ligència artificial. La falta de coneixement de bona part de la societat sobre aquesta tecnologia i les transformacions que implica atorga als mitjans un paper fonamental a l’hora de configurar valors, opinions i actituds1 cap a aquesta qüestió. En altres paraules, els mitjans de comunicació construeixen i transmeten una determinada manera d’entendre la intel·ligència artificial. És a dir, configuren el conjunt de significats sobre els quals ens expliquem aquesta tecnologia i ens hi relacionem. Aquest informe analitza el tractament periodístic de 253 notícies sobre intel·ligència artificial publicades en set mitjans de comunicació amb presència a Catalunya entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2022. L’objectiu és observar com s’informa sobre aquesta tecnologia, identificar les pràctiques periodístiques en aquestes cobertures i elaborar un conjunt de recomanacions sobre com abordar aquest tipus d’informacions.
Camí: /biblioteca/el-voluntariat-als-centres-de-salut
Lonetto, Aurora
2022
 Font:
Aquesta guia, 'El voluntariat als centres de salut', respon a la pràctica habitual de la FCVS a l’hora de generar coneixement: hem consensuat el text amb les entitats expertes en l’àmbit de la salut per mostrar-ne les bones pràctiques, millorar-ne les actuacions, innovar en les intervencions, aprendre d’altres experiències del sector i consolidar un model comú de voluntariat en aquest camp. La pandèmia de la COVID ha fet més robusta i necessària aquesta guia, elaborada en un moment difícil, un moment que ha confirmat el voluntariat sanitari com a servei essencial. En aquest sentit, el document vol recordar que el voluntariat als centres d’atenció primària, als serveis sociosanitaris i als centres hospitalaris ha de trobar-se emmarcat per entitats sense afany de lucre que tinguin entre els seus objectius el foment del voluntariat, tal com indica la llei. Això, dissortadament, encara no és així en alguns centres de salut de la xarxa sanitària de Catalunya. Desitgem que aquesta guia sigui una eina ben útil per normalitzar i dignificar el voluntariat en l’àmbit sanitari.
Camí: /biblioteca/diagnostic-sobre-informacions-mediatiques-al-voltant-de-les-violencies-sexuals-lus-de
Castells Ricart, Laura
2023
 Font:
L’estiu del 2022 serà recordat, entre altres esdeveniments, per l’impacte mediàtic del fenomen de les ‘punxades’. A començaments d’estiu, un degoteig de notícies alertaven d’un nou modus operandi que, des de l’inici, quedava associat a la submissió química i les agressions sexuals. Malgrat que, a mesura que l’estiu avançava i s’anaven reunint evidències -en cap de les denúncies interposades es va trobar el rastre de cap substància- i les expertes, tant de l’àmbit de drogues com dels moviments feministes, intentaven generar una contra narrativa, el discurs del terror sexual ja havia fet el seu efecte. Es tracta, a més, d’un discurs conegut que reapareix cíclicament a través de substàncies i modus operandi diversos. Així, la hipòtesi de partida d'aquest informe és que es tracta de relats que produeixen i reprodueixen terror sexual amb l’objectiu de controlar i marcar la conducta femenina. En aquest sentit, els objectius del present informe son: Analitzar les narratives mediàtiques en l’àmbit de la violència sexual, disseccionar els mites que les conformen i el seu impacte en les narratives socials, visibilitzar totes les situacions i contextos en què es donen violències sexuals i les drogues hi son presents i indagar en la influència de les representacions mediàtiques sobre perill sexual en les pràctiques de les dones i com s’encarnen.
Camí: /biblioteca/sobra-mucho-mes-al-final-del-sueldo-senales-de-una-nueva-estructura-de-la-desigualdad-en
Macías-Aymar, Íñigo
2023
 Font:
Arribar a fi de mes s'ha convertit en una tasca difícil. Sense haver curat encara les ferides de la pandèmia, la crisi de preus que experimentem des de fa gairebé dos anys se sofreix de manera diferent entre les diferents llars, afectant especialment els més vulnerables. Entre gener i novembre de 2022, la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el d'aquells amb majors ingressos.
Camí: /biblioteca/global-gender-gap-report-2021
Crotti, Robert; Kali Pal, Kusum; Ratcheva, Vasselina; Zahidi, Saadia
2021
 Font:
L'informa d'enguany té l'objectiu de mantenir el focus en un mesurament consistent de la bretxa de gènere a la vegada que ofereix noves dades per assenyalar a l'emergència de tendències preocupants en el mercat laboral per tal de poder adressar-les proactivament. A més, el document vol servir com una crida a l'acció als i les líders per a establir la paritat de gènere com l'objectiu central de les seves polítiques i pràctiques per a la recuperació post-pandpemica, per al benefici de les nostres societats i economies. 
Camí: /biblioteca/barometre-de-la-donatic-catalunya
Ruiz, Thais i Dias do Santos, Tayrine
2023
 Font:
El Cercle Tecnològic presenta el Baròmetre de la DonaTic, el primer estudi que radiografia la presència d edones tecnòlogues al teixit empresarial i econòmic a Catalunya. Visibilitza la tendència del sector respecte a la diversitat i equitat de gènere de les empreses TIC de Catalunya.  El Baròmetre recull dades sobre la participació en captació i retenció de talent, les polítiques d'igualtat i diversitat, les polítiques de conciliació i tendències sobre polítiques inclusives. Les dades ens aporten la construcció d'indicadors i/o indexes, com el de la bretxa de gènere o el Gender Gap Ratio per mesurar la distància que manca per arribar a la paritat de gènere o igualtat de representació i participació entre homes i dones. 
Camí: /biblioteca/la-ley-del-mas-rico-gravar-la-riqueza-extrema-para-acabar-con-la-desigualdad
Christensen, Martin-Brehm; Hallum, Christian; Maitland, Alex; Parrinello, Quentin i Putaturo, Chiara
2023
 Font:
El món està travessant una època sense precedents marcada per l'acumulació de múltiples crisis. Desenes de milions de persones passen fam. Centenars de milions més s'enfronten a pujades impossibles en el cost dels productes bàsics o de l'energia per a escalfar les seves llars. La pobresa s'ha incrementat per primera vegada en 25 anys. No obstant això, uns pocs han aconseguit treure un immens profit d'aquestes crisis. Els ultra rics han vist créixer dràsticament la seva riquesa, i els beneficis empresarials han aconseguit anivellis rècord, fent que la desigualtat es dispari. El present informe se centra en la importància de gravar la riquesa de les elits econòmiques per a abordar tant aquesta “policrisis” a la qual ens enfrontem com l'augment desorbitat de les desigualtats. L'informe detalla com, en la història recent, la tributació dels més rics era més elevada, com està guanyant terreny la idea de gravar més als qui més tenen i fer que els milmillonarios paguin la part que els correspon justament, i com més imposats als ultra rics contribueix a reduir la concentració de poder de les elits i reduir no sols la desigualtat econòmica, sinó també la racial, colonial i de gènere. Finalment, l'informe apunta a quant haurien de tributar els més rics i com aconseguir-lo, amb eines concretes i contrastades per als Governs, algunes fins i tot ja en marxa. Aquest informe mostra com una imposició adequada als ultra rics pot ser la via per a aconseguir un món més just, sostenible i sense pobresa.
Camí: /biblioteca/injusticia-ambiental-crisi-climatica-aigua-i-migracions
Durán, Alejandra; Felipe, Beatriz; Vilaseca, Isabel
2022
 Font:
L’objectiu principal d'aquest informe és analitzar les causes de les migracions ambientals, gràcies a diferents casos del Sud global (Colòmbia, Senegal, els Estats Units, Canadà i Vietnam) i del Nord global (Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana).
Camí: /biblioteca/informe-de-paritat-dels-equips-tecnics-i-directius-de-les-colles-castelleres-2022
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC)
2023
 Font:
El món casteller ha estat històricament un món masculí i masculinitzat. Des de fa unes dècades la dona no només s'ha introduït a les colles sinó que ha anat prenent cada vegada més importància, bé sigui a la vessant tècnica aportant menys pes als troncs, com a la banda de gestió, on cada vegada hi ha més constatació de la diferència en el lideratge. Davant la poca presència de dones a la Junta directiva de la CCCC (representants de colles castelleres escollides per les pròpies colles) i l'afirmació habitual de falta de presència femenina als rols de poder de les colles, als mitjans de comunicació, o en actes i ponències de temàtica castellera, es va voler verificar si es tractava de percepcions subjectives esbiaixades per la falta de presència de dones a la població castellera, o bé una infrarepresentació d'aquesta en benefici d'homes que ocupen aquests espais. És per aquest motiu que des de la CCCC s'impulsa el present informe on recollir i plasmar les dades de les colles castelleres convencionals

Cercador avançat biblioteca

Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".

Trobes a faltar algun document?
Vols fer-nos una suggerència?

Envia’ns un correu a biblioteca@xarxanet.org