Afrontar la desigualtat fugint d’una mirada única i apostant per una mirada complexa. Això és el que s’aconsegueix si s’aplica la interseccionalitat a la manera de treballar de les entitats. Amb el títol 'Introducció a la perspectiva interseccional en el voluntariat', la tècnica de l’Àrea Salut i Comunitat de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), Aurora Lonetto, explica com es pot aplicar aquesta mirada, quins beneficis comporta i ofereix unes claus per saber per on es pot començar.

D’entrada, Lonetto recomana que es faci una automirada cap a dins per veure quins són els privilegis i les opressions que travessen a cadascú. De fet, “privilegis i opressions” són paraules clau que es van repetint al llarg de l’hora de formació. “No és el mateix si ets blanca, europea, dona i jove, que si ets racialitzada, no europea o no tan jove”, comença plantejant.

Aquestes condicions de partida fan que les situacions es visquin d’una o d’una altra manera. En altres paraules, les condicions de partida fan que els privilegis i opressions siguin uns o altres.

Privilegis i opressions

Per dibuixar què és un privilegi, Lonetto va acudir a una explicació de la periodista mexicana Carolina Hernández: privilegiada és qui comença una cursa al quilòmetre vint respecte a qui ho fa al quilòmetre zero. No vol dir que no corri i que no s’esforci, però parteix d’una situació d’avantatge. I això traslladat a la vida significa que segons la família, la posició social, la identitat o el color de la pell, entre d'altres factors, surts del quilòmetre zero o del vint.

Pel que fa a l’opressió, va indicar que és una desigualtat en la distribució i l’ús del poder.

Aclarits els termes, Lonetto, utilitzant com a referència el llibre 'Interseccionalidad: desigualdades, lugares y emociones' de Maria Rodó, defineix la interseccionalitat com “una caixa d’eines que permet entendre les desigualtats socials i les discriminacions de forma complexa”. Alhora que aclareix que “no és una recepta màgica, sinó una proposta de base des de la qual pensar”.

Per fer aquesta reflexió més enllà del que és evident, hi ha definits molts eixos de privilegis i opressions: edatisme, racisme, expressió de gènere, opressió religiosa, androcentrisme, eurocentrisme, transfòbia, xenofòbia... La mirada interseccional, per tant, combat diferents formes de discriminació i serveix per posar remei a situacions injustes.

Escollir quins eixos treballar

“Ningú ho pot abordar tot -adverteix la formadora-. Cal escollir amb quins eixos volem treballar, i saber-ho justificar”.

A la pregunta de per on pot començar una entitat que vol aplicar la perspectiva interseccional amb l’equip de persones voluntàries, la formadora dibuixa deu punts:

• La mirada cap a dins. Des d'on parteixo jo com a persona/responsable de voluntariat?
• Fes-te preguntes. “Com serà ser... i ser voluntària a...?
• No analitzis la realitat només a partir de la teva vivència. Sigues radical.
• Assumeix que tens biaixos (com tothom).
• Reconeix la diferència i la unicitat de cada persona del teu equip.
• Intenta utilitzar un llenguatge inclusiu.
• Intenta afavorir l’accessibilitat de la teva entitat.
• Analitza l’espai que ocupes.
• En la lluita de l’altra persona, queda’t al costat, no al davant.
• Capitalitza els moments de les reunions de seguiment o de formació per posar sobre la taula l’accessibilitat de la teva entitat.

I tot seguit, seguint amb la qüestió pràctica, defineix cinc eixos de beneficis:

1. Es contribueix al benestar de les persones que formen part de l’equip.
2. Es generen dinàmiques de solidaritat i empatia dins de l’equip de persones voluntàries.
3. Relacions més horitzontals entre responsables – persones voluntàries – persones ateses.
4. L’entitat esdevé un lloc d’alleujament: un lloc amb potència transformadora.
5. Contribució perquè el món sigui una mica més just.