L’Aleix és un nen rialler i simpàtic que ja té quatre anys i sent passió per la seva germana gran, explicava a Xarxanet la seva mare, l’Alba Jardiel. El menut està afectat per una miopatia miotubular, una malaltia minoritària que només afecta una desena d’infants a tot l’Estat.

La croada que han hagut d’emprendre els seus pares per dur-lo al Col·legi Claret, un centre ordinari del barri de Gràcia de Barcelona on també estudia la seva germana, és només una mostra que avui encara estem lluny d’un model realment inclusiu al sistema educatiu català. Alhora, l’Aleix és el millor exemple que si les coses es fan bé, l’escola inclusiva funciona.

No obstant això, després de cursar I3 al Col·legi Claret i adaptar-se molt positivament al ritme de l’escola ordinària, amb el suport d’una infermera i una vetlladora, Salut va comunicar a la família que l’Aleix no podria seguir al Claret el curs següent. De nou, els seus pares van haver de moure cel i terra perquè el seu fill tingués l’oportunitat –que, en realitat, és un dret– de continuar a la seva escola.

Finalment, el departament va fer marxa enrere i ha permès que el menut pugui seguir al centre. “No m’esperava haver de lluitar tant per portar el meu fill a l’escola ordinària, és molt injust i dolorós”, es lamentava la seva mare.

La lluita constant dels seus pares –i tants altres– per dur-lo a l’escola ordinària, que sembla tornar a començar de zero cada inici de curs, amb el desgast que això suposa, és el símptoma clar que alguna cosa no està funcionant bé amb l’educació inclusiva a Catalunya. Malgrat que el Departament d’Educació va aprovar el Decret d’Educació Inclusiva a finals del 2017 (Decret 150/2017), ja fa més de cinc anys, i que s’hauria d’haver desplegat del tot l’octubre del 2021, és evident que no ha estat així.

Per tot plegat, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) han posat en marxa la campanya #JoTambéHiVullAnar, amb l’objectiu d’exigir el desplegament del Decret 150/2017 i reclamar una educació veritablement inclusiva.

Es tracta d’una iniciativa continuada i sostinguda en el temps, que vol iniciar una lluita col·lectiva per reivindicar el dret a l’educació en condicions d’igualtat i no discriminació per a tot l’alumnat; i alhora, conscienciar la comunitat educativa i la societat sobre la importància d’avançar cap a un model educatiu realment inclusiu per a tots els infants i joves sense distinció.

Més de 200.000 alumnes sense el dret a l’educació garantit en igualtat de condicions

En el manifest que acompanya la campanya, l’aFFaC assenyala que avui, a Catalunya, encara hi ha més de 200.000 infants i joves amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu a qui s’està vulnerant el dret a l’educació com la resta de l’alumnat.

“Infants i joves que són apartats de l’aula ordinària durant el temps lectiu, que no poden quedar-se al menjador de l’escola perquè no tenen el suport que necessiten, que són convidats pels mateixos centres educatius a no anar de colònies o a les sortides escolars, nenes i nens que ni tan sols s’inscriuen a les activitats extraescolars perquè saben que no podran ser ateses com necessiten”, assevera el text.

Tot aquest seguit de situacions, i moltes més, que contravenen el que estableix el decret 150/2017, demostren que no s'han elaborat les mesures necessàries per fer-lo efectiu, ni han destinat els recursos materials i humans adequats per posar-lo en pràctica, afirmen des de l’aFFaC, i recorden que el ple desplegament de la normativa hauria d’haver culminat l’octubre del 2021, data en què acabava el termini per fer-ho.

Aquest incompliment reiterat fa que molts infants i joves no puguin gaudir d’activitats que són normals per a la resta, com compartir aula amb les seves companyes, fer ús del menjador escolar o esbargir-se en activitats extraescolars o en unes colònies, entre altres. Ben al contrari, la crua realitat de moltes famílies és viure aquestes activitats essencials amb angoixa i desesperació perquè els seus fills i filles amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu són apartades en aules a part, o perquè se les convida a no formar-ne part.

En aquest escenari en què plou sobre mullat, les famílies han dit prou i exigeixen al Departament d’Educació que faci les passes necessàries per desplegar plenament el decret d’Educació Inclusiva i deixar d’obligar les famílies a batallar perquè els seus infants i joves puguin exercir el seu dret reconegut a una educació sense discriminació.

“És moment d’obrir les aules per incorporar la codocència, d’universalitzar l’accés al menjador escolar, d’adaptar les activitats complementàries i de fer accessibles les activitats extraescolars”, diuen des de l’aFFaC, qui ha posat en marxa la campanya perquè aquesta deixi de ser una lluita individual i passi a ser una prioritat col·lectiva.

Des del llançament de la campanya, coincidint el Dia Mundial de l’Educació, s’han articulat i es continuen organitzant accions i mobilitzacions arreu del territori per empentar la iniciativa. Aquest dimarts 28 de febrer, el mateix dia que se celebra la segona Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu (TAPSEI), l’aFFaC crida les famílies a concentrar-se al Casinet d’Hostafrancs del barri de Sants de Barcelona per fer més pressió en favor d’un model d’educació inclusiu per a totes.

“No volem més reunions sense contingut, compromisos incomplerts ni debats estèrils que només serveixen per dilatar el procés”, expressen.

El cas de l’Aleix, malgrat tots els entrebancs, demostra que si es vol, es pot. Ara bé, cal que totes les famílies, professorat, equips directius, la societat i, especialment, els líders polítics posin fil a l’agulla i remin en la mateixa direcció perquè l’educació inclusiva a Catalunya passi de la teoria a la realitat. Perquè, com remarquen des de l’aFFaC, “si l’educació no és inclusiva, no és educació!”.