La Fundació Babel és una entitat amb disset anys d'història que treballa en l'àmbit de la cooperació internacional al Senegal i l'acció social a Barcelona i que té com a objectiu incidir en la transformació de la societat, formant una xarxa de persones solidàries i compromeses amb la justícia social.

Des de l'abril de 2021 l'entitat compta amb una nova directora, la Marina García, que fins ara era tècnica de Projectes i Comunicació, substituint així la Maria Teresa Gazeau, fundadora de la Fundació Babel, que ha exercit de directora durant tots aquests anys i que ara passarà a ser la presidenta del patronat. Aquesta, però, no és l'única novetat de la fundació, ja que durant els darrers mesos ha començat nous projectes.

Fa poquet que heu arrencat el projecte Alado. Parla'ns d'ell.

El projecte ha sorgit arran de la pandèmia que estem vivint. Vam veure que el nombre de persones que es trobaven en situació d'aïllament social, que era un tema que ja estava molt present en la societat, es va incrementar durant aquest període. Vam decidir que, amb els recursos que tenim i la nostra experiència, acompanyar a algunes d'aquestes persones. D'aquesta manera, podrem reactivar xarxes de suport veïnal que amb l'actual estil de vida individualista han estat trencats, i promoure que aquestes persones formin part activa de la comunitat.

Hem creat un equip de voluntariat i els hem ofert una formació amb un psicòleg de l'entitat per preparar-los per acompanyar als veïns i veïnes que es troben soles. Ara hem estat fent difusió amb serveis, entitats i col·lectius del Raval de Barcelona, perquè quan detectin persones que se sentin soles i puguin necessitar aquest acompanyament els expliquin el que fem nosaltres, i en el cas que la persona vulgui participar ens doni el seu contacte perquè li assignem una de les persones voluntàries perquè puguin compartir temps juntes. Estem encara en aquesta fase.

A quin nivell es fa aquest acompanyament?

Algunes simplement es trobaran al carrer i passaran una estona juntes. Altres, si cal, la persona voluntària acompanyarà al veí i la veïna a fer un encàrrec. D'aquesta manera els ajudarem a sortir d'aquesta situació d'aïllament i fins i tot promourem que aquests veïns i veïnes puguin participar en el barri en altres nivells. És a dir, vinculant-los a equipaments culturals, esportius, associacions, etcètera, sense atabalar-los, però intentant que siguin més participatius al barri.

L'àmbit d'actuació és el barri del Raval de Barcelona. Quin és el motiu? És un barri en el qual s'identifica molt l'aïllament social?

Ho fem perquè la nostra seu està ubicada al barri. I com és un projecte nou, hem pensat fer com una prova pilot amb un nombre reduït de persones aquí al barri. Més endavant podem ampliar-lo al districte o fins i tot a la ciutat. No tenim dades per barris, però és probable que sí, que al Raval de Barcelona hi hagi bastant necessitat d'aquest servei.

Quan parlem d'aïllament, parlem sobretot de persones grans?

Les dades que tenim de Barcelona són les de l'Observatori contra la soledat de l'Àrea de Drets i Ciutadania de l'Ajuntament. Ens va sorprendre que la franja d'edat que més declaraven sentir-se soles eren les persones joves. Vam pensar que podia ser útil per a persones de diferents edats perquè hi ha col·lectius, com les persones grans, que, per ser més visible el seu aïllament, tenen serveis específics com pot ser l'acompanyament que fan Amics de la Gent Gran, i entitats similars. En canvi les persones d'altres edats no poden accedir a aquests tipus de serveis.

Quins altres projectes locals esteu desenvolupant actualment?

El projecte Puentes, d'acompanyament psicològic, és el projecte que porta més anys en funcionament. I tenim bastant demanda que cobrim amb un equip de set psicòlogues voluntàries. També tenim un servei d'orientació jurídica. Aquest servei el vam començar a oferir a principis de la pandèmia i cada vegada tenim més demanda. Hem anat ampliant el servei i ara tenim quatre advocades especialitzades cadascuna en un tema. Finalment, el projecte Artífex, tot i que ha baixat la demanda, continuem oferint el servei de coaching sistèmic amb un equip format en aquest àmbit.

"Tots els nostres projectes estan adreçats a qualsevol persona que es trobi en una situació de vulnerabilitat".

Quin tipus de consultes ateneu al servei d'orientació jurídica i quines són les més habituals?

Atenem consultes d'estrangeria, habitatge, familiar, dret fiscal i administratiu. És el projecte que més demanda té ara mateix. Estem col·laborant amb altres entitats perquè ens derivin persones usuàries. La majoria de consultes són d'estrangeria., persones que es volen informar de temes com regularització a través d'arrelament social, sol·licituds d'asil, reagrupament familiar, etcètera.

Hem de dir que tots aquests projectes estan adreçats a qualsevol persona que es trobi en una situació de vulnerabilitat. Moltes d'aquestes són persones migrades, que acaben d'arribar o que en el seu moment van fer el procés migratori, però està obert a tothom, no excloem a ningú.

El projecte Vincles entre dones ha quedat aturat?

El vam posar en marxa el febrer de 2020. Les activitats principals eren trobades grupals i només vam poder organitzar dues o tres abans del confinament. Des de llavors aquest projecte està en standby perquè que costa una mica reprendre activitats que siguin grupals. En tot cas, la idea és que quan es comenci una altra vegada quan sigui possible.

Imagino que l'afectació de la pandèmia també ha arribat als projectes internacionals.

Continuem tenint gent allà, ja que col·laborem amb una entitat, la nostra contrapart local, que és l'Associació d'Educació Solidària. Els projectes es continuen desenvolupant, nosaltres hem continuat col·laborant econòmicament des del començament de la pandèmia, però l'equip d'aquí no hem pogut estar presencialment. Per sort tenim previst viatjar al novembre.

Els projectes que desenvolupeu són sobretot al voltant de l'educació.

Tenim un projecte amb l'escola de Sam Sam, als afores de la capital del Senegal, Dakar, és una escola alternativa, perquè ofereix educació a nens i nenes que han sigut exclosos del sistema educatiu públic. Al Senegal hi ha un límit d'edat per accedir a l'escola pública, i si a una certa edat els pares i mares no han portat els infants a una escola pública ja no poden entrar. En aquesta escola poden incorporar-se en una edat més avançada.

Nosaltres col·laborem finançant despeses de l'escola. I a l'estiu financem una part important de les colònies perquè els nens i nenes no hagin de passar-se tres mesos sense escola, perquè allà, normalment, no tenen més alternativa que estar al carrer. A les colònies participen en activitats culturals, educatives, de lleure. Aquest any, malauradament, no es podran fer colònies, però faran esplai i activitats durant el dia.

És un tema habitual quedar-se fora del sistema educatiu públic?

Alguns es troben en aquesta problemàtica i si no fos per projectes com aquest, els nens i nenes es quedarien sense anar a l'escola i, fins i tot, analfabets.

Desenvolupeu gran part de la vostra activitat al Senegal.

Sí, al mateix barri de Sam Sam hi ha un centre per formació per a dones amb el qual també col·laborem. Tenen diferents tallers per promoure que les dones puguin aprendre un ofici i millorar les seves possibilitats d'inserció al món laboral. Un dels tallers és el de costura, i nosaltres col·laborem portant aquí el material que les dones han elaborat distribuint-lo per aconseguir donacions i enviar-les allà.

També col·laborem amb un projecte que està al sud del país, a la regió de Casamance, on està l'orfenat La Source de Bonheur, que dona acollida a nens i nenes que no tenen familiars que es puguin fer càrrec d'ells. Babel va estar en la seva fundació, va finançar l'edificació de la casa on viuen. Tot i que tenen molta autonomia en l'àmbit econòmic, continuem col·laborant en la mesura que ens és possible amb despeses. Aquest any, per exemple, hem finançat la matrícula de l'escola dels nens i nenes que viuen a l'orfenat.

Ara esteu començant a col·laborar amb un projecte a Burkina Faso.

Des de fa un parell d'anys col·laborem amb un projecte fora del Senegal per primera vegada, a Burkina Faso. La nostra contrapart local, l'Associació d'Educació Solidària, va iniciar un projecte de construcció d'un centre educatiu per a nens i nenes en diferents etapes, començant per l'edifici dels cursos de preescolar. Vam iniciar una campanya per aconseguir fons per la construcció d'un pou perquè l'escola tingués aigua potable i ara estan en fase de construcció de l'edifici. Nosaltres tenim el compromís de col·laborar econòmicament en aquesta fase.

Quin és l'estat de l'educació tant al Senegal com a Burkina Faso?

En els territoris que coneixem més la situació és que molts pares i mares no poden portar els nens i nenes a l'escola. I quan tenen voluntat de portar-los ja és massa tard perquè entrin. Tenen molt poques oportunitats de futur sense una escolarització. A més, en el cas de les nenes el rol que tenen és el de fer-se càrrec de les tasques de la llar, de cuidar dels germans i germanes petites i costa més que vagin a l'escola. A més, el sistema educatiu públic no arriba a tenir el nivell que caldria perquè puguin continuar els estudis, tenir una formació professional. No surten preparats.

En el cas de Burkina Faso, en el temps que portem allà, hem vist que la situació és encara pitjor que al Senegal.

"Sense escolarització, els nens i nenes del Senegal tenen molt poques oportunitats de futur"

Tenint en compte les càrregues amb les quals han de responsabilitzar-se les nenes, l'oportunitat que els oferiu amb el vostre centre és importantíssima.

Els tallers que fan estan molt orientats a la recerca de feina. Tenen classes d'hostaleria i costura, oficis amb els quals tindrien possibilitats d'incorporar-se al món laboral.

Quins serien els propers reptes de l'entitat a banda de recuperar el projecte Vincles entre dones?

Desenvolupar el projecte Alado, que estem en una fase embrionària encara. Arran d'aquest projecte, ens ha sorgit molt d'interès de col·laborar amb col·lectius més informals. Treballem amb serveis socials de l'Ajuntament, amb l'àrea de reagrupament familiar, i altres entitats, però no estàvem tant en espais com col·lectius més informals de veïns i veïnes que amb molt pocs recursos donen suport a molta gent. Ens hem adonat també de la importància d'estar en aquests espais, i amb alguns ja hem establert la connexió.

També tenim com a repte poder reprendre activitats grupals a escala interna. Ens està passant molt que, arran de la Covid, cada voluntari i voluntària atén a una persona usuària individualment, però després, com no es poden fer activitats grupals, no tenim un vincle com hauria de ser. Costa treballar en equip, que és molt important a Babel i sempre ha estat així. Així que, el repte és, en aquest marc de pandèmia, poder fer activitats grupals i coordinar-nos com a equip.