Xavier Trobado: “La Llei del Tercer Sector Social dona al país el marc que feia anys que necessitava”
Comparteix
Xavier Trabado Farré detalla els objectius i l’abast de la futura Llei del Tercer Sector Social, impulsada conjuntament per la Taula i La Confederació.
La futura Llei del Tercer Sector Social vol dotar el país d’un marc estable que reconegui el paper de les entitats socials en la defensa dels drets i en l’atenció a les persones. La norma, impulsada conjuntament per la Taula del Tercer Sector Social i La Confederació, busca garantir seguretat jurídica, finançament adequat i una participació real del sector en l’elaboració de les polítiques públiques.
El president de la Taula, Xavier Trabado Farré, destaca que Catalunya arriba tard respecte a altres territoris que ja disposen d’una llei pròpia, però confia que aquest pas permetrà reforçar la cohesió social i donar estabilitat a les més de 3.000 entitats que treballen al costat de més de dos milions de persones. Alhora, subratlla que la norma ha d’impactar també en la qualitat laboral, avançant cap a la sostenibilitat, la innovació i l’equiparació de condicions per a les professionals del sector.
En què consisteix exactament la Llei del Tercer Sector Social i quins són els principals objectius que la Taula heu impulsat?
Abans de res, destacar que la Llei ha estat impulsada per la Taula del Tercer Sector Social i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social. L’objectiu final és millorar l’atenció, el suport i l’acompanyament a les persones, reconeixent el paper de les entitats socials com a eina essencial de servei públic. El propòsit del sector és generar impacte social i garantir els drets de les persones en situació o risc d’exclusió. Malgrat el gran volum d’entitats i persones ateses, fins ara no existia un marc jurídic que definís amb claredat qui som i què fem.
Amb la Llei es vol passar d’un reconeixement implícit a un de garantit per llei, amb suport institucional i un finançament més estable i just. L’objectiu és donar seguretat al sector perquè pugui continuar assegurant drets, igualtat i oportunitats per a tothom, i alhora reforçar el paper de la societat civil organitzada en el desenvolupament de les polítiques socials.
Quin ha estat el paper de la Taula en la formulació, negociació i impuls d’aquesta llei?
Ha estat un procés compartit entre la Taula i La Confederació, que han treballat plegades per redactar, consensuar i defensar el text, i per fer incidència davant dels grups parlamentaris i d’altres agents socials i econòmics. La Llei busca posar fi a un greuge comparatiu amb altres territoris que ja disposen d’un marc propi des de fa anys, com el País Basc, les Illes Balears, Extremadura, Castella-la Manxa o Castella i Lleó.
A Catalunya, sorprenentment, aquest reconeixement encara no existia tot i la importància històrica del sector en la construcció del país. Ara és el moment de fer aquest pas endavant i situar el tercer sector social en el lloc que li correspon per contribuir a una societat més justa, solidària, participativa i democràtica.
Quines principals resistències heu trobat durant el procés i com les heu afrontat?
Una de les principals resistències és la confusió sobre què regula la Llei. No regula els serveis socials ni les polítiques socials, sinó el tercer sector social com a actor propi. Sense aquest reconeixement, és difícil participar activament en les polítiques públiques, dialogar d’igual a igual amb les administracions o tenir seguretat i sostenibilitat econòmica. La Llei no demana res excepcional, sinó allò que ja és realitat en altres territoris.
També defensem uns serveis i suports socials de titularitat pública i una col·laboració público-social basada en la qualitat i la transparència. Per això cal reconèixer el coneixement i l’expertesa del sector i assegurar la seva participació real en les polítiques públiques. Som entitats sense ànim de lucre nascudes de la ciutadania i compromeses amb la defensa dels drets des del territori i amb la comunitat.
Quins canvis pràctics notaran les entitats i les persones ateses a partir d’aquesta normativa?
La Llei reconeix la diversitat del sector, que inclou des de la provisió de serveis fins a l’acció comunitària i el voluntariat, i fa valdre la capacitat de donar veu a les persones que sovint no la tenen. A la pràctica, es reforçarà el diàleg amb el Govern i les administracions i es farà un pas endavant en sostenibilitat pressupostària per innovar i afrontar reptes socials cada vegada més complexos.
Aquests reptes —com la pobresa, l’exclusió o les desigualtats— requereixen col·laboració i aliances, i deixar fora el sector seria un error. A més, la Llei ha d’impactar en el reconeixement laboral i salarial de les més de 100.000 persones treballadores del sector, avançant cap a l’ocupació de qualitat i l’equiparació salarial respecte a la funció pública.
Quins punts forts i quins aspectes caldrà continuar treballant per consolidar aquest marc legal?
Entre els punts forts hi ha el reconeixement institucional, la seguretat jurídica i la participació activa del sector en les polítiques socials. Això suposa un pas endavant important per posicionar la societat civil organitzada en el centre de les decisions que afecten les persones i les comunitats.
Tot i això, cal garantir una implementació efectiva i dotar la Llei dels recursos necessaris perquè es pugui aplicar a tot el territori. També serà clau millorar la coordinació territorial i establir mecanismes de seguiment i avaluació que permetin mesurar l’impacte real de la norma i verificar que compleix els seus objectius.
Mirant al futur, quins reptes normatius o de política pública considereu prioritaris?
Un dels reptes immediats és que la Llei del Tercer Sector Social tingui aviat el seu reglament per garantir-ne l’aplicació. Paral·lelament, cal avançar en altres marcs legals com la Llei de l’Economia Social i Solidària (ESS) i la Llei d’Instruments de Provisió de Serveis Socials, que reconeixen el paper estratègic de l’ESS i del tercer sector en l’atenció a les persones.
També són prioritàries normatives que afecten directament els drets de la ciutadania, com la reforma de la Renda Garantida de Ciutadania, la llei de sensellarisme, la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària i la llei de la gent gran, totes elles imprescindibles per reforçar l’accés efectiu als drets.
Afegeix un nou comentari