Com fer un seguiment de xarxes i canals digitals
Comparteix
És important fer un registre de totes les analítiques per tal d’adaptar la comunicació al públic objectiu i als seus hàbits.
La comunicació és un dels puntals de les entitats sense ànim de lucre. I no només pel que fa a aconseguir finançament, sinó també perquè la difusió de la seva tasca respon tan al requisit de transparència com a la visibilització, activista inclús, de les problemàtiques a les quals fa front amb la seva tasca. En aquest marc, la comunicació pels canals digitals és primordial, especialment en els temps que corren). Per això, mesurar-ne l’impacte és fonamental per tal d’identificar possibles llacunes i caminar cap a garantir l’èxit de les comunicacions.
En aquest recurs es recullen les claus d’aquest seguiment. Per a la seva elaboració s’han seguit les directrius de l’article ‘Com fer avaluació i seguiment dels canals digitals’, de l’agència cooperativa de comunicació social La Sembra.
Objectius i indicadors
El primer pas és saber què es vol saber. Quins són els objectius que es volen aconseguir amb aquesta recerca? Aquesta definició anirà relacionada amb les visualitzacions, les interaccions i la fidelització del públic. També caldrà definir en quin marge de temps es vol fer el seguiment, entre altres coses perquè la conclusió que es tregui pot ser diferent si es busquen, per exemple, usuaris nous, o públic fidelitzat.
Un cop definits els objectius, caldrà escollir els indicadors que donaran resposta a les preguntes. Aquests últims seran diferents depenent el canal que es miri, i poden ser quantitatius o qualitatius. A xarxes socials, per exemple, el focus pot estar en els seguidors (nous o antics), les impressions (o usuaris als quals s’arriba), les interaccions o participacions (m’agrades, comentaris, guardats, comparticions), les visites al perfil de l’entitat o la taxa de compromís (dividint les participacions pel nombre de seguidors i de publicacions, i multiplicant-lo per 100).
Pel que fa als butlletins, cal fixar-se en coses com el nombre de clics, les subscripcions, els correus rebotats i la taxa d’obertura (dividint el nombre de correus electrònics oberts pel nombre total de correus enviats i multiplicant el resultat per 100).
Per últim, també pot ser bona idea fer un seguiment de la pàgina web: nombre de visites al lloc, clics i pàgines vistes concretes. Una eina per a això pot ser Google Analytics.
Sigui com sigui, i en tots els casos, és primordial conèixer el públic, identificar el perfil clau del sector o la comunitat, i veure si segueixen a l’entitat a xarxes i si interaccionen amb les seves publicacions.
Registre de continguts i mètriques
Per a dur a terme una acció de comunicació cal fer una planificació prèvia. Tanmateix, és igual d’important fer un registre exhaustiu de totes les accions per a determinar quin ha estat el seu impacte per a introduir modificacions (o no) en un futur. Això sí, el desenvolupament d’aquestes accions, per tal de fer un seguiment acurat, ha de ser prou dilatat en el temps, amb unes vuit o deu recurrències, per fer-ne una bona avaluació.
Aquesta avaluació caldrà fer-la, és clar, amb determinades mètriques. En aquest sentit, les mateixes plataformes de difusió tenen apartats on proporcionen dades analítiques sobre l’impacte de les publicacions. Tenen algunes limitacions i son molt bàsiques, però aquest pot ser un primer pas en la quantificació de l’impacte. Per a obtenir unes mètriques més detallades es recomanen eines com Metricool, Hootsuite o Later.
Seguiment setmanal i mensual
És important revisar les analítiques recurrentment. Setmanalment, es pot fer una consulta o inclús un registre de les mètriques per tal d’ajustar l’estratègia de difusió cap a l’assoliment dels objectius mensuals. Aquests últims han hagut d’estar definits prèviament, i tenen a veure amb l’estratègia de comunicació general.
És per això que també s’han de recollir les dades mensualment, per comprovar l’evolució de les estadístiques i, un cop acabat l’any, determinar en quins períodes l’impacte ha estat més acusat, treure conclusions i preparar l’estratègia per a l’any següent.
Prova, error i escolta activa
Recollir dades és primordial per a millorar les comunicacions. Les analítiques negatives son indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona. Si l’audiència no es para a revisar els continguts és potser perquè no els crida l’atenció, o, encara més, potser ni tan sols els veuen, i pot voler dir que cal fer una revisió de les hores, períodes i recurrència de les nostres publicacions, perquè potser no encaixen amb els hàbits del públic.
Tampoc cal tenir por als errors. S’aconsella fer proves, atrevir-se a innovar, perquè la difusió i les tendències que la determinen no són mai estàtiques. Es pot optar per dedicar un 10 o un 20% dels continguts a fer proves de continguts, moments i estratègies noves, de manera que es puguin determinar noves línies d’actuació sense posar en perill tota la comunicació.
