Afrontar el futur des de la saviesa del passat

aste bcn
 Font: ASTE BCN
L'associació ASTE BCN ha volgut que joves recullin l'opinió i els consells de la gent gran. Font: ASTE BCN

Afrontar el futur des de la saviesa del passat

aste bcn

Resum: 

Joves d’ASTE BCN recullen l'opinió i els consells de la gent gran per gestionar la situació sorgida arran de la Covid-19.

La gent gran parla d'unió, serenitat i generositat com a claus per superar la crisi, una situació que fa més vulnerables a alguns col·lectius. El moment actual posa a prova a totes les generacions perquè tothom ha de respondre a la mateixa emergència. L'associació ASTE BCN ha volgut que joves recullin l'opinió i els consells de la gent gran per gestionar la crisi. Són paraules sàvies dites des de l'experiència i la serenitat que atorguen els anys.

Creus que estem vivint una situació que podria semblar-se a alguna que tu hagis viscut en el passat?

Maria: Sí, en certa manera aquesta situació pot recordar a algunes epidèmies sofertes a Espanya en els anys 50 i 60. O als temps de guerra i postguerra. Però hi ha qüestions molt diferents, perquè avui es planteja un problema mundial, global, que no entén de fronteres.

Quines coses són iguals i quines diferents de llavors?

Dolors: Ara hi ha més alarma social, provocada pels mitjans de comunicació i l'excés d'informació. Abans hi havia més desconeixement i això ens portava a resignar-nos i acceptar amb més facilitat.

Núria: La gent per aquell temps tenia poc coneixement i poca informació, i no s'alarmava tant com ara. Les malalties usualment s'enfrontaven a les cases de les famílies i en pocs casos en hospitals, era una manera més resignada d'enfrontar l'adversitat.

Lola: S'enfrontava amb més serenitat, per falta de coneixement i ignorància mundial.

Et sembla que la situació d'emergència per la pandèmia s'assembla a una situació bèl·lica?

Montse: Sí, en certa manera, encara que crec que és ben diferent perquè una guerra no deixa de ser una guerra, on la gent treia la seva pitjor cara i no mostrava cap pietat davant la resta. No obstant això, ara estem veient com tothom es solidaritza amb els malalts, amb la gent que ha d'anar a treballar, els metges, els infermers. Em sembla meravellós!

Joan: Això és una cosa més pacífica, una mena de guerra mundial silenciosa. La gent no lluita entre ells, sinó que s'enfronta a un virus.

Mercè: Una de les grans diferències és que en les situacions bèl·liques la tecnologia s'utilitzava per matar, ara serveix per sobreviure. En la guerra hi ha odi i enfrontament, ara tothom s'ajuda i anem tots a la una, hi ha solidaritat.

Rosa: Com a semblances diria que en ambdós casos lluites contra un enemic de què desconeixes moltes coses i això provoca incertesa i por. També ens inquieta la incertesa del futur i de la fi de la situació.

Tens por a l'aïllament?

Anna M.: No, no tinc por de l'aïllament en aquests moments, ja que estic acostumada a estar sola. Tanmateix, els meus temors són menys sobre mi, però més per l'impacte en altres persones properes a mi.

Mercè: No tinc por. El que sento és tristesa. A la nostra edat, cada dia cal viure-ho i aprofitar el màxim. No ens podem permetre desaprofitar ni un sol minut i aquesta tancada ens està robant aquest temps. Tinc la sensació de pèrdua de vida.

Anna: Més que por a l'aïllament, tinc por a la solitud i a l'oblit.

Teresa: No tinc por, entenc que és molest però necessari i hem organitzat la vida per viure aquesta circumstància de la millor manera possible, he tingut temps de fer moltes coses que no feia. No he tingut sensació d'aïllament, penso que és qüestió d'acceptar i intentar adaptar-se.

José: Res de por a l'aïllament. Als 92 anys el confinament és molt diferent a una altra persona que en té 18. Als 92 anys la vida la tens darrere, els records són els que et fan viure. Els joves que estan confinats estan lligats de braços i cames perquè tenen la sensació d'haver de cremar cada dia la vida. Les persones grans poden viure confinades de molts records.

Què els diries als dirigents d'un país per ajudar-los a sortir d'una situació crítica?

Anna: Primer diria que s'oblidin de fer campanya política en aquesta situació. No és hora de mostrar que el meu partit és millor que el teu i viceversa. L'essencial és que uneixin forces per poder acabar amb aquesta crisi.

Lola: Que treballin juntament amb altres líders nacionals i internacionals, que comparteixin informació. Que es mantinguin ferms malgrat rebre crítiques i que es comuniquin amb respecte i serietat amb el públic. Que aportin dades dels experts i que prenguin decisions basades en l'evidència.

Inés: Que no creguin que està sol a les seves mans fer-ho possible, sinó que és una tasca de tota la societat en el seu conjunt.

Lluís: Que parlessin sense voler superar-se els uns als altres, sinó cooperant. Que actuessin amb una sola veu i lluitant per la defensa d'aquesta malaltia tots a una.

Quins creus que són les claus per afrontar una situació de crisi?

Mercè: Primer la calma, segon un missatge d'unitat nacional a la ciutadania, com més units estem, més fàcils d'afrontar són els problemes. Finalment, molta intel·ligència i força per poder prendre decisions claus

Joan: Sobretot unió. Ser fort, valent i seguir endavant.

Aurora: Per a mi, seria respectar el que ens diu el govern, llavors respectar el confinament i les mesures de protecció, portar mascaretes i anar amb compte.

Dolors: Penso que el més important és no negar la crisi, després acceptar-la, analitzar-la fredament, buscar camins i passar a l'acció. D'altra banda sóc positiva, crec que la crisi col·lectiva és més fàcil de suportar. Tots patim el mateix i això ens agermana. En canvi la crisi personal és més difícil de gestionar.

Teresa: Cada crisi té un punt de partida diferent i el que cal és centrar-se en els motius que ha fet que sorgeixi per poder-los frenar-lo.

Irene. Crec que sempre se surt de les crisis treballant tant com es pugui, estalviant i sense tenir capritxos.

Roser: La clau està en la unió i en ser una sola força. Solidaritat. Austeritat.

Manel: L'educació i el coneixement són els que ens han fet sortir de les crisis. La ignorància ens fa no tenir armes per saber com poder lluitar per sortir de la situació. Amb l'educació i el coneixement tens eines per tirar endavant. Educació i economia són les dues potes del nostre benestar.

Es viu igual una crisi quan ets jove que quan ets gran?

Irene: La gent gran seleccionen més, prioritzen les coses que els preocupen, relativitzen i analitzen les conseqüències. També són més conscients de la seva vulnerabilitat, i senten por a la malaltia i la mort.

Anna M.: No, quan ets jove tens a la teva família darrere i no tens menors al teu càrrec, però quan ets adult la responsabilitat recau en tu i has de renunciar a molt pels teus

Carmen: És clar que no! Quan ets jove desconeixes quines situacions són realment un problema i et deixes portar molt pels teus sentiments i impulsos. Quan ets gran ets més selectiu i penses en aquelles conseqüències que pot portar-te, no només a tu, sinó als teus éssers estimats.

Montserrat: No, quan ets jove penses que ja se superarà que queda molta vida al davant, tens més ànim, més ganes de viure. Quan ets gran ja saps que hi ha moments d'alegria i moments de dolor.

Joan: Per res, de jove se sent més por. L'experiència dels anys aporta més tranquil·litat.

Adela: La veritat és que no. La gent gran viu aquestes situacions des d'una altra perspectiva, canalitzant els sentiments que poden sorgir en el dia a dia. Crec que m'ho prenc millor ara, tot i que també li dono més voltes al cap, em preocupo pensant en què pot passar, que la meva família estigui bé i no emmalalteixi i que aquests temps de crisi passin el més ràpid possible.

Dolores: Els majors tendim a l'acceptació i la resignació. En fer-te gran t’adaptes a les situacions que van arribant, vius el present amb totes les seves conseqüències. En canvi, els joves viuen pensant en el que ha de venir, només veuen el futur i això els impedeix acceptar o gaudir del moment que viuen.

Afegeix un comentari nou