Irene Cussó, a través d'un estudi, ha establert els recursos mínims necessaris per assolir un nivell de vida acceptable. Ho ha fet a través de cistelles de béns i serveis, un indicador que a diversos països es fa servir per orientar les polítiques socials.
Fa uns dies publicàvem ‘Quant es necessita per portar un nivell de vida acceptable a Barcelona?’ en referència a una investigació sobre pobresa infantil. Per aprofundir en la recerca, hem tingut l’oportunitat de palar amb la Irene, autora de l'estudi.
Un de cada tres infants està en situació de pobresa relativa a Catalunya. Davant la complexitat del fenomen, els paràmetres basats només en la renda no són suficients. Des del grup de recerca PSITIC-URL hem participat en el projecte ImPRovE, que ha impulsat la construcció de pressupostos de referència comparables en diverses ciutats europees per a l’anàlisi de la pobresa. Em va motivar contribuir-hi ja que aquest indicador no existia aquí. Alhora, és un indicador més multidimensional i local que posa èmfasi en les necessitats de les famílies amb infants.
Il·lustra els recursos mínims necessaris per assolir un nivell de vida acceptable perquè les persones puguin complir amb les posicions socials. Hem identificat les següents cistelles de béns i serveis: alimentació saludable, roba, descans, lleure, higiene, salut, relacions socials, benestar en la infantesa, mobilitat i habitatge. Els recursos s’han determinat mitjançant guies oficials, coneixement expert, dades d’enquestes i el consens amb grups de discussió.
Sí, hem comptat amb Barcelona i àrea metropolitana, així com amb poblacions de la província amb més de 50.000 habitants i una densitat de 1.500 hab./km2.
Quan una persona no pot complir amb les posicions socials: ser mare, pare, ciutadà, estudiant o d’altres.
Adults (homes i dones) de 30 a 50 anys, infants de 10 anys i 14 anys amb bona salut i amb autonomia que viuen en zones urbanes. Segons l’indicador, un infant de 10 anys a la llar suposa un pressupost addicional d’un 75% respecte a l’estimat per una persona sola, molt similar al d’un segon adult a la llar que és del 73%.
No, seria una qüestió interessant per a futures recerques.
Són 10 tipologies de família combinades amb els 4 perfils anteriors: llars d’un adult; d’adult i un infant; de 2 adults; de 2 adults i 1 infant, i de 2 adults i 2 infants.
L’alimentació és l’àmbit amb més pes relatiu en relació al pressupost global, quan no es té en compte l’habitatge. El segon àmbit amb més pes relatiu és el benestar en la infantesa en les llars amb 2 infants. L’educació és la que requereix un major pressupost dins d’aquesta categoria pels materials escolars. En canvi, l’accés a serveis públics redueix el pressupost en mobilitat i salut.
Participar en el projecte ImPRovE ens ha donat l’oportunitat d’aportar aquest indicador en el nostre context, el qual ja existeix en d’altres països i es fa servir per orientar les polítiques socials i per acompanyar les famílies en situació de pobresa.
És difícil de valorar perquè els recursos mínims varien segons els preus, la provisió de serveis públics o els hàbits culturals. Per això és important actualitzar l’indicador periòdicament.