Quant es necessita per portar un nivell de vida acceptable a Barcelona?

Irene Cussó i Parcerisas, investigadora del grup de recerca en Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC-URL) ha exposat la construcció de pressupostos de referència que representen cistelles de béns i serveis per assolir un nivell de vida acceptable per a diferents tipologies de família en àrees densament poblades de Catalunya. Ho ha fet en la defensa de la tesi ‘Una nova aproximació a la pobresa infantil. Aplicació de l’indicador europeu Reference Budgets a Catalunya per a àrees densament poblades’.

Cussó, prenent com a referència la ciutat de Barcelona, ha establert aquells recursos mínims necessaris que permeten a les persones participar com a membres d’una societat i complir amb els seus rols socials i les expectatives socialment definides associades a una posició social. En l’estudi s’han identificat deu àmbits de necessitats que reflecteixen el mínim de recursos perquè les persones puguin portar un nivell de vida acceptable, distribuïts en alimentació saludable, roba adequada, descans i lleure, higiene personal i salut, relacions socials significatives, benestar infantil, mobilitat i habitatge adequat.

D’acord amb l’estudi d’Irene Cussó, el pressupost de referència estimat en àrees densament poblades de Catalunya oscil·la entre els 422 euros/mes per a una llar d’una persona sola en edat activa i els 1.549 euros/mes per a una parella amb dos infants, exceptuant els costos de l’habitatge, que poden arribar a duplicar el pressupost en casos de persones arrendatàries, i l’ús de transport privat. En el treball es constatat, a més, que en els pressupostos de referència un infant té major pes que la presència d’adult més en una llar.

Pel que fa als àmbits, la cistella de l’alimentació saludable és la que més pes té en relació al pressupost de referència global en les deu tipologies de família estudiades. En canvi, les cistelles del descans, el lleure, la higiene personal i la salut representen una menor proporció del pressupost de referència total. L’estudi també evidencia que, tot i que encara no es pot generalitzar al conjunt de la població, l’indicador supera les limitacions d’un dels indicadors més generalitzat per mesurar els índexs de pobresa relativa, l’AROPE, que només pren en consideració la distribució de la renda.