El treball en xarxa és una de les assignatures pendents del tercer sector. El desplegament d’aquesta nova forma de treball i de concebre les relacions amb l’entorn ha d’anar acompanyada d’un canvi en la cultura organitzativa de les entitats. Una transformació en la lògica desenvolupada fins al moment.
Des de fa anys que sentim que les entitats no lucratives han de sumar per tal d’assolir els seus objectius i, d’aquesta manera, fer front a la complexitat que es troben en el dia a dia. Però el treball en xarxa és molt més que col·laborar amb altres organitzacions, implica pensar, comunicar i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços i posant en relació les accions (Red Europea de Diálogo Social).
El treball en xarxa no és pot quedar en una etiqueta que l’entitat s’atribueix. Es tracta d’un canvi de cultura organitzativa que facilita l’obertura de mires i la connexió d’aquestes amb la base social i les entitats del seu entorn i àmbit. Una nova metodologia de treball que ha de permetre:
Aquest canvi de perspectiva no és fàcil ni existeix un manual que faciliti la seva implementació. Es tracta d’un procés que, de mica en mica, han de recórrer les persones i entitats que construeixen la seva pròpia xarxa a partir de les necessitats concretes que apareixen en cada moment.
Tot i que no existeixen fórmules màgiques que ens ajudin a realitzar aquest canvi de xip, si existeixen una sèrie de principis bàsics que guien la construcció d’una xarxa de treball fructífera.
Existeixen diferents claus que faciliten la construcció d’aquesta xarxa. Es tracta de sis etapes no lineals que cada entitat recorrerà al seu ritme amb la finalitat d’ “enxarxar-se”.
Maleta pedagógica de recursos y metodologías de Trabajo en Red, Red Europea de Diálogo Social
DE LA RIVA, F.; MORENO, A. Xarxes associatives: sumar forces per multiplicar resultats. Cornellà de Llobregat: Edex - Fundació Esplai, 2002. Quaderns Pràctics, 4