És abismal el canvi realitzat en els mitjans de comunicació en els darrers cent anys. Des del pregoner que cridava al carrer comunicant les notícies o els bans que es penjaven als ajuntaments o a les esglésies, fins a l’ús d’un ampli recorregut de novetats tècniques: notícies de premsa escrita, la ràdio, la televisió, etc. i ara les xarxes socials. Tots influeixen en l’opinió ja sigui en positiu o en negatiu. Els medis clàssics han sofert èpoques de censura de tipus institucional, per motius polítics, religiosos, militars entre altres, en què el comunicador es deu a l’amo del mitjà –públic o privat– que té els seus controls més o menys decisoris, per respondre segons la ideologia que hi ha al darrere.

Amb els Col·legis de Periodistes han aparegut els codis d’ètica professional que són profundament útils per respondre a la veracitat de les notícies o al pensament dels qui redacten els articles d’opinió. Potser en el sector radiofònic o el propi de les tertúlies això és més difícil de controlar. Cal constatar que aquest gènere comunicatiu és un potent reflex de la diversitat d’opinions sobre un determinat tema. Aquests són tractats pels anomenats «experts», malgrat no ser experts en tot.