Fa més de vint anys que vivim l’arribada de nois i noies que marxen del seu lloc d’origen. Si bé es cert que hi ha hagut dos gran moments de migració massiva de menors no acompanyats, actualment estem intervenint al bell mig de l’onada.

Les expectatives migratòries es donen amb perspectives d’una vida millor i de més oportunitats que les que tenen als seus entorns de procedència. Tot sovint, aquests nois i noies associen que aquestes oportunitats -regularització de la residencia, accés a la feina, habitatge o ajuts econòmics- són a curt termini.

El col·lectiu d’educadors i educadores socials es troba enmig d’aquest xoc de coordenades entre expectatives migratòries i el principi de realitat de recursos limitats a diferents nivells. Aquest nucli és l’essencial de la intervenció a fi i efecte que hi pugui haver un encaix en la societat d’acollida i sovint ens preguntem si aquest repte i encàrrec professional és prou realista.

Al novembre del 2016 el CEESC va abordar la problemàtica a través de la Jornada Infants i adolescents estrangers no acompanyats: Una realitat. Un repte. Un debat, amb èxit i repercussió notables. Ara, i a càrrec de Miquel Folch, ens endinsarem en què està sotmesa la disciplina i en què ens responsabilitzem les educadores i els educadors davant d’aquesta situació.

Miquel Folch és educador social, pedagog i psicoterapeuta. Des de 2005 treballa al Centre d’Acollida de la Mercè a Tarragona i en els últims anys ha realitzat diferents incursions a la cooperació internacional i la psicoteràpia humanista. Des de 2015, també és el coordinador de la llar Xaloc.