Quins models antropològics i comunitaris conformen avui el nostre imaginari col·lectiu? Des de quin model de persona eduquem els infants i els joves? Quin tipus de polis i de comunitat eclesial imaginem i col·laborem a construir en aquests moments? Eduquem per a la certesa, l’estabilitat, la seguretat, o bé per a la incertesa, la transgressió, la utopia, allò que ha de venir? Els relats de l’Antic i del Nou Testament ens poden servir per enfortir un paradigma de persona i de comunitat que orienti una ètica pràctica per créixer com a persones lliures i capaces de gestos d’amor i llaços de solidaritat. 1- Significació de la sanació de la dona encorbada (Lc. 13,10-17). El cos ha de ser salvat 2- Les dones de l’Èxode 3- Profetesses 4- Rut i Noemí: lliures i solidàries en canvi permanent

Roser Solé, M. Pau Trayner, Neus Forcano

Dimarts 14, 21, 28 d’octubre i 4 de novembre de 19 a 20'30h