Sovint els educadors socials es relacionen amb altres metodologies que reafirmen la seva dimensió de crítica social, d’acció política i de propostes d’alternatives. La creació artística i l’educació social poden promoure en la salut mental la (re)apropiació del que és comú, del que pertany a tots però que no ens permetem expressar per por a sentir-nos “fora de”, per por a fracassar o a semblar fràgils. Aquesta és una proposta inicial formativa centrada en la salut mental més enllà d’una mirada tradicionalment clínica, més enllà de les lògiques “psi”. Prenem el concepte de salut mental col·lectiva des d’un enfocament multidisciplinari i pràctic posant atenció als processos participatius i posant el cos al centre del treball com a conflicte i per obrir nous qüestionaments a través de la performance i l’escriptura compartida: ètiques de la cura, vulnerabilitat i procomú.

Objectius

• Adquirir els fonaments teòrics bàsics de la pedagogia de la interdependència.
• Pensar, reflexionar i conèixer col·lectivament dispositius que treballen en salut mental i diversitat funcional més enllà de la dimensió clínica.
• Conèixer mètodes de dinamització i creació artística de col·lectius amb diversitat funcional i salut mental.
• Adquirir una metodologia específica d’acció comunitària amb col·lectius en risc d’exclusió social: projecte VULNUS, arts vives i recerca.