L’educació social treballa per a la promoció dels drets bàsics de les persones i dels grups, des del respecte a la singularitat de cadascun d’ells però també des de la necessitat de conviure en una societat heterogènia, canviant, contradictòria i incerta. La recerca de l’equilibri entre el dret al desenvolupament de l’autonomia personal per una banda, i la construcció d’espais de solidaritat col·lectiva, per l’altra, fa que la tasca dels professionals de l’educació social tingui moments de molta dificultat. Treballar en un escenari de complexitat, sovint obliga a moure’s en el terreny de la incertesa i el dubte.

Els conflictes ètics són un bon exemple de situació de complexitat: davant d’un dilema, el professional no sap què fer perquè les diferents alternatives que se li presenten sempre tenen aspectes positius però també aspectes adversos, de manera que pot sentir-se impotent perquè totes les respostes són imperfectes. Quan això passa, l’angoixa i el nivell d’insatisfacció augmenta; i si passa sovint, pot arribar a fer prendre el sentit de la tasca o a sentir que s’està fent un treball inadequat.

Per sortir d’aquesta situació és necessari acceptar que els conflictes de valor són un fet inherent a la professió, que sempre seran presents i que cal pensar formes col·lectives d’abordar-los.