Les aules buides d'instituts i universitats públiques a municipis d'arreu dels Països Catalans va marcar la jornada d'ahir. El 27F va ser el dia en que diferents entitats i sindicats d'estudiants -la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), el SEPC, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya i les assemblees de facultats- van convocar una jornada de vaga en contra de l'augment de taxes universitàries, de les retallades i de l'aplicació de la LOMCE.

Diferents mitjans, com el 324, el diari El País, El Mundo, o La Vanguardia, han fet ressò i difós tant l'alt seguiment de la vaga com la magnitud de les mobilitzacions convocades a ciutats com Barcelona, Girona o València, entre d'altres.

Reiteradament les universitats viuen jornades com la d'ahir. És la vaga d'estudiants un instrument real per a la mobilització i el canvi en els centres educatius de secundària o universitaris? Paral·lelament, de quins instruments disposa l'estudiantat per impulsar canvis? A aquestes dues preguntes ha respòs 6 estudiants de diferents universitats catalanes:

Mario Torre Delgado. 21 anys. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Grau en Arquitectura

Ha arribat un punt en que les vagues puntuals han perdut bona part de l'impacte que tenien fa dos o tres anys. Un vaga d'un dia en el context actual no té gaire sentit, quan fa anys que hauríem estat en vaga indefinida. Mitjançant aquestes mobilitzacions no aconseguirem sumar més gent a la protesta i s'ha vist clarament que no tenen cap influència sobre els governs.

Oficialment els estudiants són presents als òrgans de govern de la universitat, però a la pràctica, la representació és massa reduïda com per tenir un poder real en la presa de decisions. Les possibilitats de canvi a la universitat vénen de posar-nos d'acord amb els diferents col·lectius que conformen els òrgans de govern. Tot i això, els criteris que regeixen la universitat (que no són ni docents ni acadèmics) i el mur de burocràcia no permeten avançar en els canvis. I així cada any la situació és pitjor que l'anterior. Tot i així, crec en altres instruments de mobilització i d'informació, ja sigui a través de la crítica, de l'humor i la creativitat.

Alexandra Luna Rueda. 23 anys. UPF i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Grau d'Humanitats i Grau en Dret

Les vagues d'estudiants han tingut gran repercussió en el passat, com per exemple les vagues estudiantils de mesos que van tenir lloc durant el franquisme, si bé avui dia s'ha desvirtuat el concepte. L'objectiu primari de les vagues és perjudicar l'empresari per tal de pressionar-lo, però les vagues d'estudiants perjudiquen única i exclusivament els propis estudiants: els treballadors cobren per a treballar però nosaltres paguem per estudiar. La reiteració compulsiva de les vagues durant els darrers temps ha fet que aquest mètode perdi força.

Si funciona bé el sistema de representació universitari és una bona estructura de gestió de la universitat que podria ser un mètode efectiu per traslladar les necessitats dels estudiants a instàncies superiors a través dels representants del consell d’estudiants, de govern de la universitat, etc. Si bé la realitat que jo he pogut viure és que la seva eficiència es limita a canvis interns del funcionament de la facultat (distribució d’exàmens, horaris, etc). Un cop es porta a instàncies més altes de nivell estatal o europeu (CEUNE o ESU) tot queda absolutament difuminat i no arriba al coneixement del alumne mig.

Crec que les vagues d'estudiants no són un instrument de mobilització i canvi per una senzilla raó: la nostra assistència a classe no condiciona el normal desenvolupament de les activitats acadèmiques. S'entén com un dia amb una campana generalitzada i on uns quants surten als carrers, però tant sols uns quants. La població d'estudiants és poca en termes relatius, i la part d'aquesta que pren part en manifestacions i actes reivindicatius és encara menys.

El problema és que els estudiants no disposen de gaires vies per impulsar canvis. Els sindicats d'estudiants tenen una presència relativa a la mateixa Universitat i és encara menor dins la societat en conjunt. En principi sóc contrari a les accions coercitives, ja que crec que la llibertat personal és molt important i en accions com aquestes la diversitat d'opinions hauria de ser respectable, però d'altra banda entenc la posició que advoca pel bé comú i que a curt termini no som capaços de veure com a persones humanes que som. Així doncs, les accions que em semblarien més pertinents serien la modernització dels sindicats i altres organitzacions estudiantils per tal de captar més membres actius, per exemple actuant de forma holística i local amb repercussió general més que no a nivell de gran comunitat (actua localment, pensa globalment).

Judit Calle Gómez. 23 anys. UAB. Llicenciatura en Periodisme i Grau de Dret

Crec en la importància de les vagues d'estudiants com a instrument coactiu de cara al canvi en funció de com es facin. Les mobilitzacions disperses, descentralitzades i poc coordinades amb d'altres col·lectius del mateix o similar sector són poc eficients i no arriben a crear una pressió suficient en les institucions com per a impulsar el canvi. Per contra, les vagues que exerceixen la pressió de forma conjunta esdevenen un instrument molt important a l'abast d'estudiants per a eina coactiva.

La universitat disposa de diverses figures que s'encabirien dins del mateix sistema institucional del centre. Tot i així, a la pràctica, aquestes figures són poc operatives i no gaudeixen de marge d'acció, cosa que fa disminuir la seva eficàcia, a més de la seva credibilitat com a via de canvi de cara als estudiants.

Albert Nin Corredera. 21 anys. Universitat de Barcelona (UB). Infermeria

Les vagues són necessàries per conscienciar la població que hi ha un problema que necessita ser atès. Si ningú parla ni es mobilitza els problemes són ignorats i res canvia. Les vagues tenen la finalitat d'unir a tots aquells estudiants que pensen que s'ha de produir un canvi per tal de coordinar esforços per arribar al canvi; a la vegada que serveixen com a toc d'atenció per a la població no estudiant que s'informa de la situació actual dels estudiants per evitar que el problema sigui ignorat. Només treballant en equip els estudiants tenen alguna oportunitat de produir canvis.

Marc Vallès Solé. 18 anys. UAB. Grau en Ciències politiques i Dret

Crec absolutament en la vaga com a instrument de canvi. És un fet que sempre que hi ha hagut un canvi històric pel que fa a millores de les condicions socials ha estat perquè els moviments obrers han lluitat per aconseguir-los. La gent que té el poder, no vol renunciar als seus privilegis per aconseguir una millora de la qualitat de vida de les classes populars, per tant aquestes s'han vist obligades a lluitar, i sovint, conquestes com les jornades de vuit hores han constat molts esforços i inclús vides. Actualment les vagues son un mitjà que permet per tant als estudiants reclamar els drets que es van perdent progressivament.

L'estudiantat per impulsar canvis a la universitat té una via democràtica de base com les assemblees de facultat, on cada estudiant pot dir la seva i involucrar-se en la política de la seva facultat, universitat o inclús a nivells més extensos. Una altra via que tenen és la de diverses organitzacions polítiques o sindicats.