Els ateneus, casals, casinos, orfeons, societats culturals, etc. són formes associatives arrelades a casa nostra des de fa gairebé dos segles. Moltes d’elles van néixer de la necessitat compartida de ciutadans d’una geografia i context concrets per donar resposta a inquietuds: ja sigui a la ciutat, a la indústria o al món rural. Avui, les arrels de cohesió de grup i transmissió de valors es mantenen en aquestes entitats arreu de Catalunya. I en funció del període històric, compten amb més o menys suport dels diferents operadors administratius. La línia divisòria entre les entitats privades, amb una funció social, i l’administració no és un debat nou.

En parlem amb Jordi Casassas, gerent de la Federació d’Ateneus de Catalunya, que avui aplega més de 170 entitats:

Quin és el paper d’entitats socioculturals com els ateneus?

La seva funció és donar resposta a les inquietuds dels seus associats. No estrictament individuals, sinó que parlem d’un col·lectiu. Respostes de tot tipus, però majoritàriament culturals i socials. D'aquí sorgeix la vocació pública, malgrat siguin entitats privades, i és que no només s'adrecen a les persones associades, sinó a la ciutadania de l'entorn.

"Tot i que l’oferta cultural és rica avui a Catalunya, que sorgeixin nous col·lectius no s’ha de contemplar com una competència negativa".

Així, els objectius d’un ateneu, sovint sorgeixen de mancances?

No tant sols de mancances. Poden ser simples inquietuds: que en un barri hi vulguin crear un espai per a fer teatre, per exemple. El nostre objectiu principal no és donar resposta a les mancances d’una societat, sinó cobrir-ne algunes necessitats. Tot i que l’oferta cultural és rica avui a Catalunya, que sorgeixin col·lectius no s’ha de contemplar com una competència negativa. Al contrari: l’esperit competidor és el que fa avançar una societat en moltes ocasions.

"Les dues parts han de ser prou hàbils per valorar quins són els recursos necessaris per a cada acció".

Quina ha de ser la relació entre un ateneu i l’Ajuntament?

L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà i, per tant, la relació ha de ser de treball conjunt, de plantejar propostes i que l’Ajuntament faciliti recursos. Pujar un nivell més del que dèia abans: una persona va a l’ateneu perquè vol participar o impulsar una activitat, i si l’entitat no té tots els recursos necessaris, l’Ajuntament pot ser-ne facilitador. Una gran majoria d’entitats van a sol·licitar subvencions a l’Ajuntament i el problema és que això s’ha convertit en regla. De vegades, els diners no ho resolen tot. Elñs Ajuntaments també poden facilitar campanyes de difusió, material fungible, mobiliari, etc. Cal que l’entitat valori quins recursos necessita. Les dues parts han de ser prou hàbils per valorar quins són els recursos necessaris per a cada acció.

I quina ha de ser la relació entre un ateneu i la Generalitat?

Quan el factor proximitat s’allunya, la relació entre l’entitat i l’administració superior hauria de quedar més diluïda perquè haurien de ser les entitats de segon i tercer grau les que, en nom de tot un sector, demanessin els recursos necessaris a nivells superiors: provincial, autonòmic, nacional, europeu, etc. Per exemple, la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb més de 170 entitats federades, serveix d’interlocutora entre les nostres associades i la Generalitat, ja que la veu del sector es concentra amb més força. En resum: una persona s’associa a una entitat per cobrir les seves inquietuds personals; i al mateix temps, l’entitat s’ajunta amb altres entitats per treballar plegades en les inquietuds de tot un sector. La relació, per tant, entre la Federació i les administracions supramunicipals ha de ser la de compartir projectes i prestar els recursos necessaris per a que les entitats de primer grau puguin tenir raó d’existir.

Què haurien de fer els governs per impulsar l’associacionisme?

Els governs han de facilitar que l’associacionisme tingui capacitat de proposar, i garantir que el sector pugui tirar endavant allò que es proposa per als seus associats i la ciutadania. També ha de vetllar pel manteniment del patrimoni, material o immaterial, que genera el sector associatiu català. I, és fonamental, difondre i donar reconeixement a l’oferta existent.

En quin punt se situa avui la relació administració i entitats?

És cert que darrerament s’han impulsat molts més espais de participació associativa. S’han creat consells, òrgans col·legiats, etc. fet que permet un contacte més directe entre administració i entitat per detectar necessitats i donar les respostes més adequades. Pot ser molt interessant el proper Congrés de l’Associacionisme i el Voluntariat perquè, justament, ha de posar les bases per impulsar la pràctica associativa al país. Detectar les seves necessitats, oferir respostes adequades. Les conclusions del certamen han de servir com a fonaments per a la futura redacció d’un projecte de Llei per a fomentar l’associacionisme i donar-hi suport, tal i com marca Llei del Voluntariat i Foment de l’Associacionisme aprovada l’estiu passat (Llei 25/2015).

Podries posar algun exemple de bones pràctiques d’entesa entre ateneus i Administració?

En l’àmbit cultural, per exemple, i en relació amb els ateneus, des del Departament de Cultura de la Generalitat ara fa cinc anys que es va proposar l’impuls d’un cicle d’exhibició d’arts escèniques amateurs, l’Espai A. La gestió d’aquesta proposta es va delegar a cinc federacions nacionals, entre elles, la Federació d’Ateneus. Aquí es compleix el principi que deia de que l’Administració posa eines i garanteix la dinamització de l’associacionisme. Un altre exemple és Xarxanet.org, on diferents entitats promotores i una coordinadora fan realitat el portal que es demanava des de les entitats i el voluntariat. El Departament de Benestar Social, en aquest cas, va facilitar els recursos econòmics per desenvolupar la plataforma fa més d’una dècada.