La mostra és un recorregut des de els inicis de la Nova Cançó fins a l’herència llegada a les noves generacions, que evoca sobretot el paper dels cantants en la lluita antifranquista i en el trànsit de la dictadura a la democràcia. L’exposició de gran format està dividida en una introducció “Les bases per a una cançó moderna, i quatre àmbits que dibuixen el moviment des que els primers cantants comencen el fenomen com una aventura de complicitat, en un context en què la resistència a una dictadura en agonia va en augment. Aleshores la Nova Cançó es converteix en La banda sonora d’una eufòria col·lectiva que acaba deixant L’Herència d’una cantants en una crisi crònica.

La mostra la integren 300 objectes representatius, 150 fotografies, moltes inèdites, tot integrat en una escenografia evocadora i emotiva, acompanyada per projeccions audiovisuals. Aquesta exposició vol ser un reconeixement a l'aportació de totes les persones gràcies a les quals la Nova Cançó és, amb la seva herència, un dels símbols més importants de la societat i de la història dels Països Catalans en aquest últim mig segle.

La Nova Cançó es converteix a la dècada del 1960 en la veu dels Països Catalans. Mentre la dictadura feixista de Francisco Franco sotmet el país a un severa repressió i imposa una dura persecució de la llengua pròpia, aquest moviment artístic projecta al món la seva lluita com un model exemplar del compromís dels cantants d'una col·lectivitat amb el seu poble per reivindicar-ne la identitat.

A Europa i a Amèrica, la Nova Cançó i els Països Catalans esdevenen referents alhora culturals i polítics a favor de la llibertat dels individus i de les nacions. Per dir-ho amb paraules d'un poema de Salvador Espriu popularitzat per Raimon, la Nova Cançó es manté fidel al servei del seu poble per retornar-li el nom de cada cosa com un alçament de llum en la tenebra.

Podeu consultar la programació dels recitals de cantautors catalans que es durà a terme al Museu d’Història de Catalunya des de l’1de juliol fins el 26 d’agost d’enguany.