Aquest èxode de persones que fugen de les situacions de conflicte que pateixen als seus països es considera ja el més important des de la Segona Guerra Mundial.

Arriben a Europa a través del Mediterrani o dels Balcans, procedents de Síria, Nigèria, Eritrea, Afganistan, Irak i Kosovo. Es calcula que al voltant de 300.000 persones (més del 40%, sirians) han posat en perill la seva vida creuant aquest mar i el nombre de morts creix dia a dia.

Durant el primer semestre d'enguany gairebé 700.000 persones han presentat sol·licituds d'asil en Europa, Amèrica del Nord, Àsia i Oceania. Alemanya, Sèrbia i Hongria són els països que reben més solicituds d'acollida, i aquest últim país és el que rep més refugiats en relació a la seva població.

Les xifres entre parèntesis fan referència a solicituds pedents multiplicades per mil. Els països en color blau clar són els que ofereixen visats Schengen. En color blau fosc apareixen els que no, i en gris figuren els candidats a l'acord.

Europa està intentant donar resposta a l'allau de sol·licituds d'acollida. En aquest sentit, la ciutadania ho està demanant als governs i està presionant-los per afavorir-la. Alguns països com Àustria han rebutjat acceptar persones refugiades. Alguns països com el Regne Unit estan exempts, i Grècia i Itàlia, tot i haver-ne rebut moltes, continuen acollint exilats.

En color més fosc apareix el nombre de persones que cada país es va comprometre a acollir el mes de juliol. En color més clar, el que la Comissió Europea proposa de cara als propers dos anys. Les xifres també fan referència a milers de persones.

Espanya es troba per sota de la mitja europea tant pel que fa al nombre de sol·licituds d'asil com d'acollides de persones refugidades.

Pots accedir a l'article sencer en anglès del Financial Times, que conté més infografies, a partir d'aquest enllaç.