La desigualtat és una de les xacres que més pesen a la nostra societat. Aquesta és present sempre en aspectes molt diversos, però destaca sobretot en la pobresa, en comparació amb altres territoris d'arreu del món. L'esclat i ràpida transmissió de la Covid-19 no ha fet més que agreujar aquesta situació, ja que els efectes de la pandèmia estan derivant en una crisi econòmica, social i sanitària a escala global.

Cap territori estava llest per fer front a una pandèmia com aquesta, i això ho hem pogut comprovar, per exemple, en el col·lapse del sistema sanitari que ha hagut a diferents zones. Per aquest motiu cal preguntar-se, si en països desenvolupats la Covid-19 ha deixat greus conseqüències, com resistiran aquesta situació els països menys preparats i més desfavorits?

Per fer front a aquesta situació, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha engegat la campanya d'emergència 'Mon local Covid-19'. "La campanya sorgeix arran de l'afectació directa o indirecta que tenen els projectes de cooperació pel desenvolupament que ja estaven en marxa: l'extensió de la malaltia sobre zones on hi ha menys capacitats pel que fa als sistemes públics de salut, la limitació de mobilitat i transport, que fa que hagi menys recursos, limitacions en l'accés a aliments..." afirma David Minoves, director del FCCD.

Els projectes de cooperació en els quals la campanya pretén donar suport són aquells destinats a facilitar l'accés a la salut, a l'aigua potable, al sanejament i la higiene, l'accés a la informació i al refugi digne, entre altres. D'aquesta manera, es contribueix a prevenir i combatre la situació generada pels efectes del coronavirus. D'altra banda, també es posa èmfasi en col·laborar en projectes que garanteixin la seguretat alimentària, que vetllin per la pèrdua de mitjans de vida o l'accés a recursos econòmics i de protecció.

"El problema és que molts projectes s'han vist afectats per la limitació de la mobilitat, per tant, n'hi ha molts que directament no s'han pogut implantar. Aquesta campanya identifica endarreriments, paralitzacions i complicacions derivades d'aquesta limitació dels moviments i del trànsit, que ha ocasionat una gran afectació en la gran majoria de projectes que s'estaven desenvolupant", afirma Minoves.

Més d'una trentena de projectes afectats

Des del FCCD s'ha fet una anàlisi per comprovar l'estat actual dels projectes de cooperació, on s'han detectat, al continent americà, dinou projectes afectats, a les zones de Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Hondures, Equador i Bolívia. Pel que fa a l'Àfrica del Nord i l'Occidental, disset projectes afectats a el Senegal, Gàmbia i Marroc.

"En molts d'aquests països encara no hi ha hagut una afectació tan gran com a l'hemisferi nord, ja que són països menys globalitzats i amb menys xarxes de comunicació. No obstant això, hi ha una gran afectació indirecta. No és tant l'afectació de pandèmia per morts o infeccions sinó sobre l'economia global i moviment de mercaderies de recursos. Estem parlant de bloquejos i zones que no tenen accés a mitjans de subsistència i aliments", assenyala el director del FCCD.

Minoves destaca la preocupació sobre la recessió econòmica internacional, ja que l'efecte rebot d'aquesta "tindrà una afectació molt més gran en països que són dependents de les inversions i també de les aportacions d'ajuda oficial al desenvolupament dels països més desenvolupats"

Cal no oblidar, però, la situació d'emergència que estan patint les persones refugiades a causa de la Covid-19. El FCCD col·labora amb organitzacions locals que treballen en camps de confinament on les persones refugiades encara no tenen el dret d'asil reconegut, per exemple, a la zona de Lesbos, Grècia.

"Hem pogut comprovar que des que van tancar les fronteres al març s'han aturat les oficines d'asil i refugi, i el tribunal de justícia. El col·lectiu de refugiats es troben en unes condicions desastroses: poc accés a l'aigua o insuficient, falta d'higiene, d'atenció mèdica... és una situació de potencial perill per l'extensió de la Covid-19 o qualsevol altra malaltia. La situació en els camps és molt d'extrema emergència", assegura Minoves.

Des del de l'entitat es vol recordar la importància d'atendre els recursos destinats a les polítiques de cooperació al desenvolupament. "Cap territori pot ser abandonat a la seva sort. Hem d'actuar globalment davant situacions com aquesta, no localment".