Veiem cap a on apunten els autors les seves reflexions:

“Tenim actualment totes les tècniques, els coneixements, les persones, tot el que necessitem per a operar els canvis necessaris (...) Però aquesta opció la tenim ara, no més tard” (Susan George).

“El món financer i institucional és bastant fàcil d'arreglar, depèn de la nostra voluntat, de les nostres negociacions. Però el món de la infraestructura i de l'ecologia no depèn de nosaltres, depèn de la dinàmica de l'ecosfera que no controlem i que hem fet malbé greument (...) I només un nou enfocament podrà resoldre els problemes actuals” (Yves Cochet).

“El futur és el que dóna sentit al passat. Si tinguéssim que destruir la possibilitat d'un futur habitable, faríem reduir al no res tot el sentit de l'aventura humana. Som nosaltres els que tenim necessitat del futur, molta més que el futur de nosaltres” (Jean-Pierre Dupuy).

“Els ciutadans assisteixen impotents al anar i venir de les finances i pateixen plenament l'austeritat mentre es posa en marxa el que podríem anamenar, segons Naomi Klein, “capitalisme del desastre” (...) Si no qüestionem la societat del creixement no escaparem del caos. Efectivament, és això. Decreixement o barbàrie” (Serge Latouche).