L’informe realitzat per la Plataforma per la Llengua sobre el tractament i distribució de les pel·lícules que es projecten en llengua catalana, evidencia una situació de discriminació de les mateixes respecte al cinema en castellà a casa nostra.

Aquest informe destaca que de febrer a abril, el 75% de les pel·lícules estrenades a la ciutat de Barcelona es van projectar exclusivament en llengua castellana i en aquest mateix període només 15 pel·lícules es van estrenar en versió catalana. No osbtant això, en aquests casos tampoc es va fer en condicions adequades ja que, de les mateixes pel·lícules, va haver-hi moltes més sessions en castellà que en català.

A més, l’informe també recull que, en moltes ocasions, l’única opció lingüística als cinemes de casa nostra és la versió en castellà.

La reivindicació d’una més amplia oferta de cinema en català és una demanda de llarga trajectòria, tant a nivell institucional com per part de les diferents entitats per la llengua i altres agents socials.

Aquesta petició es va veure recollida a la Llei del Cinema que es va aprovar a l’any 2010 i que preveia que la meitat de les pel·lícules exhibides a les sales catalanes havien de ser en català. D’aquesta manera es volia garantir el dret dels ciutadans d’escollir la llengua en què volien veure els films.

La realitat és que aquesta normativa no s’ha arribat a complir mai, primer per la negativa de les grans distribuïdores a complir la llei i que va culminar en un acord amb el Govern de la Generalitat que preveia augmentar fins el 25% a l’any les pel·lícules doblades a canvi d’incomplir la llei i les sancions previstes.

A més, aquesta mesura deixa fora les cintes espanyoles rodades en castellà i, al juliol de 2012, la Comissió Europea s’ha pronunciat de forma desfavorable respecte a aquesta regulació, ja que, si bé reconeix el dret legítim de Catalunya a reivindicar el doblatge en català, també entén que deixar fora d’aquesta mesura les pel·lícules rodades en castellà és un greuge per a la resta de cinema en altres llengües, perquè tenen un sobrecost com a conseqüència del doblatge.

Així doncs, la Unió Europea ha emplaçat al Govern a modificar la normativa en aquest sentit, ja que considera que el tracte es discriminatori respecte a les produccions d’altres Estats. En cas de no fer-ho, s’iniciaria un procés sancionador que podria acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Com a conseqüència de tota aquesta situació, l’Informe de la Plataforma per la Llengua recorda que s’ha d’avançar per tal de posar fi a la situació d’anormalitat del català al cinema en relació a altres comunitats comparables en nombre de parlants a Europa i Amèrica del Nord.