Rubí Acull és una entitat que lluita pels drets de les persones que busquen refugi a casa nostra. Ho fa des de 2017, primer com a plataforma ciutadana i des de fa uns mesos com a associació sense afany de lucre. L'Aitor López, membre de l'entitat, ens explica quina tasca fan i com està afectant la crisi de la Covid-19 a les persones refugiades i migrades que viuen a Rubí.

Quina tasca desenvolupeu a Rubí Acull?

Fem tasques de dos tipus: una de les branques, que és on tenim molta feina a fer i possibilitat de fer-la, és la conscienciació de la població de Rubí sobre els processos migratoris. Educar en la necessitat de garantir els drets humans i, entre ells, el dret d'asil.

També fem tasques per aconseguir finançament per a projectes de persones en situació de risc d'exclusió social en el nostre entorn. Són persones que han passat per processos migratoris i encara no estan rebent les ajudes de les institucions. A més, al principi sobretot, vam enviar diners als camps de refugiats de Grècia i a la frontera sud.

Us vau constituir com a associació el passat mes de maig, però ja feia uns anys que funcionàveu com a moviment ciutadà. Aquest canvi jurídic ha estat influenciat per la crisi de la Covid-19?

La veritat és que no. Vam acabar el procés de registre abans que comencés la crisi de la pandèmia. Com a moviment ciutadà vam començar el 2016. Ser un moviment o plataforma sense registre té les seves parts positives, però també en té de negatives. Per exemple, la dificultat per accedir a subvencions. El canvi va venir motivat per poder accedir a aquestes ajudes i poder fer coses de manera més formal.

Com està afectant aquesta crisi a les persones refugiades i migrades que viuen a Rubí?

Fa mesos que, juntament amb altres entitats, demanem que a Rubí es pugui fer l’empadronament sense domicili fix. Si bé és cert que encara no existeix aquesta opció al nostre municipi, una gran part de les persones que estaven en llista d’espera per empadronar-se en un domicili fix van poder fer-ho i, amb això, accedir a tot el que suposa tenir l’empadronament.

Tanmateix, hi ha altres tràmits, que de per si ja són molt lents, que s’han alentit encara més, potser pel fet que hagi hagut una aturada durant tants mesos i que la recuperació de l'activitat hagi coincidit amb l'estiu.

A més, estem parlant de persones que ja estan en processos administratius que sovint són molt llargs (permisos de treball, per exemple) i que ara s'estan dilatant encara més. Tot aquest temps és temps amb menys oportunitats per a ells i elles. Aconseguir cita amb institucions està sent molt complicat, hi ha molt poques hores disponibles en comparació a la demanda que hi ha, i està havent-hi negoci amb aquestes cites.

Com els esteu donant un cop de mà?

Durant el període de confinament vam seguir fent les nostres trobades de forma virtual. Si sorgia alguna necessitat puntual, la compartíem per les nostres xarxes internes i intentàvem donar resposta a les necessitats urgents.

També és cert que la nostra tasca és més educativa que assistencial i en aquest sentit ens hem vist més limitats.

Heu organitzat una Fira d'Art Solidari. Com ha funcionat?

Tenim sempre molts projectes en marxa i cada mes un d'especial. El de l'estiu ha estat la Fira d'Art Solidari. La idea era que fos presencial, però al final es va fer en línia. Vam contactar amb molts artistes, la majoria de Rubí o amb contacte amb Rubí, que van donar quadres, escultures, fotografies... art visual per vendre. Els diners aconseguits es van destinar a persones que han passat per processos migratoris i tenen necessitats.

Vam tenir molt bona resposta per part dels artistes. La venda hauria tingut molta més tirada i més ressò de forma presencial. Però ens hem d'adaptar a les circumstàncies del moment que vivim ara mateix.

Quines mesures creieu que es poden prendre a nivell municipal per millorar la situació d'aquests col·lectius?

El primer que es pot fer és agilitzar tots els tràmits administratius que s'han de dur a terme i tenir un circuit muntat a nivell municipal que faciliti les gestions. A més, un municipi com Rubí, amb gairebé 80 mil habitants, seria necessari que disposés d'un dispositiu d'emergència municipal, com ara un alberg o algun tipus d'allotjament per atendre les necessitats bàsiques de les persones que hi arriben.

Una altra cosa que creiem que es pot fer des de l'Ajuntament de Rubí és dur a terme o complir amb els acords. El juny de 2018 es va signar un protocol antiracista per fer formacions al professorat, al cos de seguretat local... Hem hagut d'estar darrere d'ells perquè això arribés a bon port i encara ho estem.

Creieu que aquesta crisi està fent créixer la solidaritat i el suport mutu?

En part ha fet que tots aquells col·lectius que abans eren vulnerables ara tenen encara més necessitats per cobrir. Aquesta pandèmia ha empitjorat les seves condicions i les seves oportunitats.

Hi ha hagut bona part de la gent que s'ha sentit interpel·lada i s'ha preocupat per la població que està pitjor. Però també hi ha hagut gent més egoista. El sentiment que ha provocat aquesta pandèmia no ha sigut unidireccional.