El mes de març el Banc Mundial va publicar un informe analitzant tres regions del món, l’Àfrica Sub Sahariana, el Sud d’Asia i Sud Amèrica, i va avaluar que 143 milions de persones es veurien obligades a deixar els seus països per causes ambientals i climàtiques.

El novembre de 2017, l'ong Oxfam també va publicar un informe indicant que entre 2008 i 2016 havien estat 22 milions les persones ja s’havien vist obligades a abandonar les seves terres a causa de les condicions climàtiques, tant dintre com fora les fronteres dels seus estats. Una afectació que implica, també, les zones costaneres de les nacions riques.

Buit normatiu

El sistema de protecció internacional, i europeu, a persones migrants se sol basar en la distinció entre les persones que migren voluntàriament i les que són forçades a fer-ho. Però els refugiats climàtics posen en crisi aquesta distinció. No existeix encara un instrument normatiu que garanteixi la protecció de migrants transnacionals forçats per causes climàtiques i ambientals, ja que la convenció de Ginebra sobre l’estatut de refugiats no considera desastres ambientals i climàtics com a motiu de reconeixement d’asil. Això va permetre casos com el de Ioane Teutoia, ciutadà de les illes Kiribati, que va demanar asil a Nova Zelanda perquè la pujada del nivell del mar havia posat en risc la seva vida i la de la seva família, se li negués l’asil.

A través de la Platform on Disaster Displacement la comunitat internacional treballa per fer front a aquest buit normatiu, seguint els preceptes de la iniciativa Nansen. Es tracta d’un procés participatiu en el qual intervenen 190 delegacions estatals, que busca identificar pràctiques efectives i construir consens sobre principis i elements claus per abordar la protecció i necessitats d'assistència de persones desplaçades a través de les fronteres en el context dels desastres, inclosos els efectes adversos del clima canviant.

Un primer reconeixement a Europa

El passat més de gener Europa va votar la resolució Women, gender equality and climate justice, que reconeix els problemes ambientals com a causa de migracions. És una primera mostra dels eurodiputats d'afrontar seriosament la protecció de refugiats climàtics, en especial d'aquells col·lectius que es veuen afectats abans i en major grau. La resolució va ser iniciada per l'eurodiputada sueca Linnea Engström, com a continuació de l'informe que va redactar sobre aquesta qüestió per al Parlament Europeu. En ell, es posa de manifest la vulnerabilitat de les dones i les nenes, que estan desproporcionadament afectades pel canvi climàtic.

La resolució demana a la UE que garanteixi que el canvi climàtic sigui reconegut com a motor de la migració, i també deixa clar que el Parlament està obert a debatre sobre com respondre a la migració climàtica.

L'Environmental Justice Foundation, entitat que treballa per la justícia ambiental, va mostrar el seu suport a la resolució i van demanar el vot positiu als eurodiputats i eurodiputades. Pel director de l'Environmental Justice Foudation, Steve Trent, reconèixer la migració pel canvi climàtic significa un primer pas del Parlament Europeu essencial cap a la justícia climàtica". La fundació també s'ha mostrat satisfeta pel suggeriment de la creació d'un panell de persones expertes.

EJF treballa per demanar un acord internacional que confereixi un estatus legal i drets i assegurar la protecció dels refugiats climàtics, i això podria ser un pas important cap a aquesta acció”. També destaca que "La migració forçada a causa del canvi climàtic no és una qüestió de futur, si no quelcom que ja ha estat passant en l'actualitat."