En l’actualitat, la qualitat de l’aigua i els cabals dels rius han millorat substancialment, però encara falta molt per concloure el procés de recuperació dels boscos de ribera.

Els esforços per la recuperació

Els esforços dels darrers anys per recuperar les riberes dels rius, han vingut tant des de l’administració com des de les organitzacions i entitats ambientals. Un problema ecològic generat en el temps de l'absència de depuradores i de intervencions sense prèvies avaluacions d'impactes ambientals, comença a trobar solució gràcies a una més gran conscienciació ambiental en l'actualitat, a la demanda social, i a l'adequació del marc legal existent.

La importància ecològica del bosc de ribera

Tot i representar un percentatge petit en quant a superfície, les comunitats de ribera tenen un paper cabdal en molts processos ecològics. La seva funció ambiental incideix sobre el cicle hidrològic, contribuint a esmorteir l’impacte de les crescudes i a absorbir inundacions; sobre la qualitat de l’aigua, actuant com a filtre natural que fixa sediments i capta nutrients, matèria orgànica i contaminants; sobre els hàbitats, afavoreix la creació de microhàbitats aquàtics en la làmina d’aigua, amb les fulles i branquillons als cursos fluvials; sobre la connectivitat ecològica, per a espècies no estrictament aquàtiques, com la llúdriga o molts ocells; sobre l’ús social, actuant com a espais de lleure, gaudi, complementaris a una funció educativa o divulgadora, i sobre aspectes de més ampli abast, en quant contribueixen a la retenció de CO2, a l’estabilitat microclimàtica i a la potenciació de la flora i la fauna autòctones i, per tant, a la conservació de la biodiversitat.

Perquè cal intervenir

El dinamisme natural del bosc de ribera dóna lloc a un mosaic de comunitats vegetals que es troben en diferents estadis d’evolució, i de qualitat. Tot i la importància ecològica, les riberes han estat sotmeses a tantes pressions que en molts casos els valors naturals s’han reduït, fent difícil que el medi pugui retornar a un bon estat a curt i mitjà termini de forma natural, sense intervencions de recuperació. Abans d’actuar sobre la vegetació, però, caldrà intentar eliminar les causes de la seva degradació, que poden estar lligades a efluents sense depurar, o a determinades pràctiques agrícoles, a la sobrepastura, obres hidràuliques, alteracions del cabal i règim hidrològic natural, modificacions de la dinàmica natural de sediments, etc. En primer lloc caldrà recuperar les condicions del medi, com traçats de llera idonis o cabals ecològics.

Les espècies vegetals del bosc de ribera

Algunes de les espècies més habituals dels boscos de ribera a Catalunya són l’àlber (Populus alba), el freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix cinerea), l’om (Ulmus minor), el pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids, el salze blanc (Salix alba), la sarga (Salix eleagnos), el tamariu (Tamarix sp.) i el vern (Alnus glutinosa). Acompanyen a aquestes espècies també baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs i canyes. Un dels problemes al que cal fer front, radica en el fet que aquestes espècies han estat eliminades, o desplaçades per espècies invasores no autòctones.

L’acció de les entitats ambientals

Nombroses entitats ambientals col·laboren en la recuperació dels boscos de ribera a Catalunya, amb la participació de voluntaris i associacions veïnals. En presentem 4:

• Associació Habitats

El Projecte Rius de l’Associació Habitats treballa des del 1997 en un model de custòdia participativa on les persones i entitats locals col·laboren i són protagonistes de la conservació el territori. Tenen punts d’actuació, sempre en col·laboració amb entitats ambientals i associacions locals. A la conca del Besós actuen a la riera de Martinet a Aiguafreda, el riu Congost, a Aiguafreda-Centelles, i també en el tram de LLerona a Granollers, el riu Tenes, a Bigues i Riells. A la conca del LLobregat Torrent Gran d’Abrera, la riera de Vallvidrera, la riera Gavarresa d’Avinyó, la riera de Cànoves a Cardedeu, i el riu LLobregat al seu pas per Martorell i Olesa. També actuen a la riera d’Amer a la conca del Ter, i la riera d’Argetona a Dosrius.

• Associació Cen

L’entitat treballa amb projectes de custòdia fluvial a les muntanyes de Prades, i realitzen accions de restauració de la vegetació de ribera i de conservació d'espècies autòctones amenaçades, als rius Glorieta, Brugent, Francolí i Siurana, en col·laboració d’altres entitats locals i voluntaris.

• Associació Mediambiental La Sínia

L’associació tarragonina actua amb projectes de custòdia dins de l’àmbit fluvial del curs baix del riu Gaià, així com del seu principal afluent, el torrent de Vespella o de Salomó.

Els principals objectius són la recuperació de la biodiversitat, la difusió dels valors naturals del riu Gaià i la implicació i participació dels seus habitants a través del voluntariat.

• Adenc

Fes reviure el Ripoll! és un projecte impulsat per l'ADENC que consisteix en la recuperació de la vegetació de ribera del riu Ripoll al pas de Sabadell, de la fauna autòctona i de l'ecosistema fluvial, a través de la implicació i la participació ciutadana.