La manera en què consumim té unes fortes implicacions per al món que ens envolta. És evident que el model actual de consum genera uns impactes mediambientals i socials que sovint són devastadors i es fan notar en qüestions com l’emergència climàtica o indecències com l’explotació de països del Sud Global, per citar només dos exemples.

Menjar i beure és un dels actes de consum que més vegades fem al llarg del dia. Per això, com assenyala en una entrevista recent a VilaWeb el Marc Talavera, director i coordinador del Col·lectiu Eixarcolant, “és important que la gent prengui consciència que menjar i beure és l’acció política que més farà a la vida; i que si canviem allò que hi ha darrere dels nostres plats o darrere de la nostra copa, podem ajudar a deixar el món una miqueta més bé que no l’hem trobat”.

Des d’Eixarcolant reivindiquen les plantes oblidades –que sovint són vistes com una cosa del passat– com una eina per contribuir a fer possible un model agroalimentari i socioeconòmic més sostenible, ètic i just. Ras i curt, es tracta de recuperar el passat per caminar cap a un futur millor.

En aquesta línia, el col·lectiu coordina el projecte ‘Plantes Oblidades’, una iniciativa per generar bioeconomia al voltant de la gestió forestal sostenible a través de la recuperació i promoció d’aliments forestals com l’aranyó, el gratacul, la pinya verda de pi, la cirera de pastor i l’aglà.

Braç a braç amb Eixarcolant, el projecte també l’impulsen la Fundació Emys, Sambucus Cooperativa, el grup de recerca EtnoBioFic de la Universitat de Barcelona (UB) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN); i compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad.

Gestionar els boscos de manera sostenible

Consolidar un model sostenible de gestió dels nostres boscos és un dels propòsits centrals del projecte, i més tenint en compte els impactes negatius que han patit arran de les diferents dinàmiques socioeconòmiques de les darreres dècades.

“S’ha produït un abandonament de cultius, de pastures i un canvi en l’aprofitament dels boscos que ha provocat que hi hagi més vegetació, i això unit a les condicions creades pel canvi climàtic ha fet augmentar els incendis”, explica la Clara Blasco, membre d’Eixarcolant i coordinadora del projecte, qui afegeix que, més enllà d’això, “l’estat de conservació de la biodiversitat forestal és més aviat pobre”.

Igualment, Blasco posa el focus en les dificultats amb què es topa la gestió forestal a Catalunya: “En general, s’observa que a nivell econòmic és poc rendible i sovint és una activitat deficitària, fet que no ajuda a fer que els propietaris forestals la gestionin adequadament”.

En aquest escenari, ‘Plantes oblidades’ proposa un model de gestió forestal enfocat a diversos objectius. Per una banda, cerca augmentar la resiliència dels boscos propiciant una reducció de la biomassa que rebaixi la combustibilitat i, per tant, el risc d’incendis.

Més enllà d’aquesta disminució de biomassa, el projecte preveu altres mesures de gestió forestal: “Parlem, per exemple, d’afavorir altres tipus d’espècies i assegurar que hi ha una composició prou variada, així com altres iniciatives encaminades a fer el bosc més heterogeni”, suma la membre d’Eixarcolant.

Amb tot, el més singular i allò que aporta un valor afegit és establir models de gestió forestal sostenibles que presentin una rendibilitat major a l’actual i els facin més atractius. Aquest valor afegit prové de l’aprofitament d’aliments forestals. L’equip del projecte n’ha triat cinc: l’aranyó, el gratacul, la pinya verda de pi, la cirera de pastor i l’aglà. “Hem triat aquestes espècies que produeixen algun fruit d’interès gastronòmic –en el cas del pi, és una pinya– i que ja no s’empren tant o, si més no, no s’utilitzen des d’un punt de vista comercial”, exposa Blasco.

En aquest sentit, la coordinadora de la iniciativa explica que sota el concepte de plantes oblidades s’inclouen varietats agrícoles tradicionals i plantes silvestres comestibles, “amb usos associats que estan molt documentats, però que en les darreres dècades hem vist que s’estan perdent i s’està erosionant el coneixement etnobotànic”. Una situació que Blasco atribueix a diverses raons, com la creixent migració cap a les ciutats o que culturalment s’han percebut com menys importants, fet que s’ha traduït en la pèrdua de transferència de coneixement entre generacions.

Per a la Natàlia Cuberos, que tot just s’acaba d’incorporar a la XCN per gestionar el projecte, “en el passat es recollien les plantes silvestres perquè la gent estava més connectada amb els boscos i amb la natura, hi vivien i els utilitzaven”, assegura, i creu que recuperar aquests usos “és una bona manera de reconnectar amb la gestió forestal i la recuperació dels coneixements tradicionals”.

Des del projecte es proposen revertir aquesta pèrdua documentant els usos tradicionals d’aquestes plantes i explorant-ne d’innovadors, perquè es puguin incorporar a noves receptes i elaborats més moderns.

Es tracta d’aprofitar un recurs que està disponible i infrautilitzat, i que al seu torn pot ser molt útil per aconseguir boscos més potents i resistents: “Podem deduir que les plantes silvestres comestibles són prou resilients a les condicions de canvi climàtic i presenten un considerable potencial d’adaptació, perquè no tenen un requisit de cultiu com altres espècies i, alhora, poden donar peu a una estratègia per fer més variada la nostra dieta i diversificar l’economia del sector primari”, diu Blasco.

Actuacions a onze finques forestals

Per assolir els seus objectius, ‘Plantes oblidades’ preveu l’actuació a un total de 280 hectàrees (ha) d’onze finques forestals repartides al llarg del territori català, des de la Ribera d’Ebre fins a la Serra del Cadí-Moixeró del Prepirineu, passant per les Muntanyes de Prades i per les Serres del Montsec. Es tracta de finques que ja formen part d’iniciatives de custòdia del territori impulsades per entitats locals.

A cadascuna d’aquestes finques es planteja, com a mínim, un aprofitament de les espècies seleccionades en el marc del projecte. En total, es duran a terme catorze experiments i cada finca aportarà vint ha, deu per a gestió i deu per a control.

“En les deu hectàrees de gestió implementarem el model que proposem”, anuncia Blasco, qui cita com a exemple el treball amb l’alzina: “Farem una tallada selectiva de pins perquè les alzines tinguin més espai i puguin desenvolupar una capçada horitzontal, que és més productiva; també seleccionarem els talls d'alzines que tinguin un millor futur en funció de l'entorn; i després també farem una reducció de l'estrat arbustiu que fa competència amb l'alzina i que també contribueix al risc d'incendi”.

En el cas de les hectàrees de control, en canvi, no es farà cap acció de gestió, però s’avaluaran diferents paràmetres i indicadors ambientals i de resiliència dels dos tipus de parcel·les per determinar quin impacte té la gestió. La recol·lecció es farà en ambdues parcel·les per examinar si hi ha diferències.

Un cop s’hagin recol·lectat els fruits a cadascuna de les finques, es durà a terme un procés de valorització gastronòmica per testar l’elaboració de productes alimentaris. “Els fruits es distribuiran a tres obradors alimentaris, que faran diversos experiments per elaborar diferents productes”, detalla la coordinadora. De moment, no els tenen tots definits, però ja tenen al cap algunes idees de producte per desenvolupar, com el gelat de grataculs, la crema d’aglà o un xarop de pi.

La idea és elaborar-ne al voltant d’una vintena per a cada espècie. Per enriquir i impulsar aquest procés, es farà una revisió bibliogràfica que explorarà quins són els usos tradicionals de cada espècie arreu del món i quines elaboracions s’han realitzat fins al moment. Tot i que les espècies es poden utilitzar per a diferents usos, com cosmètics o medicinals, el projecte se centra en els alimentaris. La tasca d’innovació alimentària continuarà amb diferents actuacions com l’escalabilitat de la producció, la comercialització, l’obertura de mercat i el potencial de reproductibilitat a altres territoris.

Així, la valorització dels productes alimentaris generats s’enfoca com una eina clau per generar bioeconomia local entorn de la gestió forestal sostenible i augmentar-ne la rendibilitat. “En els darrers anys hi ha hagut un fort despoblament rural, amb moltes menys oportunitats; i el projecte pot ser una bona manera d’incentivar un retorn al món rural i generar alternatives perquè la gent hi pugui viure”, expressa la Natàlia Cuberos.

Un projecte que involucra diverses entitats

Pel que fa al paper de cada entitat que participa a ‘Plantes oblidades’, Eixarcolant s’encarrega de coordinar la totalitat del projecte i de les actuacions de valorització gastronòmica, que inclou la part d’investigació i desenvolupament, entre altres. El grup de recerca EtnoBioFic de la UB té un rol transversal de revisió científica i tècnica i supervisarà les decisions que es prenguin i els materials que es generin.

Sambucus i la Fundació Emys coordinen la part de gestió forestal, mentre que la XCN assumeix un paper transversal com a entitat de segon nivell que té contacte amb les entitats de custòdia del territori. “A banda, fem tasques de comunicació en el marc del projecte, escriurem el pla de gestió de finques i estem contribuint a la recerca bibliogràfica”, suma Cuberos.

‘Plantes oblidades’ té un calendari definit de dos anys, fins al desembre del 2025, i un finançament limitat, que ronda els dos milions d’euros. “El nostre objectiu en aquest parell d’anys és fer el projecte demostratiu en aquestes onze finques i obtenir uns resultats que ens permetin proposar un model de gestió definit i uns resultats concrets en termes de generació de bioeconomia”, anuncia la Clara Blasco.

A les acaballes del projecte, es contemplen tot un seguit d’accions de transferència de coneixement –com webinars, per exemple– dirigits a diferents agents com propietaris forestals o l’administració pública, així com activitats formatives. “La idea és posar a disposició totes les eines, tot el coneixement i tot el mètode perquè això es pugui implementar a altres territoris”, conclou la membre d’Eixarcolant.

En definitiva, des del punt de vista estratègic, ‘Plantes oblidades’ vol ser una llavor a partir de la qual germini un nou paradigma de gestió i aprofitament forestal, cridat a aconseguir uns boscos més potents i resilients, i transformar la conservació de la biodiversitat i l’economia forestal.