Hola!
És encomiable la vostra bona voluntat de trobar aspectes positius a l'anomenat "acord" de Copenhaguen (jo també l'he fet: http://copenhagen2009.blogspot.com/2009/12/el-acuerdo-de-copenhague-trad... ), i tot que en tres dels punts podem estar d'acord en agafar-nos a ells com a un clau rogent per veure quelcom de bó, no és així en el primer: "És el primer document que compta amb el suport de tots els països grans emissors" A la Convenció de l'ONU sobre CC (ratificada per tos els països, inclosos els EUA i menys Andorra, el Vaticà, Iraq i Somàlia), i parlem de 1992, ja és recollia la preocupació per l'escalfament i pel canvi climàtic (veure http://blogs.jornal.cat/toni/bloc/a-que-anem-a-copenhaguen ). Amb la qual cosa el reconeixement del canvi climàtic com a problema universal és una qüestió ja ventilada fa anys, i en això no hi ha hagut cap avenç.
La resta de la valoració la trobo prou encertada, especialment allò de "construir una via des de baix cap a dalt", penso que si quelcom hem assolit a Copenhaguen és enfortir el moviment climàtic mundial i les seves xarxes d'acció i informació, que hem de posar a treballar a tota màquina.
L'entusiasme europeista també em sembla bé, però no n'hi ha prou amb que "nosaltres ja estem compromesos", cal que la UE agafi de debò la bandera i pressioni de valent als EUA (peça clau) perquè aquesta vegada si, tinguem a Mèxic l'acord que els i les humans necessitem.
I aqui Espanya (presidència UE) i Catalunya (representant de les CA en medi ambient, com dieu) han de creure's el seu paper i fer d'autèntics motors, ja ens encarregarem que això no s'oblidi! ;)
Salut i endavant,
Toni Mantis
Hola! És encomiable la vostra