Entrevistem Laura Fernández Aguilera i Carme Duran Alcaide de Komando Gordix, col·lectiu d'activisme 'gordo' artífex del Kabaret Gordix, un espectacle cabareter que ha portat les vivències grassofòbiques a diferents punts de l'Estat.

Qui és Komando Gordix?

Som un col·lectiu de persones 'gordes' que va néixer el 2016 i busquem posar la grassofòbia al centre del debat tenint en compte altres opressions com la de gènere, el racisme, el capacitisme i l'especisme. Hem fet coses molt diverses, majoritàriament artístiques com el Kabaret Gordix, un fanzín, jornades d'autodefensa...

Totes som grassofòbiques?

El sistema és grassofòbic, veus i creixes en un sistema que remarca la grassofòbia. Després hi ha la feina que tu puguis fer per qüestionar això.

En qué consisteix la grassofòbia?

És un sistema d'opressió que afecta moltes dimensions de la vida. S'acostuma a visibilitzar la grassofòbia des de la part estètica, que té a veure amb la idea que les persones grasses no som maques. Però hi ha tota una part de la moral que associa els cossos grassos amb ser descontrolats, incapaços i a no tenir voluntat.

Hi ha tota la part mèdica que estigmatitza el cos gras com un cos que no és sa, que està malalt, i que s'ha de canviar per una versió millor. S'assumeix que el que has de fer és aprimar-te. Les persones grasses no volen anar al metge perquè el metge només els fa fer dieta i no els recolza la seva salut mental.

En quins àmbits es produeix la grassofòbia?

La podem experimentar en moltes àrees, en forma de discriminació laboral o escolar, que és una de les primeres que patim i que té conseqüències molt greus com suïcidis. També s'experimenta en l'àmbit de les relacions sexoafectives. Hi ha la consideració que som menys sexuals o menys desitjables.

Relacionar la salut amb el pes corporal és potser el pensament grassofòbic que més fem com a societat?

Hi ha dos grans pensaments: un és atribuir que una persona grassa menja més que la resta, o que menja pitjor. El segon gran pensament és pensar que no es mou, que té una vida sedentària, i no fa o no pot fer esport. Aquests dos pensaments porten a pensar que una persona grassa no és sana. I és el que s'identifica visualment als anuncis, a les sèries i als llibres.

Una persona prima també pot menjar malament i ser sedentària, i de fet, si no menja, pot estar malalta.

Són tòpics. El problema és que a una persona grassa li poses un condicionant d'entrada. Tant grassa com prima pots ser sedentària i menjar malament. I això s'utilitza com a argument per jutjar. No té per què ser així, però en el cas que una persona grassa fos una persona malalta, seria això justificació per a la discriminació?

És una càrrega moral, no els preocupa la salut. Molta gent fuma, beu alcohol o té comportaments que no són sans, però no hi ha aquesta reocupació. És una càrrega i és por.

Por de què?

De ser grassa, ningú vol ser grassa per tot el que significa.

No es fa la mateixa associació amb les persones primes.

És problemàtic. Hi ha persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) que reben felicitacions. És un problema de salut però es percep com una cosa bona.

És educacional? Tenim prou referents?

Cada vegada n'hi ha més, sobretot als moviments socials, però s'han de buscar.

Per exemple?

La Cerda Punk, Constanzx Alvarez, Magda Piñeyro, Cuerpos sin patrones de Laura Contreras i Nicolás Cuello, Gordas Sin Chaqueta, Arte Mapache, i la nostra Fatzinoteca!

Afecta especialment les persones que se socialitzen com a dones?

Una dona es considera grassa abans que un home, és a dir, un home gras és més gras que una dona grassa. Té a veure amb construir-nos per ser desitjades per homes i això implica ser prima. Les dones estem més marcades per la cultura de la dieta, per la roba, per una concepció de la bellesa i de la cura i del que menges. Qualsevol dona està afectada per la grassofòbia encara que pesis 50 quilos perquè tenen por d'engreixar-se. Als homes els afecta diferent.

Com es relacionen grassofòbia i desig?

Si tu ets una persona grassa que ha crescut com a grassa arribes a un moment vital en què o ets eliminada d’un circuit quan les teves amigues comencen a lligar, o tot et va bé i perds legitimitat i decisió perquè sents que no pots ser selectiva perquè no ets desitjable. No estàs dins dels canals, però hi ha altres desitjos possibles, altres formes de desitjar, pots conèixer altra gent que estigui fora d’aquests estereotips.

És complex perquè estem envoltades de desig normatiu, és difícil estar més enllà del fetitxe.

Totes desitgem allò que és socialment desitjable.

Tenim una perfomance d’allò que desitgem i, si ens plantegem què desitgem realment, això canvia. Totes estem condicionades, però depèn del cos pringues més. La persona flaca també pringa però té menys punts de sentir-se malament perquè encaixa.

Amb Komando Gordix hi ha la intenció de reapropiar-se de l'insult?

'Gorda' no és un insult, és el nostre cos.

Quines paraules no hauríem de fer servir?

Estem en contra de fer servir "obesitat" perquè implica la patologització de la grassor. Hi ha cossos diversos i cada grassor és única. No estem d’acord amb el "sobrepès", amb la mesura de l'IMC, una fórmula que va inventar un senyor racista que buscava l'eugenèsia del cos blanc flac masculí. Redueix tota la diversitat corporal a un patró molt limitat que no explica la diversitat entre els cossos.

Què teniu previst aquest any?

Més Kabaret, jornades d'autodefensa, la gravació d'un videoclip, una performance...

Us trobarem a les xarxes?

Ens trobareu al blog, a instagram, facebook, youtube i vimeo, però la veritat és que som més de carrer.

Voleu afegir alguna cosa?

Que la gent es motivi a fer col·lectius antigrassofòbics, que hi ha molta gent 'gorda' amb molta potència i motivació. Que s'ajuntin!