El treball comunitari promou accions i relacions destinades a enfortir les capacitats de les persones i col·lectius d’una comunitat per empoderar-les i que convertir-les en motor de canvi per construir un futur millor. Aquest poder transformador és el que desplega al barri badaloní de Sant Roc des de fa dècades la Fundació Ateneu Sant Roc.

Enguany, aquesta tasca de dinamització comunitària per reforçar la cohesió social a través dels seus projectes ha estat reconeguda amb el primer Premi Voluntariat, que vol visibilitzar la contribució del voluntariat a la feinada que l’entitat duu a terme a Sant Roc. Parlem de tot plegat amb l’Anna Vicente, presidenta de la Fundació Ateneu Sant Roc.

Què significa aquest primer premi Voluntariat per a la Fundació Ateneu Sant Roc?

Per a nosaltres suposa moltíssim, perquè és un reconeixement als més de quaranta anys de feina al barri. Per tant, això vol dir que molta gent ha invertit molt de temps, il·lusió i ganes de canvi.

Quin és el pilar que ha guiat aquestes quatre dècades de feina de l’entitat?

De fet, vam començar el 1987 com a Ateneu, però ja teníem una llarga trajectòria com a Centre Social. Nosaltres sempre diem que el pilar fonamental de la nostra acció és l’educació. Hi creiem molt perquè pensem que és una eina magnífica de transformació de les persones i de l’entorn.

Educació per transmetre els valors que compartiu a la fundació.

Exacte, perquè tot el tema dels valors és el que ens dona pes com a entitat. Un d’ells és la responsabilitat, per donar resposta a les necessitats de les persones que viuen al barri i a aquest compromís per canviar la marginalitat. L’acollida és un altre valor que ens caracteritza, assumit com un posicionament com a persones, atenent tothom que arriba al barri sense discriminar ningú, amb una actitud totalment oberta.

I hi ha altres valors que podem destacar, com la justícia, la solidaritat i també la gratuïtat, que entre el voluntariat té un pes cabdal pel que fa a temps, dedicació i il·lusió. Finalment, destacaria la creativitat, atès que ens estem reinventant contínuament per adaptar-nos als canvis socials, adequar els nostres projectes i oferir sempre respostes noves.

Coneixeu molt bé la realitat del barri de Sant Roc. Ha canviat molt al llarg dels anys?

Moltíssim, des que es van fer els primers pisos a mitjan de la dècada del 1960 per a gent que provenia bàsicament del barraquisme, del Somorrostro i de Montjuïc, entre altres. Després van venir les persones desallotjades per la construcció de l’autopista. Aleshores, la composició del barri la formaven aquestes persones i una part important de població gitana. I, al voltant dels anys 2000, tornem a tenir un canvi rellevant de població, amb l’arribada de persones d'orígens molt diversos, com pakistaneses, xineses i marroquines. Tot plegat fa que al barri hi hagi una barreja important.

Quins reptes cal abordar de manera prioritària al barri?

La cohesió social n’és un, i tot el treballa a favor de la gent per ajudar-la a sortir d’aquesta marginalitat que hi ha. Un altre tema molt punyent és el de l’educació, per descomptat, perquè tenim una taxa d’absentisme escolar molt elevada. I no em puc oblidar de l’accés a l’habitatge, que avui és una problemàtica central a Sant Roc, un barri on hi ha desnonaments cada dia. Són temes que ens preocupen molt, per això tenim molt present el compromís de treballar en xarxa amb altres entitats per deixar enrere aquestes situacions.

Manca per part dels mitjans de comunicació una visió en positiu del barri que ajudi a enterrar estigmes i estereotips?

Això és claríssim. Fa molt més soroll un arbre que cau que molt que estan creixent, això, lamentablement, és així. La realitat és que el barri de Sant Roc està estigmatitzat i qualsevol cosa positiva que hi passi no acostuma a sortir als mitjans. Nosaltres, per exemple, organitzem la Fira de Sant Roc, on participen més de tres mil persones, que serien un orgull per a qualsevol ciutat, i, en canvi, no apareix enlloc. O el Sant Jordi, en què oferim llibres a més de 2.500 infants a preus molt assequibles, i tampoc acostumen a sortir a cap mitjà.

Per contra, quan hi ha alguna notícia negativa, que de vegades ni tan sols ha passat a Sant Roc, immediatament surt a tot arreu perpetuant aquest estigma.

Parlem del projecte de dinamització comunitària que s’ha endut el Premi Voluntariat.

Es tracta d’un projecte que tenim molt clar, amb el qual volem enfortir la xarxa social del barri i aquesta dinamització comunitària per tal d’afavorir especialment els col·lectius més exclosos socialment i més vulnerables. Ho fem a través de diferents activitats i projectes, com l’Ateneu al carrer, que consisteix a obrir les portes de l’ateneu i treure la nostra manera de fer al carrer, a diferents espais, i a través del joc generar moviment i intercanvi intercultural.

També tenim espais comunitaris, com la Fira de Sant Roc o el Sant Jordi, que sovint són una forma magnífica de posar la primera pedra per entendre i transmetre la nostra cultura. A banda, fem moltes altres coses com xerrades, exposicions, el grup d'arpilleres, el grup de muntanya, una mostra de pessebres. Vull destacar que moltes de les nostres activitats estan pensades des del joc, que té molt de pes per a nosaltres perquè és una eina de treball molt important pel que fa a la comunicació, per trencar barreres i prejudicis.

"Aquest Premi Voluntariat suposa moltíssim, és un reconeixement als més de quaranta anys de feina al barri".

I és molt adient de cara al jovent, qui ha de ser motor de canvi per construir un futur millor per al barri.

Exacte, al cap i a la fi, la infància i el jovent són una població bàsica per a nosaltres a l’hora de pensar tot el que fem. Malgrat que no és fàcil per l’estigma que arrosseguem a Sant Roc. Enfocar-nos a infants i joves ha de ser una tasca de totes, de les entitats, però també de l’administració, amb qui sovint costa teixir complicitats i fer passos endavant per albirar un futur millor.

Amb quines altres dificultats us topeu a l’hora de fer la vostra tasca?

Són moltes, evidentment. Per exemple, l’àmbit de l’educació és clau i al barri tenim una problemàtica greu en aquest sentit. El tema de la convivència tampoc és fàcil d’abordar. Ens esforcem molt a construir xarxa amb entitats i ciutadania per afrontar aquestes qüestions, però, insisteixo, cal que les administracions també remin en aquesta direcció i entenguin que el treball en xarxa és essencial si volem fer realitat un canvi de mirada a Sant Roc.

Quina importància té el voluntariat en tota aquesta tasca que dueu a terme?

La feina del voluntariat és bàsica. Seria impossible fer tot el que fem sense aquest gruix de persones. Actualment, tenim més de quatre-centes persones voluntàries que participen i ens ajuden a fer realitat els nostres projectes i activitats. La participació de les voluntàries és constant i va des de la persona que està a la porta de l’entitat per canalitzar les demandes que arriben, fins al suport en l’àmbit de l’educació infantil o les formacions de dones Laila, i tantes altres tasques. En resum, el voluntariat és l’emblema de l’entitat des de fa moltíssims anys.

"El voluntariat és l’emblema de l’entitat des de fa moltíssims anys".

Està prou reconeguda socialment la tasca del voluntariat?

Crec que a Catalunya podem presumir de ser un bon exemple en l’àmbit del voluntariat. Ara bé, sovint passa això que et deia, que les coses negatives i l’estigma es veuen molt més que tota la feina en positiu que fan moltíssimes persones i entitats. Penso que, per part de la ciutadania, hi ha consciència de la importància del voluntariat, però potser manca fer més visible la seva tasca.

Quins reptes de futur teniu al davant a la Fundació Ateneu Sant Roc?

Allò que hem parlat, enfortir les relacions socials amb el veïnat, continuar amb la participació activa i inclusiva, així com treballar per empoderar tota la gent que viu al barri i implicar-la al dia a dia de Sant Roc. Tenim molta feina per fer, com abordar el tema de la comunicació positiva, trencar la inequitat de gènere i molts altres. I, evidentment, continuarem treballant braç a braç amb el voluntariat i implicant-lo per assolir aquests objectius.