"Participar al sindicat m’ha canviat la vida". L’Eloisa, la Lizbeth i l’Ana Maria tenen històries de vida molt diferents, però totes tres van trobar-se, en un moment donat, sense la possibilitat de tenir un habitatge digne a la ciutat de Barcelona. Davant d’aquesta situació no es van quedar de braços plegats, van decidir organitzar-se al sindicat d’habitatge del seu barri, i això, com a moltes altres companyes, els va canviar la vida.

La problemàtica de l’accés a l’habitatge ve de lluny a casa nostra. La crisi immobiliària del 2008, amb la bombolla de les hipoteques, i ara, la crisi dels lloguers agreujada per la situació derivada de la pandèmia, han deixat milers de persones al carrer.

Per donar resposta i fer front a la situació, en els últims anys han anat apareixent sindicats, grups i plataformes a barris i pobles d’arreu de Catalunya amb l’objectiu de defensar el dret a l’habitatge i lluitar contra l’especulació immobiliària. Moltes de les persones que encapçalen aquest moviment són dones, sovint les que pateixen la cara més dura de la pobresa i la precarització.

Les dones, principals afectades i cara visible de la lluita

"La crisi habitacional té cara de dona i, especialment, de dona migrada", explica Aida Guidus, membre de la PAHC Sabadell, fent referència al sector de població més afectada per la crisi de l’habitatge. Aquest és el cas d’Eloisa Acosta, Lizbeth Rodriguez i Ana Maria Banegas, que es van veure al carrer, sense suport per part de l’administració pública, i amb menors a càrrec.

"Jo he arribat a dormir al carrer, als parcs, amb la meva filla. Després vaig estar dormint a un sofà d’una amiga i la meva filla a un altre lloc. Durant un temps vaig pensar que la perdria, però participar al sindicat ens va ajudar molt", explica Lizbeth Rodriguez, membre del Sindicat de Barri del Poble Sec.

Com ella, l’Eloisa Acosta, va arribar amb els seus dos fills a Catalunya, i la situació tampoc li va ser fàcil. Durant uns mesos va aconseguir una ajuda per poder dormir en un hostal amb els seus fills, fins que un dia es va trobar amb la maleta feta i sense saber on aniria. "Una senyora que vaig conèixer un dia em va deixar quedar-me a casa del seu fill durant 15 dies. Aleshores vaig conèixer l’existència del Sindicat del Poble Sec, vaig anar a una reunió i des de llavors ja no he marxat", explica Acosta.

Al barri de Gràcia de Barcelona, Ana Maria Banegas va patir una situació similar. Després d’un desnonament per hipoteca i dos per lloguer, es va veure abocada al carrer amb una situació econòmica i familiar complicada i sense ajudes de serveis socials. La trobada amb membres del Sindicat d’habitatge de Gràcia li va tornar l’esperança de nou. "L’únic que tenia on agafar-me va ser el grup d’habitatge. El grup em va recolzar, també emocionalment. Allà va ser on va començar tot", explica.

Actualment les tres, amb el suport dels grups d’habitatge, han entrat a viure ocupant pisos buits que són propietat de grans tenidors, bancs o inversors com Divarian o Cerberus, a l’espera de poder negociar un lloguer social que els permeti poder viure dignament. "Nosaltres no volem viure de gratis, nosaltres volem pagar, però no podem assumir els preus que ara mateix hi ha al mercat. Volem i necessitem un lloguer social", explica Eloisa Acosta.

Totes tres també continuen formant part dels seus grups d’habitatge i donen suport a companyes que es troben en situacions similars a les que elles van viure. "Defensem els desnonaments de les demés, anem a les assemblees, agafem rols i assumim tasques. Hem de lluitar entre totes i per totes", comenta Lizbeth Rodriguez.

L’empoderament d’autoorganitzar-se en grups de dones

Eloisa Acosta explica que va arribar a la primera reunió del sindicat amb una mica de por: "Al principi jo era molt tímida, a les primeres reunions del sindicat em volia amagar sota la taula. Simplement he après a desenvolupar-me gràcies a que em van obrir les portes del sindicat. Ara he après a defensar-me i a defensar les companyes", explica.

Per Ana Maria Banegas, el paper de les dones és molt important en la lluita per l’habitatge perquè diu que elles són les que millor exposen les necessitats econòmiques, socials i emocionals. "Moltes companyes ens deixem la pell, perquè defensem la nostra casa, busquem el menjar, cuidem als fills, parem els desnonament d’altres companyes... Som casi superheroïnes", declara.

A la PAHC Sabadell el 2013 van decidir crear un grup de dones dins del col·lectiu on poder empoderar-se i donar-se caliu i suport per teixir confiança i sororitat. "El nostre paper es sobretot el d’acompanyar a altres dones que tenen processos personals que van estretament lligats a la problemàtica de l’habitatge i intentar que s’empoderin del seu cas i de la seva vida", explica Aida Guidus, membre del grup de dones de la PAHC Sabadell.

Aquesta dinàmica s’ha replicat a molts altres grups d’habitatge, PAH’s i sindicats d’arreu del territori. A Poble Sec, Lizbeth Rodriguez explica que el grup de dones ha estat molt important per veure que la veu de les dones sí que val, que les dones també poden. "Gràcies a aquest espai he après a defensar-me. Abans estava molt tancada en mi mateixa, ara amb el suport del grup de dones he vist qui som realment i tot el poder que tenim", explica.

En el cas del Sindicat d’habitatge del Raval, el grup de dones, autoanomenat 'las fieles', va sorgir per fer acompanyament a una dona del sindicat que havia patit violència masclista. "Necessitem espais per fer comunitat entre les dones i per compartir aquelles problemàtiques que vivim noḿés nosaltres", explica Júlia Pérez, membre del Sindicat i del grup de dones.

Per Guidus, el grup de dones de la PAHC Sabadell ha aconseguit generar una transformació col·lectiva a nivell general. "Veure companyes, que mai havien participat en altres col·lectius, que se senten fortes i valentes per agafar un micro i parlar del seu cas, per moderar una assemblea o per plantar-li cara als mossos als desnonaments, ens sembla quelcom invaluable i molt transformador", comparteix.

El moviment feminista es volca amb les accions de #LlarsFeministes

Els últims 8 de març, el Dia Internacional de les dones, el moviment per l’habitatge ha protagonitzat diverses accions descentralitzades arreu del territori. El 8 de març del 2020 a diferents barris de Barcelona es van alliberar pisos i edificis propietat de gran inversors on van ser allotjades dones amb les seves respectives famílies, una d'elles la de la Lizbeth Rodriguez. Les accions van ser recolzades per col·lectius i associacions del moviment feminista.

Amb aquestes accions es tenia per objectiu visibilitzar la situació de precarietat i de múltiples violències que pateixen les dones, així com mostrar el poder organitzatiu dels grups de dones del moviment habitatge i les aliances amb el moviment feminista.

La primera trobada de dones del moviment per l’habitatge

Al novembre del 2019 s’organitzava el Primer Congrés d’habitatge de Catalunya que agrupava centenars de persones i desenes de grups d’habitatge del territori al recinte de la Fabra i Coats, a Barcelona. De la comissió de formadores d’aquell congrés va sorgir la idea d’organitzar una trobada nomixta, només de dones, per formar-se conjuntament i exposar debats importants del moviment.

Aquesta primera trobada va tenir lloc ja en pandèmia, al setembre de 2020, a la Casa Buenos Aires, on hi van participar 28 col·lectius i gairebé 200 dones. Tot i que la idea principal era que fos obert a totes les dones del moviment, degut a les mesures de seguretat només van poder participar-hi fins a 6 dones per col·lectiu. "Ens vam formar entre nosaltres en l’àmbit de la negociació, en oratòria, en autodefensa i en temes legals. Va ser un espai molt empoderador", explica Júlia Pérez, membre, també, del Grup motor de la trobada.

Inicialment havia de durar dos dies, amb una segona fase de debats, però la situació de la covid ho va impedir. Ara, es preveu organitzar aquesta segona trobada, si la situació pandèmica ho permet, per continuar debatent i construint conjuntament el moviment per la defensa de l’habitatge des d’una perspectiva feminista i interseccional.

Si la cosa no canvia i els governs no fan passes endavant per garantir el dret a l’habitatge, tot apunta que les dones estaran preparades per continuar al capdavant de la lluita, formant-se, empoderant-se i construint comunitat des de la diversitat i els feminismes per la defensa d’una vida digna.