Després d’uns dies de pluges, i en plena campanya electoral de cara a les eleccions catalanes del 12 de maig, el Govern ha decidit aixecar la fase d'emergència per sequera i flexibilitzar algunes de les restriccions vigents des de fa tres mesos. Tot plegat se suma al sorprenent gir en l’estratègia de l’executiu per pal·liar els efectes de la sequera. Això és, l’aposta per la instal·lació de tretze dessalinitzadores: una flotant al Port de Barcelona i una dotzena de més petites a la Costa Brava.

Hem preguntat a l’Annelies Broekman, investigadora del CREAF i experta en polítiques de gestió de l’aigua, com avalua aquesta estratègia i quins impactes pot comportar aquesta aposta per les dessalinitzadores.

Com valora la nova estratègia del Govern per combatre els efectes de la sequera amb la instal·lació de dessalinitzadores?

Hi ha matisos. La part positiva és que promoure les dessalinitzadores a Barcelona és millor que transportar l’aigua dessalada en vaixell fins aquí, és a dir, té menys impacte ambiental i cost econòmic.

No obstant això, el problema és el motiu darrere d’aquesta decisió: evitar retallades, sobretot a la indústria turística. Aquí és on no estic d’acord, crec que, amb la situació de sequera que patim, ens hem de replantejar el nostre model de consum d'aigua, reduir-ne el consum estructural i pensar solucions a llarg termini. A més, hem de tenir cura amb els missatges tecnopositivistes, perquè la tecnologia pot contribuir com a eina puntual per abordar la sequera, però no és la solució.

"Ens hem de replantejar el nostre model de consum d'aigua, reduir-ne el consum estructural i pensar solucions a llarg termini".

Veus expertes alerten dels inconvenients d’aquesta estratègia.

Trobo que instal·lar dotze dessalinitzadores petites com les que han instal·lat a la Costa Brava i la flotant al Port de Barcelona, de manera tan ràpida, comporta riscos. Entre altres, la contaminació al mar d’aquestes plantes pot ser molt alta, atès que es necessiten tractaments químics, i encara no hi ha suficient informació al respecte. També diuen que faran servir aquesta aigua als Ports, però compte, perquè potser aquesta aigua pot estar contaminada d’hidrocarburs.

L’ha sorprès aquest gir de guió respecte a l’estratègia per pal·liar els efectes de la sequera?

Sí, m’ha sorprès una mica. L'aposta per les dessalinitzadores dona la falsa impressió de barra lliure d'aigua i no aborda el consum energètic i les emissions de gasos contaminants que comporta. A més, les plantes de dessalació es fan amb temps i calma per no provocar un augment dels nivells de salmorra, i en cap cas aquests dispositius temporals, flotants i mòbils solucionaran el problema de la sequera. Sobretot pel que fa a la instal·lació de les dotze dessaladores de la Costa Brava, una decisió que pot incrementar el conflicte entre usos d’aigua.

Nombroses entitats ecologistes han advertit dels impactes de les dessalinitzadores. Quins són?

Per una banda, incrementa el consum energètic i les emissions de gasos contaminants; a més, tot i que es pugui fer amb energies renovables, aquestes també tenen un impacte. Per altra banda, també pot tenir un gran impacte ambiental. Un dels problemes és que l’aigua de mar té una gran quantitat de sal, així que s’ha de diluir moltíssim. I si no es fa bé, hi ha risc de contaminació de les salmorres -aigua hipersalines amb sal que podria cremar qualsevol vida-. També es fan servir químics per netejar filtres i disminuir la terbolesa.

Igualment, vull aclarir que és possible instal·lar dessalinitzadores que minimitzin el seu impacte si es fa amb calma. El problema per a mi és que aquestes estructures temporals, en fer-se ràpid, poden no estar tan ben dissenyades.

"L'aposta per les dessalinitzadores dona la falsa impressió de barra lliure d'aigua".

Un dels problemes és que les dessalinitzadores s’estiguin plantejant com una solució estructural per combatre la sequera, més que temporal?

No crec que plantegin aquestes dessalinitzadores temporals com a una solució a llarg termini i estructural o, almenys, això espero. Crec que més aviat es farà servir per superar l’estiu mentre es construeixen les dessalinitzadores de la Tordera i del Foix.

El que patim és un problema estructural de la gestió de l’oferta de l’aigua i, per tant, és un engany pensar que amb la dessalació podem satisfer tots els usos que li donem a l’aigua (agricultura, consum urbà, indústria, etc.) i fer front a la sequera. Necessitem un canvi de gestió del territori que miri més enllà de l’aigua de boca i que no només respongui a les necessitats de la indústria turística. En canvi, hem de mirar solucions a llarg termini per incrementar la nostra resiliència a la sequera.

A curt termini, de cara a aquest estiu, considereu que hi havia alguna alternativa més adient?

A curt termini no hi ha molta cosa per fer. L'única cosa és que el turisme es gestioni d’una altra manera, limitar l’ús d’algunes indústries molt consumidores i recuperar pous antics o en desús. No obstant això, vull recalcar que aquesta aposta per les dessalinitzadores és una fugida endavant. Per mirar al futur, hem de començar a treballar la idea dels límits, crear espais per pensar com abordar de forma més orgànica el problema i engegar una transformació a nivell de gestió del territori.