Les festes majors d'estiu més associatives de Barcelona

Fundació Autònoma Solidaria
Autor/a: 
Elena Albouy

Les festes majors d'estiu més associatives de Barcelona

Autor/a: 
Elena Albouy
Fundació Autònoma Solidaria

Resum: 

Les veïnes i veïns de nombrosos municipis de Barcelona surten al carrer per la seva festa major durant els mesos de juliol, agost i setembre. Us oferim un reull d'11 festes majors que destaquen per la seva dimensió i organització associativa.

Festa Major de Terrassa (de l'1 al 6 de juliol)

Terrassa quasi obre el calendari de festes majors d'estiu a la província de Barcelona el primer cap de setmana de juliol, coincidint també amb les festes majors de Sant Cugat del Callès. Música, castells, foc i activitats per a infants protagonitzen la setmana gràcies a la participació d'entiats culturals i associacions que hi veuen l'oportunitat per compartir espais i accions conjuntes. El programa d'enguany és disponible en aquest enllaç.

"Les Santes", Festa Major de Mataró (del 19 al 29 de Juliol)

La ciutat de Mataró celebra del 24 al el 29 de Juliol la seva Festa Major: "Les Santes". Una celebració recuperada l'any 79 que és avui una de les festes més potents de Catalunya, sent considerada des del 2010 Festa Patrimonial d'Interès Nacional. La festa dura 5 dies i té com a dia principal el dia 25, quan se celebren la Crida a la Festa Major i la Nit Boja, que consisteixen en Desvetllament Bellugós (la baixada de Gegants), la Convidada de la Família Robafaves, l'Escapada a Negra Nit (el correfoc), la Pujada Tabalada i La Gran Ruixada. Cada any més gent acudeix a la cita sent ja una celebració multitudinària que compta amb un dels correfocs més grans de Catalunya. A més, també en destaca la Diada Castellera, que enguany comptarà amb la participació de Minyons de Terrassa, Castellers de Vilafranca i amb la colla local, els Capgrossos de Mataró.

La Garrinada d'Argentona (del 4 al 6 d'agost)

A Argentona hi guanya força La Garrinada, la festa de tres dies fruit de l'esforç d persones que s'organitzen de forma assembleària i la participació de diferents col·lectius, amb el suport de l'Ajuntament del municipi. Enguany, a més de les activitats com el correfoc de bèsties, la gran caipirinyada popular o tornejos esportius, comptarà la festa amb els concerts de grups com Aspencat o Esne Beltza.

Festa Major de Manlleu (segona setmana d'agost)

El Cantabars, que podria definir-se com el cercavila que visita més d’una quinzena de bars del municipi a ritme de música, obra cada any la Festa Major de Manlleu. Protagonitzada en gran part per la convocatòria jove, la “Fes-te Jove”, gaudeix de concerts de nit i activitats de tarda organitzades per col·lectius i entitats.

Festa Major de Gràcia (del 15 al 21 d'agost)

Les guarnicions de vora 20 carrers de la Vila de Gràcia, pensades, organitzades i dutes a terme pels veïns i veïnes en comissions i assemblees, és el tret característic i que dóna personalitat a les Festes de Gràcia, que se celebren a tot el districte del 15 al 21 d'agost. Una Festa Major que a més de comptar amb les activitats pròpies de cultura popular, com el correfoc, la diada castellera, el cercavila, botifarrades, entre moltes d'altres, llueix colors i decoracions. Milers de persones de la ciutat, del país i d'arreu del món hi acudeixen cada any. Va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 1997.

Festa Major de Sitges (del 20 – 25 d'agost)

Els sitgetans i sitgetanes celebren la Festa Major en honor a Sant Bartomeu el dia 24 d'agost, i el dia 23 de setembre en honor a Santa Tecla. Les dues festes queden integrades en la Festa Major de Sitges. L'organització és avui en mans de la Comissió Municipal, que treballa amb la Regidoria de Tradicions i Festes, la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, els participants dels balls i els entremesos, i totes les entitats i associacions coorganitzadores de diversos actes de la Festa. Compta amb el tradicional pregó, matinals, processons, diades castelleres, grallers, castells de foc i desfilades.

Festa Major de Manresa (del 20 al 31 d'agost)

El primer diumenge després de l'últim dissabte d'agost se celebra la Festa Major de Manresa. S'ha convertit en una festa de final de vacances amb una participació multitudinària en molts dels seus actes. Els actes tradicionals són el Pregó, el cercavila amb els gegants i nans, la tronada a la Plaça major, el castell de focs i l'ofici solemne. Altres actes més moderns ja han adquirit l'etiqueta de tradicionals, com el correfoc -amb personatges recuperats com la Víbria, el Bou de fusta i les colles de diables- el correaigua i els balls a diverses places públiques que substitueixen els antics envelats.

Festa Major de Sants (al voltant del 24 d'agost)

Una de les característiques principals de la Festa Major del districte de Sants és l'organització associativa, ja que són principalment els veïns i veïnes, aplegades en la Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, que organitzen les activitats de la festa. Fins a una vintena de carrers es guarneixen, treuen les taules al carrer i organitzen activitats de matí, tarda i nit durant tota la Festa Major.

Sant Fèlix, Festa Major de Vilafranca, (del 29 d'agost al 2 de setembre)

La Festa Major de Vilafranca és una de les festes més populars i espectaculars de Catalunya que, per a la conservació del seu folklore i riquesa cultural, ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Des del segle XVII manté una estructura similar que inclou els actes religiosos i els actes populars que omplen els carrers i places de la població. Comença el 29 d'agost, no para fins el 2 de setembre i té el seu punt culminant el dia 30, diada de Sant Fèlix, patró de Vilafranca.

Festa Major dels Blancs i Blaus de Granollers (última setmana d'agost)

La Festa Major de Granollers té dos pilars fonamentals: la competició festiva entre la colla dels Blaus i la dels Blancs i la participació massiva dels veïns i veïnes. Una festa "per al poble, des del poble i una eina de cohesió social". Blancs i Blaus són dues entitats diferenciades i amb identitat pròpia que alhora aglutinen, cadascuna, "subcolles". La Colla dels Blancs compta amb la participació activa de 22 subcolles. En el cas dels Blaus, està formada per 25 subcolles actives que mobilitzen prop de 400 persones per fer possible la festa a través de l'organització d'activitats.

"La Fumera", Festa Major Alternativa de Sallent (segona setmana de setembre)

Diferents col·lectius de Sallent organitzen una setmana d'activitats per aconseguir "la festa de tothom", amb un model clar: una festa autogestionada, gratuïta, reivindicativa i amb el poble al centre.

Contingut relacionat

Dels Blancs o dels Blaus?

"L'harmonia diabòlica" de Les Santes de Mataró

Afegeix un comentari nou