Vols participar en un camp de treball o en una estada solidària?

Imatge principal a portada: 
Camps de Solidaritat 2013 a Camerún-Kumbo Font: SETEM Font:
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Tens ganes de gaudir d'una vivència en un altre país de forma solidària i responsable? Durant els mesos de febrer i març es comencen a organitzar els camps de treball i estades solidàries de cara a l'estiu. T'expliquem què són i quines són algunes de les entitats que n'organitzen.

Durant els mesos de febrer i març comencen a organitzar-se els camps de treball o rutes solidàries que es realitzen sobretot durant els mesos d'estiu. A principis d'any, doncs, és un bon moment per començar a conèixer quines són les principals entitats catalanes que organitzen aquest tipus de camps i/o estades.

Imatges secundàries: 
 Font:
Servei Civil Internacional de Catalunya compta amb una àmplia oferta de camps de treball. Font: SCI
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
SETEM - Camps de solidaritat
Servei Civil Internacional – CAT - Camps de voluntariat
VOLS - Estades solidàries
Associació Catalana per la Pau - Brigades de solidaritat
COCAT - Camps de treball internacionals
CC ONG - Estades solidàries
Nutrició Sense Fronteres
Aethnic
Continguts: 

Els camps de solidaritat de SETEM inclouen una fase prèvia de formació (d'abril a juny), una fase d'estada en un país d'Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia (juliol, agost o setembre) i una fase posterior de difusió i acció al Nord, a la tornada. L'edat mínima per participar-hi és de 18 anys i el període d'inscripció finalitza a principis d'abril. Per a més informació, podeu assistir a les sessions informatives.

També podeu consultar l'oferta de Camps de Solidaritat 2020.

L'SCI és una entitat catalana connectada a la xarxa internacional 'SCI - International Voluntary Projects' que compta amb un potent cercador de camps de voluntariat arreu del món. L’objectiu és col·laborar en el desenvolupament d’un projecte de treball voluntari i de temàtica diversa amb l’acció comuna de la població local i d’un grup d’internacionals.

Al web de l'SCI-CAT s'explica amb detall els passos a seguir per fer un camp. Un d'ells és la formació obligatòria que enguany tindrà lloc els següents dies:

  • 23 i 24 de maig a Cambrils
  • 20 i 21 de juny a Moià
  • 4 i 5 de juliol a València

Aquelles persones que estiguin interessades en obtenir més informació, poden assistir a les xerrades informatives.

VOLS és una associació sense ànim de lucre per a la cooperació i solidaritat amb els infants i joves dels països en vies de desenvolupament. Entre d'altres activitats, l'ONG organitza estades solidàries en les que les persones participants tenen l'oportunitat de conèixer i conviure la realitat concreta d'un país de l'Amèrica Llatina o Àfrica, fer experiència de comunitat i donar suport i col·laborar amb els diversos projectes que s'hi duen a terme.

Enguany s'ofereixen 5 experiències:

  • Camp de Treball a Tànger - Del 18 al 30 de juliol (de 21 a 23 anys)
  • Camp de Treball a Ceuta - 10 dies d'agost (a partir de 22 anys)
  • Camp de treball - 15 dies de juliol (de 18 a 21 anys)
  • Voluntariat de curta durada - 1 o 2 mesos (a partir de 21 anys)
  • Voluntariat de Llarga Durada - Un mínim de 9 mesos (a partir de 21 anys)

Aquelles persones que estiguin interessades en participar en una d'aquestes experiències, poden contactar amb l'entitat a través del correu voluntariat@ongvols.org.

L'ACP, juntament amb la Fundació Pau i Solidaritat, organitzen les anomenades Brigades de Solidaritat durant els mesos de juliol i agost. Aquestes brigades s'entenen com un compromís de caràcter voluntari, en la formació i sensibilització dels problemes que afecten als pobles del Sud i d’apropament a l’experiència de les organitzacions socials i sindicals que treballen pel canvi social.

Aquest 2020 les destinacions són Colòmbia, Palestina, RD Congo, Mèxic i Filipines. Si esteu interessats/des en participar-hi, podeu omplir el formulari d'inscripció que estarà disponible fins el proper 30 d'abril. Si necessiteu més informació, podeu assistir a les xerrades informatives de les Brigades de Solidaritat 2020.

Vídeo d'actuació de les brigades solidàries a Colòmbia durant l'estiu de 2013.

La Coordinadora de Camps de Treball Internacionals de Catalunya (COCAT) organitza camps de treball arreu del món a més d'altres projectes de voluntariat internacionals com poden ser els projectes de mitja i llarga durada (MLTV), projectes emmarcats dins del programa European Solidarity Coprs - ESC (projectes subvencionats per la Comissó Europea) i formacions i intercanvis juvenils.

Es tracta d'experiències de coneixement, tant a nivell cultural com personal. A banda de responsabilitzar-se d'una tasca de suport en diferents àmbits, permet conviure amb altres joves de moltes cultures diferents i entendre la diversitat del món.

Els camps de treball poden durar entre 15 dies i tres setmanes i els projectes de llarga durada MLTV o ESC, d'un mes fins a un any.

Aquelles persones que estiguin interessades en projectes de curta durada (entre 2 i 3 setmanes) ja poden fer la inscripció. Les xerrades informatives tindran lloc els dies:

  • 11 de febrer i 11 de març a Barcelona
  • 19 de febrer a Girona
  • 12 de març a Bellaterra (UAB)
  • 17 de març a Mataró
  • 25 de març a Lleida
  • 27 de març a Vilafranca del Penedés
  • 1 d'abril a Reus

D'altra banda, aquells i aquelles que prefereixin fer una estada de llarga durada (entre 1 mes i 1 any) també poden realitzar la seva inscripció. Les xerrades informatives tindran lloc els dies 18 de febrer i 18 de març.

Per poder assistir a les xerrades de projectes de curta durada (a Barcelona) i projectes de mitjana i llarga durada cal confirmació. Per a més informació sobre les xerrades podeu consultar aquest enllaç.

Per a més informació, podeu contactar amb l'entitat a través del següent correu cocat@cocat.org o del web de COCAT.

CC ONG és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) que treballa per a la cooperació al desenvolupament social, econòmic i humanitari de les zones més pobres del món. CC ONG ofereix la possibilitat de viure una experiència única i conviure amb cultures diverses mentre es col·labora en un dels molts projectes que tenen repartits per Àfrica, Amèrica i Àsia.

Aquelles persones que hi estiguin interessades, poden participar dels projectes que tenen en marxa a Burkina Faso, Perú, Nepal, Senegal i Mali fent una trucada al telèfon 683 249 922 o consultant el web de l'entitat.

Les estades solidàries a Gàmbia, organitzades conjuntament entre Nutrició Sense Fronteres i Aethnic, permeten a les persones participants desenvolupar diferents activitats de cooperació per ajudar a l'equip local a desenvolupar les accions del projecte. Les estades tenen com a objectiu sensibilitzar sobre la problemàtica nutricional i donar a conèixer la realitat del país.

També s'aprofita l'estada per participar en una ruta de turisme responsable que es realitza durant el trajecte d'anada i tornada al CREN. Aquesta experiència permet conèixer el país i tenir un primer contacte amb la cultura i la població local.

La missió és contribuir a la disminució de desigualtats en matèria nutricional en el món, des de la perspectiva de la cooperació, formació i la capacitació, promovent l’ús equilibrat dels recursos alimentaris i la solidaritat entre els pobles.

Les properes sortides tindran lloc del 28 de juliol al 6 d'agost. Per a més informació, contactar mitjançant correu electrònic.

Aethnic ofereix l'oportunitat de gaudir de rutes de turisme responsable a Gàmbia i Senegal. Es tracta d'experiències pensades i dirigides a viatgers i viatgeres que busquen l'intercanvi i la convivència amb la població local. Un primer contacte amb la diversitat d'ètnies i comunitats de Gàmbia i Senegal, dos països de l'oest d'Àfrica, que permet descobrir i conviure amb les seves tradicions i estils de vida.

La propera sortida programada és per al proper 4 d'abril. Podeu demanar més informació mitjançant correu electrònic.

field_vote: 

Com s’estructura una campanya de micromecenatge?

Imatge principal a portada: 
 Font: ColaBoraBora
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Pel que fa a la seva estructura es podria dividir en quatre blocs, els quals es defineixen en aquest recurs, juntament amb l’explicació dels elements clau de disseny i funcionalitat.

Una campanya de micromecenatge és un conjunt de missatges transmesos a través d’una web amb l’objectiu de finançar i/o crear de manera col·laborativa un projecte amb la participació d'un nombre considerable de persones. És important que la campanya de micromecenatge contingui informació de què és i per a què serveix la iniciativa, què soluciona, perquè és necessària la col·laboració de la gent, què es realitzarà amb els recursos obtinguts, quin és el retorn de la inversió o recompenses, i què passa si no s’assoleix l’objectiu de finançament.

Imatges secundàries: 
 Font: ColaBoraBora
 Font: ColaBoraBora
Subtitols: 
Indicadors principals
El vídeo de campanya
Indicadors d’estat
Barra d'accions
Informació de qui crea la campanya
Descripció de la campanya
Explicació de recompenses i aportacions
Zona de preguntes freqüents
Continguts: 

El primer que se sol veure en una campanya són els indicadors que mostren el nombre d'aportants, de mecenes, de donants, de persones inversores o prestadores segons sigui el tipus de micromecenatge, i dels comentaris i actualitzacions que s'han produït al llarg de la campanya. En la pestanya del nombre d'aportants s’acostuma a poder consultar els avatars i la informació bàsica d’usuaris/àries que han fet aportacions. Fins i tot, en algunes plataformes es permet accedir a la fitxa completa d'usuari/ària.

Un element molt important per potenciar la recaptació d'una campanya de micromecenatge és el contingut audiovisual. El vídeo esdevé, com ho ha fet en qualsevol àmbit de la comunicació, una peça clau en la difusió de qualsevol projecte o iniciativa i, per tant, en les campanyes de micromecenatge també ho és, situant-se a la part superior de la pàgina. Hi ha plataformes que tenen un servei propi per a allotjar els vídeos, com Kickstarter, i altres que treballen amb Youtube o Vimeo, com Verkami, Indiegogo o Crowdcube.

Aquests indicadors ensenyen la quantitat recaptada per la campanya i, sovint, també el percentatge aconseguit i els diners que fan falta per assolir l’objectiu de recaptació fixat. A més, també s’hi acostuma a indicar altres dades, com poden ser la data d’inici i final de la campanya i el nombre d’aportacions, sempre que aquestes no apareguin en l’apartat d’indicadors principals.

Aquesta barra d'accions per compartir la campanya sol situar-se sota mateix del vídeo i permet accions com compartir-la a les xarxes socials o incrustar-la com a codi en qualsevol pàgina web. En aquesta barra s’acostumen a poder executar altres accions interessants com seguir a una campanya i per mantenir a les persones visitants al corrent de les actualitzacions.

Aquest apartat resulta ser especialment important perquè possibles col·laboradors/es acabin decidint formar part de la campanya. En aquest espai s'inclou un avatar, una imatge o una foto de l’entitat o organització que crea la campanya i una breu descripció que pot ampliar-se, a la mateixa plataforma, anant a la fitxa completa del/la creador/a. S’hi acostumen a incloure enllaços a les xarxes socials i webs del creador o del projecte a finançar.

Situada just davall del vídeo i la barra per compartir la campanya, aquest és un espai especialment important perquè és on lectors i lectores poden llegir totes les dades explicatives sobre la campanya. De vegades, compta amb apartats ja predefinits o recomanats per la mateixa plataforma i en unes altres és de lliure edició totalment. S’hi poden afegir elements de text, imatge i vídeo, a més d'enllaços i fins i tot incrustacions de codi HTML.

A la part dreta de la campanya és l’espai on es troba la informació i descripció de cada recompensa per a mecenes i els botons per participar de la campanya. En els micromecenatges de donació, inversió o préstec, en aquesta zona hi ha informació sobre el retorn que s'ofereix a l'aportant i els botons d'acció per fer aportacions.

A la part més inferior de la pàgina, les persones interessades i que pugui tenir algun dubte, el poden resoldre en l’apartat de preguntes freqüents, sovint accessible des de la zona d'indicadors principals.

field_vote: 

6 guies per reduir el malbaratament alimentari

Imatge principal a portada: 
 Font: Isa Madrid
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.

El malbaratament alimentari comporta diverses i múltiples conseqüències, tant a escala econòmica i mediambiental com també d’ètica i de seguretat. Sense anar més lluny, cada dia es malbaraten i llencen importants quantitats d’aliments en menjadors escolars. Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual, en un comportament usual entre un gran nombre d’infants i adolescents, però també entre persones adultes. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.

Imatges secundàries: 
 Font: Isa Madrid
 Font: Piqsels
Subtitols: 
Guia de pràctiques correctes d'higiene per a l'aprofitament segur del menjar en la donació d'aliments
Recomanacions de la Comissió Europea per passar a l’acció en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Guia per a la prevenció de la pèrdua i el malbaratament alimentari i la promoció d’una alimentació de qualitat
Guía práctica para reducir el desperdicio alimentario en centros educativos
Guia per a la prevenció de residus alimentaris. Consells per comprar i conservar de manera responsable
Un consum més responsable dels aliments: Propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari
Continguts: 

Aquesta guia vol ser una eina perquè els excedents alimentaris consumibles que no es comercialitzen arribin a les persones beneficiàries, a través de les entitats socials, en les millors condicions de seguretat possibles. Respecte a la primera versió, publicada el 2013, aquest document actualitza continguts, incorpora directrius per a noves casuístiques en la donació, i dedica un espai destacat a les dates de consum, ja que un percentatge considerable de la població no entén el significat de les dates que hi figuren als envasos, la qual cosa és determinant per a la gestió del malbaratament alimentari.

Aquest document aporta recomanacions de futur per a les diverses etapes de la cadena de valor alimentària i evidencia la necessitat de la implicació de múltiples agents per assolir els objectius mundials de pèrdua i desaprofitament d’aliments. S’adrecen tant a entitats públiques com privades, suggerint que siguin accions rellevants les que es duguin a terme i demana cooperació entre totes les parts implicades. Tot i que no es tracta d’una llista exhaustiva, aquestes recomanacions proporcionen una direcció important per a tota la ciutadania de la UE.

Amb aquesta publicació, la FAO demana als responsables de polítiques alimentàries que prioritzin la disminució del malbaratament alimentari com a una solució que serveixi per millorar l’accés de la població al menjar saludable i nutritiu. L’estudi destaca que els aliments amb data de consum preferent, com fruita, verdura, carn i peix són objecte de la proporció més gran de pèrdues, mentre són els més nutritius. Entre les propostes, s’inclou l’elaboració de plans específics per a la millora de les infraestructures per tal que els aliments puguin arribar a temps al consumidor/a.

Aquesta guia té per objecte la difusió del problema que suposa el malbaratament d'aliments i conscienciar a la població que la necessitat de prevenir i reduir la quantitat d'aliments que es malgasten és una tasca conjunta de tota la societat. Fa palès com petits actes com planificar el menú setmanal, fer una llista de la compra o demanar que es posin en una carmanyola les sobres al restaurant, ajuden a operar aquest canvi d'hàbits. Aquesta guia pretén construir una societat en què els hàbits de consum se sustentin en criteris ètics, saludables i racionals.

Publicada per l’Ajuntament de Rubí, aquesta guia té com a objectiu principal incidir en els diferents àmbits de generació de residus per reduir-ne la producció i l’impacte d’aquesta ciutat del Vallès Occidental al planeta. La publicació forma part d’una col·lecció de guies de prevenció de residus que es va posar en marxa l’any 2008 i el seu gruix tracta principalment de les estratègies per reduir el malbaratament alimentari domèstic. Així i tot, al final del document també es fa referència a què se’n fa dels residus, un cop generats.

Aquest estudi, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), parteix de la caracterització de prop de sis tones de residu, corresponents a les llars i els sectors de la distribució, la restauració i el càtering del territori català. Les conclusions fan referència a aquestes fases i al sector domèstic, però no en considera pas la producció. L’estudi determina també el perfil del malbaratament en el cas de llars i restauració, ja que s’ha fet un seguiment a un grup de famílies i s’han analitzat els residus dels restaurants de la mateixa UAB per tal de determinar-ne les diferències.

field_vote: 

6 passos per fer de la memòria d’un projecte una eina d’avaluació

Imatge principal a portada: 
 Font: CPGXK
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

La memòria serveix per deixar constància de quins factors han tingut major rellevància a l’hora de desenvolupar l’actuació i de si s’han complert els objectius.

La memòria d’activitats d’un projecte en concret és un document en què hi apareixen elements de l’avaluació de l’actuació. Acostuma a tenir l’estructura d’un informe i acompanya la memòria econòmica del projecte. Per ser útil, la memòria no només explica allò que s’ha dut a terme, sinó que s’ha d’utilitzar com a eina per sintetitzar les conclusions de l’avaluació del projecte, i en especial per veure si aquest ha assolit els seus objectius i de quina manera, així com els aprenentatges que se’n deriven.

Imatges secundàries: 
 Font: CPGXK
 Font: HeyPal Studios
Subtitols: 
Quan s’ha de redactar?
A qui va destinada?
Què ha de contenir?
Com es dissenya?
Pot ser atractiva?
Com fer-la participativa?
Continguts: 

Normalment es redacta a la fi del projecte, una vegada s’han desenvolupat i completat les diverses fases que componen l’actuació i que havien estat previstes en el projecte. Així i tot, resulta interessant anar recopilant tota la informació necessària al llarg de tot el procés, especialment si aquest ha estat en un període llarg de temps. En la memòria apareixen els aspectes que ens interessa avaluar per avançar en la millora de projectes, tot detectant quins elements han funcionat i quins cal replantejar de cara el futur.

La memòria d’un projecte és també una eina d’ajuda en la comunicació dels resultats, tant a les persones que han format part del projecte com a entitats que hi hagin pogut col·laborar, institucions financeres i públic en general. La seva redacció i explicació s’adequarà a qui va destinada i, fins i tot, es poden utilitzar diversos formats depenent del públic a qui s’ha de mostrar o entregar. Segons el tipus de projecte, serà interessant plasmar la memòria d’una forma atractiva per als mitjans de comunicació, en què prenguin major interès les dades i conclusions rellevants.

Es tracta de recollir les dades obtingudes amb els instruments d’avaluació, comparar els indicadors prèviament establerts amb la realitat del que ha succeït, analitzar-ho i fer constar a la memòria si s’han complert els objectius, a través de quines accions i quines són les casuístiques que ho han fet possible o per les quals no s’han assolit. Això també servirà per saber si els indicadors plantejats són fàcils de recollir, realistes i si realment reflecteixen tot allò que es pretenia aconseguir.

La memòria final també haurà d’incloure, si s’escau, totes les dades que es considerin significatives i importants en relació amb el projecte en concret. Caldrà tenir en compte si l’entitat s’ha acollit a una subvenció o està subjecta a algun tipus de conveni perquè llavors serà necessari ajustar-se a l’estructura i als elements d’avaluació que es demanin. Hi pot haver casos en què s’hagi d’omplir un model predeterminat de memòria. En l’apartat d’annexos s’inclouria la documentació que hagi generat l’actuació: cartells, programes de mà, dossiers, fotografies i gràfics.

Per dur a terme una bona memòria d’avaluació de projectes cal que es realitzi una observació i recollida sistemàtica periòdica, establerta en el disseny del projecte, i en què s’hi hauran d’haver implicat els diversos agents que intervenen en el projecte. El rigor i la claredat en els continguts, així com un disseny atractiu d’aquesta, són elements clau per a la comprensió de la memòria. Així doncs, per a què la memòria sigui útil i de qualitat, hauria de comptar amb les següents premisses:

  • Utilització d’un redactat clar i concís.
  • Possibilitat incloure percepcions i aportacions de les persones participants.
  • Partir del rigor, la veracitat i l’objectivitat de les dades i les informacions aportades.
  • Separar clarament les dades i informacions objectives, de les interpretacions i valoracions.
  • Posar èmfasi en els factors que han contribuït a l’èxit o al fracàs del projecte.
  • Ús de recursos gràfics per facilitar la comprensió, sempre que aportin informació rellevant.

Fer la memòria d’un projecte més atractiva ajuda a la transparència de l’actuació desenvolupada i afavoreix la seva repercussió. Les infografies o els vídeos resum permetent donar visibilitat i explicar de forma més amena i senzilla aquelles dades i informacions que es volen destacar. Aquestes eines són especialment útils a l’hora d’il·lustrar textos que, tot i la importància del seu contingut, poden resultar densos o feixucs per l’extens nombre de dades que recullen.

Destacar els punts més rellevants amb imatges i gràfics pot facilitar la lectura d’apartats com la gestió econòmica o els llocs i espai on s’ha desenvolupat el projecte. El format en vídeo o infografia facilita la seva difusió a través de les xarxes socials, permet resumir en pocs minuts les accions i declaracions més destacables, i atreu fàcilment l’atenció. Existeixen diverses eines i aplicacions, algunes d’accés gratuït, que faciliten la creació d’infografies de forma intuïtiva i atractiva i la creació de vídeos d’animacions. En aquest recurs, n’apareixen algunes

Elaborar la memòria d’una actuació mitjançant un procés participatiu farà que aquesta sigui molt més rica i fidel a la realitat. Per això, resulta interessant escriure-la entre les diverses persones actives en el projecte que s’hagi desenvolupat i que, fins i tot, pugui ser ratificada per persones de l’entitat que no hi hagin participat directament. D’aquesta manera, es poden tenir diversos punts de vista i opinions. Per acabar, i segons el cas, pot acabar sent ratificada en assemblea per les persones sòcies, com a element de cohesió i de posada en comú de les accions de l’entitat.

Aquest recurs està basat en el document ‘Memòria d’actuació del projecte’ publicat pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) el febrer del 2019.

field_vote: 

8 idees perquè els butlletins atrapin al públic

Imatge principal a portada: 
 Font: TrendingTopic 2019
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Una vegada s’ha aconseguit trobar continguts prou interessants per obtenir subscripcions, arriba el moment d'oferir contingut de qualitat i mantenir el seu interès de forma perllongada en el temps.

Els butlletins són una eina de gran utilitat per a les entitats i una bona manera de mantenir una comunicació fluïda i directa amb el nostre públic, però s’han de tenir en compte diversos factors a l’hora de realitzar-lo perquè sigui llegit per qui la rep. Una vegada s’ha aconseguit el pas més difícil, que és trobar continguts prou interessants per obtenir subscripcions, arriba el moment d'oferir contingut de qualitat i mantenir el seu interès de forma perllongada en el temps.

Imatges secundàries: 
 Font: TrendingTopic 2019
 Font: Xarxanet.org
Subtitols: 
Pensar en qui ho rebrà
Decidir el disseny
Prestar atenció als títols interns
Ser breu i concís
Utilitzar audiovisuals i imatges per complementar la informació
Treballar la capçalera
Analitzar els resultats
Ser regular
Continguts: 

Un bon contingut és aquell en què convergeixen els interessos de l’entitat i els de lectors/es. Hi ha d'haver un equilibri entre les dues parts, però no es pot perdre de vista que el missatge de l’entitat ha de resultar rellevant a la persona que el rebi. Per aquest motiu, resulta interessant segmentar i personalitzar al màxim els continguts que es tracten en cada enviament.

El fons importa però la forma, sovint, també, i aquest és un cas evident. El contingut és important, però també ho és com es mostra. Un bon disseny també forma part de l'èxit del butlletí i pot ser un bon tret diferenciador i únic. És interessant usar dissenys que s'adaptin i es puguin veure bé en tots els dispositius i ser corporatiu, que lectors/es l'identifiqui d'un sol cop d'ull.

Els títols interns afavoreixen la lectura i fan el contingut més digerible a les persones que ho llegiran. Actualment, es rep infinitats de correus electrònics i la gent no pot aturar-se a llegir detingudament què explica cada un. Treballar els títols interns és una bona manera de resumir de què parla el butlletí i que els subscriptors/es puguin fer un escanejat ràpid dels continguts i aturar-se en aquells que resultin interessants.

Els butlletins també són una eina que fan homenatge a la importància de concretar. Una bona idea pot ser oferir un breu resum d'unes poques línies i, després, un enllaç al contingut complet a l’espai web. També acostuma a ser interessant usar elements com infografies, llistes o gràfics per intentar resumir allò que es necessitaria mitja pàgina per explicar-ho.

Els vídeos estan adquirint una importància cabdal en la comunicació actual. Per tant, és gairebé imprescindible l’ús de continguts audiovisuals i de bones imatges per atrapar lectors i lectores i dur-les a l'acció i completar allò es pretén transmetre. Unir-ho amb un text ben redactat és una de les millors combinacions per assolir els objectius.

La capçalera és el primer impacte que les persones veuen en rebre el butlletí. Fer que en mirar-lo es relacioni directament amb l’entitat és un repte que cal assolir. Per això, és imprescindible treballar molt aquesta secció i, sobretot, fer que sigui única i reconeixible. Una bona impressió d’inici és un bon argument perquè no s'elimini directament.

L’anàlisi de les dades i de les estadístiques és la millor manera de seguir creixent i avançant. Poder discernir els assumptes de major èxit o els continguts on han fet clic la majoria de subscriptors/es permet tenir una major eficiència i efectivitat a l’hora de transmetre allò que, d’alguna manera, els receptors i receptores volen llegir.

La regularitat també és un element clau a l’hora de tenir èxit amb els butlletins. No importa tant cada quin període de temps s’envia, sinó el moment en què es fa. És a dir, pot ser setmanal, quinzenal, mensual o trimestral. Però quan s’ha pres aquesta decisió, l’enviament ha de ser sempre el mateix dia, sigui cada dimarts, el 2n dijous de cada mes o el primer dia de cada trimestre, per exemple.

field_vote: 

7 claus per llegir les bases d’una convocatòria

Imatge principal a portada: 
Llegint les bases d'una convocatòria Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Les bases de les convocatòries estableixen quins trets han de reunir les propostes presentades. Us expliquem els principals aspectes als quals cal parar atenció per decidir si l’entitat es presenta.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Objecte de la convocatòria i programes i/o activitats subvencionables
Termini de la convocatòria i documents a presentar
Requeriments de les entitats beneficiàries
Característiques dels projectes
Criteris de valoració
Pressupost global de la convocatòria, import de la subvenció per projecte i percentatge i conceptes que es financen
Obligacions de l’atorgament de la subvenció
Més informació
Continguts: 

El primer que hem de conèixer d’una convocatòria és quina és la finalitat d’aquesta i quines característiques han de tenir els projectes susceptibles de ser subvencionats.

A tall d’exemple, les bases de la convocatòria de subvenció a entitats que han de regir la convocatòria ordinària de subvencions de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies 2019 en què regulava el procediment de concessió de subvencions de projectes i activitats a entitats de l'àmbit d'afers socials, inclusió social, famílies, joventut, infància, associacionisme, voluntariat, acció comunitària i atenció a la comunitat gitana, igualtat, migracions i ciutadania i de programes de manteniment de serveis i establiments de serveis socials que defineix l'actual Cartera de serveis socials a Catalunya.

Les dates d’inici i final de la convocatòria són claus per realitzar una bona planificació i no haver de córrer el darrer dia de presentació, especialment si en la preparació de la documentació a presentar per a la convocatòria hi participen diferents persones i/o àrees de l’entitat.

El llenguatge administratiu acostuma a fer servir paraules del tipus “X dies naturals o hàbils a partir de l’endemà de la publicació”. Per tal de facilitar-vos el procés de calendarització, heu de tenir present que:

  • Dies naturals: Són tots els dies de l’any.
  • Dies hàbils: Corresponen als dies laborables, inclòs dissabte. Per tant, no heu de comptar diumenges o festius.

A més, en aquesta lectura de les bases també heu de buscar quin és el procediment a seguir per presentar el projecte i quina documentació referent a aquest i a l’entitat heu d’adjuntar per tal de preparar-la amb antelació.

Totes les convocatòries estableixen una sèrie de criteris que les organitzacions han de complir per tal poder presentar les seves propostes i optar al finançament. Només llegint i revisant aquests requisits podem decidir si presentem la nostra proposta.

Aquest criteris poden fer referència a diferents aspectes com:

Seguint amb l’exemple de les bases de la convocatòria de subvenció a entitats de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aquesta establia que:

  • Es poden acollir a les subvencions que preveu aquesta Ordre les entitats constituïdes legalment que no tinguin ànim de lucre i amb establiment operatiu a Catalunya.
  • En cap cas poden obtenir la condició de beneficiari de la present subvenció les entitats en les quals les normes d'accés, funcionament o utilització de mitjans i instal·lacions impliquin de fet o de dret una discriminació per raó de sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  • Si les persones beneficiàries són agrupacions de persones sense personalitat jurídica, cadascuna de les integrants ha de complir els requisits que exigeixen les bases reguladores i l'article 11.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Les bases de les convocatòries ens donen moltes pistes sobre quins trets han de reunir les propostes presentades per tal de ser susceptibles de rebre finançament. Com hem vist anteriorment, aquestes característiques poden estar definides tant en l’apartat d’objecte de la convocatòria com al llarg de les bases.

En aquest sentit, i pel que fa a la proposta tècnica, el que hem de tenir clar un cop ens haguem llegit tota la convocatòria és:

  • Quines actuacions són subvencionables.
  • Quines característiques han de tenir les persones que participen en aquestes actuacions.
  • En quin període en el qual s’han de portar a terme aquestes actuacions.

Conèixer quins elements tindran en compte els responsables de l’avaluació per seleccionar les propostes guanyadores també ens ajuda redactar un projecte més adient i coherent amb la convocatòria.

Per exemple, les bases de la convocatòria de subvenció a entitats de projectes i activitats per a entitats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assenyalaven que es tindrien en compte els següent criteris de valoració per a les propostes que s'encabien en la línia F, Programes de caràcter comunitari, de promoció del voluntariat i enfortiment de l'associacionisme, i de promoció i reconeixement del poble gitano.La inclusió de la perspectiva de gènere es valoraven amb referència a les metodologies i als indicadors de gènere utilitzats en el projecte.

Saber quina és la dotació econòmica amb la que compta la convocatòria i l’import màxim que financen ens permet conèixer, de forma aproximada, quants projectes comptaran amb finançament.

A més, saber fins a quin percentatge màxim del projecte presentat podrà ser subvencionable i quines despeses es poden sol·licitar ens facilita l’elaboració del pressupost i ens estalvia sorpreses posteriors.

Pel que fa a les bases de la convocatòria de bases de la convocatòria de les subvencions de la Direcció General d'Acció Cívic i Comunitària, aquesta finançava fins el 85% del cost total del projecte presentat. Aquestes despeses havien d’estar vinculades a la realització de l’activitat, incloent aquelles despeses de personal i estructura (lloguer, manteniments, subministraments, etc.) que estiguin directament relacionades amb l’activitat objecte de subvenció. A més a més, s'indicava que les següents despeses no subvencionables no podien formar part del pressupost presentat:

  • Les comissions i pèrdues de canvi.
  • Les despeses d'observatoris, estudis, publicacions, i organització i realització de torneigs esportius, llevat que els annexos específics estableixin el contrari.
  • Les despeses de reparacions i conservació, necessàries per al desenvolupament de l'acció subvencionada, fins a un màxim del 5% del pressupost, llevat que les bases específiques estableixin el contrari.
  • Les aportacions en espècie, que han de constar detallades en el pressupost de despeses i d'ingressos

Finalment, quan llegim les bases d’una convocatòria hem de tenir clar quines són les condicions de l’atorgament de la subvenció i les obligacions a l’hora de realitzar la justificació.

En concret, us recomanem identificar:

  • Quan de temps trigaran en notificar i emetre la resolució de la convocatòria.
  • Quan i com es realitzarà el pagament i si es poden realitzar bestretes.
  • Quina quantia s’hauria de justificar a l’entitat finançadora (només el que ells aporten o el cost total.
  • Quin percentatge màxim del cost total del projecte es pot destinar a les diferents partides pressupostàries.

Per qualsevol dubte sobre els requisits jurídics de l’entitat o els aspectes legals d’un conveni de col·laboració, sobre la justificació de la convocatòria, podeu contacta o sobre el disseny i eñ desenvolupament del projecte, podeu contactar amb els nostres serveis d'assessorament i acompanyament que oferim gratuïtament i que només cal sol·licitar emplenant aquest formulari.

field_vote: 

7 passos a seguir per elaborar el Pla d’igualtat de l’entitat

Imatge principal a portada: 
El pla d'igualtat, necessari en aquelles entitats amb 50 o més persones treballadores. Font: Pixabay
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

La nova normativa, en vigor des de 2019, obliga a les associacions amb 50 o més persones treballadores a aprovar i implantar la seva pròpia estratègia en un màxim de tres anys.

La necessitat de fer front a les desigualtats existents entre els homes i les dones en totes les esferes de la societat ha obligat als òrgans de govern a modificar lleis com la que fa referència a l’obligatorietat de dotar-se d’un pla d’igualtat a les entitats.

Imatges secundàries: 
El pla d'igualtat, necessari en aquelles entitats amb 50 o més persones treballadores. Font: Pixabay
Subtitols: 
Establir el compromís de l’entitat
Creació d’un equip de treball
Elaboració de la diagnosi
Disseny del pla d’igualtat
Difusió del pla
Implementació i seguiment del pla d’igualtat
Avaluació final
Continguts: 

Com a pas previ, és necessari que la direcció prengui la decisió de començar a aplicar una política d’igualtat de gènere a l’entitat i plasmar-la per escrit a través d’un document que inclogui els següents objectius:

  • Integrar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’organització com a principi bàsic i transversal
  • Incloure aquest principi en la política de l’ONG i en la gestió dels recursos humans.
  • Facilitar els recursos materials i humans per a l’elaboració del pla d’Igualtat

Aquest compromís serà comunicat a tota la plantilla per tal d’implicar el conjunt de l’associació.

Establert el compromís, cal que l’entitat conformi la Comissió d’Igualtat que s’encarregarà de totes les accions destinades a la informació i sensibilització de la plantilla, difusió, diagnòstic, disseny, posada en marxa, seguiment i avaluació del pla d’igualtat.

Aquest grup de treball estarà format, a parts iguals, per membres de l’ONG i representants dels treballadors/es. És recomanable que la Comissió estigui integrada per homes i dones i per persones que ocupin càrrecs influents, amb capacitat de decisió i amb representació dels diferents departaments.

La primera tasca a desenvolupar per la Comissió d’Igualtat és elaborar una diagnosi de l’entitat que permeti detectar quins són els punts forts i els aspectes a millorar en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

La diagnosi ens ha de permetre conèixer la realitat de l’associació; ha d’estar orientada a la presa de decisions dins l’entitat; s’ha d’adaptar a la realitat de l’organització i ha de ser d’actualització constant.

Per tal d’elaborar-la, cal recopilar i analitzar dades quantitatives i qualitatives a partir de diferents fonts, com ara:

  • Dades estadístiques de l’entitat, totes segregades per sexe (per exemple, percentatge d’homes i dones en llocs de decisió, nombre de formacions realitzades en funció del sexe, entre d’altres).
  • Enquestes a les persones treballadores.
  • Entrevistes individuals i col·lectives, grups de discussió.
  • Normativa legal i manuals de l’entitat (conveni, acords, protocols…).

Aquestes dades ens permetran analitzar amb detall aspectes com les característiques de l’organització i la seva estructura organitzativa, el personal, el procés d’incorporació a l’entitat, el desenvolupament de la carrera professional, la formació i reciclatge dels professionals que la formen, les condicions de treball, les retribucions i les mesures de conciliació laboral familiar i personal, entre d’altres.

Un cop enllestida la diagnosi, convé generar un informe amb les principals conclusions generals i les possibles àrees de millora detectades.

El primer pas per dissenyar el pla d’igualtat és establir els objectius generals i els específics en base als resultats de la diagnosi, així com una proposta d’actuacions per assolir-los. Per a cada actuació es determinaran els recursos humans i materials necessaris, les persones responsables de la seva execució i els i les destinatàries de la mateixa.

Tanmateix, convé calendaritzar la posada en marxa de les accions, marcar la freqüència amb la que es revisaran i definir els indicadors quantitatius i qualitatius que permetran visualitzar els resultats de les accions i objectius, tant les plantejades a curt termini com a llarg termini.

El pla d’igualtat ha de ser:

  • Integral: Pretén incidir no només en la situació de les dones sinó de tota la plantilla.
  • Transversal: Implica tots els departaments.
  • Dinàmic: En contínua revisió.
  • Sistemàtic: L’objectiu principal s’assoleix a través del compliment dels objectius específics
  • Flexible: Fet a mida segons les necessitats de cada entitat
  • Temporal: Acaba quan s’assoleix la igualtat total entre homes i dones.

Un cop dissenyat el pla, és cabdal donar-lo a conèixer des de la vessant interna i l’externa.

Interna: Totes les persones que tenen alguna vinculació amb l’entitat han de saber i prendre consciència dels objectius del pla. Des del personal responsable de la gestió fins a l’equip voluntari.

Externa: Comptar amb un pla d’igualtat pot afavorir a millorar les relacions amb les administracions públiques i a fer l’entitat més atractiva per als professionals del sector.

Suposa la posada en marxa de les mesures establertes en el pla d’igualtat. En aquesta fase és fonamental activar els mecanismes i criteris que permetin fer el seguiment per tal de detectar els possibles problemes o desviacions que sorgeixin durant l’execució del mateix.

Consisteix en examinar tot el procés d’implementació del pla d’igualtat. L’avaluació s’estructurarà en tres eixos: estudi dels resultats, del procés i de l’impacte i entre d’altres aspectes, s’estudiarà:

  • Si el pla ha assolit els objectius establerts prèviament
  • Si s’ha millorat en els punts febles detectats durant la diagnosi
  • Si el desenvolupament del pla ha estat l’esperat
  • Reflexionar sobre la continuïtat de les accions
  • Identificar noves necessitats que requereixin accions per a fomentar i garantir la igualtat de gènere.

Si en l’avaluació global es considera que els resultats han estat positius, convindrà estudiar noves accions per a seguir millorant en el següent període.

En canvi, si la valoració final és negativa perquè les accions proposades no han estat efectives, caldrà cercar noves estratègies per assolir els objectius. Si el problema del no compliment han estat les metes establertes, a vegades massa ambicioses, caldrà substituir-les per altres de més assequibles i coherents amb la realitat de l’entitat.

field_vote: 

7 consells per dur a terme projectes de voluntariat intergeneracional

Imatge principal a portada: 
 Font: jdeleon
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs pretén traçar una línia metodològica que pot ser d’utilitat per a les organitzacions que vulguin posar en pràctica projectes en què hi formin part persones de diverses generacions.

Els projectes intergeneracionals neixen amb l’objectiu d’aconseguir un major benestar de les persones grans, infants i joves a través de la interrelació i el coneixement mutu.

Imatges secundàries: 
 Font: jdeleon
 Font: Srgpicker
Subtitols: 
Formació dels lideratges
El projecte, per escrit
Resposta a necessitats reals
Beneficis multidireccionals
‘Feedback’ dels progressos
Treball en xarxa
Difondre els resultats
Continguts: 

Abans de posar en marxa un projecte d’aquestes característiques, és imprescindibles que les persones responsables s’hagin format en aquest àmbit, cosa que permetrà posar el focus en la relació entre les persones de diverses generacions com a element central, prioritari i permanent. S’evitarà, d’aquesta manera, una desorientació conceptual del projecte o la difusió distorsionada de la noció intergeneracional.

El primer pas és posar per escrit allò que s’ha pensat. No n’hi ha prou en tenir la idea, sinó que aquesta s’ha de plasmar sobre el paper després d’estudiar-la, meditar-la i fonamentar-la. És interessant realitzar aquesta tasca entre vàries persones i comptant amb la participació de diversos grups d’interès i persones expertes. Aquest fase ha de comptar el títol del projecte i donar resposta a qüestions com: què, per què, per a què, com, quan, qui, amb qui, i quant costarà. A més, inclourà aspectes sobre avaluació i legalitat.

Una de les claus de l’èxit a l’hora de dur a terme un programa intergeneracional és la seva vinculació a necessitats reals, la qual cosa despertarà l’interès de les persones involucrades i motivarà a tots els diversos agents en la consecució dels objectius plantejats. Projectes d’aquest tipus no poden ser qüestió de modes, sinó que han de donar resposta a demandes, inquietuds, problemes i reptes dels grups i de les entitats participants. Cal aconseguir complicitat entre les persones de diverses edats.

En els programes intergeneracionals, els beneficis són recíprocs i multidireccionals perquè totes les generacions s’enriqueixen a partir del treball continu que es realitzar al llarg el programa. A una major participació de les parts implicades des de la gestació del projecte, més gran i positius seran els resultats que s’obtindran. En aquest sentit, resulta interessant treballar aspectes com la superació d’estereotips respecte a persones d’altres generacions o la sensació de guany i experiència amb l’edat.

Fer que les persones participants transmetin informació sobre l’evolució del programa reforçarà les conductes més adequades i permetrà rectificar aquells detalls que aportin poc als possibles resultats finals. Aquest ‘feedback’ el pot proporcionar el mateix grup, avaluant i prenent consciència de l’abast de l’experiència intergeneracional en què participen. També pot venir per part de les persones responsables del projecte, mitjançant informes periòdics que continguin dades rellevants dels progressos i que serviran com a avaluacions periòdiques del programa.

Es fa difícil imaginar un programa intergeneracional sense un treball en xarxa entre diverses entitats, organitzacions i agents perquè la relació entre aquest resulta intrínseca al contingut de les relacions que s’estableixen entre persones de diverses generacions. Per a un treball en xarxa de qualitat, és imprescindible una sensibilització prèvia i tenir consciència que la unió farà possible un millor assoliment dels objectius. Tothom ha de mostrar generositat per compartir idees i honestedat per reconèixer les aportacions de cadascú.

Una experiència d’aquest tipus sempre acostuma a ser enriquidora i, per tant, cal ressaltar la importància dels resultats a través de la seva difusió. D’aquesta manera, s’augmenta l’eficiència i la probabilitat d’èxit dels projectes que puguin realitzar altres organitzacions a posteriori i es posa de manifest allò que ha funcionat bé i què no tant. Els canals per comunicar-ho poden ser múltiples, des de l’organització d’un acte de presentació a l’elaboració d’un dossier, com també a través de web, xarxes socials i mitjans de comunicació.

field_vote: 

8 passos per fer de l’enquesta una eina de millora per a l’entitat

Imatge principal a portada: 
7 passos a seguir per elaborar una enquesta. Font: Vilaweb
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Conèixer l’opinió de les persones usuàries, del propi voluntariat i de l’equip tècnic esdevé cabdal a l’hora d’afrontar el futur de l’associació amb responsabilitat i esperit de superació.

Sovint relacionem les enquestes amb aquell correu indesitjable que ens arriba després de comprar un producte o rebre un servei o amb aquella farragosa paperassa que ens conviden a omplir després d’assistir a una xerrada o cursar una formació. Però poques vegades som conscients de la utilitat que aquesta eina pot oferir a les empreses, i portant-ho al nostre terreny, a les entitats sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
7 passos a seguir per elaborar una enquesta. Font: Vilaweb
8 passos a seguir per elaborar una enquesta. Font: Backdrop
Subtitols: 
Definir els objectius
A qui ens dirigim?
Marcar els canals i els terminis
Eines online per elaborar una enquesta
Elaboració del qüestionari (1): Construcció
Elaboració del qüestionari (2): Formulació de les preguntes
Anàlisi de la informació i elaboració de l’informe
Continguts: 

La primera pregunta que ens hem de fer és, què volem saber? Què ens interessa i quina informació en volem extreure? En quant als objectius de les enquestes, podem diferenciar-les entre si són d’àmbit general o específic.

Generals

Les enquestes amb un objectiu més general són aquelles que es realitzen periòdicament (anual, bianual) per tal de saber la valoració global de l’entitat per part de les persones usuàries, del voluntariat o del propi equip tècnic. En són un exemple:

  • Detectar les mancances i dificultats amb les que es troben les persones usuàries de l’entitat
  • Conèixer el grau de conformitat amb la tasca global desenvolupada per l’entitat al llarg de l’any

Específics

Quan parlem d’enquestes amb objectius específics, ens referim a aquelles que es creen de manera puntual per obtenir informació sobre un aspecte en concret. En són un exemple:

  • Conèixer el grau de satisfacció i els aspectes a millorar d’una formació o xerrada concreta de l’entitat
  • Valoració d’algun acte o congrés organitzat per l’entitat
  • Saber l’opinió sobre el nou disseny del portal web

La segona pregunta que cal fer-se a l’hora d’elaborar una enquesta és a quin públic es dirigeix. Tenir constància de les persones que han de contestar el qüestionari serà útil durant la seva preparació.

Tenint en compte aquest punt, podem diferenciar les enquestes entre externes i internes.

  • Externes: Dirigides a persones usuàries alienes a l’entitat.
  • Internes: Dirigides al personal tècnic o/i al voluntariat de l’entitat.

Un cop hem decidit què volem i a qui ens adrecem, cal posar fil a l’agulla i analitzar el canal que utilitzarem. Podem realitzar una enquesta per telèfon, per mailing, utilitzant eines digitals específiques, de forma presencial o inclús, per les xarxes socials. Tot i això, els mitjans més utilitzats per les entitats del Tercer Sector són el presencial, quan es tracta d’enquestes de satisfacció de cursos o actes ‘in situ’ o per mailing o eines digitals.

Quan ho enviem digitalment, és important definir fins quan estarà obert el formulari, termini que ha de ser visible en el mateix qüestionari.

Internet i el web 2.0 ens ofereixen infinitud d’eines per crear enquestes, fet que ha permès que el procés sigui més fàcil, ràpid i fiable gràcies a la seva automatització.

L’eina més coneguda és Google Forms, però existeixen altres alternatives que ens permeten dur a terme enquestes, com ara Survey Monkey, Survio o E-Encuesta, entre d’altres. Normalment acostumen a ser serveis 'freemium' que ens ofereixen un paquet bàsic (moltes vegades limitant el número de preguntes que podem fer), però que ens poden ser molt útils fins i tot amb la modalitat gratuïta. I, és clar, sempre podem crear un compte 'premium' amb moltes més possibilitats.

Si l’opció escollida és Survey Monkey, us aconsellem donar un cop d’ull a aquest recurs.

Un dels grans reptes a l’hora de preparar una enquesta és aconseguir, en un primer pas, que els receptors i receptores no la cataloguin com a correu brossa i posteriorment, que sigui prou atractiva perquè les persones enquestades no la deixin a mitges o en blanc. Pensar bé l’estructura, quin tipus de preguntes i la quantitat més adequada per a cada cas, ens ajudarà en aquesta tasca.

En tota enquesta, les preguntes poden ser:

  • Nominal: s’identifica una sola resposta de totes les possibles. Útil a l’hora de calcular freqüències, taules,...
  • Ordinal: cal ordenar una determinada llista
  • Interval: es posa una nota entre 0 i 10. Ens permet calcular mitjanes o desviacions.
  • Obertes: dona l'oportunitat a la persona usuària a expressar-se sobre aspectes no contemplats al qüestionari.

Siguem concrets i directes a l’objectiu que ens hem marcat i acotem el temps dedicat a contestar el qüestionari al temps disponible del col·lectiu al qual ens dirigim. Com més fàcil, intuïtiu i ràpid sigui de respondre el qüestionari, més probabilitats tenim de que el contestin.

A no ser que el cas concret ho requereixi, és aconsellable formular preguntes amb respostes tancades amb diferents opcions, més que respostes múltiples que poden confondre o camps de comentaris oberts. Tot i així, es pot habilitar un espai ja sigui en forma de pregunta oberta o de observacions, no obligatori, on la persona enquestada tingui l'opció d'expressar-se sobre temes no contemplats.

Un cop tenim clar el nombre de preguntes de les que constarà l’enquesta i l’estructura, és el moment de formular les qüestions. Cal definir blocs d’informació i el contingut i la redacció de les preguntes sense deixar de banda el perfil dels futurs enquestats/des.

A l’hora de determinar l’ordre de les preguntes pot ser interessant tenir en compte els següents consells:

  • Preguntes inicials senzilles i interessants
  • Agrupar els temps afins
  • Anar d’allò més general a allò més específic
  • Anar d’allò més senzill a allò més complicat
  • Situar les preguntes delicades a la part central del qüestionari
  • Agrupar preguntes de formats similars
  • Acabar amb preguntes més amables

D’altra banda, el qüestionari no ha de ser tendenciós, les preguntes no han d’influir a l’elecció d’una resposta concreta i han d’incloure les suficients opcions per no limitar opinions.

De la mateixa manera, fer regals o incentius a aquelles persones que contestin l’enquesta tampoc juga al nostre favor ja que, en aquests casos, les persones usuàries tendeixen a contestar a l’atzar o en els millor dels casos, a respondre en positiu per assegurar la seva simpatia a l’entitat, fet que ens portarà a unes conclusions poc fiables.

Un cop tenim una mostra considerable de respostes, procedim a l'explotació de les dades i a elaborar l’informe que sintetitzi el material obtingut.

Aquest document ens servirà per poder analitzar les dades i treure conclusions, que al cap i a la fi, és l’objectiu comú en totes les enquestes, per tal de conèixer els punts forts i els febles de la tasca desenvolupada i prendre decisions que ens permetin millorar en un futur.

field_vote: 

6 eines per programar continguts a les xarxes socials

Imatge principal a portada: 
Programació de continguts a les xarxes socials. Font: Pxhere
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Voleu mantenir les vostres xarxes socials actives però no li podeu dedicar el temps desitjat? Us agradaria fer publicacions fora de l'horari laboral? Les eines de programació de continguts us ofereixen la solució.

Són poques les entitats que compten amb els recursos i les eines necessàries per tenir una persona destinada única i exclusivament a la gestió de les xarxes socials de l’entitat. El fet d’haver de compaginar aquesta tasca amb altres obligacions comporta que, en molts casos, no es compti amb el temps aconsellable per mantenir l’activitat desitjada.

Imatges secundàries: 
Programació de continguts a les xarxes socials. Font: Pxhere
Subtitols: 
Hootsuite
Tweetdeck
Buffer App
Facebook
Twitter
Instagram
Continguts: 

És probablement l’aplicació més coneguda i utilitzada. Ideal per gestionar diversos comptes a la vegada i de diferents xarxes socials. Permet programar publicacions i disposa d’un calendari on es poden consultar, modificar o esborrar sempre que sigui necessari.

A més, també ens permet publicar un contingut en diferents comptes a l’hora i monitoritzar les publicacions per conèixer i analitzar el seu abast.

Concretament, des de Hootsuite es poden gestionar comptes de Facebook, Instagram, Twitter, Youtube, Linkedin, Google+, Pinterest i Wordpress.

Tweetdeck és una eina similar a Hootsuite en quant a funcionalitats però exclusiva per a Twitter. Permet gestionar diversos comptes de Twitter a la vegada així com monitoritzar en temps real paraules clau, etiquetes i altres ítems. A més, a diferència de Hootsuite, quan es carrega una imatge, ho fa com si s’hagués pujat directament des de Twitter.

Buffer app és una altra eina de programació a diferents xarxes socials. A diferència de Hootsuite però, la seva versió gratuïta queda limitada a 3 perfils i 10 publicacions programades.

Aquesta aplicació permet gestionar comptes de Facebook, Instagram, Twitter, Linkedin, Google+ i Wordpress.

Aquesta coneguda xarxa social ofereix a les persones usuàries un seguit de funcionalitats entre les que també trobem la de programar continguts. Aquest fet, combinat amb les estadístiques de Facebook, ens faciliten molt la tasca a l'hora de valorar quina és l’hora òptima per publicar i deixar els continguts preparats.

Per a programar continguts en una pàgina de Facebook només cal crear la publicació, amb el missatge, foto, vídeo o enllaç, i al botó ‘publica’, clicar sobre l’opció ‘programar’. Marquem el dia i l’hora que volem publicar-ho i la feina estarà feta.

Aquesta xarxa social també ens ofereix l’opció de programar continguts d’un perfil de twitter concret, imatges incloses. Per a fer-ho, cal accedir al panell de control de l’eina d’anàlisi de Twitter, és a dir, a Twitter Ads.

Un cop a dins, entrarem a la pestanya ‘Creativitats’ i clicarem al botó ‘Publicar un nou Tweet’ a la part superior dreta. Quan aparegui la finestra per crear el tuit, escriurem el text i pujarem la foto, si en desitgem posar. Després, entrarem a la pestanya inferior de programació i configurarem quan volem que aparegui el tuit.

Aquesta funcionalitat ens permet esborrar, editar i reprogramar tuits programats des de la mateixa pestanya ‘Creativitats’.

Instagram no permet programar, per ara. El que sí que permet és guardar publicacions ja preparades a ‘Esborranys’. Així quan volem publicar un estatus que ja hem configurat, només ens cal seleccionar-lo i publicar-lo. Si optem per aquesta opció els passos a seguir són:

Pugem la fotografia, l'editem, apliquem els filtres que volem, la ubicació, el text amb els hashtags, etc. Quan només quedi donar-li a ‘Publicar’, retrocedirem amb la fletxa de tornar enrere, fins que aparegui la pregunta: ‘Vols descartar la publicació o guardar-la a esborranys?’ Llavors guardarem a esborranys.

Quan vulguem recuperar-la i publicar-la, només haurem de clicar a la petita càmera del centre inferior d'Instagram, i arrossegar cap avall amb el dit les fotos de la galeria, llavors veurem aparèixer els esborranys. Seleccionem el que volem i el publiquem.

Podem deixar preparats tants esborranys com vulguem i publicar-los quan ens sigui convenient.

field_vote: