Com fer l’objecció fiscal a la despesa militar

Imatge principal a portada: 
El Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) ofereix acompanyament a les persones que optin per adherir-se a la iniciativa.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

És un acte de desobediència civil que suposa destinar part de l’impost sobre la renda que hauria d’anar a despesa militar, a causes socials.

Segons un informe del Centre Delàs publicat el gener de 2024, el pressupost del Ministeri de Defensa va augmentar el 2023 un 23’4% respecte del 2022, arribant a un total de 27.617 milions d’euros. Això suposa el 2’17% del PIB, i una despesa militar de 54’8 milions d’euros diaris. S’espera que, degut als compromisos adquirits en les noves inversions, aquest augment no sigui menys gran el 2024.

Imatges secundàries: 
El Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) ofereix acompanyament a les persones que optin per adherir-se a la iniciativa.  Font: Pexels
Subtitols: 
Què és?
Pas 1: Reflectir l’objecció a la declaració
Pas 2: Fer l’ingrés d’objecció a una entitat social
Pas 3: Justificar l’objecció fiscal
Comunicar-ho al cens d’OF
Continguts: 

L’Objecció Fiscal (OF) o objecció de consciència a les despeses militars, és la negació activa a col·laborar amb l’Estat per al manteniment econòmic de l’estructura militar. Es considera un acte de desobediència civil activa que es duu a terme en el moment de fer la declaració de la renda.

Alhora, aquesta objecció es tradueix en un acte d’intercanvi en què es nega a hisenda una part de l’impost sobre la renda per a destinar-la al desenvolupament social solidari mitjançant la seva entrega a una entitat escollida per la persona declarant.

Ja fa una dècada que SIOF impulsa campanyes d’objecció fiscal, donant suport a col·lectius i organitzacions com Metges sense Fronteres o Entrepobles. Als apartats següents es detallen els passos que cal seguir per a fer la declaració de la renda en objecció fiscal.

Un cop s’hagi omplert la declaració de la renda, el mateix programa Renda WEB amb el qual es fa la declaració permet incloure-hi l’objecció fiscal. En aquesta plataforma cal anar a la pàgina ‘Resum de Declaracions’, i pitjar l’import de l’apartat ‘Retencions i altres pagaments a compte’.

A la pantalla que s’obrirà, a les caselles 605 (‘Cuotas del impuesto sobre la renta de no residentes’) o 606 (Retenciones articulo 11 de la Directiva 2003/48/CE del Consejo) caldrà introduir la quantitat d’objecció fiscal, que des de SIOF recomanen que sigui 1€, 5€ o 10€, un import simbòlic, amb l’objectiu d’evitar reclamacions posteriors.

Un cop fet això, el programa calcularà la deducció i s’aplicarà l’objecció fiscal a la declaració gravada a Hisenda.

Un cop s’ha fet la declaració, l’import de l’objecció ha de ser entregat a alguna entitat (social, de promoció dels drets humans, pacifista, solidària...) o al mateix projecte anual de SIOF. Cal fer això mitjançant un ingrés sota el concepte 'ingrés provinent de l’objecció fiscal 2023'. Un cop fet, serà primordial guardar el comprovant facilitat per l’entitat bancària, ja que s’haurà d’entregar al registre d’hisenda.

El següent pas és fer la declaració junt amb una carta d’objector/a fiscal adreçada al ministeri d’Hisenda (a partir d’aquest model) i el comprovant d’ingrés de l’entitat escollida. Caldrà lliurar aquests documents a la secció ‘Registre’ de qualsevol Delegació d’Hisenda, i explicar-los que s’està procedint a fer objecció fiscal amb total responsabilitat individual, i que a la carta d’instància, amb el número de referència de la declaració, es justifiquen els diners. També es poden lliurar aquests documents telemàticament.

Un temps després, Hisenda enviarà a la persona objectora la ‘declaració paral·lela’, que serà idèntica a la presentada però corregida, com si l’objecció fos una equivocació. Si s’accepta la correcció, es renuncia a l’objecció fiscal. És per això que s’haurà de fer un recurs davant la Delegació d’Hisenda en els 10 dies naturals de la seva rebuda. Si es denega aquest recurs, se n’haurà de fer un altre al Tribunal Econòmic Administratiu Provincial. De ser la resposta a aquest recurs també negativa, s’obrirà la via judicial. Un cop fet això, és possible no s’accepti l’objecció i que es procedeixi a l’embargament de la quantitat.

En totes les fases d’aquest procediment, s’aconsella posar-se en contacte amb un grup d’objecció fiscal, que donarà suport i acompanyament a la persona objectora i indicarà l’estratègia a seguir en cada cas.

L’últim pas que esmenta el SIOF és comunicar-ho al seu servei. L’objectiu d’això és donar una projecció social a la campanya, així com coordinar totes les persones objectores introduint les seves dades en un cens. El SIOF fa una enquesta anual amb aquest recompte que els permet fer un informe sobre l’abast de la campanya i fer el seguiment de totes les accions que fa Hisenda en rebre les objeccions.

La comunicació es pot fer per correu electrònic (a obfiscal@pangea.org), a la seva web o per correu ordinari (c/Bisbe Laguarda, 4, 08001 Barcelona). En aquestes comunicacions caldrà esmentar el nom, l’adreça, la quantitat objectada i la destinació escollida per a aquesta quantitat.

Finalment, el SIOF també demana que s’ompli el cens d’objector/a fiscal, un formulari que facilitarà a l’entitat la tasca estadística sobre l’evolució de l’objecció fiscal a Catalunya.

field_vote: 

On buscar subvencions per a les entitats

Imatge principal a portada: 
Es tracta de consultar els taulells de diferents ens públics i privats.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

S’aconsella fer una cerca exhaustiva en tots els àmbits, del local a l’europeu, per a tenir una foto clara de les diferents subvencions disponibles i poder destriar les més adequades.

El finançament, tant públic com privat, és bàsic per a les entitats, és la manera principal amb la qual aquestes poden aconseguir recursos per a dur a terme la seva activitat. Això vol dir que per a desenvolupar els projectes que estructuren la seva tasca, cal presentar-ne les propostes a subvencions i concursos. Per fer això, el més aconsellable és comptar amb un protocol establert, que en tots els casos ha de començar per una cerca exhaustiva de possibles convocatòries.

Imatges secundàries: 
Es tracta de consultar els taulells de diferents ens públics i privats.  Font: Pexels
Subtitols: 
Locals: ajuntaments
Diputació de Barcelona
Generalitat de Catalunya
Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i buscador d’ajudes
A Europa: buscador de convocatòries
Taulells d’entitats
Continguts: 

El primer lloc on poden buscar les entitats, i el primer per a les entitats d’abast local, són les pàgines web dels ajuntaments de les localitats on duen a terme l’acció. En aquests casos, es publiquen subvencions que donen suport a activitats d’associacions que pertanyen o fan activitats en aquell municipi.

Els anuncis publicats en aquestes plataformes especifiquen els terminis de presentació, i generalment només es pot presentar una sol·licitud per convocatòria, sempre telemàticament.

A continuació es recullen les seccions de subvencions d’alguns ajuntaments de Catalunya:

La majoria d’espais electrònics de subvencions dels ajuntaments es poden trobar per intrernet buscant la paraula ‘subvencions’ i el nom de la localitat al motor de cerca.

En la línia de l’anterior apartat, les entitats també han de familiaritzar-se amb els espais en línia de la o les diputacions on desenvolupa la seva activitat. També si la seva tasca té lloc a tota Catalunya. Els formularis de sol·licitud són sempre en línia, i les convocatòries es publiquen en els butlletins oficials de cadascuna de les diputacions. A continuació, es poden consultar:

La Generalitat de Catalunya publica, cada primer trimestre, les convocatòries anuals. Aquestes es poden consultar a la seva pàgina web de subvencions i ajuts o al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), pitjant el dia d’interès i cercant a les seccions ‘Disposicions generals’, ‘Altres disposicions’ o ‘Anuncis’.

Els formularis per a la sol·licitud de les subvencions es poden trobar a l’apartat de tràmits de la web de la Generalitat.

Per seguir ampliant l’abast, les entitats poden optar a subvencions del govern espanyol. Per trobar-les, també hi ha dues vies. Primer, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), pitjant al dia d’interès i seleccionat les seccions ‘Disposiciones generales’, ‘Otras disposiciones’ i ‘Anuncios’. D’altra banda, també es pot optar per accedir al Buscador d’ajudes, subvencions i premis del govern d’Espanya.

Aquesta segona plataforma permet filtrar segons l’àmbit geogràfic, la comunitat autònoma, la província, la data de publicació, el tipus, la matèria i la denominació, on es recomana introduir les paraules claus ‘sin ánimo de lucro’.

És recomanable per totes les entitats tenir també presents les subvencions europees, encara que no treballin en un abast tan ampli, ja que sovint aquestes ajudes també es destinen a projectes més localitzats.

Per cercar subvencions europees, es pot optar per anar directament al Cercador de convocatòries de finançament per temes de la Comissió Europea, on les entitats poden buscar finançaments pitjant a les seccions de les temàtiques en les quals treballen.

També hi ha l’opció de consultar el Taulell de convocatòries europees de la Generalitat de Catalunya, on diàriament es publiquen subvencions per a accions a fora de l’estat espanyol.

Finalment, també s’aconsella consultar sovint els taulells d’anuncis d’organitzacions i associacions de suport i acompanyament del tercer sector. Aquests taulells publiquen diàriament subvencions i ajuts destriats prèviament per persones especialitzades que formen part de l’entitat, i és una acció molt recomanada per entitats més petites que no disposen del temps o les mans per a fer una cerca exhaustiva de les plataformes esmentades.

Algunes de les plataformes que es poden consultar són:

field_vote: 

Claus sobre les persones sòcies de les cooperatives

Imatge principal a portada: 
Qualsevol persona, física, jurídica o privada, pot ser sòcia d’una cooperativa.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Aquest recurs recull els tipus de persones sòcies de les cooperatives i les claus de la seva admissió, baixa, obligacions i drets.

Segons la Llei 12/2015, les cooperatives són societats amb plena autonomia de gestió i una organització democràtica, on tenen un paper fonamental les persones sòcies. És per això que un dels apartats d’aquesta llei defineix detalladament com són les circumstàncies de la base associada d’aquestes entitats.

Imatges secundàries: 
Qualsevol persona, física, jurídica o privada, pot ser sòcia d’una cooperativa.  Font: Pexels
Subtitols: 
Admissió
Sòcies comunes i de treball
Sòcies col·laboradores
Sòcies temporals
Persones sòcies en excedència?
Baixa de la persona sòcia
Drets de les persones sòcies
Obligacions de les persones sòcies
Continguts: 

Tota persona, física, jurídica o privada, pot ser sòcia d’una cooperativa, sigui aquesta de primer o de segon grau. També s’admetran, per norma general, les comunitats de béns i les herències jacents en el cas de sòcies col·laboradores.

A més, les cooperatives de segon grau també poden incorporar cooperatives de primer grau i persones empresàries individuals.

El procés d’admissió de les persones sòcies s’ha de trobar establert als estatus socials de la cooperativa, així com els requisits d’aquesta admissió, on cal incloure la conformitat amb l’activitat, l’objecte social i altres elements definitoris de l’entitat.

El primer pas per a que una persona sigui admesa com a sòcia d’una cooperativa és que aquesta faci una formulació escrita al consell rector, que aquest ha de resoldre en un termini de tres mesos i comunicar-ne el resultat també per escrit a la persona interessada. Per a denegar l’admissió cal tenir uns motius objectius, és a dir, legals, basats en els estatus socials o d’impossibilitat tècnica, accidental o estructural (econòmica, organitzativa o tecnològica). En tots els casos, la persona sol·licitant podrà interposar un recurs si no està d’acord amb la decisió.

Si l’admissió és acceptada, la persona sòcia no entrarà a formar part oficialment de la cooperativa fins que hagi fet la subscripció i el desemborsament de les aportacions i la quota d’ingrés.

Un cop acceptada, la persona sòcia podrà agafar diferents formes: comuna, de treball, col·laboradora i temporal. Els detalls de cadascun d’aquests formats s’exposen als quatre apartats següents.

Els dos primers tipus de persones sòcies de les cooperatives contemplen a les persones que desenvolupen alguna activitat a l’entitat, ja sigui en la mera qualitat de sòcies o com a treballadores.

Per al primer cas, la llei estableix el rol de soci o sòcia comuna, que és el més habitual a les cooperatives. Es caracteritza per un vincle social de durada indeterminada i perquè les persones sòcies desenvolupen alguna funció en l’activitat de la cooperativa.

És important no confondre aquest tipus de vincle associatiu amb el de sòcies de treball. Aquest estatus el poden adquirir les persones que treballen a les cooperatives de primer grau que no són de treball associat o a les cooperatives de segon grau. Això vol dir que els serà reconeguda la qualitat de sòcies, sempre en una equivalència pel que fa a la participació en les obligacions i els drets, tant polítics com econòmics.

Les persones sòcies també poden ser col·laboradores de la cooperativa, que són persones que, sense ser treballadores ni dur a terme l’activitat objecte de l’entitat, col·laboren d’alguna manera amb la seva consecució (amb activitats auxiliars, secundàries o complementàries o a través d’aportació de capital). Les diferents modalitats de col·laboracions s’exposaran als estatus socials, junt amb els criteris per a una participació equitativa.

Els drets de les sòcies col·laboradores poden incloure el vot i el fet de formar part dels òrgans socials, però els estatus poden establir que això no sigui així. D’altra banda, en cap cas poden ser titulars de la presidència del consell rector.

Pel que fa a l’aportació de capital, les que facin les sòcies col·laboradores es comptabilitzaran separadament de la resta de sòcies, i en el cas que la seva única vinculació amb la cooperativa impliqui l’aportació de capital podran percebre, tot i que no necessàriament, un interès pactat als estatuts, així com la distribució dels excedents, però també poden haver d’assumir les pèrdues.

Les altres modalitats de soci podran, si així ho disposen els estatus, passar a tenir la condició de col·laboració si deixen de poder dur a terme l’activitat cooperativitzada.

Per norma general, la condició de persona sòcia és de caràcter indefinit. Tanmateix, els estatus de la cooperativa poden incorporar la categoria de sòcia temporal, una condició que s’acorda en el moment de l’admissió i que estableix vincles socials de no més de cinc anys. A més, tot i que tenen els mateixos drets, obligacions i requisits d’admissió que les sòcies indefinides, la seva aportació obligatòria al capital no pot excedir el 50% de l’exigida a aquestes, i no tenen quota d’ingrés.

Una altra de les particularitats que estableix la llei per a aquest model d’associació fa referència al nombre de persones vinculades per aquesta via. Primer, el seu conjunt no pot superar el terç del total de sòcies comunes. Segon, el conjunt de sòcies temporals no pot comptar amb un percentatge de vots que iguali o superi als que corresponen a les sòcies comunes.

Transcorregut el període de temporalitat d’associació, les persones sota aquest règim tenen dret a veure reemborsades les seves aportacions al capital social, o optar a adquirir la condició de sòcies indefinides, si compleix amb tots els requisits exigits.

Així com a les ocupacions laborals regulars, les persones sòcies que desenvolupen tasques a les cooperatives poden disposar de situacions d’excedència si així ho indiquen els estatus de l’entitat. Per a fer-ho, la persona interessada ha d’expressar la petició formalment. Si no es disposa d’aquesta condició, hi ha l’opció de passar a ser sòcia col·laboradora temporalment.

Pel que fa a les obligacions i drets de les persones sòcies en excedència, en cap cas podran ser membres dels òrgans rectors de l’entitat ni tenir un retorn cooperatiu ni vot a l’assemblea general, on sí que tenen, tot i això, dret de veu.

La baixa d’una persona sòcia de la cooperativa pot ser voluntària, obligatòria o disciplinària per expulsió. En qualsevol cas, la qualificació i la determinació dels efectes de la baixa són competència del consell rector.

Pel que fa a la baixa voluntària, la persona sòcia pot sol·licitar-la en qualsevol moment, sempre i quan els estatus no estableixin un mínim de permanència. El termini de preavís l’han d’indicar els estatuts socials i no pot superar els sis mesos. L’incompliment d’aquest preavís o la baixa sol·licitada en el període de permanència qualificaran la baixa com a no justificada, i implicar deduccions.

La baixa obligatòria és aquella que el consell rector ha de donar a les persones sòcies que deixin de complir els requisits establerts pels estatuts o la llei. Aquesta baixa sempre es considera justificada, però ha de ser declarada pel consell rector per iniciativa pròpia o a instància de la persona interessada o qualsevol altra sòcia.

Finalment, la baixa disciplinària per expulsió només es pot donar si la persona sòcia ha comès una falta considerada ‘molt greu’ als estatuts, i s’ha de formular mitjançant un expedient disciplinari i amb l’audiència prèvia de la persona afectada.

Segons la llei, totes les persones sòcies d’una cooperativa tenen una sèrie de drets. Són: participar en la realització de l’objecte cooperatiu, escollir els càrrecs dels òrgans i ésser escollides, participar amb veu i vot als acords de l’assemblea general, sol·licitar informació sobre les qüestions afectin els seus interessos, participar en els excedents, percebre el reemborsament de la seva aportació regularitzada en cas de baixa o liquidació de la cooperativa, i exercir els drets que estableixin les normes legals i els estatus.

Els drets de la persona sòcia només es podran suspendre temporalment si així ho expressen els estatuts socials, com una sanció o mesura cautelar, en els següents casos: que no estigui al corrent de les obligacions econòmiques, que no participi en les activitats cooperativitzades, o que deixi de complir els requisits exigits per a tenir la condició de sòcia.

A banda d’això, les persones sòcies de les cooperatives també tenen una sèrie d’obligacions. Són: participar en les activitats que constitueixen l’objecte de la cooperativa, complir les obligacions econòmiques, assistir a les reunions de les assemblees generals i a les que siguin convocades, acceptar els càrrecs socials, complir els acords que adopten els òrgans de govern, no dedicar-se a activitats que puguin competir amb les finalitats socials de la cooperativa, participar en les activitats de formació i intercooperació, i guardar secret sobre els assumptes i dades de la cooperativa que puguin perjudicar-ne els interessos.

field_vote: 

Ús de la intel·ligència artificial a les administracions públiques

Imatge principal a portada: 
Un dels usos més habituals de la IA a l’administració són els sistemes de decisió automatitzada.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Conèixer la realitat sobre la implementació dels algoritmes i el programari IA a l’àmbit públic pot ser d’utilitat per a les entitats.

La intel·ligència artificial està prenent a poc a poc un rol primordial en els diferents àmbits de la vida pública. Com a tal, les entitats i organitzacions sense ànim de lucre han d’adaptar-se a un context en què les diferents gestions i tasques que han de dur a terme en la seva vida diària s’innervaran cada cop més amb eines que funcionen mitjançant aquest tipus de programari.

Imatges secundàries: 
Un dels usos més habituals de la IA a l’administració són els sistemes de decisió automatitzada.  Font: Pexels
Subtitols: 
La IA a les administracions
Àmbits públics de la IA
Algoritmes al sector públic
Beneficis de la IA a les administracions
Riscos de la IA a les administracions
Recursos sobre administracions i IA
Continguts: 

Una de les accions que les administracions públiques de tot el món estan duent a terme pel que fa a la IA és treballar per la seva implementació en la millora de l’eficàcia en els seus propis processos. Tanmateix, atès el fet que una de les tasques principals de les administracions és la protecció social, l’aplicació de la IA en aquest àmbit demana d’una prudència especial, perquè l’impacte en la ciutadania és molt gran.

Actualment, la tecnologia que més fan servir les administracions públiques és la decisió automatitzada (ADMS). Es tracta d’uns sistemes que utilitzen els algoritmes i grans quantitats de dades per a automatitzar certs processos i que, en alguns casos, ho fan mitjançant la IA.

Amb l’objectiu de millorar l’eficàcia dels diferents àmbits de treball del sector públic, diversos estats ja implementen l’ús de la IA en molts dels seus sectors d’actuació. L’informe esmenta els següents: ocupació, prevenció de delictes, transport, serveis socials, cossos policials, salut, educació, disseny de polítiques públiques, presons, ajuts socials, detecció del frau i administració de la justícia.

A l’estat espanyol específicament, les gestions que ja funcionen amb un programari impulsat per IA són l’automatització del sistema d’ajuts públics (amb BOSCO), el suport als cossos policials (mitjançant programaris com VioGén i VeriPol) i la prevenció de delictes (a través de RisCanvi).

Pel que fa al tipus d’IA, les eines més freqüentment utilitzades en aquests diferents àmbits del sector públic són el ‘Machine Learning’ (aprenentatge de màquina), el processament de llenguatge natural i els algoritmes.

Els algoritmes venen a ser seqüències d’instruccions o passos per a aconseguir uns resultats específics, i tenen el seu màxim exponent a les xarxes socials, on s’utilitzen per a recomanar contingut a les persones usuàries. Són eines que poden tendir fàcilment a contribuir als biaixos socials, i és per això que cal conèixer-ne l’aplicació.

Segons l’informe, a nivell europeu, la gran majoria dels algoritmes s’introdueixen en l’àmbit nacional (un 54,1%), mentre que una part més petita es dedica a l’àmbit local (un 26,7%) i un percentatge més ínfim al nivell regional (10,1%) i transnacional (9,2%).

A Espanya, concretament, s’utilitzen i estan en desenvolupament o en prova pilot en les administracions públiques un total de 34 algoritmes, situant-se el país en el sisè lloc de països de la Unió Europea que implementen algoritmes en el sector públic, per sota de França (37), Alemanya (39), Estònia (50), Portugal (60), Itàlia (63) i els Països baixos (116).

L’informe de la Taula identifica alguns beneficis de l’aplicació ja implementada de la IA a l’administració pública. El primer és una millora comprovable del disseny i la provisió de serveis públics, en tant que és una eina que permet identificar les percepcions, problemes d’accés a serveis i comportaments de la ciutadania per a incloure-les a l’agenda de l’administració. A més, la IA permet gestionar quantitats de dades sense precedents, especialment mitjançant les xarxes socials i els dispositius mòbils, dades que es poden utilitzar per a oferir a la ciutadania una atenció més personalitzada, eficaç i sostenible econòmicament i en el temps.

Alhora, l’ús de la IA a les administracions està comportant una millora de la gestió interna de les institucions, especialment en l’àmbit estatal. En aquest sentit, un dels usos òptims d’aquesta tecnologia és l’automatització de tasques repetitives, que permet dedicar els esforços humans a una atenció més eficient i, alhora, personal.

El primer risc que l’informe identifica és la manca de rendició de comptes, transparència i explicabilitat dels algoritmes que impulsen la IA a l’administració pública. Això fa referència a les dificultats amb les quals es topa la ciutadania per a entendre el funcionament del mecanisme. Aquesta és una de les qüestions que es discuteixen per a l’elaboració de legislació sobre la IA, i una de les principals fonts de preocupació i lluita de les entitats tecnològiques. El clam és, en aquest cas, que les persones que utilitzen els serveis públics han d’entendre com s’ha arribat al resultat. Aquesta és l’única manera de garantir els drets socials de la ciutadania, tot posant la IA al servei del bé comú.

Un altre risc comprovat de l’aplicació de la IA a l’administració pública és la reproducció i amplificació de biaixos i discriminacions. Aquesta problemàtica sorgeix a la fase de creació del programari, quan les dades introduïdes són falses o insuficients.

Un últim risc important que assenyala l’informe és la manca de seguretat i privacitat de la informació utilitzada, quelcom altament preocupant si es té en compte que la informació que fan anar les administracions sol ser molt sensible.

El resultat de la consecució d’aquests riscos és l’afectació directa en l’aplicació de les polítiques públiques, en tant que perpetuen les desigualtats i disminueixen molt l’eficàcia de les iniciatives i el mateix funcionament de les administracions i, amb ella, la confiança de la població.

field_vote: 

Claus de l’Estratègia d'impuls i suport al voluntariat en salut

Imatge principal a portada: 
L’estratègia es vertebra en tres eixos.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

El document introdueix un total de 22 accions emmarcades en 8 àmbits de treball dedicats a la promoció, el suport i la millora contínua del voluntariat en salut.

La Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut (SASIP) va presentar, el 26 de febrer de 2024, l’Estratègia d'impuls i suport al voluntariat en salut, que pretén reconèixer, promocionar i donar suport a aquest tipus d’acció voluntària amb visió 2030.

Imatges secundàries: 
L’estratègia es vertebra en tres eixos.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Antecedents
CVS19 i objectius de l’Estratègia
Eixos, àmbits i accions
Eix 1: Posicionament del voluntariat en salut
Eix 2: Suport a la gestió i la millora contínua
Eix 3: Governança del voluntariat en salut
Continguts: 

L’Estratègia d’impuls i suport al voluntariat en salut és el resultat d’una sèrie d’iniciatives públiques dedicades a la millora tant de l’àmbit del tercer sector com de la salut.

A tall general, l’Estratègia no s’hagués pogut desenvolupar sense l’aprovació de la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme, que implementava accions d’acompanyament, suport i impuls de l’acció voluntària en general; així com de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària del 2015.

A banda d’això, i específicament en el sector del voluntariat de la salut, els antecedents més directes i influents de l’Estratègia van ser la Carta del voluntariat en l’àmbit de la salut del 2010 i el Marc de Participació Ciutadana en Salut del 2018. Finalment, el 2019 es va aprovar la Carta del Voluntariat en l’àmbit de la salut del 2019 (CVS19), que enguany s’implementa mitjançant l’Estratègia.

La Carta del voluntariat en l’àmbit de la salut (2019) va ser elaborada pel Departament de Salut en col·laboració amb diferents institucions de l’àmbit sanitari, i té l’objectiu de plasmar el rol de la figura de la persona voluntària en aquest sector, donar visibilitat a la seva acció i destacar la seva capacitat transformadora.

Amb la mirada en el model centrat en la persona i l’esperit d’apoderar la ciutadania, el document substitueix la Carta del 2010 i es complementa amb la Llei del Voluntariat i de Foment de l’Associacionisme de 2015.

L’Estratègia d’impuls i suport al voluntariat en salut es vertebra al voltant de dos objectius que es desprenen de la CVS19. Primer, l’enfortiment i la visibilització proactiva del voluntariat en l’àmbit de la salut. Segon, la implementació de la CVS19 mitjançant accions fonamentades en les línies de treball de l’horitzó 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L’estratègia s’articula en tres eixos temàtics, coordinats en 8 àmbits de treball, on es desenvoluparan 22 accions d’impuls del voluntariat que es duran a terme en els propers anys i que s’actualitzaran durant l’avenç de l’estratègia. Al seu torn, 14 d’aquestes accions seran promogudes i coordinades per la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut (SSASIP), i 8 seran accions de coproducció, és a dir, s’impulsaran conjuntament des de diferents actors.

Els tres eixos, que es detallen als següents apartats, són: posicionament i visibilització del voluntariat en salut, suport a la gestió i la millora contínua i governança del voluntariat en salut.

El primer eix en el qual s’estructura l’Estratègia és el posicionament i la visibilització del voluntariat en salut, que té a veure amb la visió i les concepcions que la societat i les institucions tenen d’aquest tipus de figura voluntària. Aquest eix s’articula en dos àmbits de treball:

  • Missió i posicionament del voluntariat en salut

En aquest àmbit de treball la SASIP durà a terme dues accions: primer, la normativització de l’acreditació del voluntariat, i, segon, la reflexió sobre el voluntariat en la cultura organitzativa i corporativa de la salut.

D’altra banda, des del vessant de la coproducció, es cercarà i motivarà l’intercanvi i compartició d’experiències de models organitzatius i de gestió.

  • Visibilització del voluntariat en salut i estratègies de captació

Aquest àmbit fa referència a la comunicació sobre l’acció voluntària, vertebrada en una acció de la SASIP enfocada en l’elaboració d’una estratègia comunicativa al sistema de salut i a la comunitat, complementada per l’organització d’una jornada de voluntariat en salut, la segona acció de la SASIP d’aquest àmbit.

En aquesta línia, el segon àmbit de treball de l’estratègia també introdueix una acció de coproducció dedicada a generar aliances entre diferents actors, institucions i sectors per a la promoció, la visibilització i la captació de voluntariat de salut.

El segon eix de l’Estratègia assenyala a accions de suport per a la gestió del voluntariat en salut i el camí cap a la millora contínua. Recull àmbits de treball que fan referència a qüestions com les eines i els referents, la sensibilització, la cura de la persona voluntària i la millora contínua de la gestió i la pràctica.

  • Reforç de la figura del referent i eines de suport a la gestió del voluntariat en salut

En el marc del tercer àmbit de treball de l’Estratègia, la SASIP durà a terme dues accions: la creació d’una xarxa de persones i agents referents del sector sanitari i del voluntariat, i la generació d’un espai digital compartit per a aquest sector de voluntariat.

En aquest àmbit també tindrà lloc la tercera acció de coproducció de l’Estratègia, això és, el treball conjunt per la promoció de la figura de la persona referent del voluntariat mitjançant la formació i altres recursos.

  • Sensibilització i captació en l’àmbit del voluntariat en salut

Per al quart àmbit de treball, l’estratègia introdueix només una acció de la SASIP, que, de nou, assenyala a la formació i la sensibilització, però aquest cop de les persones professionals del sector de la salut sobre el voluntariat i el seu rol.

  • Cura de la persona voluntària

Aquest àmbit de treball es desplega fent referència al model centrat en la persona que s’està instal·lant als diferents àmbits de l’acció voluntària. Un marc en el qual la SASIP desenvoluparà dues accions individualment, la promoció de la cura i el reconeixement de la tasca, mitjançant iniciatives diverses.

D’altra banda, el cinquè àmbit també contempla dues accions conjuntes o de coproducció: la conjunció per a donar suport a la tasca del voluntariat, i la col·laboració amb els diferents equips professionals del sector.

  • Millora contínua del voluntariat en salut

Pel que fa al sisè àmbit de treball, la SASIP preveu dur a terme dues accions: la creació d’una xarxa de centres i serveis de salut que són potencials promotors de voluntariat, i la implementació d’un segell específic per a les bones pràctiques en la gestió de voluntariat en salut.

Per altre costat, l’àmbit de la millora contínua emmarca alhora dues accions de coproducció, que són la implantació conjunta entre agents d’un marc d’avaluació per al voluntariat i el seu impacte, i la ideació de nous models de voluntariat en salut.

Per últim, l’Estratègia defineix un tercer eix que fa referència a la governança del voluntariat en salut, per la qual cosa es podria dir que és l’eix més col·laboratiu o transversal de la iniciativa.

  • Creació d’espais de governança del voluntariat en salut

El setè àmbit de treball sobre el qual es vehicula l’estratègia contempla dues accions diferents per part de la SASIP: l’establiment d’una governança en models i sistemes diferents als precedents, i la creació d’espais col·laboratius per la governança del voluntariat en salut.

A banda, aquest àmbit també introdueix l’última acció de coproducció, això és, l’impuls del treball en xarxa entre centres i serveis en el conjunt del territori i en els àmbits de la salut i social.

  • Reforç de la incidència del voluntariat en salut en espais de participació del departament de salut

Finalment, de l’últim àmbit de treball que presenta l’estratègia es desprèn la darrera acció de la SASIP, que és la promoció de la visibilització del voluntariat i la difusió de l’estratègia.

field_vote: 

Com constituir una cooperativa

Imatge principal a portada: 
S’iniciarà amb una agrupació informal i s’aniran fent tràmits fins a formalitzar del tot l’entitat.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

En aquest recurs s’exposen els principals tràmits que cal dur a terme per a posar en marxa una cooperativa.

La Llei 12/2015 de cooperatives defineix aquestes entitats com societats de capital variable que actuen amb plena autonomia de gestió i amb una organització democràtica, i que associen persones físiques o jurídiques amb necessitats o interessos socioeconòmics comuns, sota els principis de lliure adhesió i baixa voluntària.

Imatges secundàries: 
S’iniciarà amb una agrupació informal i s’aniran fent tràmits fins a formalitzar del tot l’entitat.  Font: Pexels
Subtitols: 
Definició i denominació
Compte bancari
Estatuts i assemblea constitutiva
Sol·licitud del NIF
Liquidació de l’ITP i l’AJD
Inscripció al registre de cooperatives
Alta a l’Impost d’Activitats Econòmiques i a la Seguretat Social
Establiment i inici de l’activitat
Continguts: 

Previ a iniciar els tràmits per a constituir formalment una cooperativa, cal que l’equip fundador es reuneixi i posi sobre la taula els aspectes fonamentals de la futura entitat. S’hauran de plantejar qüestions com la seva finalitat i objecte, la viabilitat econòmica, el grau d’incidència en el territori, les pràctiques que es duran a terme, la sostenibilitat del projecte, l’equip humà necessari i al qual aspirar... Serà important tenir resposta a aquestes preguntes abans d’iniciar qualsevol tramitació, perquè serà necessari especificar-les en algunes documentacions.

També serà essencial buscar un espai que, si bé no cal que sigui la seu definitiva, sí que pugui servir per a dur a terme les diferents reunions i altres tasques de constitució de l’entitat.

El següent pas, i el primer de la formalització de la cooperativa, és sol·licitar-ne el nom mitjançant el formulari de reserva inicial de denominació social de cooperativa del Canal Empresa de la Generalitat. Es recomana incloure per ordre de preferència més d’un nom. Hi hauran de constar les dades d’una de les persones fundadores, i es podrà comprovar si no hi ha cap altra entitat amb la mateixa denominació al Servei de Registre de Cooperatives i Societats Laborals. Això és important perquè, en cas d’existir una entitat amb el mateix nom, no s’emetrà la certificació. També caldrà incloure l’afegit SCCL o SCOOPL al darrere.

Un cop fet el tràmit, el Registre Central emetrà la resolució i, en cas que sigui favorable, el certificat de la denominació, en el termini màxim d’un mes.

Tota cooperativa s’ha de constituir amb un capital inicial format per les aportacions de les persones sòcies de com a mínim 3.000 euros. Aquestes aportacions poden ser dineràries o no dineràries, però per al primer cas caldrà disposar d’un compte bancari. Un cop s’hagin dipositat les aportacions, caldrà demanar a l’entitat financera un certificat que detalli el capital social de la cooperativa que n’ha resultat.

La primera acció que l’equip de la nova cooperativa haurà de fer és celebrar l’assemblea constitutiva. Es tracta d’una reunió de totes les persones sòcies on s’haurà d’arribar a una sèrie d’acords fonamentals per a l’establiment de la gestió de l’entitat: declaració de la voluntat constitutiva, designació de les persones representants per a les tramitacions futures, nomenament del primer consell rector i aprovació dels estatuts socials. Això últim, els estatuts socials, pot ser redactat prèviament o dedicar una part de l’assemblea a fer-ho.

En tot cas, els estatuts hauran de recollir les normes i trets principals del funcionament de la cooperativa. Són: denominació de la societat, domicili social, objecte social, àmbit territorial de l’activitat, tipus de persones sòcies, requisits d’admissió, drets i obligacions de les persones membres, normes de disciplina social, capital social mínim i determinació de l’aportació obligatòria mínima inicial dels diferents tipus de persones sòcies, regulació del dret de reemborsament, mòduls d’equivalència per a una participació equilibrada i equitativa en obligacions i drets socials, criteris d’aplicació de resultats i beneficis, format i termini de l’assemblea general, estructura i nomenament dels òrgans socials d’administració de caràcter obligatori.

Un cop finalitzada l’assemblea constitutiva, on s’han acordat aquests estatus, caldrà que totes les persones sòcies constituents signin l’escriptura pública de constitució davant del notariat. Aquesta escriptura haurà d’incloure l’acta de l’assemblea constituent firmada, la certificació de la denominació social i el certificat acreditatiu de les aportacions de les persones sòcies al capital social de la cooperativa.

El següent pas en la formalització de la cooperativa és sol·licitar el número d’identificació fiscal (NIF) a l’Agència Tributària. Aquesta expedirà primer un NIF provisional, que esdevindrà definitiu només quan l’entitat s’hagi inscrit al Registre de Cooperatives.

El tràmit s’haurà de fer a l’Agència Tributària corresponent al domicili social de la cooperativa. Caldrà portar el model 035, l’original i una fotocòpia de l’escriptura de constitució i la còpia del DNI de la persona representant legal.

Les cooperatives estan exemptes del pagament de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) i dels actes jurídics documentals (AJD), però han de sol·licitar aquesta exempció a l’Oficina Liquidadora del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a això caldrà presentar l’original i una còpia de l’escriptura de constitució, el model 600 introduint el codi 215 al quadre ‘Exempt o subjecte modificat’ i el NIF.

El següent pas de la formalització de la constitució de la cooperativa és la inscripció a la Delegació Territorial del Registre de Cooperatives corresponent al seu domicili social, o al Registre Central de Cooperatives de Catalunya en cas de tractar-se d’una cooperativa de segon grau. Cal consultar les direccions d’ambdues institucions en aquest enllaç.

Per a fer la inscripció cal portar l’escriptura pública de constitució original, el comprovant de l’autoliquidació de l’ITP i l’AJD, el NIF i el formulari de sol·licitud de qualificació i inscripció al registre de cooperatives omplert. Si tota la documentació és correcta, el Registre haurà inscrit la cooperativa en un màxim de tres mesos.

Un cop s’hagi completat aquest pas, i en un termini d’un mes des del seu compliment, es pot sol·licitar el NIF definitiu. Això caldrà fer-ho virtualment o de manera presencial a l’Agència Tributària corresponent al domicili fiscal de la cooperativa. En tots dos casos, caldrà aportar el model normalitzat 036 (disponible aquí) indicant en l'apartat "sol·licitud de NIF definitiu, disposant de NIF provisional", i l’escriptura de constitució, l’original i la fotocòpia en el cas del tràmit presencial, i acompanyada per la resolució i el segell acreditatiu de la inscripció al Registre per al tràmit en línia.

Per tal de poder iniciar l’activitat econòmica de la cooperativa recentment formalitzada, cal que aquesta sigui donada d’alta a l’Impost d’Activitats Econòmiques. Per fer-ho, caldrà presentar la declaració d’alta a Hisenda o a l’ajuntament del municipi de l’activitat. És important apuntar que, a hores d’ara, les entitats que inicien l’activitat i les que tenen un volum d’operacions inferior a 1 milió d’euros a l’any, estan eximides del pagament dels dos primers períodes impositius, i que les cooperatives tenen una bonificació del 95% de la quota.

Igualment, caldrà que la cooperativa estigui donada d’alta a la Seguretat Social, de manera que li serà atorgat un codi de compte de cotització (CCC). Serà en aquest compte que tant les persones sòcies treballadores com de treball s’hauran de donar d’alta a la Seguretat Social. A més, si l’entitat opta pel Règim Especial de Treballadors Autònoms, les persones sòcies treballadores també hauran d’adscriure’s al règim d’autònoms.

Un cop fets tots els tràmits, però recomanablement de manera paral·lela a les tasques de constitució de la cooperativa, caldrà buscar un espai on establir la seu. Quan s’hagin finalitzat tots els tràmits, es podrà formalitzar l’ús de l’establiment. Si la cooperativa és mercantil o industrial i té una seu física, caldrà que se sol·liciti una llicència d’obertura de l’establiment on es desenvoluparà l’activitat. Per fer això només cal acudir al Departament d’Urbanisme del municipi on es desenvoluparà l’activitat, i demanar una llicència d’obertura que pot ser per a activitats innòcues (no incloses en el reglament d’activitats molestes, nocives i perilloses) o per a activitats qualificades.

Usualment, per a obtenir aquestes llicències cal que la cooperativa aporti: plànols de l’emplaçament i de les plantes i seccions del local, còpia de l’impost d’activitats econòmiques, còpia del NIF i còpia de l’anterior llicència d’obertura del local o llicència d’obres. A més, si es tracta de la realització d’activitats qualificades, caldrà aportar també el projecte tècnic i la memòria corresponent.

Un cop fet això, només faltarà comunicar per internet o de manera presencial al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat quina és la localització de la cooperativa.

Un cop fet això, ja es podrà iniciar l’activitat.

field_vote: 

Com posar en marxa un grup de consum agroecològic

Imatge principal a portada: 
 Font: Pexels
Autor/a: 
Roger Buch
Resum: 

Constituir un grup de consum agroecològic és fàcil si es disposa d'un grup inicial i amb empenta.

Més enllà de consumir amb criteris ecològics, des de fa uns anys hi ha persones que es constitueixen en grup per a organitzar-se i promoure un consum alternatiu d'aliments. Es tracta dels grups de consum agroecològic, que poden desenvolupar-se fins a prendre la forma de cooperativa.

Imatges secundàries: 
 Font: Pexels
Subtitols: 
Què són els grups o cooperatives de consum?
Creació del grup
Logística bàsica
Locals i espais
Formalització
Autogestió
Recursos
Continguts: 

Segons l'estudi 'XII. El cooperativisme agroecològic a Catalunya: canvi d’escala, sostenibilitat i reptes', el 2016 hi havia més de 160 grups de consum a Catalunya. Alguns prenen el nom indistintament de grups de consum o cooperatives de consum, tenint molts d'ells l'afegitó d'agroecològic.

És una realitat que en la contemporaneitat va començar fa uns 20 anys, però realment agafa el relleu als grups de consum que s'han organitzat al país de forma històrica. Avui es tracta de grups de persones que s'uneixen per realitzar un consum a través d’uns valors compartits, com poden ser consumir producte kilòmetre zero, la producció ecològica o l'economia alternativa. El fet de consumir com a grup els permet saltar-se intermediaris i comprar directament al productor o productora, promovent així un nou model d'economia més justa i solidària.

Aquests grups tenen un funcionament bastant semblant entre ells. Les unitats familiars s'apunten al grup per gestionar de manera conjunta les compres. Per garantir un funcionament eficient i a l'hora autogestionat habitualment es limita el nombre d'unitats familiars de cada cooperativa, per exemple a 25, 30 o 40....

No és, per tant, un supermercat de productes ecològics on es va a comprar, sinó un grup d'esperit cooperatiu on totes les persones integrants assumeixen uns compromisos en el funcionament.

Ho podeu veure en el mapa d’economia solidària, on filtrant per alimentació apareixen tots els grups de consum existents a Catalunya.

Des del moment que un grapat de persones té la idea de crear un grup de consum, fins que aquest es posa en marxa, normalment hi ha un període d’uns quants mesos on es va perfilant el model de funcionament, es van buscant les unitats familiars interessades en participar i es va preparant la logística. Una bona idea per a encetar el projecte és fer una xerrada oberta al barri per explicar el projecte i buscar així les primeres unitats familiars.

En aquests primers mesos caldrà celebrar moltes reunions amb les persones candidates a formar part del grup, per tal d'assegurar que el model de grup de consum que es busca és el mateix, i fixar uns principis bàsics de funcionament. Una possibiltiat és començar amb un local provisional i fer comandes de cistelles tancades de verdures i fruita per anar introduint-se en la dinàmica de compra setmanal.

Si és una cooperativa que es crea de nou, sempre és recomanable que en el grup promotor hi hagi algunes persones que hagin format part d’altres cooperatives, o com també passa sovint, que persones d’altres grups de consum “apadrinin“ durant els primers mesos a les noves cooperatives perquè puguin engegar.

El principi bàsic i la raó de ser de les cooperatives i grups de consum és fer comandes a empreses proveïdores d'aliments i repartir-les entre les persones membres. Per fer això, però, caldrà comptar amb un sistema establert, una organització de totes les persones que conformen el grup, que resulti de decisions consensuades respecte al moment de fer les comandes i les empreses.

El primer és establir cada quant es faran les comandes, però el més aconsellable és fer-les de manera setmanal. A banda, caldrà decidir la periodicitat amb la qual cada unitat familiar s'encarregarà de la gestió de les comandes. Que hi faci una unitat diferent cada setmana sol ser el més fàcil, però pot ser que a algú li interessi fer la gestió durant un període més dilatat de temps.

El següent pas serà definir un únic dia en què cada unitat familiar faci la comanda des de casa. Per exemple, es pot decidir que dissabte sigui el dia d'enviament, sempre segons les disponibilitats de les persones membres. Un dia després, en aquest cas, diumenge, la unitat familiar encarregada de la gestió farà la comanda a les empreses proveïdores combinant totes les comandes individuals. El dia de recollida, aquesta mateixa unitat familiar o una altra prepararà les cistelles que cada unitat passarà a recollir posteriorment.

Un cop establerta la logísitica bàdica, es recomana iniciar contactes amb les empreses proveïdores locals i conèixer els productors/es i empreses proveïdores potencials, sobretot de productes bàsics com verdures i fruites que són on és més senzill trobar empreses proveïdores i,a més, totes les unitats familiars en consumiran. Si no hi ha la possibilitat de contactar directament amb una empresa proveïdora local, es pot optar per cercar per internet. Dos recursos molt útils per a això són el directori de pagesia de la Unió de Pagesos, 'Pagesia a casa', i La Gastroteca.

En paral·lel, s’ha d’implementar el sistema per fer els pagaments de les comandes des de les unitats familiars a la cooperativa i des d’aquesta a les empreses proveïdores. Es recomana utilitzar eines de gestió i organització com l'Excel, o, encara millor, aplicacions com Tricount.

Finalment, serà clau per al funcionament correcte del grup l'establiment de trobades periòdiques o assemblees on hauran de participar totes les persones membres. Allà, s'hi prendran les grans decisions, s’explicarà la feina i es validaran les decisions de les comissions, i és també on es prendran i s'avaluaran els compromisos. Es molt important que ben al principi de començar la vida del grup de consum es visualitzi l’assemblea com l’espai clau tant de gestió com de cohesió del grup i, sobretot, que es consensui entre les persones membres fundadores quins compromisos comporta individuals i col·lectius un projecte d'aquesta envergadura.

El local esdevé un dels espais clau per al funcionament del grup. Té dues grans funcions: un és com a espai d'emmagatzematge, distribució i recollida dels aliments. L’altra, com a espai de trobada i reunió del grup.

Al local s'hi han de poder preparar les cistelles, el dia de la setmana que es recullen, i les empreses proveïdores han de poder-hi passar per deixar-hi les comandes que s’han encarregat. En aquest sentit, és bo que s’hi posin prestatgeries i, si s’escau pel tipus de productes que s'hi guarden, també una nevera.

Molts grups de consum comencen provisionalment en algun local o garatge propietat d’algun membre del grup o també aprofitant l'espai que els pugui cedir provisionalment algun equipament social, com un centre cívic o un ateneu. Però a mida que el grup es va consolidant, la tendència és obtenir un local propi, ja que d'aquesta manera es guanya en flexibilitat a l'hora de poder-ne disposar.

El manteniment i millora del local és una de les activitats que també ajuden a cohesionar el grup, ja que esdevé el nucli des d'on es mou tota l'activitat.

Una vegada el grup comença a funcionar és important que es formalitzi. D'aquesta manera es podrà disposar d'un Codi d'Indentificació Fiscal (CIF) i podrà emetre i rebre factures, donant molta més seguretat a les transaccions econòmiques amb les persones sòcies i les empreses proveïdores.

Les formes jurídiques més recomanables són l'associació i la cooperativa. Des de la Repera, col·lectiu que reflexiona sobre el funcionament i sentit dels grups de consum, es creu que l’associació pot ser més fàcil i ràpid en un primer moment però que la cooperativa seria el més desitjable quan el grup es consolidi. Podeu consultar més detalls dels passos per constituir-se jurídicament a la Guia per a muntar un grup de consum que ha editat La Repera, així com els recursos 'Com constituir una associació?' i 'Com crear una entitat en cinc passos', de Xarxanet. Cal destacar que a vegades el nom no fa la cosa i que alguns grups de consum que s'autoanomenen cooperativa, són formalment associacions.

Més enllà de la formalització jurídica, hi ha altres documents que també caldria elaborar en un primer moment com ara un quadre de preparació de comandes, un de tasques assignades, un altre de torns de neteja i un llistat de persones sòcies amb els respectius contactes.

Hi ha un tema bàsic en el funcionament dels grups de consum que cal mantenir en tot moment com a essencial, l’autogestió. Una cooperativa no funciona sola, no és només un espai per comprar uns determinats productes sinó que és una manera de funcionar. Només funciona amb una gran implicació de totes les unitats familiars que en formen part.

Cada unitat familiar té tasques assignades de manera setmanal, el torn de preparació de les cistelles (que pot tocar una vegada cada mes o cada dos mesos...) i també la coordinació de les demandes a una o més empreses proveïdores.

Però a part d’aquestes tasques de funcionament ordinari, també cal que s’assumeixin altres responsabilitats. No es tracta d’una associació “tradicional” on la junta directiva gestiona bona part de les tasques, sinó que són tots els seus components que agafen responsabilitats de gestió. Per exemple hi haurà responsables de coordinació de comandes, d’altres de relacions amb l'entorn, d’altres de manteniment de local o d’altres, per exemple, d’acollida a les noves unitats familiars o, si s’escau, de difusió per trobar-ne més quan hi hagi baixes.

field_vote: 

Com incorporar la perspectiva LGBTI+ als serveis per a gent gran

Imatge principal a portada: 
Es tracta, entre altres coses, de treballar l’empatia entre les persones residents.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Les entitats o centres que treballen amb gent gran, i especialment les residències, han de fer un treball estructural específic si volen garantir la inclusió de la diversitat de gènere i sexual en els seus espais.

Els serveis per a persones grans d’entitats i residències solen estar enfocats a un model hegemònic de persones, tot sacrificant el model de l’atenció a la persona en favor de la rapidesa i la comoditat del seu personal. Tanmateix, amb l’arribada de noves generacions a edats avançades ja s’està fent palesa de la necessitat d’adaptar els protocols i models d’actuació per a que atenguin de manera efectiva la diversitat.

Imatges secundàries: 
Es tracta, entre altres coses, de treballar l’empatia entre les persones residents.  Font: Pexels
Subtitols: 
Mecanismes de funcionament
Visibilitat
A l’acollida
Estada i acompanyament
Prevenció
Abordar la discriminació
Continguts: 

El primer pas per a una atenció a persones grans que contempli la diversitat sexual i de gènere és establir un protocol d’acollida i acompanyament que contempli i oficialitzi les diferents qüestions que tenen a veure amb la inclusió i el respecte de persones LGTBI, que estan recollides en aquest recurs en la seva majoria. En aquest protocol caldrà introduir els mecanismes d’intervenció en casos de discriminació per LGTBI-fòbia (una obligació segons la Llei 11/2014).

Alhora, caldrà revisar els reglaments i formularis del centre per a que incloguin la perspectiva LGTBI, fins al punt que sigui un element transversal en tots els models i protocols de funcionament.

En aquest sentit, serà important incloure en l’itinerari formatiu de l’equip de gestió de l’entitat o servei per a gent gran, activitats de sensibilització en matèria de diversitat de gènere, sexual i familiar, de manera que tinguin les eines per a no només garantir un tracte no-discriminatori, sinó també ser capaç de detectar casos de discriminació. Aquesta formació haurà de ser continuada i periòdica, així com adaptable a cada cas. Per a trobar accions formatives d’aquest àmbit, es recomana consultar a la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, que en coordinació amb la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat ofereix tallers a demanda d’aquestes qüestions.

Un altre grup de mecanismes que caldrà tenir en compte per a garantir un funcionament respectuós amb la diversitat sexual i de gènere a les entitats i serveis de persones grans són les instal·lacions. Per exemple, serà especialment important adaptar banys per a persones no binàries.

Una altra clau dels centres de gent gran que volen ser inclusius amb les persones LGTBI és la visibilitat, ja no del col·lectiu en si, que també, sinó del caràcter inclusiu de l’entitat. Es tractaria de disposar de fulls i cartells informatius sobre el funcionament del servei especificant que es garanteix la diversitat sexual i de gènere.

També caldria especificar a les normes de convivència públiques el respecte cap a les persones LGTBI, i fer les comunicacions sempre en clau de diversitat.

A banda dels mecanismes esmentats als apartats anteriors, que són més de mena estructural, caldrà establir models de funcionament en l’acollida i l’acompanyament a les persones grans que especifiquin els principis del centre com a espai inclusiu.

En la benvinguda, caldrà deixar clar tant a les noves persones usuàries com a les famílies que es tracta d’un centre inclusiu, i que entre la resta residents i el personal hi haurà persones del col·lectiu LGTBI. Això permetrà alhora encoratjar a les persones grans que formin part del col·lectiu a expressar-se i ser lliurement, i fer entendre a la resta que si es produeix alguna actitud de menyspreu s’actuarà en conseqüència.

En aquest sentit, també s’informarà dels diferents mecanismes de denúncia de casos d’LGTBI-fòbia existents, i s’animarà a tothom a expressar la seva orientació sexual i identitat de gènere, i es treballarà per assegurar l’empatia i el respecte.

Seguint el model d’atenció centrada en la persona, moltes entitats i residències de gent gran ja han implementat l’acompanyament a les persones que comencen a fer ús dels seus serveis. Això és especialment important en els casos en què es tracta d’una persona LGTBI, ja que en aquests contextos poden aïllar-se, i només així se la podrà ajudar a seguir creixent i desenvolupant una socialització efectiva.

Es tractarà, per tant, de treballar l’empatia entre totes les persones usuàries i garantir el respecte davant les persones LGTBI, tot introduint l’existència d’aquest col·lectiu a la residència o servei. Alguns recursos que es poden fer servir per a fer aquesta introducció són: tallers i activitats lúdiques, pel·lícules i llibres de temàtiques LGTBI, xerrades i jornades, espais de reflexió sobre la igualtat, visites de familiars LGTBI...

A la vegada, caldrà fer un treball individual amb la persona en qüestió, posant una persona referent a la seva disposició, i informant-la dels espais del col·lectiu que hi ha a l’entorn proper. També pel que fa a l’expressió del gènere, caldrà encoratjar-les per a que vesteixin com vulguin, i inclús garantir que en casos on hi ha un deteriorament cognitiu, es respectaran les seves rutines identitàries i la història de vida.

Finalment, en el cas específic de les persones transgènere, és important incorporar a aquest tipus d’acompanyament més social la garantia a l’accés a medicacions pròpies com les hormones.

Per poder garantir a les persones que es tracta d’un centre o residència de gent gran inclusiu, caldrà comptar amb mecanismes de prevenció i detecció de casos de discriminació. Aquí el primer pas és revisar totes les activitats per assegurar que aquesta no es produeix des del mateix centre, i alhora habilitar, com ja s’ha assenyalat, un canal de denúncies de fàcil accés i confidencial.

També seria aconsellable, si entra en les possibilitats de l’entitat, incorporar a l’equip una persona experta en aquestes temàtiques, que pugui fer una feina de vigilància. Una altra opció és formar a tot l’equip per a que sigui capaç de detectar situacions de discriminació.

Les persones grans d’avui en dia van créixer en un context en què certes expressions i comportaments discriminatoris estaven normalitzats. És per això que és possible que en els centres i serveis per a aquest col·lectiu es donin situacions de discriminació o fins i tot violència cap a persones del col·lectiu, i, per aquesta raó, quan s’identifiquen aquestes actituds cal abordar-les immediatament amb la persona agressora, fent-li entendre de la problemàtica del seu comportament. S’haurà de fer, això sí, com una explicació, propera però ferma, i sense to d’amonestació, ja que això últim pot fer que es reafirmi en les seves conviccions. Es tracta de despertar l’empatia.

En cas que s’hagi produït una agressió física o delictiva, caldrà denunciar-ho a la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Pel que fa a la víctima, caldrà atendre-la directament, escoltar-la, i assessorar-la, i oferir-li alternatives en cas que es tracti d’una situació reiterada. Si l’entitat té dubtes sobre com gestionar la situació i necessita assessorament, es pot posar en contacte amb el Servei d’Atenció Integral (SAI) més proper.

field_vote: 

Claus i funcionament dels equipaments cívics i comunitaris

Imatge principal a portada: 
Són serveis que les entitats poden utilitzar per a les seves tasques de coordinació i activitats.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Aquest recurs posa el focus en els casals cívics, les cases del mar i els hotels d’entitats, equipaments públics que posen espais a la disposició de les entitats.

Un dels principals mals de cap de les entitats, especialment per a aquelles que són de dimensions petites, és trobar espais on establir la seva seu o, com a mínim, fer activitats de coordinació o altres. Una alternativa al lloguer d’espais és la cessió de sales i espais públics que ofereix l’administració.

Imatges secundàries: 
Són serveis que les entitats poden utilitzar per a les seves tasques de coordinació i activitats.  Font: Pexels
Subtitols: 
Què són
Casals Cívics i Comunitaris
Cases del mar
Hotel d’entitats
Mapa de recursos
Continguts: 

Actualment, a Catalunya, hi ha més de 150 equipaments cívics. Són espais públics de participació i convivència gestionats pel Departament de Drets Socials mitjançant la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, oberts a tothom, i amb l’objectiu d’implementar la cohesió social i la pertinença de la ciutadania. Aquests espais ofereixen diferents recursos i serveis d’abast general que estan a disposició de persones i entitats que vulguin desenvolupar la seva activitat a l’entorn proper, per tal d’afavorir la inclusió social, l’associacionisme i la participació.

Aquests equipaments s’adrecen o a la ciutadania general o, sobretot, a entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes, registrades on pertoca i amb una missió social o cívica.

Existeixen sis tipus d’espais cívics i comunitaris: les oficines d’afers socials i famílies, les ludoteques, els poliesportius, els casals cívics i comunitaris, les cases del mar i els hotels d’entitats. Als apartats següents es detallen les claus i el funcionament dels tres últims tipus d’equipaments esmentats, que són espais on les entitats poden instal·lar-se per a la coordinació i el desenvolupament de la seva tasca.

Les entitats sense ànim de lucre podran accedir a aquests espais per a dur a terme les seves activitats, sempre en coordinació amb les altres persones i entitats que utilitzen el casal. L’objectiu és que amb la suma dels diferents agents que es troben al casal, la ciutadania tingui accés a diferents activitats, per a totes les edats i col·lectius, al llarg de l’any.

Els casals cívics i comunitaris solen posar a disposició de les persones i entitats interessades en utilitzar els seus equipaments: aules de taller, espais de lectura, punts de trobada, sales polivalents, aules de noves tecnologies, sales de reunions, gimnàs...

Per a sol·licitar una cessió d'espai en un casal cívic cal omplir aquesta sol·licitud.

Les cases del mar s’anomenen així perquè tradicionalment constitueixen un punt de referència per a les persones treballadores del mar i les seves famílies. A més, per norma general, les cases del mar acullen associacions de persones jubilades i pensionistes, que sovint hi programen trobades de germanor amb altres cases del mar.

La ciutadania general hi trobarà activitats de molts tipus per a totes les edats, i en alguns casos hi tindran lloc programes per la inclusió social mitjançant les noves tecnologies i activitats de voluntariat. En aquests vessants, les entitats poden buscar una col·laboració per a dur a terme voluntariat amb persones grans amb activitats tecnològiques, solidàries i culturals.

A banda d’això, les cases del mar estan obertes a tothom, i ofereixen espais a les entitats cíviques i socials per a la realització de les seves activitats. Posen a la seva disposició espais similars als que ofereixen els Casals Cívics i Comunitaris (punts de trobada, aules de taller, espais de lectura, sales de reunions, gimnàs...).

Per a sol·licitar un espai per a la seva activitat, les entitats hauran de dirigir-se directament a la Casa del Mar que els interessi.

A diferència dels dos equipaments anteriors, els hotels d’entitats són espais cívics que tenen l’objectiu específic de donar suport a entitats i associacions mitjançant la col·laboració, oferint-los serveis per al seu desenvolupament, cooperant per la millora del moviment associatiu i possibilitant el treball en xarxa entre entitats. Això últim resulta molt fàcil, ja que els hotels d'entitats acullen diverses entitats alhora que poden optar per col·laborar.

Sovint, les entitats fan servir aquests espais com a seu de coordinació de la seva activitat. Així, els hotels d’entitats posen al servei de les associacions que acullen despatxos per a l’administració, sales per a reunions i activitats i bústies. Per a sol·licitar un espai a l’hotel d’entitats cal fer el tràmit en línia i pagar la taxa que s’hi indica.

field_vote: 

Com presentar la sol·licitud a la convocatòria ordinària de subvencions 2024

Imatge principal a portada: 
La Convo24 obre subvencions per a projectes de temàtiques variades, des d’infància fins a ajuda a persones amb diagnòstic de salut mental, passant per manteniment de serveis.  Font: Twitter @acciocivicat
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

És una convocatòria d’ajudes que cobreix un amplíssim ventall de tipologies de projectes i actuacions d’entitats sense ànim de lucre de l’àmbit social.

El Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya ha obert una nova edició de la convocatòria ordinària anticipada de subvencions a entitats de l'àmbit de polítiques socials, també anomenada Convo24, de la qual va publicar les bases a finals de 2023.

Imatges secundàries: 
La Convo24 obre subvencions per a projectes de temàtiques variades, des d’infància fins a ajuda a persones amb diagnòstic de salut mental, passant per manteniment de serveis.  Font: Twitter @acciocivicat
Subtitols: 
A qui es dirigeix
Requisits
Claus de la sol·licitud
Fer la sol·licitud
Documentació i annexos
Termini
Resolució
Continguts: 

La convocatòria ofereix subvencions per a activitats i projectes d’entitats constituïdes legalment com a mínim dos anys abans, sense ànim de lucre, amb un establiment a Catalunya i que treballen en els següents àmbits: inclusió social, afers socials, família, persones amb dependència o discapacitat, gent gran, joventut, infància i adolescència, associacionisme, voluntariat, educació en el lleure, programes de manteniment de serveis, acció comunitària i atenció al poble gitano, i persones amb problemàtiques socials derivades de malaltia mental, addiccions, VIH-Sida o d’altres malalties.

En cap cas podran ser-ne beneficiàries entitats amb normes d’accés o funcionament que impliquin, de fet o de dret, alguna classe de discriminació per qualsevol condició personal o social. Tampoc poden sol·licitar la subvenció entitats adscrites o vinculades a les administracions públiques.

A banda dels requisits especificats a l’apartat anterior, la convocatòria estableix una sèrie de requisits que totes les entitats sol·licitants hauran de complir.

Aquests requisits són: estar al corrent de les obligacions tributàries; atendre a les persones usuàries i fer les comunicacions, com a mínim, en català; no haver estat sancionades amb infracció greu en matèria d’integració laboral o molt greu en matèria de relacions laborals i seguretat; comptar amb mitjans per a detectar casos d’assetjament sexual (per a les entitats amb igual o més de 25 persones treballadores); tenir un pla d’igualtat; respectar les condicions legals d’igualtat de tracte i no-discriminació; haver elaborat els comptes anuals i que aquests siguin públics (per a les associacions), haver presentat els comptes anuals al protectorat (per a les fundacions); complir amb la normativa de propietat intel·lectual; complir amb l’obligació que totes les treballadores que tenen contacte amb menors tenen el certificat de delictes sexuals; disposar de capacitat per a executar les accions; respectar el dret d’accessibilitat de persones amb discapacitat i respectar la normativa de desenvolupament sostenible.

Els requisits específics de cada línia es poden trobar a les bases publicades al DOGC.

La sol·licitud a la convocatòria ordinària compta amb dues parts, i les dues són d’entrega electrònica. La primera és l’única obligatòria: es tracta de la sol·licitud en si, que es fa mitjançant un formulari on caldrà omplir les dades de l’entitat i de les accions per a les quals es sol·licita la subvenció. En aquest formulari es podran pujar fins a 100MB de documents. La segona part de la convocatòria és opcional, i és un formulari d’entrega de documentació per a aquells documents que superin el límit. Els dos formularis tenen el mateix termini d’entrega. Aquesta pàgina permet accedir als dos tràmits.

Si es presenten diferents projectes o accions, caldrà fer-ho en els mateixos dos formularis, inclús si són de dos àmbits o línies diferents. És a dir, cada entitat només pot presentar una sol·licitud. En cas de presentar-ne més d’una, només es tindrà en compte l’últim formulari enviat.

La sol·licitud per a la convocatòria es fa a través d’aquest formulari. Per a entrar-hi, cal introduir l’idCAT Mòbil (introduint el DNI, el número de mòbil i la contrasenya que enviaran a aquest número per SMS). Si no es disposa d’aquesta identificació, caldrà donar-se d’alta. Un cop al formulari, només caldrà omplir tots els camps obligatoris, que tenen l’asterisc vermell, i aquells opcionals que siguin d’interès, tal com explica aquest vídeo.

  • Dades d’identificació de la persona o entitat i de la representació

Al primer apartat del formulari caldrà especificar la raó social de l’entitat, el tipus de document d’identificació i el número d’identificació. Seguidament, les dades d’identificació de qui representa la persona jurídica s’hauran omplert amb les dades de l’idCAT Mòbil, i s’hauran de revisar.

  • Adreça i dades complementàries

També s’hauran de detallar les dades de la direcció de l’entitat: via, número, pis, municipi, província, comarca... I serà el moment d’indicar si la persona de contacte i aquella que rebrà les notificacions són diferents a la persona que fa la sol·licitud.

El quart apartat són les ‘dades complementàries’, on s’ha d’especificar, mitjançant desplegables, el tipus de persona jurídica (associació, fundació, cooperativa, federació...), el registre al qual està inscrita l’entitat (cooperatives, registre mercantil, entitats religioses...), el número de registre i l’acreditació de representació.

  • Dades econòmiques de l’entitat

Aquest apartat recull el total de despeses i ingressos de l’entitat. Per als dos apartats de l’exercici anterior (ara 2023) caldrà fer un càlcul. Per als dos apartats de l’exercici actual (ara 2024) caldrà fer una previsió.

  • Afegir projecte o actuació

A l’apartat ‘Dades del projecte o actuació sol·licitada’ caldrà omplir les línies generals que identifiquen el projecte o actuació per al qual es sol·licita la subvenció. S’haurà d’indicar la línia de subvenció i el tipus de projecte o actuació (es pot trobar informació sobre les diferents línies i tipus de projectes a l’apartat ‘Altres Informacions’ de la pàgina oficial de la convocatòria, a les bases publicades al DOGC o a aquesta notícia de Xarxanet) i el nom del projecte o l’actuació subvencionable.

Seguidament, s’ha de pitjar el botó ‘Afegir projecte o actuació’. Les dades omplertes quedaran desades i es podrà procedir a omplir la resta de camps descriptius de l’acció o projecte. Són: àmbit geogràfic de l’actuació (comarcal i/o municipal, se’n podran incloure fins a 30 de cadascun, i si és a tota Catalunya es pot especificar en un Word com a documentació complementària), col·lectiu de població al qual es destina el projecte, data d’inici i fi i si està prevista la subcontratació i en quin percentatge.

També caldrà incloure tota la informació econòmica de l’acció a subvencionar: pressupost total de l’acció (s’ha de calcular amb els apartats que venen continuació), finançament propi que es destinarà a l’acció i import que se sol·licitarà al Departament de Drets Socials. L’import màxim subvencionable varia segons la família de l’acció sol·licitada: 100% per a les famílies 1 i 4, i un 85% per a les famílies 2 i 3.

En aquesta part de la sol·licitud també s’haurà de fer un treball de previsió, detallant la relació de despeses directes (personal propi i extern, consums energètics i aigua, lloguers d’espais i altres despeses corrents i d’inversió) i altres despeses (indirectes o no subvencionables).

De manera semblant, s’haurà de fer un exercici d’autovaloració, indicant la puntuació o nota de 0 a 4 i la seva justificació del compliment de la viabilitat tècnica (planificació de l’activitat, coherència entre objectius i planificació, estructura professional i de voluntariat aportades, qualitat i avaluació), viabilitat econòmica (pes de l’activitat als pressupostos de l’entitat, adequació de la proposta als ingressos i la despesa vinculats al projecte, justificació correcta dels expedients de subvencions rebudes en els darrers 3 anys), no discriminació (perspectiva de gènere i LGTBI) i altres criteris específics propis de la línia.

Finalment, a l’apartat sobre l’acció, s’haurà d’indicar el nombre d’unitats de recompte computables dins del mòdul (varia segons la línia, pot ser nombre de persones usuàries o famílies ateses, de préstecs...).

Un cop introduïda tota la informació d’una acció, es pot tornar a l’apartat ‘Dades del projecte o actuació sol·licitada’ per a incloure noves accions o projectes de la mateixa manera. El formulari haurà de recollir totes les accions que es volen sol·licitar. Només es podran incloure dues accions de cada línia concreta, amb excepcions. El màxim d’accions a sol·licitar és de 30 en total, i el límit per a cada família és de 15 per a les línies de les famílies 1 i 3, tres per a les de la família 2 i una per a les de la família 4.

Per a més informació sobre les línies, les seves especificitats i les accions màximes que s’hi poden presentar, consultar la Guia de Projectes de la Convo’24.

  • Dades bancàries

És l’espai on introduir les dades IBAN de l’entitat.

  • Documentació annexa

El formulari haurà inclòs, per a cada projecte o actuació, dues caixes on pujar la documentació referent. Una per a la documentació annexa al projecte i una altra per a la documentació complementària. El màxim per a pujar documentació en aquest formulari és de 100MB. Per a la resta de documents, caldrà fer el tràmit corresponent al formulari de documentació, que es detalla a l’apartat ‘Documentació i annexos’ d’aquest recurs.

Al final d’aquest apartat del formulari de sol·licitud caldrà indicar, a més, si es necessita presentar documentació que, per la raó que sigui, no es pot pujar ni a un ni a l’altre formulari, per a la qual cosa es donarà accés a l’entitat un espai en línia per a fer la pujada.

  • Declaració i protecció de dades i enviar o desar

Els dos últims apartats del formulari de sol·licitud de la convocatòria fan referència a qüestions legals. Primer, caldrà llegir l’apartat de ‘Declaració’ i marcar l’opció sobre el nivell de subjecció a l’IVA de l’entitat. Finalment, només quedarà marcar l’opció ‘Accepto les condicions’.

És important no oblidar pitjar el botó ‘Enviar’ un cop s’hagi omplert tot el formulari. Si es vol enviar més tard, s’haurà de seleccionar ‘Desa l’esborrany’.

Per a sol·licitar la subvenció de la convocatòria, es demana que les entitats adjuntin annexos específics per a cada família on s'exposen detalls sobre el projecte o actuació que no s’han inclòs en el formulari. Els documents a omplir són: Annex Tipologia 1 – Projectes experimentals, Annex Tipologia 2 – Inversions, Annex Tipologia 3 – Activitats i projectes, o Annex Tipologia 4 – Federatives. A més, hi ha línies que demanen documentació específica, tal com indica la Guia de Projectes.

Per a adjuntar aquella documentació que pesa massa per a incorporar-la al formulari de sol·licitud (fins a 100MB), l’administració ha habilitat el formulari ‘Aportar documentació convocatòria 2024’. Això es podrà fer un cop validat el formulari de sol·licitud, quan ja s’hagi generat el número d’expedient corresponent.

Caldrà entrar al tràmit amb l’idCAT Mòbil i descarregar el formulari, que només podrà veure’s i editar-se correctament amb Adobe Reader. S’hauran d’omplir els camps seguint les instruccions especificades i annexar-hi la documentació, i indicar-hi, obligatòriament, el número d’expedient expedit un cop validat el formulari de sol·licitud. Finalment, abans d’enviar, haurà de signar-se electrònicament.

El termini de presentació del formulari de sol·licitud i el de documentació és el mateix, i va des del 2 de gener a les 9h fins al 12 de febrer a les 15h.

És recomanable evitar esperar-se als últims dies per a presentar el formulari de sol·licitud, perquè és possible que durant tot el procés sorgeixin dubtes o que hi hagi problemes tècnics.

L’administració té un màxim de sis mesos des de la publicació de la convocatòria per a notificar la resolució. Aquesta serà publicada al Tauler electrònic d’anuncis de la Generalitat de Catalunya, i allà és on les entitats podran consultar si els seus projectes i actuacions seran subvencionats per la convocatòria.

Aquelles entitats que no estiguin d’acord amb la resolució podran interposar un recurs d’alçada al Departament de Drets Socials en el termini d’un mes des de la publicació de la resolució.

field_vote: