Les 6 fases del cicle de gestió del voluntariat a les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font: Ajuntament Esplugues de Llobregat
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

És un model que facilita el funcionament del voluntariat a l’entitat i que, gràcies a la visió global que aporta, permet a l’entitat reflexionar sobre el model que vol i necessita.

El cicle de gestió del voluntariat no se centra només en àrees concretes, sinó que permet tenir una visió integral de totes les fases de col·laboració entre la persona voluntària i l’organització. És un model que facilita el funcionament del voluntariat i que, gràcies a la visió global que aporta el cicle, permet a l’entitat reflexionar i decidir quin model de gestió del voluntariat vol i necessita, d’acord amb les seves activitats i la seva dimensió, o d’altres variables com les persones destinatàries, els serveis que ofereix o el territori on té influència.

Imatges secundàries: 
 Font: Ajuntament Esplugues de Llobregat
 Font: Ajuntament Esplugues de Llobregat
Subtitols: 
Fase de preparació
Fase de definició
Fase d’incorporació
Fase de desenvolupament
Fase de reconeixement
Fase de desvinculació
Continguts: 

Inclou tots aquells elements que serveixen per contextualitzar el voluntariat de manera transversal i s’estableix la manera de gestionar-lo. Les accions que cal desenvolupar en aquest sentit, es concreten en tres grans línies:

  • Estructura organitzativa
  • Planificació
  • Sistematització dels processos

La importància del voluntariat en les organitzacions fa necessària la presència d’una figura encarregada, tant pel que fa a la gestió com a la coordinació. L’existència o no d’un referent en l’àmbit del voluntariat constitueix la primera peça per al futur desenvolupament del projecte. El pas següent consisteix a desenvolupar un pla de voluntariat, on es defineix una orientació evident per al conjunt de l’organització i que permet assegurar-se que l’equip comparteix les mateixes línies generals d’actuació.

Al final d’aquesta primera fase s’estructuren els mecanismes que serviran de guia per a la gestió i la coordinació de les persones voluntàries. La sistematització dels processos en l’àmbit del voluntariat no s’ha d’interpretar com una major instrumentalització d’aquest col·lectiu per als objectius de l’organització, sinó com una manera de facilitar la coordinació del voluntariat amb la resta d’agents que formen part de l’entitat. A més, pot agilitar processos, fet que permet incrementar el temps destinat a les relacions personals.

Engloba tots aquells elements que l’organització ha de considerar en el procés previ a la incorporació de les persones voluntàries. Un element important que cal tenir en compte en la fase de definició és la concordança entre la missió i els valors de l’organització i els de la persona voluntària. El treball se centra, concretament, en els elements següents:

  • Definició de perfils
  • Captació de noves persones col·laboradores
  • Selecció o assignació

Les descripcions dels perfils s’han d’haver fet, en part, en el moment d’elaborar el pla de voluntariat, però s’aniran concretant tant en el moment de la definició dels mateixos com en els posteriors passos de captació i selecció. La política de captació que es defineix a l’entitat ha de permetre detectar on es poden trobar els perfils definits, i determinar els canals necessaris per arribar-hi. Finalment, els processos de selecció i assignació han de garantir que l’organització incorpora les persones adequades per cobrir els perfils descrits.

Per tant, aquesta fase implica respondre a un seguit de qüestions, entre les quals es podrien

  • Quines són les tasques que pot dur a terme la persona voluntària a l’entitat?
  • Quins tipus de persones es necessiten?
  • On es poden trobar aquestes persones?
  • Es fa una selecció entre totes les persones que s’ofereixen?
  • Com es fa aquesta selecció?
  • Hi ha establerts uns criteris d’assignació per a les noves persones voluntàries?

S’hi inclouen tots els processos que es duen a terme a partir del moment en què l’organització accepta la persona després de la selecció i quan la persona decideix definitivament incorporar-se al projecte. L’entitat disposa d’una nova col·laboració i ha d’engegar diversos processos propis d’aquesta fase, com la formalització del compromís voluntari, i el procés d’acollida i incorporació. La importància d’aquesta fase rau en el fet que, deixant de banda l’entrevista de selecció, es tracta del primer contacte de la persona amb l’entitat.

En aquest punt és important establir d’alguna manera el compromís de l’entitat i la persona voluntària. És recomanable fer-ho per escrit, on es clarifiquin les expectatives de les dues parts perquè avui dia la legislació exigeix l’acord escrit en qualsevol organització. Tota entitat ha de disposar d’aquest document, que explicita la relació i constitueix la base de la col·laboració. L’acord ha d’incloure els drets i les obligacions d’ambdues parts, com a mínim els que estableix la Llei del voluntariat i una assegurança, però també la flexibilitat perquè les dues parts se sentin còmodes.

La carta de compromís és l’expressió escrita de la relació desinteressada del voluntariat i, com a tal, és aconsellable que estigui redactada en un llenguatge adequat a l’estil de l’entitat i de la relació que s’estableix a partir d’aquest moment. Cal evitar la terminologia tècnica o confusa que pugui distanciar el document de la realitat comuna a les dues parts. El moment de la signatura del compromís s’ha d’enfocar com un pas més del procés d’acollida, per evitar que es converteixi en un tràmit administratiu que li resti valor.

És l’etapa de més durada en la relació de les persones voluntàries amb l’entitat. És la fase que reflecteix la vida del voluntariat a l’entitat i, per tant, també l’etapa en què hi ha més àrees d’acció en referència a la gestió del voluntariat. Organització, formació, comunicació, participació i seguiment són els eixos al voltant dels quals pivoten les accions, en què la seva incidència pot recaure en més d’un. Cal tenir en compte que, durant aquesta fase, una activitat realitzada per l’organització no sempre serà atribuïble exclusivament a un dels eixos anteriors.

La perspectiva integral de la trajectòria del voluntariat dins de l’organització es potencia durant aquesta etapa. Sovint, es considera que ja s’han dedicat esforços a la coordinació del voluntariat en les fases prèvies de preparació, definició i incorporació, i llavors, una vegada que la persona ja col·labora, les energies s’orienten cap a la seva tasca o responsabilitat. Durant aquesta fase, convé que la persona responsable mantingui el contacte amb el/la voluntari/ària i que s’estableixin reunions amb responsables del projecte per fer-ne un seguiment.

És una de les fases de més importància per fomentar la implicació del voluntariat. La característica que defineix tot el voluntariat és que la seva aportació és gratuïta i, per tant, es descarta la percepció d’aportacions econòmiques o en espècie per fer la seva tasca. No obstant això, l’agraïment i el reconeixement es troben entre les obligacions de l’entitat i es poden plasmar de múltiples maneres, amb l’existència de canals de participació del voluntariat. Pel que fa al reconeixement, ha d’anar molt més enllà de qüestions concretes i valorar la globalitat de l’aportació.

Per això, cal analitzar els perfils i les motivacions de la persona voluntària per esbrinar com entén la persona el reconeixement. Perquè aquest sigui real i el voluntariat el percebi i el valori, hi ha criteris comuns (McCurley, S.; Lynch, R., 1996):

  • No s’ha d’oblidar mai el reconeixement al voluntariat.
  • El reconeixement ha de ser continuat i freqüent.
  • S’han d’utilitzar o combinar diversos mètodes.
  • Les accions han de ser sinceres i mai forçades.
  • S’ha de valorar també a la persona, a més de la seva tasca.
  • Les accions han d’estar directament relacionades amb els resultats.
  • Les diferents accions de reconeixement han de ser consistents entre sí.
  • El reconeixement ha de ser immediat o pròxim a la tasca valorada.
  • El reconeixement s’ha d’adaptar a les característiques o els perfils del voluntariat.
  • Cal ser coherent reconeixent allò que l’entitat valori més.

Es poden diferenciar les accions de reconeixement segons la seva visibilitat. Entre les més visibles s’inclourien les cartes d’agraïment, per exemple. Els mecanismes menys visibles es fan en el dia a dia i resulten ser més intangibles. També es pot distingir segons el seu grau de formalitat, el formal es caracteritza per disposar d’accions, en més o menys grau, establertes i planificades dins del funcionament de l’organització. El reconeixement informal comprèn aquelles accions diàries en què s’agraeix de manera directa l’aportació de la persona.

La desvinculació implica la desaparició de les obligacions mútues que s’estableixen formalment al principi per mitjà de la carta de compromís del voluntariat. Les organitzacions han de ser conscients que aquest moment forma part de la trajectòria de la persona com a voluntari o voluntària i és necessari viure la desvinculació com una etapa més en el cicle del voluntariat. Tant la persona que es desvincula com la mateixa entitat necessiten gestionar la sortida. Les organitzacions haurien de disposar de sistemes de gestió de la desvinculació.

Aquest moment es pot utilitzar en positiu des de tota mena d’entitats per plantejar una reflexió, ja sigui al voltant de la gestió d’aquesta persona, sobre les seves funcions i la forma de desenvolupament a l’entitat. També en relació amb els aprenentatges i els aspectes de millora i els instruments múltiples de gestió de la sortida de l’entitat com poden ser una entrevista, una enquesta de valoració o una trucada telefònica posterior a la sortida, unes accions quepoden ser complementàries entre si.

Aquest recurs s’ha basat en la publicació Manual de gestió del voluntariat que es pot trobar a la biblioteca de Xarxanet.

field_vote: 

Com millorar la participació de la base social de l’entitat

Imatge principal a portada: 
La importància de la participació interna a les entitats. Font: Xarxanet
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Recollim consells i recomanacions per fomentar la implicació i integració dels diferents col·lectius que conformen una organització.

La base social esdevé la principal font d’informació i difusió d’una entitat i és per això, que cal que sigui forta i participativa, que se senti partícip d’un col·lectiu i que actuï en consonància amb els valors i la missió de l’entitat. Ara bé, que la base social d’una entitat estigui involucrada no és fruit de la casualitat sinó que cal destinar-hi esforços, recursos i temps per gestionar-la de manera transversal.

Imatges secundàries: 
La importància de la participació interna a les entitats. Font: Xarxanet
Subtitols: 
Voluntariat
Equip tècnic
Junta directiva
Persones destinatàries/beneficiàries
Persones associades
Altres col·lectius
Continguts: 

El voluntariat és un element cabdal en la gran majoria d’entitats a Catalunya i representa una forma de participació pròpia de les organitzacions sense ànim de lucre.

Les persones voluntàries poden estar integrades en una àrea concreta de l’organització o participar de manera transversal, sigui prestant serveis, organitzant activitats o compartint els seus coneixements. Tanmateix, dins les entitats existeixen diferents tipus de voluntariat tenint en compte el grau de dedicació: voluntariats puntuals o voluntariats amb alt grau de compromís; i el perfil de les persones voluntàries.

Per tant, ens trobem amb un voluntariat molt divers, que ens interessa fer partícip de l’entitat. Per potenciar el seu compromís i participació, es recomana:

  • Elaborar un pla de voluntariat que incorpori accions enfocades a potenciar la participació i el compromís amb l’entitat de les persones voluntàries en les diferents etapes del cicle de vida del voluntariat dins l’organització.
  • Habilitar canals de comunicació adequats per a les persones voluntàries per rebre informació relacionada amb la tasca que desenvolupen.
  • Generar espais de debat on el voluntariat pugui compartir idees relacionades amb la seva tasca i realitzar propostes innovadores o de millora.
  • Potenciar la relació amb les persones remunerades de l’entitat tot assignant funcions a les persones voluntàries dins dels mateixos programes o àrees en què treballa l’equip tècnic.

Les motivacions que mouen les persones a voler treballar en organitzacions sense ànim de lucre acostumen a estar lligades a la missió i les activitats de l’entitat.

Per potenciar la seva participació i sentiment de pertinença, caldrà considerar-los com a col·lectiu identificable de l’organització i implicar-los en les decisions estratègiques. En aquest sentit, s’aconsella:

  • Establir un canal de comunicació regular i estable entre aquestes persones i la resta d’agents de l’entitat.
  • En el procés de selecció del personal, considerar aspectes com el grau de sensibilitat de la persona amb la missió i els valors de l’entitat.
  • Crear espais de trobada conjunta de l’equip tècnic (seminaris, reunions,...) per compartir coneixements i fomentar el sentiment de pertinença.
  • Combinar espais formals i informals de relació. Les trobades informals poden constituir espais d’intercanvi importants.
  • Pensar fórmules per fer partícip l’equip tècnic dels elements estratègics de l’organització i de la seva missió, visió i valors.
  • Crear canals perquè les persones remunerades de l’organització puguin expressar el seu punt de vista i participar de manera activa en les decisions de l’entitat.
  • Convertir les persones tècniques en transmissores de l’organització, ja sigui apareixent en documents de l’entitat com participant o assistint a actes representant-la.

La junta directiva d’una entitat té com a objectiu definir les línies estratègiques i vetllar perquè les actuacions desenvolupades per l’organització siguin coherents amb els valors i la missió. Són els màxims responsables i en la majoria d’ocasions desenvolupen la funció de forma no remunerada.

Perquè les persones que formen part de la junta directiva, que en molts casos tenen una dedicació reduïda, se sentin implicades amb l’entitat, s’aconsella:

  • Fomentar el compromís organitzatiu d’aquest col·lectiu. A vegades es planteja la participació en aquest grup com una activitat amb poca dedicació i la poca implicació pot tenir greus repercussions en el funcionament de l’entitat.
  • Generar una relació fluida entre l’equip directiu i el personal tècnic basada en la confiança i la transparència. Això ajudarà a uns i altres a sentir-se més integrats dins de l’organització.
  • Proporcionar a la junta directiva la informació necessària per dur a terme la seva tasca i poder prendre decisions estratègiques rellevants. En aquest sentit, és recomanable evitar l’excés d’informació innecessària.
  • Introduir espais d’avaluació i debat en la mateixa Junta que permetin analitzar l’estat de l’entitat i establir mesures per millorar-la.

Les activitats i actuacions d’una entitat estan adreçades, en la majoria dels casos, a les persones beneficiàries. Per tant, és fàcil entendre la importància del col·lectiu dins de la base social de l’entitat i la necessitat que esdevingui un grup implicat en aquesta.

El nivell d’implicació fluctua molt depenent de l’àmbit d’activitat de l’organització. No és el mateix una associació d’afectats on les persones beneficiàries es converteixen també en els seus principals impulsors/es, que una entitat de cooperació. En aquest darrer cas, és essencial implicar les persones i les organitzacions del país beneficiari. Això permetrà a les entitats conèixer amb profunditat les seves necessitats i adequar les seves accions en aquesta direcció.

Per involucrar aquest col·lectiu i millorar la participació s’aconsella:

  • Tenir-los presents a l’hora de transmetre informació de l’entitat
  • Convidar-los a activitats de l’entitat i a participar en la detecció de necessitats i avaluació dels serveis.
  • Crear canals de comunicació estables que permetin anar fent un seguiment de les accions i que els permeti proposar noves accions.

Les persones associades són un altre col·lectiu imprescindible en tota entitat, ja que serveixen de connectors per implicar a la societat en les actuacions i missió de l’organització. Es tracta de perfils heterogenis amb graus d’implicació ben diversos.

Per fomentar la participació en aquest col·lectiu és essencial:

  • Enviar material informatiu de l’entitat: memòria anual, butlletins informatius, enviament d’informació periòdica.
  • Reconèixer la importància de les persones associades i mencionar les seves aportacions en els materials de l’entitat.
  • Oferir possibilitats de col·laboració diversa.
  • Implicar-los en activitats de l’entitat i oferir espais per a la seva participació, perquè puguin formular propostes, opinions, etc.
  • Realitzar consultes participatives en què les persones associades puguin donar el seu punt de vista sobre qüestions estratègiques de l’entitat.
  • Comptar amb canals oberts per tal que puguin participar també en el disseny i en la programació d’activitats de l’entitat.
  • Establir mecanismes d’avaluació de la satisfacció de les persones associades, per exemple, mitjançant enquestes periòdiques.

També formen part de la base social d’una entitat les persones col·laboradores o l’entorn. Tot i tractar-se de col·lectius que mantenen una relació més puntual, també interessa tenir-los involucrats i potenciar el seu grau de compromís.

En aquest sentit, pot ser interessant:

  • Plantejar consultes puntuals sobre aspectes concrets en els quals tenen experiència.
  • Mantenir-los informats de les activitats de l’entitat, mitjançant materials informatius i la memòria.
  • Organitzar accions per tal de fer créixer la seva implicació i oferir col·laboracions.
field_vote: 

Quins són els col·lectius involucrats en les entitats?

Imatge principal a portada: 
 Font: Fundació Pere Tarrés
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aquest recurs defineix cada un dels agents que formen part de les entitats i la relació que s’hauria d’establir per a un bon funcionament de l’organització.

Segons el tipus d’organització i la seva activitat, la interrelació entre els col·lectius que formen part de l’entitat es produeix amb més o menys facilitat. Ara bé, abans de crear espais específics de relació, cal que totes les persones que formen part de l’organització tinguin clar en quin dels col·lectius que formen l’entitat pertanyen, quines són les seves funcions, les tasques i quin lloc ocupen en el sí de l’organització. En aquest recurs, es dona resposta a aquestes qüestions a partir de la definició de cada un dels col·lectius i dels rols que ocupa cada agent involucrat.

Imatges secundàries: 
 Font: Fundació Pere Tarrés
 Font: Fundació Pere Tarrés
Subtitols: 
Persones destinatàries
Voluntariat
Equip tècnic
La junta directiva
Persones associades
Altres col·lectius
Continguts: 

Aquest col·lectiu adopta diferents rols depenent l’entitat i de l’activitat que es duu a terme. Un dels casos més evidents de persones destinatàries es dona en les entitats de caire social, moltes de les quals estan adreçades a l’atenció a les persones i, per tant, cada usuari/ària que rep el servei forma part d’aquest col·lectiu. Ara bé, també es troben entitats en què aquest terme pot ser més difús. Per exemple, els espai de participació en què les mateixes persones afectades o les famílies, a més de ser les destinatàries de l’acció de l’entitat, es converteixen en principals agents impulsors.

També en els projectes de cooperació cada vegada es detecta més la necessitat d’implicar les persones i les organitzacions del país beneficiari. En aquest sentit, és important avançar en la implicació d’aquells col·lectius destinataris en les accions de l’organització. Per tot això, és important incorporar totes les persones destinatàries com un grup a considerar a l’hora de transmetre informació sobre l’organització, a convocar-les a les activitats realitzades, a participar en la detecció de necessitats i en l’avaluació dels serveis.

Com a representació d’una forma de participació pròpia de les organitzacions no lucratives, el voluntariat és un dels principals col·lectius per a moltes entitats. La seva participació pot donar-se de diverses maneres i manifestar-se en diversos tipus, però a causa de l’important paper que juga el voluntariat, és important gestionar la seva tasca de manera adequada. Una de les actuacions a tenir en compte pot l’elaboració d’un pla de voluntariat que incorpori accions a dur a terme en les diferents etapes per les quals passa la persona voluntària en l’organització.

Les motivacions que porten a les persones a treballar a les organitzacions no lucratives acostumen a estar vinculades al tarannà de l’entitat. Un dels objectius hauria de ser que l’equip fos participatiu i per això caldrà tenir-lo en compte com a part de la identitat de l’organització, i fer-lo present a l’hora de fomentar accions participatives. Per potenciar la implicació de les persones remunerades es poden establir certes accions, que ja es poden iniciar al moment de selecció del personal, considerant aspectes com la sensibilització amb la causa de l’entitat.

Una altra forma d’enfortir la relació entre equip tècnic remunerat i la resta de col·lectius implicats amb l’entitat, com podria ser el voluntariat, és assignant funcions a les persones voluntàries dins dels mateixos programes o àrees en què treballa l’equip tècnic. També crear també espais de trobada conjuntaque serveixin per compartir coneixements i experiències, i combinar espais formals i informals de relació. Un altre aspecte rellevant és que l’equip tècnic pugui ser partícip dels elements estratègics de l’organització, i de la missió, la visió i els valors que la guien.

El principal objectiu de les juntes directives és el de definir les línies estratègiques i vetllar perquè l’actuació de l’organització vagi enfocada al compliment de la missió. Són els màxims responsables de l’entitat i en la majoria de les ocasions desenvolupen aquesta funció de forma no remunerada. Aprofitar el màxim les potencialitats i les sinergies d’aquest col·lectiu pot esdevenir un factor clau d’enfortiment de les entitats. Per això és fonamental que les persones que formen part de la junta se sentin implicades a l’entitat i participin de les seves accions.

La relació de la junta amb l’equip tècnic ha de ser fluïda, transparent i basada en la confiança. En aquest sentit, resulta important determinar i respectar les funcions de cada un, així com establir objectius comuns. Així mateix, cal que la junta compti amb la informació necessària i s’analitzi el seu funcionament. El fet d’integrar perfils diversos en les juntes i que hi hagi una certa renovació periòdica, és un element positiu per a l’organització, ja que permet sumar habilitats i integrar aportacions enriquidores.

Les persones associades constitueixen un grup important de suport que cal diferenciar del voluntariat. Així i tot, en certes ocasions, alguna persona pot tenir el rol d’associada i de voluntària dins de la mateixa entitat. En nombrosos casos, les organitzacions utilitzen aquest tipus de col·laboració per implicar a la societat en l’activitat i augmentar la notorietat de la seva tasca. Per tal de fomentar la seva participació, hi tenen un paper important la comunicació i el reconeixement d’aquest col·lectiu en les informacions que es transmeten, especialment de portes en fora.

En aquest apartat hi entrarien col·laboradors i col·laboradores. Uns agents a qui, tot i mantenir una relació de caràcter més puntual amb l’entitat, és important assegurar una bona gestió per tal de sustentar el seu grau de compromís. Algunes de les accions que poden fer-se per aconseguir-ho és la comunicació de les activitats de l’entitat, mitjançant materials informatius o la memòria de l’entitat. També informar sobre la possibilitat de col·laboracions més estables o realitzar una campanya de captació a través de les persones col·laboradores.

field_vote: 

Vols participar en un camp de treball o en una estada solidària?

Imatge principal a portada: 
Camps de Solidaritat 2013 a Camerún-Kumbo Font: SETEM Font:
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Tens ganes de gaudir d'una vivència en un altre país de forma solidària i responsable? Durant els mesos de febrer i març es comencen a organitzar els camps de treball i estades solidàries de cara a l'estiu. T'expliquem què són i quines són algunes de les entitats que n'organitzen.

Durant els mesos de febrer i març comencen a organitzar-se els camps de treball o rutes solidàries que es realitzen sobretot durant els mesos d'estiu. A principis d'any, doncs, és un bon moment per començar a conèixer quines són les principals entitats catalanes que organitzen aquest tipus de camps i/o estades.

Imatges secundàries: 
 Font:
Servei Civil Internacional de Catalunya compta amb una àmplia oferta de camps de treball. Font: SCI
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
SETEM - Camps de solidaritat
Servei Civil Internacional – CAT - Camps de voluntariat
VOLS - Estades solidàries
Associació Catalana per la Pau - Brigades de solidaritat
COCAT - Camps de treball internacionals
CC ONG - Estades solidàries
Nutrició Sense Fronteres
Aethnic
Continguts: 

Els camps de solidaritat de SETEM inclouen una fase prèvia de formació (d'abril a juny), una fase d'estada en un país d'Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia (juliol, agost o setembre) i una fase posterior de difusió i acció al Nord, a la tornada. L'edat mínima per participar-hi és de 18 anys i el període d'inscripció finalitza a principis d'abril. Per a més informació, podeu assistir a les sessions informatives.

També podeu consultar l'oferta de Camps de Solidaritat 2020.

L'SCI és una entitat catalana connectada a la xarxa internacional 'SCI - International Voluntary Projects' que compta amb un potent cercador de camps de voluntariat arreu del món. L’objectiu és col·laborar en el desenvolupament d’un projecte de treball voluntari i de temàtica diversa amb l’acció comuna de la població local i d’un grup d’internacionals.

Al web de l'SCI-CAT s'explica amb detall els passos a seguir per fer un camp. Un d'ells és la formació obligatòria que enguany tindrà lloc els següents dies:

  • 23 i 24 de maig a Cambrils
  • 20 i 21 de juny a Moià
  • 4 i 5 de juliol a València

Aquelles persones que estiguin interessades en obtenir més informació, poden assistir a les xerrades informatives.

VOLS és una associació sense ànim de lucre per a la cooperació i solidaritat amb els infants i joves dels països en vies de desenvolupament. Entre d'altres activitats, l'ONG organitza estades solidàries en les que les persones participants tenen l'oportunitat de conèixer i conviure la realitat concreta d'un país de l'Amèrica Llatina o Àfrica, fer experiència de comunitat i donar suport i col·laborar amb els diversos projectes que s'hi duen a terme.

Enguany s'ofereixen 5 experiències:

  • Camp de Treball a Tànger - Del 18 al 30 de juliol (de 21 a 23 anys)
  • Camp de Treball a Ceuta - 10 dies d'agost (a partir de 22 anys)
  • Camp de treball - 15 dies de juliol (de 18 a 21 anys)
  • Voluntariat de curta durada - 1 o 2 mesos (a partir de 21 anys)
  • Voluntariat de Llarga Durada - Un mínim de 9 mesos (a partir de 21 anys)

Aquelles persones que estiguin interessades en participar en una d'aquestes experiències, poden contactar amb l'entitat a través del correu voluntariat@ongvols.org.

L'ACP, juntament amb la Fundació Pau i Solidaritat, organitzen les anomenades Brigades de Solidaritat durant els mesos de juliol i agost. Aquestes brigades s'entenen com un compromís de caràcter voluntari, en la formació i sensibilització dels problemes que afecten als pobles del Sud i d’apropament a l’experiència de les organitzacions socials i sindicals que treballen pel canvi social.

Aquest 2020 les destinacions són Colòmbia, Palestina, RD Congo, Mèxic i Filipines. Si esteu interessats/des en participar-hi, podeu omplir el formulari d'inscripció que estarà disponible fins el proper 30 d'abril. Si necessiteu més informació, podeu assistir a les xerrades informatives de les Brigades de Solidaritat 2020.

Vídeo d'actuació de les brigades solidàries a Colòmbia durant l'estiu de 2013.

La Coordinadora de Camps de Treball Internacionals de Catalunya (COCAT) organitza camps de treball arreu del món a més d'altres projectes de voluntariat internacionals com poden ser els projectes de mitja i llarga durada (MLTV), projectes emmarcats dins del programa European Solidarity Coprs - ESC (projectes subvencionats per la Comissó Europea) i formacions i intercanvis juvenils.

Es tracta d'experiències de coneixement, tant a nivell cultural com personal. A banda de responsabilitzar-se d'una tasca de suport en diferents àmbits, permet conviure amb altres joves de moltes cultures diferents i entendre la diversitat del món.

Els camps de treball poden durar entre 15 dies i tres setmanes i els projectes de llarga durada MLTV o ESC, d'un mes fins a un any.

Aquelles persones que estiguin interessades en projectes de curta durada (entre 2 i 3 setmanes) ja poden fer la inscripció. Les xerrades informatives tindran lloc els dies:

  • 11 de febrer i 11 de març a Barcelona
  • 19 de febrer a Girona
  • 12 de març a Bellaterra (UAB)
  • 17 de març a Mataró
  • 25 de març a Lleida
  • 27 de març a Vilafranca del Penedés
  • 1 d'abril a Reus

D'altra banda, aquells i aquelles que prefereixin fer una estada de llarga durada (entre 1 mes i 1 any) també poden realitzar la seva inscripció. Les xerrades informatives tindran lloc els dies 18 de febrer i 18 de març.

Per poder assistir a les xerrades de projectes de curta durada (a Barcelona) i projectes de mitjana i llarga durada cal confirmació. Per a més informació sobre les xerrades podeu consultar aquest enllaç.

Per a més informació, podeu contactar amb l'entitat a través del següent correu cocat@cocat.org o del web de COCAT.

CC ONG és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) que treballa per a la cooperació al desenvolupament social, econòmic i humanitari de les zones més pobres del món. CC ONG ofereix la possibilitat de viure una experiència única i conviure amb cultures diverses mentre es col·labora en un dels molts projectes que tenen repartits per Àfrica, Amèrica i Àsia.

Aquelles persones que hi estiguin interessades, poden participar dels projectes que tenen en marxa a Burkina Faso, Perú, Nepal, Senegal i Mali fent una trucada al telèfon 683 249 922 o consultant el web de l'entitat.

Les estades solidàries a Gàmbia, organitzades conjuntament entre Nutrició Sense Fronteres i Aethnic, permeten a les persones participants desenvolupar diferents activitats de cooperació per ajudar a l'equip local a desenvolupar les accions del projecte. Les estades tenen com a objectiu sensibilitzar sobre la problemàtica nutricional i donar a conèixer la realitat del país.

També s'aprofita l'estada per participar en una ruta de turisme responsable que es realitza durant el trajecte d'anada i tornada al CREN. Aquesta experiència permet conèixer el país i tenir un primer contacte amb la cultura i la població local.

La missió és contribuir a la disminució de desigualtats en matèria nutricional en el món, des de la perspectiva de la cooperació, formació i la capacitació, promovent l’ús equilibrat dels recursos alimentaris i la solidaritat entre els pobles.

Les properes sortides tindran lloc del 28 de juliol al 6 d'agost. Per a més informació, contactar mitjançant correu electrònic.

Aethnic ofereix l'oportunitat de gaudir de rutes de turisme responsable a Gàmbia i Senegal. Es tracta d'experiències pensades i dirigides a viatgers i viatgeres que busquen l'intercanvi i la convivència amb la població local. Un primer contacte amb la diversitat d'ètnies i comunitats de Gàmbia i Senegal, dos països de l'oest d'Àfrica, que permet descobrir i conviure amb les seves tradicions i estils de vida.

La propera sortida programada és per al proper 4 d'abril. Podeu demanar més informació mitjançant correu electrònic.

field_vote: 

Com s’estructura una campanya de micromecenatge?

Imatge principal a portada: 
 Font: ColaBoraBora
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Pel que fa a la seva estructura es podria dividir en quatre blocs, els quals es defineixen en aquest recurs, juntament amb l’explicació dels elements clau de disseny i funcionalitat.

Una campanya de micromecenatge és un conjunt de missatges transmesos a través d’una web amb l’objectiu de finançar i/o crear de manera col·laborativa un projecte amb la participació d'un nombre considerable de persones. És important que la campanya de micromecenatge contingui informació de què és i per a què serveix la iniciativa, què soluciona, perquè és necessària la col·laboració de la gent, què es realitzarà amb els recursos obtinguts, quin és el retorn de la inversió o recompenses, i què passa si no s’assoleix l’objectiu de finançament.

Imatges secundàries: 
 Font: ColaBoraBora
 Font: ColaBoraBora
Subtitols: 
Indicadors principals
El vídeo de campanya
Indicadors d’estat
Barra d'accions
Informació de qui crea la campanya
Descripció de la campanya
Explicació de recompenses i aportacions
Zona de preguntes freqüents
Continguts: 

El primer que se sol veure en una campanya són els indicadors que mostren el nombre d'aportants, de mecenes, de donants, de persones inversores o prestadores segons sigui el tipus de micromecenatge, i dels comentaris i actualitzacions que s'han produït al llarg de la campanya. En la pestanya del nombre d'aportants s’acostuma a poder consultar els avatars i la informació bàsica d’usuaris/àries que han fet aportacions. Fins i tot, en algunes plataformes es permet accedir a la fitxa completa d'usuari/ària.

Un element molt important per potenciar la recaptació d'una campanya de micromecenatge és el contingut audiovisual. El vídeo esdevé, com ho ha fet en qualsevol àmbit de la comunicació, una peça clau en la difusió de qualsevol projecte o iniciativa i, per tant, en les campanyes de micromecenatge també ho és, situant-se a la part superior de la pàgina. Hi ha plataformes que tenen un servei propi per a allotjar els vídeos, com Kickstarter, i altres que treballen amb Youtube o Vimeo, com Verkami, Indiegogo o Crowdcube.

Aquests indicadors ensenyen la quantitat recaptada per la campanya i, sovint, també el percentatge aconseguit i els diners que fan falta per assolir l’objectiu de recaptació fixat. A més, també s’hi acostuma a indicar altres dades, com poden ser la data d’inici i final de la campanya i el nombre d’aportacions, sempre que aquestes no apareguin en l’apartat d’indicadors principals.

Aquesta barra d'accions per compartir la campanya sol situar-se sota mateix del vídeo i permet accions com compartir-la a les xarxes socials o incrustar-la com a codi en qualsevol pàgina web. En aquesta barra s’acostumen a poder executar altres accions interessants com seguir a una campanya i per mantenir a les persones visitants al corrent de les actualitzacions.

Aquest apartat resulta ser especialment important perquè possibles col·laboradors/es acabin decidint formar part de la campanya. En aquest espai s'inclou un avatar, una imatge o una foto de l’entitat o organització que crea la campanya i una breu descripció que pot ampliar-se, a la mateixa plataforma, anant a la fitxa completa del/la creador/a. S’hi acostumen a incloure enllaços a les xarxes socials i webs del creador o del projecte a finançar.

Situada just davall del vídeo i la barra per compartir la campanya, aquest és un espai especialment important perquè és on lectors i lectores poden llegir totes les dades explicatives sobre la campanya. De vegades, compta amb apartats ja predefinits o recomanats per la mateixa plataforma i en unes altres és de lliure edició totalment. S’hi poden afegir elements de text, imatge i vídeo, a més d'enllaços i fins i tot incrustacions de codi HTML.

A la part dreta de la campanya és l’espai on es troba la informació i descripció de cada recompensa per a mecenes i els botons per participar de la campanya. En els micromecenatges de donació, inversió o préstec, en aquesta zona hi ha informació sobre el retorn que s'ofereix a l'aportant i els botons d'acció per fer aportacions.

A la part més inferior de la pàgina, les persones interessades i que pugui tenir algun dubte, el poden resoldre en l’apartat de preguntes freqüents, sovint accessible des de la zona d'indicadors principals.

field_vote: 

6 guies per reduir el malbaratament alimentari

Imatge principal a portada: 
 Font: Isa Madrid
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.

El malbaratament alimentari comporta diverses i múltiples conseqüències, tant a escala econòmica i mediambiental com també d’ètica i de seguretat. Sense anar més lluny, cada dia es malbaraten i llencen importants quantitats d’aliments en menjadors escolars. Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual, en un comportament usual entre un gran nombre d’infants i adolescents, però també entre persones adultes. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.

Imatges secundàries: 
 Font: Isa Madrid
 Font: Piqsels
Subtitols: 
Guia de pràctiques correctes d'higiene per a l'aprofitament segur del menjar en la donació d'aliments
Recomanacions de la Comissió Europea per passar a l’acció en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Guia per a la prevenció de la pèrdua i el malbaratament alimentari i la promoció d’una alimentació de qualitat
Guía práctica para reducir el desperdicio alimentario en centros educativos
Guia per a la prevenció de residus alimentaris. Consells per comprar i conservar de manera responsable
Un consum més responsable dels aliments: Propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari
Continguts: 

Aquesta guia vol ser una eina perquè els excedents alimentaris consumibles que no es comercialitzen arribin a les persones beneficiàries, a través de les entitats socials, en les millors condicions de seguretat possibles. Respecte a la primera versió, publicada el 2013, aquest document actualitza continguts, incorpora directrius per a noves casuístiques en la donació, i dedica un espai destacat a les dates de consum, ja que un percentatge considerable de la població no entén el significat de les dates que hi figuren als envasos, la qual cosa és determinant per a la gestió del malbaratament alimentari.

Aquest document aporta recomanacions de futur per a les diverses etapes de la cadena de valor alimentària i evidencia la necessitat de la implicació de múltiples agents per assolir els objectius mundials de pèrdua i desaprofitament d’aliments. S’adrecen tant a entitats públiques com privades, suggerint que siguin accions rellevants les que es duguin a terme i demana cooperació entre totes les parts implicades. Tot i que no es tracta d’una llista exhaustiva, aquestes recomanacions proporcionen una direcció important per a tota la ciutadania de la UE.

Amb aquesta publicació, la FAO demana als responsables de polítiques alimentàries que prioritzin la disminució del malbaratament alimentari com a una solució que serveixi per millorar l’accés de la població al menjar saludable i nutritiu. L’estudi destaca que els aliments amb data de consum preferent, com fruita, verdura, carn i peix són objecte de la proporció més gran de pèrdues, mentre són els més nutritius. Entre les propostes, s’inclou l’elaboració de plans específics per a la millora de les infraestructures per tal que els aliments puguin arribar a temps al consumidor/a.

Aquesta guia té per objecte la difusió del problema que suposa el malbaratament d'aliments i conscienciar a la població que la necessitat de prevenir i reduir la quantitat d'aliments que es malgasten és una tasca conjunta de tota la societat. Fa palès com petits actes com planificar el menú setmanal, fer una llista de la compra o demanar que es posin en una carmanyola les sobres al restaurant, ajuden a operar aquest canvi d'hàbits. Aquesta guia pretén construir una societat en què els hàbits de consum se sustentin en criteris ètics, saludables i racionals.

Publicada per l’Ajuntament de Rubí, aquesta guia té com a objectiu principal incidir en els diferents àmbits de generació de residus per reduir-ne la producció i l’impacte d’aquesta ciutat del Vallès Occidental al planeta. La publicació forma part d’una col·lecció de guies de prevenció de residus que es va posar en marxa l’any 2008 i el seu gruix tracta principalment de les estratègies per reduir el malbaratament alimentari domèstic. Així i tot, al final del document també es fa referència a què se’n fa dels residus, un cop generats.

Aquest estudi, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), parteix de la caracterització de prop de sis tones de residu, corresponents a les llars i els sectors de la distribució, la restauració i el càtering del territori català. Les conclusions fan referència a aquestes fases i al sector domèstic, però no en considera pas la producció. L’estudi determina també el perfil del malbaratament en el cas de llars i restauració, ja que s’ha fet un seguiment a un grup de famílies i s’han analitzat els residus dels restaurants de la mateixa UAB per tal de determinar-ne les diferències.

field_vote: 

6 passos per fer de la memòria d’un projecte una eina d’avaluació

Imatge principal a portada: 
 Font: CPGXK
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

La memòria serveix per deixar constància de quins factors han tingut major rellevància a l’hora de desenvolupar l’actuació i de si s’han complert els objectius.

La memòria d’activitats d’un projecte en concret és un document en què hi apareixen elements de l’avaluació de l’actuació. Acostuma a tenir l’estructura d’un informe i acompanya la memòria econòmica del projecte. Per ser útil, la memòria no només explica allò que s’ha dut a terme, sinó que s’ha d’utilitzar com a eina per sintetitzar les conclusions de l’avaluació del projecte, i en especial per veure si aquest ha assolit els seus objectius i de quina manera, així com els aprenentatges que se’n deriven.

Imatges secundàries: 
 Font: CPGXK
 Font: HeyPal Studios
Subtitols: 
Quan s’ha de redactar?
A qui va destinada?
Què ha de contenir?
Com es dissenya?
Pot ser atractiva?
Com fer-la participativa?
Continguts: 

Normalment es redacta a la fi del projecte, una vegada s’han desenvolupat i completat les diverses fases que componen l’actuació i que havien estat previstes en el projecte. Així i tot, resulta interessant anar recopilant tota la informació necessària al llarg de tot el procés, especialment si aquest ha estat en un període llarg de temps. En la memòria apareixen els aspectes que ens interessa avaluar per avançar en la millora de projectes, tot detectant quins elements han funcionat i quins cal replantejar de cara el futur.

La memòria d’un projecte és també una eina d’ajuda en la comunicació dels resultats, tant a les persones que han format part del projecte com a entitats que hi hagin pogut col·laborar, institucions financeres i públic en general. La seva redacció i explicació s’adequarà a qui va destinada i, fins i tot, es poden utilitzar diversos formats depenent del públic a qui s’ha de mostrar o entregar. Segons el tipus de projecte, serà interessant plasmar la memòria d’una forma atractiva per als mitjans de comunicació, en què prenguin major interès les dades i conclusions rellevants.

Es tracta de recollir les dades obtingudes amb els instruments d’avaluació, comparar els indicadors prèviament establerts amb la realitat del que ha succeït, analitzar-ho i fer constar a la memòria si s’han complert els objectius, a través de quines accions i quines són les casuístiques que ho han fet possible o per les quals no s’han assolit. Això també servirà per saber si els indicadors plantejats són fàcils de recollir, realistes i si realment reflecteixen tot allò que es pretenia aconseguir.

La memòria final també haurà d’incloure, si s’escau, totes les dades que es considerin significatives i importants en relació amb el projecte en concret. Caldrà tenir en compte si l’entitat s’ha acollit a una subvenció o està subjecta a algun tipus de conveni perquè llavors serà necessari ajustar-se a l’estructura i als elements d’avaluació que es demanin. Hi pot haver casos en què s’hagi d’omplir un model predeterminat de memòria. En l’apartat d’annexos s’inclouria la documentació que hagi generat l’actuació: cartells, programes de mà, dossiers, fotografies i gràfics.

Per dur a terme una bona memòria d’avaluació de projectes cal que es realitzi una observació i recollida sistemàtica periòdica, establerta en el disseny del projecte, i en què s’hi hauran d’haver implicat els diversos agents que intervenen en el projecte. El rigor i la claredat en els continguts, així com un disseny atractiu d’aquesta, són elements clau per a la comprensió de la memòria. Així doncs, per a què la memòria sigui útil i de qualitat, hauria de comptar amb les següents premisses:

  • Utilització d’un redactat clar i concís.
  • Possibilitat incloure percepcions i aportacions de les persones participants.
  • Partir del rigor, la veracitat i l’objectivitat de les dades i les informacions aportades.
  • Separar clarament les dades i informacions objectives, de les interpretacions i valoracions.
  • Posar èmfasi en els factors que han contribuït a l’èxit o al fracàs del projecte.
  • Ús de recursos gràfics per facilitar la comprensió, sempre que aportin informació rellevant.

Fer la memòria d’un projecte més atractiva ajuda a la transparència de l’actuació desenvolupada i afavoreix la seva repercussió. Les infografies o els vídeos resum permetent donar visibilitat i explicar de forma més amena i senzilla aquelles dades i informacions que es volen destacar. Aquestes eines són especialment útils a l’hora d’il·lustrar textos que, tot i la importància del seu contingut, poden resultar densos o feixucs per l’extens nombre de dades que recullen.

Destacar els punts més rellevants amb imatges i gràfics pot facilitar la lectura d’apartats com la gestió econòmica o els llocs i espai on s’ha desenvolupat el projecte. El format en vídeo o infografia facilita la seva difusió a través de les xarxes socials, permet resumir en pocs minuts les accions i declaracions més destacables, i atreu fàcilment l’atenció. Existeixen diverses eines i aplicacions, algunes d’accés gratuït, que faciliten la creació d’infografies de forma intuïtiva i atractiva i la creació de vídeos d’animacions. En aquest recurs, n’apareixen algunes

Elaborar la memòria d’una actuació mitjançant un procés participatiu farà que aquesta sigui molt més rica i fidel a la realitat. Per això, resulta interessant escriure-la entre les diverses persones actives en el projecte que s’hagi desenvolupat i que, fins i tot, pugui ser ratificada per persones de l’entitat que no hi hagin participat directament. D’aquesta manera, es poden tenir diversos punts de vista i opinions. Per acabar, i segons el cas, pot acabar sent ratificada en assemblea per les persones sòcies, com a element de cohesió i de posada en comú de les accions de l’entitat.

Aquest recurs està basat en el document ‘Memòria d’actuació del projecte’ publicat pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) el febrer del 2019.

field_vote: 

8 idees perquè els butlletins atrapin al públic

Imatge principal a portada: 
 Font: TrendingTopic 2019
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Una vegada s’ha aconseguit trobar continguts prou interessants per obtenir subscripcions, arriba el moment d'oferir contingut de qualitat i mantenir el seu interès de forma perllongada en el temps.

Els butlletins són una eina de gran utilitat per a les entitats i una bona manera de mantenir una comunicació fluïda i directa amb el nostre públic, però s’han de tenir en compte diversos factors a l’hora de realitzar-lo perquè sigui llegit per qui la rep. Una vegada s’ha aconseguit el pas més difícil, que és trobar continguts prou interessants per obtenir subscripcions, arriba el moment d'oferir contingut de qualitat i mantenir el seu interès de forma perllongada en el temps.

Imatges secundàries: 
 Font: TrendingTopic 2019
 Font: Xarxanet.org
Subtitols: 
Pensar en qui ho rebrà
Decidir el disseny
Prestar atenció als títols interns
Ser breu i concís
Utilitzar audiovisuals i imatges per complementar la informació
Treballar la capçalera
Analitzar els resultats
Ser regular
Continguts: 

Un bon contingut és aquell en què convergeixen els interessos de l’entitat i els de lectors/es. Hi ha d'haver un equilibri entre les dues parts, però no es pot perdre de vista que el missatge de l’entitat ha de resultar rellevant a la persona que el rebi. Per aquest motiu, resulta interessant segmentar i personalitzar al màxim els continguts que es tracten en cada enviament.

El fons importa però la forma, sovint, també, i aquest és un cas evident. El contingut és important, però també ho és com es mostra. Un bon disseny també forma part de l'èxit del butlletí i pot ser un bon tret diferenciador i únic. És interessant usar dissenys que s'adaptin i es puguin veure bé en tots els dispositius i ser corporatiu, que lectors/es l'identifiqui d'un sol cop d'ull.

Els títols interns afavoreixen la lectura i fan el contingut més digerible a les persones que ho llegiran. Actualment, es rep infinitats de correus electrònics i la gent no pot aturar-se a llegir detingudament què explica cada un. Treballar els títols interns és una bona manera de resumir de què parla el butlletí i que els subscriptors/es puguin fer un escanejat ràpid dels continguts i aturar-se en aquells que resultin interessants.

Els butlletins també són una eina que fan homenatge a la importància de concretar. Una bona idea pot ser oferir un breu resum d'unes poques línies i, després, un enllaç al contingut complet a l’espai web. També acostuma a ser interessant usar elements com infografies, llistes o gràfics per intentar resumir allò que es necessitaria mitja pàgina per explicar-ho.

Els vídeos estan adquirint una importància cabdal en la comunicació actual. Per tant, és gairebé imprescindible l’ús de continguts audiovisuals i de bones imatges per atrapar lectors i lectores i dur-les a l'acció i completar allò es pretén transmetre. Unir-ho amb un text ben redactat és una de les millors combinacions per assolir els objectius.

La capçalera és el primer impacte que les persones veuen en rebre el butlletí. Fer que en mirar-lo es relacioni directament amb l’entitat és un repte que cal assolir. Per això, és imprescindible treballar molt aquesta secció i, sobretot, fer que sigui única i reconeixible. Una bona impressió d’inici és un bon argument perquè no s'elimini directament.

L’anàlisi de les dades i de les estadístiques és la millor manera de seguir creixent i avançant. Poder discernir els assumptes de major èxit o els continguts on han fet clic la majoria de subscriptors/es permet tenir una major eficiència i efectivitat a l’hora de transmetre allò que, d’alguna manera, els receptors i receptores volen llegir.

La regularitat també és un element clau a l’hora de tenir èxit amb els butlletins. No importa tant cada quin període de temps s’envia, sinó el moment en què es fa. És a dir, pot ser setmanal, quinzenal, mensual o trimestral. Però quan s’ha pres aquesta decisió, l’enviament ha de ser sempre el mateix dia, sigui cada dimarts, el 2n dijous de cada mes o el primer dia de cada trimestre, per exemple.

field_vote: 

7 claus per llegir les bases d’una convocatòria

Imatge principal a portada: 
Llegint les bases d'una convocatòria Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Les bases de les convocatòries estableixen quins trets han de reunir les propostes presentades. Us expliquem els principals aspectes als quals cal parar atenció per decidir si l’entitat es presenta.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Objecte de la convocatòria i programes i/o activitats subvencionables
Termini de la convocatòria i documents a presentar
Requeriments de les entitats beneficiàries
Característiques dels projectes
Criteris de valoració
Pressupost global de la convocatòria, import de la subvenció per projecte i percentatge i conceptes que es financen
Obligacions de l’atorgament de la subvenció
Més informació
Continguts: 

El primer que hem de conèixer d’una convocatòria és quina és la finalitat d’aquesta i quines característiques han de tenir els projectes susceptibles de ser subvencionats.

A tall d’exemple, les bases de la convocatòria de subvenció a entitats que han de regir la convocatòria ordinària de subvencions de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies 2019 en què regulava el procediment de concessió de subvencions de projectes i activitats a entitats de l'àmbit d'afers socials, inclusió social, famílies, joventut, infància, associacionisme, voluntariat, acció comunitària i atenció a la comunitat gitana, igualtat, migracions i ciutadania i de programes de manteniment de serveis i establiments de serveis socials que defineix l'actual Cartera de serveis socials a Catalunya.

Les dates d’inici i final de la convocatòria són claus per realitzar una bona planificació i no haver de córrer el darrer dia de presentació, especialment si en la preparació de la documentació a presentar per a la convocatòria hi participen diferents persones i/o àrees de l’entitat.

El llenguatge administratiu acostuma a fer servir paraules del tipus “X dies naturals o hàbils a partir de l’endemà de la publicació”. Per tal de facilitar-vos el procés de calendarització, heu de tenir present que:

  • Dies naturals: Són tots els dies de l’any.
  • Dies hàbils: Corresponen als dies laborables, inclòs dissabte. Per tant, no heu de comptar diumenges o festius.

A més, en aquesta lectura de les bases també heu de buscar quin és el procediment a seguir per presentar el projecte i quina documentació referent a aquest i a l’entitat heu d’adjuntar per tal de preparar-la amb antelació.

Totes les convocatòries estableixen una sèrie de criteris que les organitzacions han de complir per tal poder presentar les seves propostes i optar al finançament. Només llegint i revisant aquests requisits podem decidir si presentem la nostra proposta.

Aquest criteris poden fer referència a diferents aspectes com:

Seguint amb l’exemple de les bases de la convocatòria de subvenció a entitats de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aquesta establia que:

  • Es poden acollir a les subvencions que preveu aquesta Ordre les entitats constituïdes legalment que no tinguin ànim de lucre i amb establiment operatiu a Catalunya.
  • En cap cas poden obtenir la condició de beneficiari de la present subvenció les entitats en les quals les normes d'accés, funcionament o utilització de mitjans i instal·lacions impliquin de fet o de dret una discriminació per raó de sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  • Si les persones beneficiàries són agrupacions de persones sense personalitat jurídica, cadascuna de les integrants ha de complir els requisits que exigeixen les bases reguladores i l'article 11.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Les bases de les convocatòries ens donen moltes pistes sobre quins trets han de reunir les propostes presentades per tal de ser susceptibles de rebre finançament. Com hem vist anteriorment, aquestes característiques poden estar definides tant en l’apartat d’objecte de la convocatòria com al llarg de les bases.

En aquest sentit, i pel que fa a la proposta tècnica, el que hem de tenir clar un cop ens haguem llegit tota la convocatòria és:

  • Quines actuacions són subvencionables.
  • Quines característiques han de tenir les persones que participen en aquestes actuacions.
  • En quin període en el qual s’han de portar a terme aquestes actuacions.

Conèixer quins elements tindran en compte els responsables de l’avaluació per seleccionar les propostes guanyadores també ens ajuda redactar un projecte més adient i coherent amb la convocatòria.

Per exemple, les bases de la convocatòria de subvenció a entitats de projectes i activitats per a entitats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assenyalaven que es tindrien en compte els següent criteris de valoració per a les propostes que s'encabien en la línia F, Programes de caràcter comunitari, de promoció del voluntariat i enfortiment de l'associacionisme, i de promoció i reconeixement del poble gitano.La inclusió de la perspectiva de gènere es valoraven amb referència a les metodologies i als indicadors de gènere utilitzats en el projecte.

Saber quina és la dotació econòmica amb la que compta la convocatòria i l’import màxim que financen ens permet conèixer, de forma aproximada, quants projectes comptaran amb finançament.

A més, saber fins a quin percentatge màxim del projecte presentat podrà ser subvencionable i quines despeses es poden sol·licitar ens facilita l’elaboració del pressupost i ens estalvia sorpreses posteriors.

Pel que fa a les bases de la convocatòria de bases de la convocatòria de les subvencions de la Direcció General d'Acció Cívic i Comunitària, aquesta finançava fins el 85% del cost total del projecte presentat. Aquestes despeses havien d’estar vinculades a la realització de l’activitat, incloent aquelles despeses de personal i estructura (lloguer, manteniments, subministraments, etc.) que estiguin directament relacionades amb l’activitat objecte de subvenció. A més a més, s'indicava que les següents despeses no subvencionables no podien formar part del pressupost presentat:

  • Les comissions i pèrdues de canvi.
  • Les despeses d'observatoris, estudis, publicacions, i organització i realització de torneigs esportius, llevat que els annexos específics estableixin el contrari.
  • Les despeses de reparacions i conservació, necessàries per al desenvolupament de l'acció subvencionada, fins a un màxim del 5% del pressupost, llevat que les bases específiques estableixin el contrari.
  • Les aportacions en espècie, que han de constar detallades en el pressupost de despeses i d'ingressos

Finalment, quan llegim les bases d’una convocatòria hem de tenir clar quines són les condicions de l’atorgament de la subvenció i les obligacions a l’hora de realitzar la justificació.

En concret, us recomanem identificar:

  • Quan de temps trigaran en notificar i emetre la resolució de la convocatòria.
  • Quan i com es realitzarà el pagament i si es poden realitzar bestretes.
  • Quina quantia s’hauria de justificar a l’entitat finançadora (només el que ells aporten o el cost total.
  • Quin percentatge màxim del cost total del projecte es pot destinar a les diferents partides pressupostàries.

Per qualsevol dubte sobre els requisits jurídics de l’entitat o els aspectes legals d’un conveni de col·laboració, sobre la justificació de la convocatòria, podeu contacta o sobre el disseny i eñ desenvolupament del projecte, podeu contactar amb els nostres serveis d'assessorament i acompanyament que oferim gratuïtament i que només cal sol·licitar emplenant aquest formulari.

field_vote: 

7 passos a seguir per elaborar el Pla d’igualtat de l’entitat

Imatge principal a portada: 
El pla d'igualtat, necessari en aquelles entitats amb 50 o més persones treballadores. Font: Pixabay
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

La nova normativa, en vigor des de 2019, obliga a les associacions amb 50 o més persones treballadores a aprovar i implantar la seva pròpia estratègia en un màxim de tres anys.

La necessitat de fer front a les desigualtats existents entre els homes i les dones en totes les esferes de la societat ha obligat als òrgans de govern a modificar lleis com la que fa referència a l’obligatorietat de dotar-se d’un pla d’igualtat a les entitats.

Imatges secundàries: 
El pla d'igualtat, necessari en aquelles entitats amb 50 o més persones treballadores. Font: Pixabay
Subtitols: 
Establir el compromís de l’entitat
Creació d’un equip de treball
Elaboració de la diagnosi
Disseny del pla d’igualtat
Difusió del pla
Implementació i seguiment del pla d’igualtat
Avaluació final
Continguts: 

Com a pas previ, és necessari que la direcció prengui la decisió de començar a aplicar una política d’igualtat de gènere a l’entitat i plasmar-la per escrit a través d’un document que inclogui els següents objectius:

  • Integrar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’organització com a principi bàsic i transversal
  • Incloure aquest principi en la política de l’ONG i en la gestió dels recursos humans.
  • Facilitar els recursos materials i humans per a l’elaboració del pla d’Igualtat

Aquest compromís serà comunicat a tota la plantilla per tal d’implicar el conjunt de l’associació.

Establert el compromís, cal que l’entitat conformi la Comissió d’Igualtat que s’encarregarà de totes les accions destinades a la informació i sensibilització de la plantilla, difusió, diagnòstic, disseny, posada en marxa, seguiment i avaluació del pla d’igualtat.

Aquest grup de treball estarà format, a parts iguals, per membres de l’ONG i representants dels treballadors/es. És recomanable que la Comissió estigui integrada per homes i dones i per persones que ocupin càrrecs influents, amb capacitat de decisió i amb representació dels diferents departaments.

La primera tasca a desenvolupar per la Comissió d’Igualtat és elaborar una diagnosi de l’entitat que permeti detectar quins són els punts forts i els aspectes a millorar en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

La diagnosi ens ha de permetre conèixer la realitat de l’associació; ha d’estar orientada a la presa de decisions dins l’entitat; s’ha d’adaptar a la realitat de l’organització i ha de ser d’actualització constant.

Per tal d’elaborar-la, cal recopilar i analitzar dades quantitatives i qualitatives a partir de diferents fonts, com ara:

  • Dades estadístiques de l’entitat, totes segregades per sexe (per exemple, percentatge d’homes i dones en llocs de decisió, nombre de formacions realitzades en funció del sexe, entre d’altres).
  • Enquestes a les persones treballadores.
  • Entrevistes individuals i col·lectives, grups de discussió.
  • Normativa legal i manuals de l’entitat (conveni, acords, protocols…).

Aquestes dades ens permetran analitzar amb detall aspectes com les característiques de l’organització i la seva estructura organitzativa, el personal, el procés d’incorporació a l’entitat, el desenvolupament de la carrera professional, la formació i reciclatge dels professionals que la formen, les condicions de treball, les retribucions i les mesures de conciliació laboral familiar i personal, entre d’altres.

Un cop enllestida la diagnosi, convé generar un informe amb les principals conclusions generals i les possibles àrees de millora detectades.

El primer pas per dissenyar el pla d’igualtat és establir els objectius generals i els específics en base als resultats de la diagnosi, així com una proposta d’actuacions per assolir-los. Per a cada actuació es determinaran els recursos humans i materials necessaris, les persones responsables de la seva execució i els i les destinatàries de la mateixa.

Tanmateix, convé calendaritzar la posada en marxa de les accions, marcar la freqüència amb la que es revisaran i definir els indicadors quantitatius i qualitatius que permetran visualitzar els resultats de les accions i objectius, tant les plantejades a curt termini com a llarg termini.

El pla d’igualtat ha de ser:

  • Integral: Pretén incidir no només en la situació de les dones sinó de tota la plantilla.
  • Transversal: Implica tots els departaments.
  • Dinàmic: En contínua revisió.
  • Sistemàtic: L’objectiu principal s’assoleix a través del compliment dels objectius específics
  • Flexible: Fet a mida segons les necessitats de cada entitat
  • Temporal: Acaba quan s’assoleix la igualtat total entre homes i dones.

Un cop dissenyat el pla, és cabdal donar-lo a conèixer des de la vessant interna i l’externa.

Interna: Totes les persones que tenen alguna vinculació amb l’entitat han de saber i prendre consciència dels objectius del pla. Des del personal responsable de la gestió fins a l’equip voluntari.

Externa: Comptar amb un pla d’igualtat pot afavorir a millorar les relacions amb les administracions públiques i a fer l’entitat més atractiva per als professionals del sector.

Suposa la posada en marxa de les mesures establertes en el pla d’igualtat. En aquesta fase és fonamental activar els mecanismes i criteris que permetin fer el seguiment per tal de detectar els possibles problemes o desviacions que sorgeixin durant l’execució del mateix.

Consisteix en examinar tot el procés d’implementació del pla d’igualtat. L’avaluació s’estructurarà en tres eixos: estudi dels resultats, del procés i de l’impacte i entre d’altres aspectes, s’estudiarà:

  • Si el pla ha assolit els objectius establerts prèviament
  • Si s’ha millorat en els punts febles detectats durant la diagnosi
  • Si el desenvolupament del pla ha estat l’esperat
  • Reflexionar sobre la continuïtat de les accions
  • Identificar noves necessitats que requereixin accions per a fomentar i garantir la igualtat de gènere.

Si en l’avaluació global es considera que els resultats han estat positius, convindrà estudiar noves accions per a seguir millorant en el següent període.

En canvi, si la valoració final és negativa perquè les accions proposades no han estat efectives, caldrà cercar noves estratègies per assolir els objectius. Si el problema del no compliment han estat les metes establertes, a vegades massa ambicioses, caldrà substituir-les per altres de més assequibles i coherents amb la realitat de l’entitat.

field_vote: