—M'han fet unes fotos per a una òpera del Liceu— explica content un veí al carrer dels Salvador del Raval.

El vestuari és una altra de les formes de participació que s'han generat al voltant de 'La Gata Perduda', l'òpera comunitària del projecte Òpera Prima del Liceu que parteix de la voluntat d'obrir el teatre a la ciutadania.

Dissenyat per Montse Amenós i confeccionat per Dona Kolors i Top Manta, vol multiplicar encara més la participació veïnal imprimint les cares de les veïnes fotografiades a les peces de roba que portaran els centenars de persones que actuaran sobre l'escenari el 5 i 7 d'octubre d'aquest any.

Un procés de descoberta

Fins arribar aquí, l'òpera ha viscut un procés d'uns tres anys i ha comptat amb la participació d'aproximadament un miler de persones. L'equip que hi ha al darrere s'endú molts aprenentatges. "És la descoberta entre un equipament i un barri, i entre un barri i un equipament", explica Irene Calvís, responsable de LiceuApropa.

Comptar amb la participació de persones individuals més enllà de les entitats ha sigut el més difícil, i més amb una pandèmia pel mig. "És complicat arribar a una cocreació artística real perquè això és un extra per a molta gent que hi participa. El que sí que es dona es un vincle amb el Liceu afectiu i emocional que anirà més enllà de l’òpera comunitària", afegeix Eva García, especialista en art comunitari del projecte.

La previsió és que aquest procés es torni a fer cada tres anys a d'altres barris de la ciutat adaptat a cada experiència. Per ara, però, elles volen saber què en quedarà al Raval de tot això i si canviaran les maneres de fer: "Al Liceu ja estan canviant".

Dos mons sobre l'escenari

"És un projecte exigent que juga amb maneres de fer diferents, la dels professionals i la dels no professionals. Els dos han de tenir consciència que s’estan apropant a uns altres ritmes", expliquen. I és que tampoc ha estat fàcil l'entesa entre l'equip artístic i el veïnat pel que fa a la calendarització i la partitura.

La complexitat de l'òpera, sumada a la quantitat de participants, ha necessitat de molta organització. Per exemple, un dels personatges principals, que és el cor del Raval, format per 250 persones no professionals sense experiència escènica, han hagut de lidiar amb una escenografia molt elaborada.

Un Raval amb moltes òperes

Calvís diu que l'òpera és com un nadó que ha crescut a mida que es contactava amb entitats i nous agents i s'incorporaven accions proposades pel barri, les quals han amplificat les dimensions i la coordinació del projecte. Per exemple, han col·laborat amb l'Escola Massana per fer el cartell juntament amb persones amb paràlisi cerebral del Centre Ocupacional Sínia.

El projecte, que forma part d'un consorci europeu i cada cop és més conegut arreu, ha anat més enllà de l'òpera amb l'organització de conferències musicades per a entitats socials, i activitats complementàries com la xerrada entre Arnau Tordera, el compositor de l'òpera, i Victoria Szpunberg, la dramaturga, el dia 3 de maig.

"Aquest barri és molt ric, m'agradaria saber què hauria passat en un altre barri", es pregunta Calvís. I això és "un avantatge i un inconvenient. No s’acaba i dona joc, però no arribes a tothom". Creu fermament que són tantes les possibilitats que té i les col·laboracions que podrien haver teixit que "al Raval existeixen moltes òperes".