Jurídic

L’aigua és part important de moltes activitats d’oci i lleure, però també d’educatives. És per això que el sector ha de treballar, igual que ha estat fent durant els darrers anys de sequera, per minimitzar la despesa. No és quelcom que s’hagi deixat, la sequera i l’escassetat hídrica és un problema que les conques mediterrànies pateixen i ja han patit amb anterioritat; la darrera gran sequera va ser l’any 2008.

Asun Gil, cap del Departament d’Educació Ambiental i Emocional de Fundesplai, afirma que es porta anys treballant en aquest sentit i “es manté el ferm compromís de treballar per la millora del medi ambient no només des de l’educació, també des de la responsabilitat en la mitigació dels efectes de la nostra activitat sobre el planeta”.

Hi ha moltes mesures que es poden prendre per estalviar més aigua, com pot ser prioritzar la platja per davant de piscines, reduir (o evitar) l’ús de mànegues o repensar els jocs d’aigua que s’han estat fent fins ara.

Les piscines han format part fonamental de moltes de les activitats de lleure a l’aire lliure que s’han fet durant molts anys, essent inclús el centre del projecte educatiu o formant-ne part directament. A banda de ser un espai fresc on els infants i joves poden deixar de patir la calor i refrescar-se, ajuden a millorar la psicomotricitat, es treballa i fomenta el treball en equip, s’ensenya a nedar...

Pel que fa a omplir les piscines, hi ha diferents casuístiques i, en molts casos, són els ajuntaments els encarregats de decidir. Un primer cas són les piscines privades d’hotels, càmpings o comunitats de veïns poden ser considerades refugis climàtics i es podran obrir a la ciutadania. Fundesplai, per exemple, ha posat a disposició les piscines de totes les cases de colònies per obrir-les als veïns i veïnes.

Per tant, es poden omplir aquelles piscines que han estat censades com equipaments, les piscines particulars privades són un altre cas diferent. Per omplir una piscina privada i obrir-la al públic, ha d’establir-se un acord amb l’ajuntament, però hauran de complir les mateixes condicions que les públiques.

Cal destacar que el Decret Llei no aborda en profunditat temes importants com són la qualitat de l’aigua, la necessitat de socorrista, gratuïtat o preus d’entrada, etc. En aquests casos s’haurà de complir amb els requisits que l’ajuntament estableixi en cada cas, seguint les particularitats municipals.

Contractar personal a través de les xarxes socials ofereix una sèrie d'avantatges, com ara la possibilitat de mostrar la cultura de l'organització, connectar amb professionals qualificades i promoure les vacants de feina àmpliament i ràpidament. Tanmateix, és crucial tenir presents les següents qüestions:

• Definir objectius: abans de començar, cal establir els objectius que es volen aconseguir, l’estratègia que se seguirà, quins són els públics objectius, els canals de xarxes socials més adequats que es faran servir i com s’avaluarà i es farà seguiment de les estratègies i les accions plantejades.
• Optimitzar els perfils de l'entitat: és fonamental que els perfils de les xarxes socials de l’organització estiguin actualitzats i reflecteixin la cultura i els valors corporatius. Això ajudarà a captar candidates que s’identifiquin i relacionin amb l’entitat.
• Segmentar el públic: cada xarxa social es dirigeix a públics diferents, cal analitzar quina és la més adequada per arribar a les persones candidates que es busquen.
• Analitzar les tendències: cal tenir present que les xarxes socials estan en constant evolució, per tant, és crucial estar al dia amb les últimes tendències i funcionalitats per assegurar-se que s’està aprofitant al màxim les oportunitats de reclutament que ofereixen.

Les xarxes socials ofereixen l’oportunitat d’interactuar amb les possibles candidates i construir relacions amb elles abans del procés d'entrevistes. És important respondre a les preguntes i comentaris proactivament i fomentar la participació de les persones seguidores, invitant a donar visibilitat al procés de selecció. Una altra eina que ofereixen les xarxes socials són els missatges directes per establir un contacte personal amb potencials candidats, ja sigui perquè s’han apuntat a l’oferta o perquè l’entitat té interès en el fet que participi en el procés de selecció.

La interacció activa amb les possibles candidates demostra compromís i interès per part de l'organització, creant una impressió positiva i fomentant la confiança de les candidates en el procés de reclutament.

Finalment, s’ha de tenir present el moment de tancar els processos de selecció. Tenint en compte que les persones que han participat en la selecció han destinat part del seu temps, és d’agraïment donar resposta a aquelles que no hagin sigut seleccionades. D’aquesta manera, es té cura de la imatge corporativa de l’entitat i no es tanca la porta a possibles relacions amb candidates que en un futur poden encaixar en l’organització.

La Junta directiva ha de tenir una composició mínima de tres persones amb els càrrecs obligatoris de presidència i secretaria. La tercera persona pot encarregar-se de la tresoreria, però també pot ocupar la vicepresidència o una vocalia de l’entitat.

La presidència, la secretaria i la tresoreria, juntament amb les vocalies, s’encarreguen de la gestió diària de l’entitat i del seu correcte funcionament. Són les persones encarregades de dur a terme tots els tràmits administratius, però també les responsables legals en cas que hi hagi qualsevol problema.

Aquestes tasques es desenvolupen de manera voluntària, és a dir, sense cap retribució econòmica, ja que únicament es poden rescabalar les despeses justificades (desplaçaments, dietes, etc.) d’acord amb l’activitat que s’hagi dut a terme.

La renovació de la Junta és un dels tràmits més freqüents en el dia a dia d’una entitat i s’ha de dur a terme per votació en assemblea general. S’hi poden presentar candidatures diferents, que hauran de ser votades per les persones sòcies. Un cop escollida la nova Junta, s’haurà de fer el traspàs de responsabilitats i comunicar-la al Registre d’entitats.

En algunes ocasions, el procés electoral (de presentació de candidatures, terminis i votacions) està descrit de manera detallada als estatuts o reglament de règim intern de l’entitat, essent aquest procés d’obligat compliment per part de l’associació.

Les persones que ocupen càrrecs a la Junta directiva poden ser reelegides, sempre que els estatuts no ho prohibeixin. Una vegada s’ha aprovat la nova Junta, s’ha de presentar el certificat de renovació de membres al Registre d’entitats. És un tràmit gratuït que s’ha de fer telemàticament.

Segons descriu la mateixa Llei 4/2008, existeix la possibilitat que les entitats tinguin socis i sòcies menors d’edat.

A més, les persones menors d’edat també poden constituir associacions juvenils o d’alumnes. En aquest cas, en poden formar part, tant com a socis i sòcies de l’entitat i també com a membres de l’òrgan de govern de l’entitat.

En el cas que no hi hagi cap persona major d’edat a la junta de l’associació, hi haurà un òrgan adjunt que s’encarregarà de dur a terme aquelles accions per les quals es requereix majoria d’edat. Aquest òrgan adjunt ha d’estar format, com a mínim, per dues persones adultes.

Les funcions principals del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya que recull el decret són “l’elaboració, el seguiment i l'avaluació del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat”, així com el fet de desenvolupar programes de foment del teixit associatiu. En definitiva, el CAVC és l’òrgan que fomenta la visibilització, el bon funcionament i la consolidació del teixit associatiu i el voluntariat a Catalunya, fent de nexe entre les entitats i el govern.

A més, cal tenir en compte que la Llei de foment de l’associacionisme, aprovada a inicis de l’any 2024, precisament, reconeix aquest espai de participació i estableix les seves funcions.

'Apliquem una metodologia per incorporar la ciutadania en el disseny dels tràmits des de l’inici. Les administracions públiques, fins ara, fallàvem en això'.@NuriaEspuny , directora d' #AdministracióDigital intervé al Consell de l’associacionisme i el voluntariat de Catalunya pic.twitter.com/3PKNYlsfSa

— Gencat Digital (@gencatdigital) June 15, 2023

Pel que fa a la composició, la presidència del Ple està en mans del conseller del Departament de Drets Socials, actualment, Carles Campuzano. La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) exerceix la vicepresidència primera, i la segona i tercera venen designades per les disset vocalies del Consell que representen les entitats.

Altrament, el Departament de Justícia ocupa una vocalia (a través de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques). La resta de vocalies representen la varietat d’entitats del territori, ja que en formen part fins a sis entitats amb un paper significatiu en els diferents àmbits: social, sanitari, educatiu, cultural...; representació sindical; organitzacions empresarials significatives en l’àmbit dels serveis socials; representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i organitzacions de l’àmbit local.

A més a més, el Decret 52/2024, n’afegeix representació de la Federació Catalana de Voluntariat Social, del Consell Nacional de Dones de Catalunya i de la Coordinadora Catalana de Fundacions. D’aquesta manera, un cop entri en vigor aquest decret començarà la renovació de les vocalies.

El 18 de gener de 2024 va entrar en vigor la Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l'associacionisme. Entre altres moltes mesures d’impuls de la participació ciutadana, com poden ser la constitució d’espais de debat i treball, també es reconeix el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya i es dona valor a la seva tasca.

Un dels aspectes clau d’aquesta llei és que el CAVC serà l’ens encarregat de vigilar que es compleixen les obligacions de la llei i també es garanteix la constitució de consells de participació territorials.

En cas de dubtes relacionats amb el CAVC o altres qüestions vinculades a l’associacionisme es pot consultar el servei d’assessorament jurídic.

Podran ser declarades d'utilitat pública les organitzacions que compleixin els requisits establerts a l'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació. Els requisits són els següents:

• Finalitat de l'entitat. En els estatuts de l'organització cal preveure el fet que d'entre les seves finalitats es tendeixi a promoure l'interès general.
• Activitats i serveis. L'activitat de l'entitat no ha d'estar restringida exclusivament a beneficiar persones associades.
• Retribució de la Junta directiva. Ha d’estar disposat als estatuts de l’entitat l’opció de poder retribuir a les persones membres de la Junta directiva per altres tasques desenvolupades a l’organització. En tot cas, aquestes persones que perceben retribucions, no ho podran fer a càrrec de fons o subvencions públiques.
• Mitjans de l'organització. L'entitat ha de disposar dels mitjans personals i materials adequats, i amb l'organització idònia per garantir el compliment dels seus fins estatutaris.
• Antiguitat de l'organització. L'entitat ha d'estar constituïda i inscrita en el registre corresponent, en funcionament i donant compliment efectiu als seus fins estatutaris, ininterrompudament i complint amb tots els requisits anteriors, almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

S'ha de presentar una sèrie de documents per tal de poder tramitar la sol·licitud de la DUP:

• Sol·licitud amb data i signatura de la persona representant de l'organització on, en un primer apartat, s'especifiquin de forma clara les raons per les quals l'associació o federació vol ser declarada d'utilitat pública. En un segon apartat, és necessari explicar els objectius de l'entitat que justifiquin que sigui considerada d’utilitat pública, amb una referència especial a les seves activitats d’interès general.
• Fotocòpia de la targeta acreditativa del número d'identificació fiscal (NIF).
• Certificat tramitat per la persona secretària i amb l'acord del president/a, que acrediti el vistiplau de l'assemblea general per la qual s'ha aprovat la sol·licitud de la declaració d'utilitat pública i de la composició de la Junta directiva actual, amb els noms i cognoms de cada membre, el domicili, el càrrec que ocupa i la data del nomenament de cada membre.
• Memòries de les activitats que hagi desenvolupat ininterrompudament l'entitat durant els dos anys precedents a aquell en què es presenta la sol·licitud.
• Documentació comptable corresponent als dos últims exercicis tancats durant l'exercici en curs. Cadascun d’ells ha d’estar integrat pel balanç de situació, el compte de resultats i la memòria econòmica.
• El Departament de Justícia comprovarà si l’organització està al corrent de les seves obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Les principals organitzacions afectades per la norma són les associacions i, en els casos que així ho determini la llei, les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials que compleixen els requisits que fixa la normativa.

La llei explica quins són els requisits que han de complir les organitzacions, alguns són: tenir finalitats d’enfortiment comunitari o de regir-se per principis i valors com la transparència, el foment de la participació, el funcionament democràtic, la sostenibilitat ambiental, la garantia d’una perspectiva inclusiva i no sexista o el foment de la normalització lingüística del català.

Així mateix, també afecta les administracions públiques catalanes, ja que indica, en funció de l’àmbit de competències, l’obligatorietat de fomentar l’associacionisme.

La llei estableix una sèrie de mesures per millorar les relacions amb l’Administració pública catalana. En aquest sentit, estableix la creació d'un sistema que garanteixi la interconnexió i interoperabilitat entre els diversos registres i censos d'entitats sense ànim de lucre, la titularitat dels quals sigui de la Generalitat de Catalunya per facilitar i simplificar la relació de les organitzacions amb les diferents administracions.

Finalment, la llei preveu la creació de l'Agència catalana de foment de l'associacionisme, l'Observatori de l'associacionisme i un centre de recursos per a les associacions juvenils, i suprimeix el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya de la Llei 25/2015.

Es pot consultar a la guia ‘Aspectes clau de la Llei 11/2023 de foment de l’associacionisme’ que ha creat l’equip jurídic de Suport Tercer Sector de Fundesplai per ampliar la informació.

En cas de dubtes en referència a aquesta qüestió, altres relacionades amb l'àmbit laboral o relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

S’ha aprovat la Llei de foment de l’associacionisme, que respon a les conclusions sorgides al tercer Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat.

https://t.co/AcB5szUElX#LleiAssociacionisme #Associacionisme pic.twitter.com/kZLJUauM8Q

— Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer (@FececFederacio) January 8, 2024

Segons el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, qualsevol persona que realitzi pràctiques formatives (remunerades o no) incloses en programes de formació o pràctiques acadèmiques externes en entitats, empreses o institucions es considera becària. Inicialment, la cotització per elles havia de ser a partir de l’1 d’octubre de 2023, però el Reial Decret 5/2023, de 28 de juny, va posposar la data fins a l'1 de gener de 2024.

La normativa afecta els següents casos:

• Pràctiques fetes per alumnat universitari: ja siguin per obtenir titulacions oficials de grau, màster o doctorat com per obtenir un títol propi de la universitat.
• Pràctiques dutes a terme per alumnat de formació professional: sempre que no siguin per a formacions professionals intensives.

Les persones becàries tenen la protecció que regula el Règim General o el Règim Especial dels Treballadors de la Mar, però no està inclosa la protecció per desocupació ni la cobertura del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) ni la de formació professional.

Pel que fa a les prestacions econòmiques per naixement i cura de menors, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància, seran l'entitat gestora o, quan correspongui, la mútua col·laboradora les quals faran front al pagament de les prestacions que siguin necessàries.

Per tenir més informació es pot consultar la guia 'Manual de contractació de persones becàries' creada per l'equip laboral de Suport Tercer Sector de Fundesplai.

En cas de dubtes en referència a aquesta qüestió, altres relacionades amb l'àmbit laboral o relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Novetats a la Seguretat Social dels becaris
Jorge Pérez Pérez
#EspaisTemàticsEAPC sobre "Novetats en matèria de Seguretat Social"

https://t.co/EO0OuuPHl9 pic.twitter.com/re5rsxxZp1

— EAPC (@eapccat) April 28, 2023

Hi ha diferents classes de riscos psicosocials que s’han de tenir en compte.

En primer lloc, els associats a l’organització de la feina, que s’entén com la distribució, el disseny i l’exigència de l’execució de les tasques. En aquest àmbit són factors de risc les següents situacions:

• Tenir una divisió de feina desequilibrada entre les persones treballadores que suposi que no hi hagi temps per realitzar-la dins de la jornada laboral o que el temps o el volum per fer les tasques assignades no siguin adequats.
• Tenir una feina monòtona o que no es tinguin clars els objectius. També quan es designen tasques que no són adequades segons les habilitats de la persona treballadora.
• Quan la tasca que es desenvolupa està carregada d’emocions.
• No donar autonomia a la persona per fer la feina establerta o que no pugui compartir les seves opinions o idees per millorar o optimitzar les tasques.

D‘altra banda, estan els riscos ocasionats per les relacions interpersonals pel tracte o la interacció entre les companyes de feina, les caps i l’organització. A continuació, alguns exemples:

• Desequilibri entre l’esforç i implicació de les treballadores i el reconeixement que reben.
• Situacions de violència, discriminació o assetjament.
• Que no hi hagi qualitat de lideratge, que les persones treballadores no sentin que tenen el suport de les persones superiors o que no hi hagi espais participatius.
• Problemes per aconseguir conciliar la vida laboral amb la social.

Finalment, es poden trobar els riscos causats pels entorns laborals, que, tot i que no s’identifiquen com a riscos psicosocials, poden influir directament en la seva aparició.

• No tenir els equips adequats per desenvolupar les tasques assignades.
• No tenir un lloc de treball adequat, sigui per falta d’espai o il·luminació, tenir una temperatura inadequada o un excés de soroll.

‼️ Per prevenir els riscos psicosocials, primer cal avaluar i identificar els factors de risc mitjançant metodologies fiables i validades, amb el compromís de l’empresa i la participació de les persones treballadores i de la seva representació legal.

https://t.co/kxLNUdMF2V pic.twitter.com/vAlnPAxbqv

— A la feina cap risc (@alafeinacaprisc) December 19, 2023

Cada entitat i departament és diferent i pot tenir unes característiques o necessitats individuals. Per aquest motiu, és crucial fer una anàlisi profunda de l’organització per detectar els riscos psicosocials als quals poden estar exposades les persones treballadores.

Tot i que existeixen diferents metodologies per avaluar els riscos psicosocials, el Departament d’Empresa i Treball explica que l’avaluació ha de complir amb els següents requisits mínims:

• Que la metodologia estigui basada en fonaments científics, empírics i legals.
• Es poden utilitzar eines quantitatives, com qüestionaris, o qualitatives, com entrevistes o dinàmiques de grups.
• És important que participin les diferents persones de l’organització per tenir una visió global.
• La responsabilitat de l’avaluació haurà de ser d’una persona o equip qualificat per a la tasca.

A més, s’ha de crear un grup de treball que lideri el procés d’avaluació. Ha de ser paritari perquè estiguin representades totes les persones treballadores. Un cop implementades les mesures que s’explicaran a continuació, s’haurà de fer seguiment i valoració dels resultats per poder ajustar i implementar el que calgui.

En primer lloc, ha de ser una eina accessible i fàcil de fer servir. Això implica, no només el funcionament de l’eina, sinó també la comunicació que se’n fa i el procediment que se’n derivi un cop enviada la denúncia. D’altra banda, no ha de comportar una gran quantitat de requeriments cap a la persona que comunica la infracció. No calen proves concloents, sinó indicis raonables.

També cal que sigui un canal segur, que garanteixi totalment la confidencialitat de la persona que emet la denúncia i faci possible mantenir l’anonimat. Per exemple, no ha de permetre fer un rastrejament a través de la IP. Tot i això, el canal ha de permetre establir una comunicació amb la persona comunicant per demanar més informació, si és necessari.

Obligatòriament, s’han de poder denunciar certes infraccions de les normatives establertes per la Unió Europea que recull l’article 2 de la llei i les infraccions penals i administratives (greus i molt greus). A més, el canal de denúncies pot estar integrat amb altres vies de denúncies com ara les relatives al codi ètic, per facilitar l’accés de les persones informants. En aquest cas cal informar de la diferència i de quina protecció es té en cada cas.

D’una banda, estan obligades a tenir canal de denúncies totes les entitats del sector públic. A més, n’han de tenir totes les entitats privades amb cinquanta o més persones contractades. També les fundacions, entre altres formes jurídiques, creades per partits, sindicats o patronals que rebin o gestionin fons públics, amb independència del nombre de persones treballadores que tinguin.

Una possibilitat és compartir el canal intern de denúncies. En el sector públic poden fer-ho els municipis petits, d’acord amb la llei, i les entitats amb menys de cinquanta persones persones treballadores. Per a la externalitzar la gestió s’ha d’acreditar necessàriament que no es disposa dels recursos suficients per gestionar-lo.

En canvi, les entitats privades, en cas que siguin entitats d’entre 50 i 249 persones treballadores, “podran compartir entre si el Sistema intern d’informació i els recursos destinats a la gestió i tramitació de les comunicacions, tant si la gestió es duu a terme per qualsevol d’aquestes com si s’ha externalitzat”, tal com indica l’article 12.

El director de Prevenció d'#Antifrau ha detallat la tasca de la institució com Autoritat Competent de Protecció dels #alertadors. I ha afegit "qui alerta per canals interns dona l'opció a l'organització de reconduir la situació irregular. Són una peça del sistema d'integritat" pic.twitter.com/jgUktqZXlQ

— Antifrau de Catalunya (@antifraucat) November 10, 2023

En primer terme, és important tenir en compte que les denúncies rebudes s’han de tractar correctament i amb diligència i no han de quedar en un calaix. El funcionament del canal de denúncies ve determinat per la normativa i pel reglament del canal que ha de tenir cada entitat. En qualsevol cas, la llei estableix que cal enviar un justificant de rebut de la comunicació en un termini de set dies des de la recepció, excepte si això posa en perill la confidencialitat.

També s’ha de donar resposta en un termini màxim de tres mesos des de la recepció, en cas que no sigui impossible fer-ho.