Poden percebre un sou les persones que tenen un càrrec a l’òrgan de govern?

Imatge principal a portada: 
Les associacions i federacions d’àmbit català, els càrrecs de la junta directiva mai poden percebre un sou de l'entitat. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Autor/a: 
Irene Mataró
Resum: 

La resposta varia en funció del tipus d’entitat sense ànim de lucre i en funció d’altres factors que tractarem en aquest recurs.

Imatges secundàries: 
Les associacions i federacions d’àmbit català, els càrrecs de la junta directiva mai poden percebre un sou de l'entitat. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Subtitols: 
La junta directiva d’una associació o federació
La junta directiva d’una entitat esportiva
El patronat d’una fundació i el consell rector d’un cooperativa sense ànim de lucre
Continguts: 

En les associacions i federacions d’àmbit català, els càrrecs de la junta directiva mai poden percebre un sou provinent de l’entitat per aquesta tasca. En d’altres paraules, la funció de membre de la junta directiva de les associacions i federacions, d’acord amb el Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques (article 322-16), no pot ser remunerada atès que aquestes persones han d’exercir el seu càrrec de manera completament gratuïta.

No obstant, els càrrecs de la junta directiva sí tenen dret a ser rescabalats per aquelles despeses que justifiquin degudament i que es produeixen en motiu de l’exercici del seu càrrec a la junta.

La normativa catalana (article 322-16 del Codi Civil) introdueix un matís molt rellevant: els membres de l’òrgan de govern que exerceixin funcions de direcció, de gerència o altres, si aquestes no són funcions relacionades amb la tasca de govern de l’associació o federació podran ser retribuïts sempre i quan s’estableixi una relació laboral entre aquesta persona i l’entitat i no siguin més de la meitat dels membres de l’òrgan de govern els qui percebin un sou provinent de l’entitat en aquests termes.

Arrel d’aquesta previsió de la Llei pel que fa a l’exercici de funcions de direcció i gerència es pot extreure una norma bàsica amb tres punts clau per a la retribució per part de la mateixa entitat de les persones que són membres de la junta directiva de les associacions o federacions:

  1. Aquesta retribució es produeixi en el marc d’una relació laboral.
  2. La tasca per la qual es troba contractada la persona és diferent de les que per motiu del seu càrrec a la junta directiva li pertoquen.
  3. El nombre de membres de la junta directiva que perceben un sou de l’entitat no superen el 50% del conjunt de membres de la mateixa junta. Per exemple, si hi ha tres persones a la junta, només pot cobrar una; i si n’hi ha quatre, només poden cobrar fins a dues.

Les funcions del president són, en termes generals, les de dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'assemblea general i de la junta directiva, presidir i dirigir els debats, tant de l'assemblea general com de la junta directiva, emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat, establir la convocatòria de les reunions de l'assemblea general i de la junta directiva, visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació i totes aquelles que tinguin relació amb el seu càrrec u/o siguin delegades per l'assemblea general o la junta directiva.

Les funcions del tresorer són, a grans trets, la custòdia i el control dels recursos de l'associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes, portar un llibre de caixa, signar els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria, pagar les factures aprovades per la junta directiva, les quals han de ser visades prèviament pel president, i ingressar el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o estalvi.

El secretari pot tenir com a funcions, entre d’altres, les de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'assemblea general i la junta directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.

Si no es tracta de les funcions que, o bé per estatuts o bé d’acord amb les tasques típiques de cada càrrec, els membres de la junta poden dur-les a terme de manera remunerada si es compleixen els tres requisits abans explicats.

En el cas de les entitats esportives, aquestes entitats sense ànim de lucre poden tenir uns òrgans de govern diferents en funció del tipus de club esportiu. Si es tracta d’un club de règim general hi haurà una junta directiva composada per, com a mínim tres membres. Si es tracta d’un club de règim simplificat, hi haurà només un/a president/a i un/a secretari/a.

Amb independència de quin sigui el tipus d’òrgan de govern, d’acord amb la normativa que regula les entitats esportives a Catalunya (Decret 58/2010 d’entitats esportives de Catalunya), el càrrec a la directiva d’una entitat esportiva catalana és incompatible amb prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil a la mateixa entitat esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals. Per tant, no és possible fer cap excepció com en el cas de les associacions i federacions. En tot cas, cap membre de la junta directiva podrà disposar d’un contracte laboral amb la mateixa entitat ja sigui per realitzar tasques pròpies del seu càrrec com per realitzar tasques diferents.

D’acord amb el Codi Civil català (article 332-10), el càrrec dels patrons d’una fundació ha de ser exercit de manera gratuïta. Tot i que, de la mateixa manera que les juntes de les associacions i federacions, els patrons tenen dret a ser reemborsats per les despeses que tingui per raó de l’exercici del seu càrrec.

Els patrons sí que poden establir una relació laboral o professional amb la fundació però sempre i quan aquesta sigui per tasques diferents a les seves funcions atribuïdes com a patró i el nombre de patrons amb relació laboral o professional amb l’entitat no superi el nombre de patrons que calen per constituir vàlidament el patronat.

Abans de que l’entitat formalitzi un contracte laboral amb un patró, el patronat ha de presentar al protectorat la declaració responsable al Protectora, per a que es pronunciï sobre la relació laboral que es pretén formalitzar.

Si l’import dels contractes formalitzats amb un patró és superior a 100.000 euros anuals o al 10% dels ingressos meritats en el darrer exercici econòmic tancat i aprovat pel patronat, s’ha d’acompanyar la declaració responsable amb un informe validat per tècnics independents que justifiqui que la contractació és beneficiosa per a la fundació i respon a criteris del mercat laboral o professional.

També es requereix el dit informe si el cost anual dels contractes formalitzats amb patrons, més el cost del nou contracte que es vol formalitzar, és superior al dit 10%.

Pel que fa als consells rectors de les cooperatives sense ànim de lucre, d’acord amb la normativa catalana de cooperatives (Llei 12/2015 de cooperatives) l’exercici del càrrec de membre d’aquest òrgan de govern, quan és exercit per un soci, no dóna dret a retribució. Com a excepció a l’anterior es fixa que, si els estatuts o l’assemblea aixequen dita prohibició i preveuen que els socis membres del consell rector podrà cobrar, els qui ocupin un càrrec en aquest òrgan podran percebre una retribució per la seva tasca en la gestió directa de l’entitat.

field_vote: 

Com obrir delegacions d'associacions i fundacions?

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Irene Mataró / Raquel Arenas
Resum: 

Les entitats sense ànim de lucre com ara una associació o una fundació poden prendre l’acord d'obrir una delegació fora del seu àmbit territorial d’actuació habitual.

La circumstància d’haver acordat l’obertura d’una delegació cal que es comuniqui al Registre en alguns casos. En el cas que es tracti d’obertura de delegacions a Catalunya d’associacions o fundacions inscrites constitutivament en altres registres que no siguin el de la Generalitat, caldrà comunicar-ho sempre. Hi ha altres supòsits, però, que generen algunes incògnites.

En aquest recurs fem un repàs sobre aquests supòsits més desconeguts.

Imatges secundàries: 
Tres dones treballen amb els seus portàtils.  Font: Unsplash
 Font:
Subtitols: 
Obertura de delegacions d’associacions
Obertura de delegacions de fundacions
Continguts: 

En aquest cas, cal distingir dos supòsits distints:

1. Associació ubicada en territori català (per exemple a Barcelona) que vol obrir delegacions a altres municipis catalans (per exemple a Castelldefels, a Vic, a Salt i a Torredembarra):

Cal tenir en compte que l’article 28.1.f) de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, preveu que la inscripció de les associacions ha de contenir els assentaments relatius a l’obertura i el tancament de delegacions o establiments de l’entitat. Es tracta d’un precepte d’aplicació directa en tot l’Estat. Així mateix, el reglament d’organització i funcionament del Registre d’associacions estableix que és objecte d’assentament la inscripció del canvi de domicili o l’obertura de delegació o d’altres locals.

L’acord d’obertura de la delegació es pot inscriure quan l’òrgan competent de l’associació acorda obrir la delegació en una altra localitat perquè hi exercirà de forma regular les funcions de l’associació, i la inscripció és a efectes de publicitat. Aquest acord de l’obertura el pot prendre la Junta Directiva o l’assemblea general, i són els estatuts de l’associació els que han de preveure a quin òrgan correspon l’adopció de l’acord.

S’ha d’indicar la localitat en què s’ubica la delegació amb expressa menció del domicili de la delegació (carrer, núm. i localitat) i les persones que estaran al front de la delegació identificades pel seu nom i cognoms, núm. DNI o permís de residència.

A la web del Departament de Justícia, , apartat entitats jurídiques, associacions informació dels tràmits hi trobareu el tràmit corresponent, amb el model de sol·licitud i el model de certificat de l’acord d’obertura d’una delegació.

En aquests casos, cal tenir en compte que la inscripció és facultativa, segons estableix l’article 311-9.3 del Llibre III del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

2. Associació ubicada en territori català (per exemple a Barcelona) que vol obrir delegacions a altres territoris estatals (per exemple Extremadura, Astúries, Castella la Manxa, etc.):

L’article 311-9.5 del Codi Civil català preveu les delegacions d’associacions estrangeres i l’article 28.1.f) de la llei orgànica preveu que en el full de la inscripció han de constar els assentaments d’obertura i tancament de delegacions de l’entitat, això és, delegacions dins del territori nacional, i en relació amb aquestes l’òrgan competent és el Registre que hagi practicat la inscripció de l’associació –llevat del supòsit d’una inscripció de modificació d’estatuts que afecti a l’àmbit d’actuació territorial, fet que comportarà un canvi en el Registre competent.

En aquests casos, un cop fet l’assentament cal comunicar al Registre d’Associacions corresponent a la localitat on l’entitat ha obert la delegació, doncs cada comunitat autònoma té un registre autonòmic.

En aquest cas, també cal distingir dos supòsits:

1. Fundació ubicada en territori català (per exemple a Barcelona) que vol obrir delegacions a altres municipis catalans (per exemple a Castelldefels, a Vic, a Salt i a Torredembarra):

L’obertura de la delegació en un municipi català per part d’una fundació ubicada a territori català no és un acte inscriptible d’acord amb els articles i 311-9 i 315-2 del Codi civil de Catalunya. Així doncs, la fundació pot comunicar al Protectorat l’obertura de la delegació però aquesta comunicació no generarà un assentament registral.

Per assimilació amb les delegacions de fundacions ubicades fora del territori català, que sí que s’han d’inscriure obligatòriament al Registre, l’acord del patronat d’obrir la delegació hauria d’indicar el nom de la delegació, la data d’obertura, la seu i la persona responsable.

2. Fundació ubicada en territori català (per exemple a Barcelona) i vol obrir delegacions a altres territoris estatals (per exemple Extremadura, Astúries, Castella la Manxa, etc.):

L’obertura d’una delegació en altres territoris nacionals per part d’una fundació ubicada en territori català tampoc no és un acte inscriptible d’acord amb els articles 311-9 i 315-2 del Codi civil de Catalunya, si bé, en aquest cas, el Protectorat sí que pot decidir valorar si l’obertura de la delegació és conforme als estatuts de l’entitat.

En aquests casos el procediment a seguir és el següent: l’entitat presenta l’acord del patronat d’obertura de la delegació en què s’indica el nom, data d’obertura, seu i persona responsable, i el Protectorat en dona trasllat al Registre competent juntament amb un ofici en què manifesta la seva no oposició.

field_vote: 

Les 8 novetats de la nova Llei Orgànica de protecció de dades

Imatge principal a portada: 
La nova llei de protecció de dades potencia el paper del delegat/da de protecció de dades, entre d'altres aspectes.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Raquel Arenas
Resum: 

La nova Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) inclou novetats que excedeixen les pròpies previsions del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

La Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, és la nova norma de caràcter estatal que deroga la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre.

Imatges secundàries: 
La nova llei de protecció de dades potencia el paper del delegat/da de protecció de dades, entre d'altres aspectes.  Font: Pixabay
 Font:
Subtitols: 
1. Testament digital
2. Respecte als principis que regulen la protecció de dades
3. Les dades de contacte
4. Comunicacions comercials
5. Mesures addicionals
6. Regulació específica del dret digital
7. Figura del delegat/da de protecció de dades
8. Informació per capes
Continguts: 

Contempla que persones vinculades a la persona que hagi mort, ja sigui el citat vincle per raons familiars o de fet o els seus hereus/ves, puguin exercir el dret de rectificació, accés i supressió en el seu nom, a no ser que la persona interessada a les seves últimes voluntats manifestés el contrari. Així doncs es probable que es creï un registre de voluntats digitals.

Respecte als principis que regulen la protecció de dades, com ara:

  • L’exactitud de dades. Estableix que al o a la responsable de dades no se li podrà imputar la inexactitud de les dades que tracti pels fins pels que van ser recollides, sempre que hagi adoptat totes les mesures raonables perquè es suprimeixin o rectifiquin sense dilació.
  • Deure de confidencialitat. Els i les responsables de tractament de dades i totes aquelles persones que intervinguin en qualsevol fase del tractament, estaran subjectes al deure de confidencialitat, que serà complementari del deure de secret professional de conformitat amb la seva normativa aplicable.
  • Consentiment, especialment en el que respecta als/les menors d’edat. S’estableix que a partir dels 14 anys, poden prestar directament el seu consentiment. Únicament ho faran en el seu nom, els adults/es que ostentin la seva guarda i representació legal els que tinguin una edat inferior a 14 o fins a 14.
  • Tractament de dades per obligació legal, interès públic o exercici de poders públics. El tractament de dades quan estigui fonamentat per una obligació legal exigible al responsable de tractament, haurà de provenir la citada norma o bé de la Unió Europea o bé tenir rang de llei. Aquesta norma podrà determinar:
  • Les condicions generals de tractament.
  • La tipologia de dades objecte de tractament.
  • Les cessions que provinguin com a conseqüència de l’esmentat compliment legal.
  • Les condicions especials del tractament, com per exemple, l’adopció de mesures addicionals de seguretat.

Les dades de contacte d’empresaris/àries individuals i de professionals liberals, o al seu cas, les relatives a la funció o llocs de treball desenvolupats per persones físiques que prestin serveis en una persona jurídica, estan sota l’empara d’aquesta regulació legal i la del Reglament General de Protecció de Dades Europeu (RGPD).

Contempla la licitud del tractament de dades personals que tingui per finalitat evitar l’enviament de comunicacions comercials a les persones físiques que hagin manifestat la seva negativa o oposició per rebre-les.

Es contempla la possibilitat d’imposar condicions especials al tractament, com ara l’adopció de mesures addicionals de seguretat o altres, quan el tractament de dades provingui de l’exercici de potestats públiques o del compliment d’una obligació legal basada en un interès públic.

També s’estableix com s’han d’exercir els drets que té qualsevol persona física en matèria de protecció de dades, especialment els relatius a accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i oposició.

Regulació específica del dret digital:

  • Dret a la neutralitat d’Internet. El proveïment de serveis d’Internet proporcionarà una oferta de serveis de caràcter transparent sense discriminació per motius tècnics o econòmics.
  • Dret d’accés universal a Internet. Tothom pot accedir-hi independentment de la seva condició personal, social, econòmica o geogràfica.
  • Dret a la seguretat digital. Tant pel que fa a les transmissions com recepcions. En aquest sentit, els proveïdors de serveis d’Internet informaran a les persones usuàries dels seus drets.
  • Dret a l’educació digital. El sistema educatiu ha de garantir la plena inserció de l’alumnat a la societat digital i l’aprenentatge de l’ús dels medis digitals que sigui segur i respectuós amb la dignitat humana, els valors constitucionals i els drets fonamentals.
  • Protecció de dades dels/les menors a Internet.
  • Dret de rectificació a Internet.
  • Dret a l’actualització d’informacions a mitjans de comunicació digitals.
  • Dret a la intimitat en relació a l’ús de dispositius digitals a l’àmbit laboral, en front a l'ús de dispositius de videovigilància i de gravació de sons en el lloc de traball, i davant l'ús de sistemes de geolocalització en l'àmbit laboral.
  • Dret a la desconnexió digital en l’àmbit laboral.
  • Drets digitals en la negociació col·lectiva.
  • Dret a l’oblit en recerques a Internet i en serveis de xarxes socials i equivalents.
  • Dret de portabilitat.
  • Dret al testament digital.

Es potencia la figura del delegat o la delegada de protecció de dades (DPD):

  • Ha d’acreditar coneixements a través d’una titulació universitària, especialitzats en dret i en la pràctica de protecció de dades.
  • En el cas que el DPD sigui una persona física que formi part de la organització/entitat del responsable de tractament (RT) o de l’encarregat/da de tractament (ET), no podrà ser remogut ni sancionat pel RT o ET per desenvolupar les seves funcions, a excepció que ho faci amb dolo o negligència greu en el seu exercici.
  • S’ha de garantir la seva independència dins la organització, per tant s’ha d’evitar qualsevol conflicte d’interessos.
  • S’estableix la necessitat de la seva designació en determinats sectors. Per exemple:
    • Col·legis professionals (Col·legi d’Advocats, Col·legi de Metges, Col·legi d’Arquitectes, etc.).
    • Universitats públiques i privades.
    • Entitats que explotin xarxes socials i prestin serveis de comunicacions electròniques.
    • Entitats que desenvolupin activitats de publicitat i prospecció comercial .
    • Centres sanitaris.
    • Empreses de seguretat privada.
    • Establiments financers de crèdit.
    • Entitats asseguradores i reasseguradores.
    • Empreses de serveis d’inversió regulades per la legislació vigent i aplicable en Mercat de Valors.

En relació al principi de transparència i informació, es dóna èmfasi a la denominada informació per capes. És necessari proporcionar a la persona afectada informació bàsica, i addicionalment cal indicar-li una direcció electrònica o un altre mitjà que li permeti accedir de forma senzilla i immediata a la resta d’informació.

field_vote: 

Marques, patents i models d’utilitat: útils però desconeguts

Imatge principal a portada: 
Les marques, patents i models d'utilitat serveixen per mantenir la imatge d'una entitat i el seu prestigi en un sector. Font: Pixabay
Autor/a: 
Irene Mataró / Raquel Arenas
Resum: 

Aquests recursos permeten dotar d’una protecció extra a la creativitat de les entitats. Serveixen per mantenir la seva imatge i el seu prestigi al sector.

En el món associatiu i fundacional tan important és conèixer els aspectes organitzatius com els identificatius, que permeten que cada entitat sigui reconeguda en el sector i en el mercat del que formen part.

Imatges secundàries: 
Les marques, patents i models d'utilitat serveixen per mantenir la imatge d'una entitat i el seu prestigi en un sector. Font: Pixabay
Les marques protegeixen tant béns com serveis. Font: Pixabay
Subtitols: 
Distinció entre marques, patents i models d’utilitat
Què poden protegir aquestes figures?
Què no poden protegir les marques, les patents i els models d’utilitat?
Continguts: 

Una marca és un signe que distingeix en el mercat els productes o serveis d’una entitat, ja sigui de caràcter mercantil (SA, SL, etc.) o sense ànim de lucre (associacions, fundacions, etc.). La raó de ser de la marca és permetre diferenciar i individualitzar dins del mercat els productes o serveis d’altres productes o serveis idèntics i/o similars i produïts per una altra entitat. La marca també serveix per identificar l’origen d’aquests productes. En ocasions, la marca pot inclús constituir un indicador de la qualitat del producte o esdevenir un mitjà de promoció.

Una patent és un títol de propietat industrial que dona a la persona que n’és titular el dret d’actuar davant de tercers quan copiïn, falsifiquin, fabriquin, importin o venguin els productes o procediments protegits per la patent que correspongui, sense el seu consentiment. En cas d’infracció per part de terceres persones, el/la titular de la patent pot emprendre accions legals contra aquestes persones.

Els denominats models d’utilitat són un altre títol de propietat industrial que, de la mateixa manera que ho fan les patents, també protegeixen solucions tecnològiques, però amb la particularitat que són només solucions menors i que no poden protegir procediments sinó només aparells i dispositius.

Les marques poden protegir productes i serveis. Alguns exemples d’utilitat per a les entitats sense ànim de lucre sobre què podem protegir a través de les marques són els següents:

  • Paraules o combinacions de paraules. És a dir, es poden registrar com a marca els conceptes (noms o combinacions de noms) usats distintivament per a fer referència a un producte, servei o directament a la nostra entitat (p.e., Greenpeace).
  • Imatges, figures, símbols i gràfics. L’exemple més habitual és el fet de registrar com a marca el logotip d’una entitat.
  • Les lletres i xifres amb una tipografia concreta i les combinacions de xifres i/o lletres. Per exemple, la sigla distintiva de la nostra entitat (p.e., WWF).
  • Les formes tridimensionals entre les que s’inclouen els embolcalls, els envasos, la forma del producte o la seva presentació.
  • Els sons, sempre que siguin susceptibles de representació gràfica, com per exemple, a partir d’un pentagrama.
  • Qualsevol combinació dels signes o ítems que, amb caràcter enunciatiu, es mencionen en els apartats anteriors.

En definitiva, una marca és un signe distintiu atorgat per una persona física o jurídica (entitats mercantils, sense afany de lucre, etc.) sobre els seus productes i/o serveis. La marca té un temps determinat, que pot ser renovable, i s'inscriu en un territori, per fer-ne ús en el mercat. Així, s'impedeix a altres que ho facin sense el seu consentiment.

Per tant, s'ha de valorar què permet distingir-se en el mercat o sector al que pertany el tipus de servei i acció que promogui, desenvolupi i dugui a terme l'entitat. Presa la decisió i escollida la marca, caldrà registrar-la tenint en compte els paràmetres i limitacions legals corresponents.

Un cop realitzat aquest tràmit, es podran emprendre accions legals en el cas que es detecti un ús il·legítim de la seva marca registrada per part de tercers.

Pel que fa a les patents, la normativa vigent permet que allò protegit per patent pugui estar format o contenir matèria biològica, també s’admet que els procediments amb els que es produeixi, transformi o utilitzi matèria biològica siguin objecte de patent. En definitiva, una patent ha de resoldre un problema tècnic i pot referir-se a procediments, productes, aparelles o dispositius tècnics; o a la forma d’usar dits productes. En resum, poden ser objecte de protecció:

  • Un procediment quan aquest sigui innovador.
  • Un mètode de fabricació.
  • Una màquina, aparell, dispositiu o un producte innovador.
  • Un perfeccionament o millora de l’esmentat als apartats anteriors.

Aquest tipus de protecció es troba potser una mica més allunyat de les necessitats de protecció de les idees que possiblement puguin tenir les entitats sense ànim de lucre, tot i que no és del tot improbable que aquestes entitats ideïn en algun moment de la seva trajectòria una tècnica, enginy o projecte innovador i vulguin patentar-lo.

Els models d’utilitat poden servir per protegir:

  • un utensili.
  • un instrument.
  • una eina.
  • un aparell.
  • un dispositiu o una part d’aquest dispositiu.
  • un producte químic.
  • un aliment.

Ara bé, mai pot ser protegit per un model d’utilitat un procediment, ni matèria biològica, ni substàncies i composicions farmacèutiques. En definitiva, els models d’utilitat efectuen millores menors en productes ja existents o que adapten aquests productes.

El model d’utilitat és similar a una patent però el seu procés de registre és més senzill i ràpid, i més econòmic. Cal no confondre-ho amb la patent, ja que tot el que pugui ser objecte de registre com a patent, no podrà registrar-se mai com a model d’utilitat.

La marca pot protegir productes i serveis. El signe adoptat com marca ha d’estar disponible. No podrà registrar-se com a marca un signe que sigui idèntic o semblant a una marca anteriorment sol·licitada o registrada, si se sol·licita per productes, serveis o activitats idèntiques o similars i pugui comportar un risc de confusió al públic.

Passa el mateix si es tracta d’una marca notòria o de renom, ja que un intent de registre de marca en aquest context pot comportar un aprofitament indegut de la marca i inclús es podria interpretar com un aprofitament de reputació aliena.

Per últim, les patents i els models d’utilitat podran protegir tot allò que reuneixi les següents característiques: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial. Per tant, no es podran protegir:

  • els descobriments.
  • les teories científiques i els mètodes matemàtics.
  • les obres literàries, artístiques i científiques que es protegeixen a través dels drets de propietat intel·lectual.
  • els plans, regles o mètodes:
    • per l’exercici d’activitats intel·lectuals.
    • per a jocs.
  • els mètodes econòmic-comercials.
  • els programes d’ordinador.
  • les formes de presentació d’informació.
  • les races animals i les varietats vegetals.
  • les invencions quina explotació comercial sigui contrària a l’ordre públic o als bons costums.
  • el cos humà en tots els estadis de la seva constitució i desenvolupament, així com el simple descobriment d’un dels seus elements, inclosa la seqüència o seqüència parcial d’un gen. Ara bé, en canvi, un element aïllat del cos humà o obtingut d’una altra manera mitjançant un procediment tècnic, inclosa la seqüència total o parcial d’un gen, si podria ser patentable.
  • els procediments essencialment biològics d’obtenció de plantes i animals.
  • els mètodes de tractament quirúrgic, terapèutic o de diagnosi, ni tan sols la simple seqüència d’ADN sense indicació de funció biològica.
  • tampoc es poden protegir les invencions de procediments com a models d’utilitat.
field_vote: 

Sis consells per un llenguatge inclusiu a les entitats

Imatge principal a portada: 
Per utilitzar un llenguatge inclusiu es recomana, entre d'altres, utilitzar formes genèriques i pensar en col·lectius en comptes d'individus.  Font: Unsplash
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

És recomanable, entre d'altres tècniques, utilitzar formes neutres, genèriques i formes dobles.

L’Institut d’Estudis Catalans defineix el llenguatge com la facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit.

Imatges secundàries: 
Per utilitzar un llenguatge inclusiu es recomana, entre d'altres, utilitzar formes genèriques i pensar en col·lectius en comptes d'individus.  Font: Unsplash
Cal evitar els pressupòsits que fan utilitzar la forma femenina pels càrrecs professionals de menys prestigi i els masculins pels millor valorats.  Font: Unsplash
Subtitols: 
Formes dobles
Formes genèriques i altres expressions
Expressions despersonalitzades
Els pronoms
Estereotips
Pressupòsits
Continguts: 

És molt habitual trobar-nos amb formes dobles, amb l’objectiu d’intentar no fer distincions de gènere. El problema d’utilitzar aquestes expressions (treballadors i treballadores, monitors i monitores, jugadors i jugadores....), o fins i tot les seves versions reduïdes (treballadors/es, monitors/es, jugadors/es...) és que es dificulta la fluïdesa tant de la comunicació oral com dels textos.

Per aquest motiu, el sentit comú, però també alguns manuals de llenguatge inclusiu com el de la Universitat Autònoma de Barcelona recomanen la seva utilització però amb cura de no caure a l’excés, oferint la possibilitat de combinar-lo amb altres fórmules, com la següent.

Aquesta és una opció molt més adient que l’anterior, tot i que potser requereix un grau més alt de preparació. Consisteix bàsicament en la utilització de fórmules genèriques que permeten la inclusió. La més clara de totes és la utilització de la paraula “persona” amb un adjectiu o una frase subordinada que la qualifiqui. D’aquesta manera els treballadors i treballadores es converteixen simplement en persones treballadores, i els voluntaris o voluntàries en persones voluntàries.

Aquestes són expressions que també es coneixen amb el nom de neutres i que, evidentment, garanteixen la igualtat de tracte.

És evident que hi ha expressions més complicades de despersonalitzar, però només amb una mica d’enginy podem aconseguir que les nostres comunicacions tinguin un caràcter totalment inclusiu. La clau estarà en no pensar de forma individualitzada, sinó fer-ho en col·lectius, de manera més genèrica.

Així, en lloc de dir “col·laboradors” direm “amb la col·laboració de”, en comptes de “benvinguts”, “us donem la benvinguda” o en comptes de “sol·licitant”, sol·licitat per”.

Els pronoms són unes figures gramaticals que no tenen un referent fix, sinó que es refereixen a altres figures citades anteriorment. Això fa que ens trobem de manera molt habitual amb expressions com “tots van fer pinya”, “em plau convidar-lo” o “els que triguin menys temps guanyaran”. Si ens fixem, de manera probablement inconscient estem donant gènere masculí a la persona que rep el missatge, obviant totalment el gènere femení. Un simple canvi de pronoms es suficient per arreglar-ho. “Tothom va fer pinya”, “em plau convidar-vos” o “qui trigui menys temps guanyaran” seran molt més adients pel nostre objectiu d’assolir un llenguatge inclusiu.

Els estereotips estan construïts a partir d’idees, prejudicis, creences o opinions preconcebudes que no es basen en l’objectivitat. La seva utilització és un dels errors més habituals que es produeixen en el llenguatge. No és infreqüent, per exemple, que a un club de futbol es parli de jugadors, exclusivament, i s’oblidin que al mateix club hi ha jugadores, simplement pel fet que aquest és un esport molt masculinitzat.

D’altra banda, tampoc podem oblidar aquelles paraules que tenen un significat molt diferent si s’associen a un home o a una dona. En català, per exemple, un fresc no té el mateix sentit que una fresca, o un qualsevol que una qualsevol. Tenir cura amb aquest tipus d’expressió més que un consell és una obligació.

Tot i que pugui semblar increïble, avui en dia segueixen existint determinades professions o figures que s’associen directament al gènere. Si fem una anàlisi de les mateixes, arribarem a la conclusió que la majoria de professions amb manca de prestigi tendeixen a ser assignades a dones i per tant tenen forma femenina, i en canvi, a aquells llocs de més prestigi succeeix el contrari. És habitual sentir a parlar, per exemple, de les “dones de la neteja” oblidant que en aquest ofici també hi poden haver homes, o al·ludir a “directius”, per designar un lloc on hi poden haver dones. Quants cops hem sentit dir a algú “vaig al metge” i al arribar trobar-se una metgessa? Hem de prestar atenció a aquestes situacions perquè no es produeixi aquest incomprensible biaix de gènere.

field_vote: 

Les Avaluacions d’Impacte en la protecció de dades personals

Imatge principal a portada: 
La llei de protecció de dades obliga a complir amb unes mesures de seguretat en funció del risc de les dades que tracti l'entitat. Font: Unsplash
Autor/a: 
Albert Sixto
Resum: 

La nova normativa de protecció de dades estableix mesures de control addicionals per a determinades entitats que tractin dades personals.

El nou Reglament General de Protecció de Dades Personals (RGPD) estableix que el tractament de certes categories de dades que comporten un alt risc per als drets i llibertats de les persones i requerirà l’adopció de determinades mesures especials de control.

Imatges secundàries: 
La llei de protecció de dades obliga a complir amb unes mesures de seguretat en funció del risc de les dades que tracti l'entitat. Font: Unsplash
 Font:
Subtitols: 
Què és l’Avaluació d’Impacte?
Quan és necessària?
Passos a seguir
Continguts: 

Una d’aquestes mesures és l’Avaluació d’Impacte, eina de caràcter preventiu que servirà per a identificar, avaluar i gestionar les activitats de tractament. A la pràctica, l’Avaluació d’Impacte permetrà determinar el nivell de risc que comporta un tractament amb la finalitat d’establir aquelles mesures de control més adients per a reduir els riscos a un nivell acceptable.

Cal destacar que l’article 35.3 del RGPD estableix una llista no exhaustiva de supòsits en que l’Avaluació d’Impacte és necessària. A més, la llei preveu que les autoritats de control elaborin llistes de supòsits en els que caldrà realitzar una Avaluació d’Impacte, les quals encara no han estat publicades.

Això suposa que no totes les entitats estan obligades a dur a terme una Avaluació d’Impacte, si bé aquesta es pot realitzar de forma voluntària, la qual cosa permetria acreditar el compliment del RGPD davant d’aquells organismes que sol·licitin probes del mateix.

El primer pas per a realitzar un Avaluació d’Impacte és definir una metodologia, la qual haurà de contenir, com a mínim, següents punts:

  • Descripció de les dades personals que tracta l’entitat, detallant el seu cicle de vida, el flux de les mateixes en el tractament i aquelles persones o elements que intervenen durant les activitats de tractament.
  • Avaluació de la necessitat i proporcionalitat del tractament, per la qual cosa l’entitat haurà de plantejar-se les següents qüestions: Què es farà amb les dades i amb quina finalitat? Quines dades es tractaran? Són necessàries totes les dades? De qui són les dades a tractar?
  • Identificació i avaluació dels riscos. Les amenaces principals per al tractament de dades personals és poden resumir en l’accés il·legítim a dades confidencials, modificació no autoritzada de dades i eliminació de les dades.
  • Adopció de les mesures de control per a minimitzar els riscos. Aquestes mesures es poden dividir en:
  • Organitzatives: mesures associades a l’organització i processos dins de l’entitat, com per exemple els procediments per a exercir els drets dels interessats o els protocols per a gestionar incidents.
  • Legals: Mesures associades al compliment de la RGPD, com la incorporació de clàusules als contractes i altra documentació de l’entitat.
  • Tècniques: Mesures que garanteixin la seguretat de les dades, tals com controls d’accés o xifrats.

L’últim pas per a la realització d’una Avaluació d’Impacte és l’elaboració d’un pla d’acció on es descriguin aquelles mesures de control definides per a mitigar i combatre els riscos identificats.

field_vote: 

Sancions i inspeccions en matèria de protecció de dades

Imatge principal a portada: 
El reglament europeu de protecció de dades és d'obligat compliment des del 25 de maig del 2018. Font: Unsplash Font: Unsplash
Autor/a: 
Irene Mataró / Raquel Arenas
Resum: 

Des del 31 de juliol de 2018 és de plena aplicació un nou Reial decret-llei que posa en funcionament el nou règim d’inspecció i sancions que regula el Reglament europeu de protecció de dades, aplicable des del 25 de maig de 2018.

La definitiva aplicació del Reglament europeu 2016/679 sobre protecció de dades (RGPD), des del dia 25 de maig del 2018 ha suposat la introducció de moltes novetats en el funcionament de les entitats sense ànim de lucre envers aquesta matèria.

Imatges secundàries: 
El reglament europeu de protecció de dades és d'obligat compliment des del 25 de maig del 2018. Font: Unsplash Font: Unsplash
Les multes per incomplir la llei de protecció de dades poden arribar als 20.000 euros. Font: Unsplash Font: Unsplash
Subtitols: 
Règim sancionador
Procediments establerts en cas d’incompliment
Procediments d’inspecció
Continguts: 

Les persones que d’acord amb el nou règim sancionador poden ser sancionades són entre d’altres, les que tinguin la condició de responsables dels tractaments de dades, les encarregades dels tractaments, les entitats de certificació i les entitats acreditades de supervisió dels codis de conducta.

Respecte a quines són les conductes que es consideraran susceptibles de ser sancionades, el Reial decret-llei es limita a fer referència al que ja estableix el RGPD, i quina conseqüència jurídica és el pagament de multes. Alguns exemples de l’anterior són: multes amb un màxim de 10.000 euros per a conductes considerades menys greus i multes de fins a 20.000 euros per a conductes considerades molt greus.

El RDL fixa, entre d’altres aspectes, la durada màxima que podran tenir aquests procediments, màxim sis o nou mesos en funció de si la infracció consisteix en la no atenció d’una sol·licitud d’exercici de drets en matèria de protecció de dades o quan, en altre tipus d’infraccions de la normativa de protecció de dades. També regula les activitats prèvies d’investigació que haurà de dur-les a terme l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) abans d’iniciar aquests procediments sancionadors.

El procediment, un cop iniciat, com qualsevol altre procediment administratiu sancionador donarà audiència a la persona investigada perquè pugui efectuar les al·legacions que consideri oportunes per la seva defensa.

Tanmateix, es preveu que aquests procediments es puguin iniciar a partir d’una reclamació presentada a l’AEPD per qualsevol persona interessada sempre i quan aquesta tracti realment sobre un possible incompliment en matèria de protecció de dades per part d’una entitat o persona responsable de tractament.

El RDL estableix que l'activitat d’inspecció de l’AEPD es durà a terme per part dels funcionaris i funcionàries propis d’aquest organisme o aliens i habilitats expressament a fi de que realitzin inspeccions.

Els inspectors i inspectores tindran la consideració d'agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i estaran obligats/des a guardar secret sobre les informacions que coneguin amb ocasió de l’esmentat exercici, inclús després d’haver finalitzat la inspecció.

Els/les inspectors/es, en la seva activitat de recerca podran:

  • Demanar la informació necessària per al compliment de les seves funcions.
  • Realitzar inspeccions.
  • Requerir l'exhibició o l'enviament de documents o dades necessàries.
  • Examinar-los, obtenir còpia i inspeccionar els equips tant físics com logístics (documentació impresa, ordinadors,...).
  • Requerir l'execució de tractaments i programes o procediments de gestió i suport del tractament subjectes a investigació.

En el cas que la inspecció es realitzés dins el domicili social de les entitats sense ànim de lucre (oficines, local de reunions, indret on es troba la documentació d’aquestes, etc.), l’entrada només es podrà exercir de conformitat amb les normes processals, i en concret, un cop obtinguda l’autorització prèvia d’un jutge.

field_vote: 

Les 10 claus sobre el nou Reglament de Protecció de Dades (I)

Imatge principal a portada: 
El nou Reglament sobre Protecció de Dades s'aplica a tots els països de la Unió Europea. Font: Pixabay
Resum: 

El 27 d’abril de 2016 es va aprovar el Reglament (UE) 2016/679 sobre protecció de dades, que és de plena aplicació des del 25 de maig del 2018.

La globalització i l’ús de les noves tecnologies implica un risc per a les dades personals. Per tant, la finalitat de la nova normativa europea és dotar d’un major control les persones que en són titulars.

A continuació farem un recull de les novetats que presenta el nou Reglament (UE) 2016/679, relatiu a la protecció de les dades personals i lliure circulació d’aquestes dades, que es detallen a continuació:

Imatges secundàries: 
El nou Reglament sobre Protecció de Dades s'aplica a tots els països de la Unió Europea. Font: Pixabay
Les persones titulars de les dades han de prestar el seu consentiment de forma expressa i inequívoca. Font: Pixabay
La informació sobre el tractament de dades haurà d’adequar-se a les persones destinatàries, especialment quan es tracti de menors. Font: Pixabay
Subtitols: 
Àmbit d'aplicació
Informació sobre el tractament de dades
Consentiment
Drets dels titulars de les dades
Encàrrec del tractament de dades
Continguts: 

El Reglament afecta organitzacions, tant públiques com privades, i persones físiques professionals que tractin amb dades de caràcter personal, sempre que actuïn dins de la Unió Europea (UE), a fi de proporcionar un marc normatiu harmonitzat per a tots els estats membres i oferir més garanties a la ciutadania europea.

En relació a les organitzacions, no és important el fet que la seva seu estigui ubicada físicament o no al territori de la Unió Europea, sempre i quan:

  • Ofereixin béns i serveis (inclosos els gratuïts) a Europa.
  • Disposin de fitxers de ciutadans/es europeus/es. En aquest cas, si no tenen un establiment permanent a la Unió Europea, hauran de nomenar un representant a la UE, que actuarà com a punt de contacte amb les autoritats de supervisió i amb les persones ciutadanes.

La informació sobre el tractament de dades haurà d’adequar-se a les persones destinatàries, especialment quan es tracti de menors. S’haurà de facilitar per escrit, en un llenguatge clar i senzill.

Els principals elements que ha de recollir aquest dret són els següents:

  • Dades identificatives i de contacte del responsable de tractament.
  • Dades identificatives i de contacte del delegat/a de protecció de dades.
  • Finalitat del tractament i la seva base jurídica.
  • Persones destinatàries de les dades recollides i la categoria de dades.
  • Intenció de transferir les dades a un tercer país.
  • Termini de conservació de les dades.
  • Drets de les persones titulars de les dades i el procediment per poder-los exercir.

La validesa del tractament de les dades implica que les persones titulars han de prestar el seu consentiment de forma expressa i inequívoca. Per tant, no es considera vàlid cap tipus de consentiment tàcit.

D’altra banda, els tractaments basats en el consentiment que s’hagin iniciat abans de l’aplicació de la nova normativa europea continuaran sent legítims, sempre que aquest consentiment s'hagi prestat de la manera que preveu la citada norma, és a dir, mitjançant una manifestació explícita.

Pel que fa a les persones menors d’edat, el tractament de les seves dades es considerarà vàlid quan tinguin, com a mínim, 16 anys.

Tot i així, els estats membres podran establir que el consentiment es pugui prestar per una persona amb una edat inferior, que podrà ser fins a 13 anys. En cas de ser menor de 13 anys, el consentiment l’ha de prestar la persona representant legal del menor.

La normativa preveu uns drets de les persones titulars de les dades personals, entre els quals destaquen els següents:

  • Dret d’accés a les dades.
  • Dret de rectificació de les mateixes en cas que s’escaigui.
  • Dret de cancel·lació de les dades que es considerin inadequades o excessives.
  • Dret d’oposició al tractament de certes dades.
  • Dret de supressió de les dades o també anomenat dret a l’oblit.
  • Dret de limitació del tractament.
  • Dret de portabilitat de les dades.
  • Dret a no ser objecte de decisions individualitzades.

La norma europea no estableix una manera concreta per exercir els drets, però si permet que es faci per mitjans electrònics i de forma gratuïta. En cas que es tractés de sol·licituds infundades o excessives, el responsable del tractament pot decidir aplicar una taxa o bé negar-se a actuar.

Aquest també ha d'informar la persona interessada sobre les actuacions derivades de la seva petició d’exercici de drets en del termini d'un mes, que es pot ampliar a dos mesos més quan es tracta de sol·licituds especialment complexes.

Si el responsable decideix no atendre la sol·licitud, n’ha d'informar i motivar la negativa dins del termini d'un mes des que es va presentar.

Quan una entitat responsable del tractament d’unes dades cedeix una part d'aquestes a un tercer com, per exemple, a través d’una relació contractual de prestació de serveis, aquest tercer passa a denominar-se encarregat del tractament de dades.

La relació entre el responsable i l’encarregat de les dades s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que ha de recollir els següents aspectes: l'objecte i la durada de l'encàrrec, la naturalesa del tractament, el tipus de dades personals que han de tractar, les categories d'interessats, les obligacions i els drets del responsable, el compromís de confidencialitat, la disponibilitat per atendre les sol·licituds d'exercici de drets i la supressió o la devolució de les dades en finalitzar l'encàrrec, entre d’altres.

L’encarregat té la obligació de posar a disposició del responsable tota la informació necessària per demostrar que compleix les seves obligacions respecte a la protecció de dades, i permetre que el responsable o un altre auditor autoritzat efectuï auditories i inspeccions.

Informació relacionada:

Les 10 claus sobre el nou Reglament de Protecció de Dades (II)

field_vote: 

Les 10 claus sobre el nou Reglament de Protecció de Dades (II)

Imatge principal a portada: 
A partir d’ara, caldrà notificar a l’Agència de Protecció de Dades totes aquelles fallades de seguretat que puguin esdevenir. - Font: Pixabay Font: Pixabay
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Tal i com hem començat a veure en el recurs anterior, el Reglament Europeu 2016/679 introdueix diverses novetats en matèria de protecció de dades, les quals seguim analitzant a continuació.

Imatges secundàries: 
La nova Llei de Protecció de dades començarà a aplicar-se el 25 de maig del 2018. Font: Pixabay
A partir d’ara, caldrà notificar a l’Agència de Protecció de Dades totes aquelles fallades de seguretat que puguin esdevenir. Font: Pixabay
La legislació estableix la figura del Delegat/da de Protecció de Dades. Font: Pixabay
Subtitols: 
Obligació de dur un registre d’activitat del tractament de dades
Necessitat de realitzar avaluacions d’impacte
Notificació de les violacions de seguretat
Disposar d’un Delegat/da de Protecció de Dades
Noves sancions
Continguts: 

El Reglament Europeu de Protecció de Dades aposta per la responsabilitat proactiva per part de les organitzacions a l’hora d’implementar les mesures de seguretat adients per a la correcta protecció de les dades de l’entitat.

En base a aquest principi, estableix la necessitat de dur registres d’activitat del tractament de dades amb la finalitat de poder demostrar l’efectiu compliment de la normativa. A més, la legislació recull que, pel que fa a aquests registres, cada entitat els haurà de mantenir sota la seva responsabilitat.

Les principals informacions, entre d’altres, que han de contenir aquests registres d’activitat són les següents:

  • Identificació de les dades de contacte de la persona responsable del tractament i del delegat/da de protecció de dades.
  • Finalitat del tractament.
  • Descripció de les categories dels interessats/des i de les dades que disposa l’entitat.
  • Categories de destinataris/es de les dades.
  • Transferències internacionals de dades, en cas que n’hi hagi.

Relacionat amb aquest registre d’activitat, s’ha de tenir en compte que desapareix l’actual obligació d’inscriure els fitxers a l’Agència de Protecció de Dades, prevista a la Llei 15/1999.

La nova legislació disposa que les entitats realitzin avaluacions d’impacte en matèria de protecció de dades quan es consideri que les operacions de tractament de les mateixes poden suposar un alt risc per als drets i llibertats de les persones.

Aquest risc, sobretot, es refereix a aquelles situacions en què les dades són especialment sensibles i quan s’utilitzen noves tecnologies per al seu tractament.

L’avaluació d’impacte consisteix en una anàlisi dels riscos que es poden derivar del propi tractament de les dades que fa l’entitat i que poden afectar la seva protecció. A més, a conseqüència d’aquesta anàlisi, s’han de prendre les mesures necessàries per eliminar aquests riscos, o almenys, reduir-los.

Les principals qüestions a tenir en compte a l’hora de realitzar l’avaluació d’impacte són les següents:

  • Anàlisi en profunditat del projecte tenint en compte les dades a tractar, els fluxos d’informació i la tecnologia utilitzada per al seu tractament.
  • Identificació dels riscos per a les dades personals i quins danys es produirien.
  • Determinació de les mesures a adoptar per eliminar o disminuir el risc.
  • Elaboració d’un informe final amb els riscos i les mesures a incorporar.
  • Assegurar-se que el tractament compleix amb els requeriments legals establerts.
  • Assignació dels recursos necessaris per implementar les mesures adequades.
  • Revisió dels sistemes de tractament per comprovar l’efectivitat del resultat de l’avaluació d’impacte.

Una altra novetat del Reglament és la notificació a l’Agència de Protecció de Dades de totes aquelles fallades de seguretat que puguin esdevenir.

Fins ara, la normativa només requeria portar un control incidències a nivell intern, a fi de poder dur un registre de les escletxes de seguretat que s’haguessin produït i les seves conseqüències.

Actualment, tot i que s’han de seguir establint els procediments interns necessaris per canalitzar les possibles violacions o escletxes de seguretat i establir les mesures adients per a la seva reparació, el Reglament Europeu estableix l'obligació per al responsable del tractament de notificar totes les fallades de seguretat a l’AEPD en un termini màxim de 72 hores.

S’ha de tenir en compte que, en el cas que la violació de seguretat fecti o impliqui un risc per a les persones interessades, també se’ls hi haurà de notificar.

Aquesta funció l’haurà d’assumir la figura del Delegat/da de Protecció de Dades i, en el seu defecte, la persona encarregada de coordinar el compliment de la normativa de protecció de dades dins de l’entitat.

La legislació estableix la figura del Delegat/da de Protecció de Dades (DPO), el qual té com a funció actuar com a garant del compliment de la normativa de protecció de dades dins de l’entitat.

No totes les entitats han de disposar d’aquesta figura, sinó que està pensada, sobretot, per als organismes o empreses públiques, per a aquelles entitats que facin un tractament de dades a gran escala i requereixin una observació habitual i sistemàtica, i també per a les organitzacions que disposin de dades especialment sensibles o relatives a condemnes o infraccions penals.

El DPO pot ser una persona interna de l’organització o bé es podrà realitzar una contractació externa però, en tot cas, la persona que ha de desenvolupar aquesta tasca ha de tenir coneixements sòlids de dret i de protecció de dades, ja que es tracta d’una persona experta en la matèria que ha de vetllar per a la coordinació i control de la normativa de protecció de dades.

Les seves funcions principals són les següents:

  • Informar i assessorar al responsable del tractament de dades de les seves obligacions per complir amb la normativa.
  • Supervisar la implementació i aplicació de la legislació vigent.
  • Dur un control de la documentació i comunicacions de les violacions de seguretat.
  • Gestionar les sol·licituds d’exercici de drets per part dels interessats/des.
  • Supervisar la realització de l’avaluació d’impacte.
  • Ser el punt de contacte amb l’autoritat de control pel que fa al tractament de dades.
  • Realitzar formació al personal de l’entitat.

La nova legislació preveu diferents tipus de sancions que poden ser: advertències, sol·licituds d’atenció a l’exercici dels drets dels interessats/des, limitacions en el tractament i multes administratives.

Una de les qüestions més rellevants en la regulació europea és la quantia de les sancions econòmiques.

Fins ara, amb l'LOPD 15/1999, les sancions en matèria de protecció de dades podien anar des de 900€ fins a 600.000€.

A partir del 25 de maig, quan s'apliqui el Reglament Europeu, la quantia de les sancions s’eleva substancialment, poden arribar aquestes a 20 milions d’euros o al 4% del volum total de negoci de l'organització que ha incomplert amb la normativa.

Informació relacionada:

Les 10 claus sobre el nou Reglament de Protecció de Dades (I)

field_vote: 

El paper dels menors d'edat a l'entitat

Imatge principal a portada: 
Els menors d'edat poden formar part de la junta directiva d'una associació
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

En ocasions, les associacions no saben quines funcions poden dur a terme les persones menors d’edat a l’entitat i quin paper poden ocupar dins de la mateixa.

L’essència d’una associació és disposar d’una base social àmplia vinculada al projecte i que l’acció que du a terme compleixi amb les finalitats que s’ha marcat com a entitat.

Habitualment, les entitats faciliten espais de participació en els que puguin estar representats els interessos dels diferents col·lectius que en formen part, i sovint es poden trobar amb l’existència de persones menors d’edat que volen formar part del projecte.

Imatges secundàries: 
La normativa preveu les associacions juvenils i d'alumnes
Els menors poden ser associats d'una entitat i tenir dret de vot a l'assemblea
Els menors d'edat poden ser usuaris de les activitats de l'associació
Subtitols: 
Socis i sòcies
Membres de la Junta directiva
Voluntariat
Personal contractat
Usuaris i usuàries dels serveis
Continguts: 

A la normativa que regula les associacions catalanes, la Llei 4/2008 es preveu la possibilitat que hi hagi persones sòcies menors d’edat.

La legislació dona la possibilitat a les entitats, dins de la seva autonomia organitzativa, a decidir si els seus associats i associades menors d’edat gaudeixen dels mateixos drets que els associats/es majors d’edat – sobretot pel que fa al dret de vot i de formar part de la junta directiva- o tenen alguna limitació.

Habitualment, les associacions, als seus estatuts, regulen que els menors d’edat que tinguin entre 14 i 18 anys i no estiguin emancipats necessiten el consentiment dels pares o tutors per ser socis i sòcies de ple dret amb dret de vot a les assemblees. Una de les qüestions que sovint es limita és la possibilitat de ser membres de la junta directiva.

Quant als menors de 14 anys, normalment adquireixen i exerciten els drets que es deriven de la seva condició d’associats per mitjà dels seus representants legals.

En molts casos, al tractar-se d’una qüestió que pot decidir lliurement l’entitat, les associacions no preveuen que a la seva organització hi hagi persones associades menors d’edat. En aquest cas, cal fer constar expressament en els estatuts que un dels requisits per adquirir la condició de persona sòcia és disposar de la majoria d’edat legal.

La junta directiva d’una entitat, al tractar-se d’un òrgan col·legiat, cal que estigui formada per un mínim de 3 persones, les quals han de tenir el caràcter d’associades i han de tenir capacitat per exercir llurs drets socials.

La llei 4/2008 del Llibre III del Codi Civil de Catalunya preveu expressament la possibilitat que existeixin associacions infantils, juvenils i d’alumnes, les quals estan integrades per menors i, per tant, poden formar part de l’òrgan de govern de l’entitat.

A més, tampoc limita la possibilitat que hi hagi altres associacions, diferents de les esmentades anteriorment, en les quals també hi hagi menors i que aquests puguin formar part de la junta.

Una qüestió que també regula la normativa és l’existència d’un òrgan adjunt en les entitats integrades per menors, a les quals la junta directiva està formada, en la seva totalitat, per persones que no tenen capacitat d’obrar.

En aquest cas, cal que l’òrgan adjunt estigui constituït, com a mínim, per dues persones majors d’edat que poden tenir o no la condició d’associats de l’entitat i que tenen com a funció suplir la manca de capacitat d’obrar de l’òrgan de govern per aquells actes que no puguin dur a terme persones menors d’edat legal.

Els membres de l’òrgan adjunt són escollits d’acord al que s’estableixi en els estatuts de l’entitat o, en el seu defecte, per assemblea general, i sempre han d’actuar d’acord al text estatuari.

Les persones menors d’edat poden incorporar-se com a voluntàries en una entitat sempre i quan ho facin en programes de voluntariat que s’adaptin a la seva edat i característiques.

L’associació pot decidir si incorpora o no voluntariat menor d’edat, però en cas que decideixi fer-ho, l'única limitació és que l’activitat sigui adequada a la persona que la duu a terme, és a dir, que tingui la maduresa suficient per poder desenvolupar-la.

L’entitat que tingui voluntaris i voluntàries menors d’edat ha de complir amb les obligacions que la Llei del Voluntariat preveu per a totes les persones voluntàries. Una d’elles és la signatura del Compromís del Voluntariat.

Aquest document estableix la relació que s’estableix entre ambdues parts, quina és l’acció voluntària a desenvolupar i en quins termes es durà a terme. Una de les característiques del document quan la relació voluntària s’estableix amb un menor,és que el Compromís del Voluntariat s’haurà de signar per part pels pares o tutors legals.

La legislació laboral de l’Estat espanyol preveu la possibilitat que les persones puguin treballar legalment a partir dels 16 anys.

Per tant, una persona menor d’edat pot treballar a una entitat, sempre i quan tingui 16 anys, es doni d’alta a la Seguretat Social i es formalitzi el contracte de treball pertinent.

Les entitats poden tenir usuaris/es de les seves activitats que siguin menors d’edat, sempre i quan les activitats que es duguin a terme siguin adequades a l’edat de les persones usuàries.

El que s’ha de tenir en compte en aquests casos és que la inscripció del menor a l’activitat sempre ha d’anar signada pels seus pares o representants legals.

També s’ha de tenir en compte que al full d’inscripció s’ha d’incorporar l’autorització per poder captar, reproduir i publicar la imatge. Aquesta autorització és totalment obligatòria per poder incorporar les imatges a la difusió de l’activitat pròpia de l’associació.

Una altra qüestió a considerar és la necessitat de disposar del certificat negatiu del Registre de delinqüents sexuals de totes aquelles persones de l’entitat que tenen contacte amb els menors d’edat.

Etiquetes: 
field_vote: