Menjar compulsivament, és a dir, ingerir grans quantitats d'aliments en poc temps fins a afartar-se, és un comportament que pot donar peu a greus problemes i afectacions en la salut de les persones que el pateixen. Aquestes ingestes normalment van precedides per una obsessió pel menjar, s'acompanyen d'una sensació de pèrdua de control sobre què es menja durant l'episodi i, un cop han acabat, provoquen un profund malestar, o sensació d'infelicitat, en recordar aquests afartaments.

Segons es donin o no altres conductes al voltant d'aquests afartaments, la repetició d'aquests episodis poden suposar l'aparició de trastorns de la conducta alimentària, com els trastorns per afartament, la bulímia, vigorèxia o, fins i tot, l'anorèxia, el que suposa que els episodis d'ingesta compulsiva són bastant habituals en part de la societat. Durant la pandèmia, a més, les afartades de menjar van augmentar un 20%, especialment en edats entre els 22 i els 50 anys.

"És una sensació de no poder controlar el desig de menjar, quelcom que ens fa arribar a una compulsió o obsessió: és com si t'aixequessis pensant en el menjar, passes el dia pensant en el menjar i vas a dormir pensant en el menjar", explica el Josep, un dels membres de Menjadors Compulsius Anònims (OA, per l'anglès Overeaters Anonymous).

Menjadors Compulsius Anònims és una associació de persones que es reuneixen, mantenint i respectant l'anonimat, per ajudar-se mútuament i tractar de resoldre la compulsió pel menjar. Són persones que pateixen algun trastorn de la conducta alimentària, sigui afartament, bulímia, anorèxia o vigorèxia, amb aquest tret en comú. Es tracta d'una comunitat mundial que a Catalunya compta amb vuit reunions, celebrades cada setmana, i en diferents franges horàries, a Girona, Reus, Sabadell, Granollers i quatre a diversos punts de Barcelona.

Una vida alterada pel menjar

El Josep, que assisteix periòdicament a aquestes reunions, ens explica el seu cas i com va arribar a Menjadors Compulsius Anònims. "Al lloc web del grup hi ha un test, amb diverses preguntes, que ajuden a identificar si pateixes un trastorn de la conducta alimentària, però jo ho vaig tenir claríssim: veia que m'afartava i que després havia de fer exercici extrem per compensar l'episodi d'afartament", explica el Josep.

"Mengem de manera descontrolada i després tenim un sentiment d'infelicitat, relacionat amb la baixa autoestima, no ens veiem bé, ens veiem menys que els altres, sempre estem patint pel nostre aspecte físic, etcètera", considera. Aquesta situació genera afectacions greus, tant personalment, com al voltant. "En una situació que hauria de ser relaxant, com un sopar amb uns amics, estem intranquils per si no podem controlar el que mengen o per si ens afartem més del compte després a casa", lamenta.

Segons afirma el Josep, una manera d'identificar aquests trastorns és precisament advertir l'alteració que pateix la mateixa vida per culpa del menjar. "Quan aquesta conducta comença a afectar la teva vida, i comença a donar problemes al teu voltant, és un gran símptoma que mostra que pateixes un trastorn amb el menjar", manifesta Josep. "És una disfunció que de vegades ens fa la vida molt complicada", afegeix.

Quin és l'origen d'aquests afartaments? Poden ser molts. El Josep identifica alguns com l'estil de vida, l'ansietat, problemes de la personalitat, baixa autoestima, nerviosisme, estrès... "Pel que he vist, moltes vegades tenim una vida amb dificultats i ens prenem el menjar com una teràpia. A nosaltres mateixos ens ajuda molt, en aquell moment ens serveix, però a la llarga té conseqüències", manifesta.

Un lloc expressar-se i sentir-se escoltat

El mateix dia que parlem amb el Josep, ens explica que al matí es va aixecar amb una forta ansietat relacionada amb el menjar. "Em sentia molt malament, he parlat amb un company per telèfon i m'ha ajudat molt. Ens ajudem molt del telèfon. La xerrada m'ha fet sentir millor i, quan ha arribat l'hora de dinar, ja estava molt més tranquil", assegura. I així funciona Menjadors Compulsius Anònims. És un lloc on expressar-se i sentir-se escoltat per caminar, conjuntament, cap a la recuperació.

Òbviament, les reunions que ofereix Menjadors Compulsius Anònims no substitueixen tractaments amb persones professionals, sinó que són complementàries. Les reunions del grup són una eina més, un recurs, que les persones amb aquesta problemàtica tenen a l’abast. "Si venen a les nostres reunions, a més d'ajudar-los, veuran que no estan sols", diu el Josep.

De vegades, aquestes reunions s'obren a persones que no pateixen trastorns d'afartaments, però que formen part del cercle d'alguna persona que sí que els pateix i que participa sovint a les reunions. "Ho fem perquè coneguin una mica què és el que fem, que vegin que ens ajudem els uns als altres, que parlem, que expressem les nostres inquietuds i que ens escoltem", assereix. "De vegades no ho acaben d'entendre, però quan venen crec que prenen consciència del que representa la malaltia", afirma.

Menjar compulsivament és un trastorn molt estès i, per tant, no hi ha un perfil concret de la persona que el pateix. No obstat això, són dones, de mitjana edat, les que participen més en les reunions de menjadors compulsius. "Veiem que en associacions com la nostra hi participen sobretot persones que són més obertes, més dones que homes, i persones de mitjana edat, o més grans. No és perquè els homes o les persones joves no ho pateixin, sinó perquè no venen, simplement o no s'identifiquen amb aquest tret o no ens coneixen", considera.

"Si algú creu que el menjar li està ocasionant problemes en la seva vida personal, amb la seva família, els seus amics i amigues o en el seu entorn professional, la convidem que vingui. Que vingui, ho provi, és totalment anònim, no demanem noms, ni telèfons, ni res. Que es quedi amb el que ella consideri que la pot ajudar. I si creu que aquest és el seu espai, i que la podem ajudar, és benvinguda", assegura el Josep.