El pobre gitano ha canviat significativament al llarg dels anys. Un exemple és que fa trenta anys els infants gitanos no anaven a l’escola, tot i ser un dret. Actualment, les lleis nacionals garanteixen que totes les nenes i nens estiguin escolaritzats a centres educatius on poden aprendre i compartir amb altres cultures.

Amparo Santiago Vargas, ha explicat la seva experiència familiar: “La meva mare no podia anar a cap excursió escolar i jo he pogut anar a totes”.

Aquesta evolució fa que cada cop hi hagi més persones gitanes estudiant graus universitaris i exercint com a metges, advocats, enginyeres o educadores, entre d’altres. És important que totes les persones, gitanes o no, coneguin les tradicions i costums de les altres per poder tenir una societat respectuosa, oberta i diversa.

La boda gitana

Abans que es pugui produir la cerimònia és crucial que la família del nuvi, juntament amb ell, demanin la mà de la dona a la seva família, en concret a la figura masculina amb més edat. Alfonso García Flores explica com es fa la seva cultura: “A la majoria dels casos la família del nuvi busca una xica amb una situació social una mica més baixa que la d’ell. En el cas de les dones, busquen que sigui igual o una mica superior. Al món gitano hi ha classisme, això és innegable”.

Les dimensions de la boda dependran del poder adquisitiu de les famílies, pot ser des d’una gran cerimònia amb un gran pressupost, fins a una celebració al carrer.

Un cop les famílies estan d’acord, es produeix la celebració que tot i no ser un matrimoni reconegut legalment, és una cerimònia molt important dintre de la cultura gitana. Només quan tenen una filla/fill, adquireixen el llibre de família, on queda registrada la unió com a parella de fet.

La prova del mocador

Una vega ha tingut lloc la boda, s’ha de realitzar la prova del mocador, una tradició crucial dintre de la cultura gitana. “Si no hi ha prova de mocador, no hi ha cultura gitana”, afirma Alfonso García.

Aquesta pràctica consisteix en el fet que una dona anomenada ajuntadora introdueix un dit amb un mocador en la vagina de la núvia, després que s'hagi consumat el matrimoni. Aquesta cerimònia es fa davant de les dones casades de les dues famílies. El mocador ha de sortir de color rosa, ja que això certifica la virginitat de la jove i manté la reputació de les dues famílies, segons les creences gitanes.

Per a Amparo, aquesta tradició protegeix a les dones, se sent més segura amb la tradició. A més, afirma: “Se sap molt d’un home que respecta una decisió tan important com és continuar sent verge fins al matrimoni, si respecta la meva decisió i el meu cos, significa que és una persona de fiar. Igualment, només m’agradaria que continués aquesta tradició si es fa perquè la dona vol, sense pressió del seu entorn”.

El dol

Per al poble gitano és fonamental respectar el dol quan una persona pròxima ha mort. Per elles i ells fer aquesta retirada social és la manera de recordar i homenatjar a la persona difunta. “Ens hem de vestir de negre, el més sobri possible, no ens està permès veure la televisió ni estar amb el mòbil o ordinador”, explica Amparo.

“El dol s'emporta amb molta pena, no hi ha alegria, no existeix res... S'aguanta tot el que es pot. No es pot cantar ni l'aniversari del teu fill. Es fa per recordar i respectar a la persona que s'ha mort”, afegeix Alfonso.

La família i el respecte

Tant Amparo com Alfonso han confessat que per al poble gitano la família és fonamental. Respecten a tots els seus membres amb especial atenció a les persones amb més edat i intenten ajudar en tot el que poden al jovent. Alfonso explica: “Tenim una jerarquia molt clara dins de la família. En primer lloc, està el meu avi, juntament amb la meva àvia, i després la resta de familiars per ordre d’edat”.