L’espectador que mirava passar els trens, des de la seva còmoda butaca, ha donat pas a un nou espectador que s’aixeca per conduir-los o, segons els casos, col·laborar-hi. Habitualment hi ha hagut la figura del programador que rep l’encàrrec d’escollir les obres que formaran part de la temporada d’un teatre municipal, gestionat per l’Ajuntament local, sovint amb ajudes de la resta d’administracions. Un seguit d’iniciatives inclouen matisos en aquest escenari, reivindicant un paper més actiu de l’espectador.

Creada el 1993, l’Associació d’Espectadors del Teatre Auditori del Mercat Vell de Ripollet no només s’encarrega, a través dels seus socis, de la programació de les obres professionals de teatre, música i dansa de la temporada teatral, sinó que també s’ocupa de la gestió del teatre, un antic mercat municipal reconvertit en el Teatre Municipal, en bona part gràcies a l’empenta donada per aquest col·lectiu. Per tant, l’Associació d’Espectadors aporta un terç de la gestió econòmica de la programació professional, la resta l’aporten l’Ajuntament de Ripollet, la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Si bé hi ha dos tècnics municipals, el compromís de la gestió del teatre per part de l’associació s’estén a la difusió i publicitat, la contractació, venta d’entrades, entre d’altres tasques, sense rebre remuneració. “Reivindiquem la feina professional, des de la vessant del moviment associatiu cultural”, afirma Joan Ramon Gordo, president de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell i vicepresident de la nova Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques (AEAAEC).

Una demostració de força

Sense espectadors no hi ha teatre, la frase pot semblar ingènua, però l’empenta de l’Associació Toc d’Espectacles, coneguda com a El Galliner, va ser decisiva per demostrar que hi havia tot un públic que garantia que la costosa remodelació del Teatre Kursaal (803 localitats) era necessària, ja que la capital del Bages només disposava d’un equipament: el teatre Conservatori (518 seients). Per tal d’obrir els ulls als polítics i a l’administració, El Galliner es va encarregar de la gestió i programació durant més de deu anys del Teatre Conservatori, conegut com el ‘Tori’. “L’èxit de la gestió del teatre va aconseguir el seu objectiu. L’associació El Galliner va saber arribar al públic, fer-lo còmplice i partícip dels espectacles”, considera Joaquim Aloy, gestor cultural de l’àrea de públic a l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. “Al llarg d’onze anys, voluntaris de l’associació d’espectadors van dedicar el seu temps i esforç per gestionar el Tori, tant des de la programació d’espectacles com pel que fa a la gestió del teatre (venda d’entrades, control dels accessos...)”, recorda Joan Morros, coordinador d’El Galliner i president de la recentment constituïda Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques a Catalunya (AEAAEC).

Afectat per un pla urbanístic, el Tori ha tornat a ser protagonista recentment, atès que l’Ajuntament planejava el seu enderroc. La reacció dels manresans va provocar la celebració d’un referèndum el passat mes de maig, el resultat del qual, malgrat la baixa participació, només un 9,22% dels manresans, va ser d’un 86% en contra de la desaparició de l’edifici. No es pot obviar que la fidelització del públic feta pel Galliner fa prop de vint anys va tenir a veure amb el resultat.

Actualment, l’empresa Manresana d’Equipaments Escènics (MEES) s’encarrega de la gestió del Kursaal, amb tot, són membres d’El galliner els qui s’encarreguen d’escollir les obres que formaran part de cada temporada teatral. Un model semblant segueix el Teatre de l’Aurora d’Igualada, gestionat per la cooperativa Unicoop Cultural, que ha presentat per primer cop una temporada definida per una comissió amb presència d’espectadors. “Hem perseguit la idea de deixar de programar pels espectadors, sinó amb els espectador. Així dons, no hi ha un prescriptor que escull les obres, sinó que una comissió d’espectadors participa i acaba sent un difusor actiu de les obres escollides”, considera Òscar Balsells, director del teatre igualadí.

Apropar el teatre

“L’objectiu principal no és que vinguin més espectadors, sinó que se sentin més actius, cosa que, inevitablement, enforteix l’arrelament del teatre i el resultat és que les sales s’omplen sessió rere sessió”, defineix Morros la filosofia de base de les associacions d’espectadors o d’iniciatives semblants. Per aquest motiu, El Galliner passa sovint enquestes entre el públic assistent als concerts i obres de teatre per saber quins artistes i obres els agradaria veure. “Hi ha un canvi de xip, el programador ja no és una sola persona, sinó més aviat un coordinador de públic, que impulsa comissions formades per espectadors, entre d’altres tasques”, reflexiona Aloy.

Darrere els teatres catalans s’hi poden trobar exemples com el de Ripollet, on la programació i la gestió es du a terme a través de l’associació d’espectadors que compta amb més de 200 socis, o com els casos d’Igualada on comissions d’espectadors representen el públic. Per definir les diverses iniciatives de participació del públic s’ha creat l’Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques, presentada en una jornada de treball el dissabte 11 d’octubre dins del marc de Fira Mediterrània de Manresa, un dels principals objectius de la qual és elaborar un mapa de les iniciatives, col·lectius i associacions d’espectadors que participen en la dinamització sociocultural de teatres, sales d’actes d’ateneus, casals... “Es tracta de posar en comú les experiències de participació actuals i dotar de punts de referència a les noves iniciatives que sorgeixin”, finalitza Gordo.